Ja ha aterrat i està unes quantes setmanes com a Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. Quina és la primera mesura que intentarà implantar la primera consellera d’Esquerra Unida en un Govern valencià?
Una de les qüestions fonamentals que, a més, s’afigen a les competències de la conselleria, és la memòria democràtica. Volem començar a desenvolupar treballs en aquest sentit. En Transparència la legislatura passada es va avançar molt i el que volem fer és avançar en les polítiques que cal desenvolupar més. Participació n’és un exemple. El Botànic en aquesta legislatura ha d’arribar a la ciutadania i fer-la partícip.
La legislatura passada vosté va fer una faena molt important en matèria d’exhumacions de represaliats del franquisme des de la Diputació de València. Com serà en la Generalitat? Tindrà recursos?
Espere que sí. Estem preparant que hi haja subvencions enguany per a les exhumacions, però no sé si arribarem. Volem fer una mena d’ajudes com en la Diputació de València, amb l’excepció que podem arribar a Alacant i Castelló, que ens ho demanaven. Pensa que en quatre anys es van exhumar els cossos de 750 represaliats. Pensem que des de la conselleria ens marquem com a objectiu exhumar totes les fosses.
Totes?
És l’objectiu final. El mapa de fosses d’Alacant i Castelló està acabat. Falta el de València.
De quantes persones parlaríem?
No gosaria dir-t’ho. L’objectiu és tots, i treballarem amb aquest objectiu. Hem de marcar-nos la cota màxima. A més, ja han passat quaranta anys des que Franco va morir i no podem tindre les cunetes i els cementeris plens de fosses comunes.
Aquest objectiu seria que a qualsevol família que demanara exhumar se li donaria aquesta cobertura?
La línia és agrupar els familiars en fosses a través d’associacions. S’han començat a crear, perquè veuen que hi ha possibilitats, perquè la gent havia perdut l’esperança. Ha sigut tota una experiència. En la primera fossa que vam obrir, vam tindre al costat una dona d’uns 90 anys al costat de la fossa. T’adones que han passat tota una vida esperant aquest moment. I molts no els han vistos. És una qüestió que no pot esperar, una lluita que van començar les parelles, van continuar els fills, sobretot les filles, i han continuat els nets. I també està la creació de l’institut de la memòria, que tindrà la seu a Alacant. No volem començar la faena de memòria fins que estiga l’institut de memòria democràtica, que tardarà una mica, perquè s’han de traure les places. Mentrestant, serà la Direcció General qui directament farà aquesta faena. I no solament exhumació, és molt important l’educació. No hem tingut una cultura com l’alemanya, on tothom sap què va passar. També impulsarem el banc d’ADN per als “xiquets robats”.
De fet, aquesta conselleria està situada en l’antiga Cigonya...
És molt simbòlic. Aquesta conselleria està situada en la Cigonya, on se suposa que es van robar més xiquets.
Molts ajuntaments valencians no acaben de complir la Llei de memòria històrica. Encara que la legislació és estatal, té instruments la conselleria per a actuar contra aquests incompliments?
Evidentment. És inassumible que al cap de quaranta anys encara tinguem carrers amb nom de franquistes o creus d’homenatge als caiguts. S’ha de fomentar la retirada d’aquests vestigis, fins i tot amb subvencions, i veure fins a quin punt podem obligar els municipis. I si legalment es pot, ho farem, i si no ho promourem amb ajudes. I és també molt important la conscienciació de la ciutadania i per això hem de comptar amb les altres conselleries. La ciutadania pot aportar-hi.
Amb pressupostos participatius?
És una idea, però cal parlar amb la conselleria responsable. Ens agradaria que hi haguera pressuposats participatius en totes les decisions importants del Botànic. Per això dic que cal fer partícip a la ciutadania del Botànic. I això s’ha de fer amb la resta del Govern, com va passar amb Transparència, que el que va fer és sumar a la resta del Consell.
Com a responsable de transparència i de l’oficina de conflicte d’interessos, considera vosté que el president ha sigut prou transparent amb les seues accions en un mitjà de comunicació que rep subvencions i la quitació de l’Institut Valencià de Finances a un grup en què té interessos?
Sé el que s’ha escrit en la premsa (l’entrevista es va fer dijous, un dia abans que el president explicara la situació als membres del Consell). El que he pogut escoltar és que tot és explicable i ho explicarà. Doncs, esperarem les seues explicacions. El president Puig, si ha pres una sèrie de decisions, deu haver pensat que tot està bé.
Podria ser un cas que acabara en l’oficina de conflicte d’interessos?
