Un cèntim per a “fabricar bales”. Aquest és el ganxo que utilitzen des del moviment Banca Armada per a conscienciar els ciutadans i fomentar la “crítica” vers un sistema bancari amb “vincles poc ètics” amb la indústria armamentística. Precisament, com a Banca Armada s’identifica les entitats financeres que col·laboren a “mantindre nivells elevats d’armamentisme i a proporcionar armes als països en situació de conflicte bèl·lic, de manera que en faciliten la perdurabilitat i n’augmenten els nivells de violència”.
La iniciativa, que han desenvolupat les entitats Setem i Novessendes Fundació, ha consistit en una càmera oculta, instal·lada al barri valencià de Benimaclet, amb què s’ha gravat com reaccionaven els vianants davant l’estand en què una parella, amb una guardiola a la mà, demanaven un cèntim “per a la causa”. Davant la pregunta d’alguns vianants de “per a quina causa és?”, la resposta que rebien, “per a fabricar bales”, generava reaccions entre la incredulitat i la sorpresa, i passava per alguns silencis, tensió o indignació.
La parella acaba explicant que els bancs “fan el mateix amb els diners dels teus estalvis, de la teua nòmina, de les pensions”. L’objectiu d’aquesta estratègia és exposar les implicacions concretes del fet que la ciutadania confie els estalvis a les entitats financeres que inverteixen en la indústria armamentística, i també conscienciar els representants de les institucions polítiques i la comunitat universitària per mitjà de trobades, jornades, seminaris programats... sobre els vincles “poc ètics” entre els principals bancs espanyols i el complex militar industrial.
Aquests termes identifiquen les entitats financeres que col·laboren a mantindre nivells elevats d’armamentisme i a proporcionar armes als països en situació de conflicte bèl·lic, de manera que en faciliten la perdurabilitat i n’augmenten els nivells de violència.
“Sense la participació i la complicitat de les entitats que formen la Banca Armada, les empreses que fabriquen i comercialitzen armament no podrien mantindre el seu nivell de negoci”, expliquen des de les ONG. Segons un estudi del Centre Delàs d’Estudis per la Pau en què s’han analitzat dades de més de dues-centes indústries militars espanyoles, la ràtio d’endeutament era d’un 73 % l’any 2010. Això significa que sense el finançament bancari les empreses d’armes no obtindrien més d’una quarta part de la seua producció.
Cartells al carrer i un llibre
A més d’aquesta acció, que es difon en les xarxes socials, Banca Armada ha col·locat cartells en opis (objectes publicitaris il·luminats –espais informatius a l’aire lliure com els que hi ha a les parades d’autobús–) en què es poden veure armes traçades amb línies i monedes d’euro juntament amb textos en els quals s’anuncia: “Hi ha alternatives ètiques a les entitats de la Banca Armada”.
També s’inclou la publicació d’un llibre amb deu claus per a poder passar de la Banca Armada a la Banca Ètica que es presentarà el 13 de novembre a Ca Revolta. Es tracta d’un manual breu, molt didàctic, destinat al públic general, que vol informar sobre la manera com funcionen els bancs, quina és la seua veritable naturalesa, en què consisteix la banca armada i quines alternatives ètiques hi ha a aquest complex financeromilitar.
Tal com expliquen des de la campanya, els bancs poden finançar la indústria armamentística –que, en molts casos, alimenta l’arsenal de països que estan en conflicte– d’unes quantes maneres. N’hi ha cinc de principals: la participació accionarial i la compravenda d’accions en el mercat secundari; el finançament i l’assegurament de les exportacions d’armes; l’emissió de bons, pagarés i accions per a fer ampliacions de capital; els fons d’inversió que inclouen accions d’empreses d’armes; i la concessió de crèdits, préstecs i pòlisses de crèdit a la indústria armamentista.