L’oficina de conflicte d’interessos és totalment autònoma. Treballa d’ofici i moltes vegades inicia la seua actuació precisament per notícies. Nosaltres no preguntarem a l’oficina. I em consta que moltes vegades inicien expedients pel treball dels mitjans de comunicació. Entenc que l’oficina és sabedora d’aquest tema i, si pensa que ha d’estudiar-lo, ho farà.
Vosté, com a consellera de Transparència, pensa que un conseller pot tindre interessos econòmics en un mitjà de comunicació?
Insistisc, el que he llegit és el que ha aparegut en la premsa. I sembla que són unes accions que va comprar fa molts anys, perquè treballava en el mitjà i no sembla un interés tant econòmic com que has treballat en aquesta empresa i et sents part d’aquesta empresa. Esperarem les explicacions del president.
Cooperació internacional és la pota amb més pressupost de la seua conselleria. Quines expectatives té en la gestió després d’haver superat la legislatura passada i haver-se incrementat la inversió i la recuperació de fons?
Es va signar un acord en campanya electoral amb la Coordinadora Valenciana d’ONGD i els grups amb representació parlamentària amb unes propostes determinades, entre les quals augmentar el pressupost per a cooperació al 0,4% del pressupost. Ens agradaria que s’apujara més i treballarem per a això. Però el mínim serà el que es va signar.
Té el nom de la persona que desenvoluparà aquest càrrec?
Segons el mestissatge, la Direcció General de Cooperació Internacional correspon al PSPV. En aquests moments encara no tinc la proposta.
Un altre punt important de la legislatura passada va ser la recuperació de fons de cooperació que es van lliurar, però no es van justificar. Entre les ONG que van incórrer en aquest tipus d’error administratiu i van ser requerides per a tornar diners, en concret 20.000 euros, està la Fundació CEPS, de la qual el conseller d’Habitatge Rubén Martínez Dalmau era president. En quina situació està aquest expedient?
Pel que fa a la conselleria, aquest expedient està tancat. L’exconseller Alcaraz va deixar aquest expedient tancat quan va signar la denegació del recurs que van presentar des de CEPS. Per tant, ja han de recórrer al contenciós administratiu o pagar. És important dir que està revisant-se tot el que venia de l’època del PP. Algunes coses estan prescrites, però altres no.
El nomenament d’Ignacio Blanco com a secretari autonòmic ha suscitat crítiques internes en Esquerra Unida per, asseguren, no haver comptat amb totes les sensibilitats.
He intentat, a l’hora de fer propostes, comptar amb tota l’organització, però ací parlem d’una cosa molt important i molt seriosa que és el govern de la Generalitat i de gestionar al nivell més alt. I és cert que no s’ha pogut negociar en global, però he anat fent les propostes a l’organització per comptar amb les millors persones superant les famílies, cosa que ja hauria d’estar superada. I he triat Ignacio Blanco perquè té unes capacitats i una experiència que pot ser molt útil al Govern de la Generalitat. Ha estat en les Corts, és funcionari del grup A i ha treballat en una sotsdirecció, però també he fet propostes més globals que s’han rebutjat. He intentat combinar la validesa de les persones i cal mirar els perfils, que no estem fent una llista per a unes eleccions municipals ni una executiva, sinó una cosa molt seriosa.
En les negociacions s’han evidenciat les tensions entre Podem i EUPV i, fins i tot, un cert distanciament. Afectarà això la relació en les Corts o en el Govern?
La meua relació amb Rubén Martínez Dalmau és excel·lent, vam estudiar i som professors de la mateixa facultat. Ens alegrem de coincidir en la candidatura i d’estar en el Consell.
I en les Corts?
Imagine que en el grup anirem en la mateixa línia i, clar, tots estem en el Consell i participem del Botànic. És important a arribar a acords i treballar junts.
En la negociació, Justícia, del PSPV, ha arrabassat a Transparència la Inspecció General de Serveis, cosa que permetia al seu departament aplicar les polítiques entre els funcionaris i els alts càrrecs. No ha quedat coixa aquesta pota?
Ens hauria agradat continuar tenint aquesta competència. Però en una negociació s’ha de cedir.
Una de les crítiques que s’ha fet al Consell és l’increment d’alts càrrecs i assessors en més d’un 40 i un 50% respectivament. Estan còmodes en aquest nombre de càrrecs? No genera una imatge d’una administració engegantida?
S’ha de crear en funció de les necessitats i en aquesta línia s’ha treballat. Per exemple, en Transparència puc dir que els recursos que tenim són els adequats, no crec que estiga per damunt d’aquestes necessitats.