L’expresident de la Diputació de València Alfonso Rus s’enfronta al segon processament en un termini de tan sols 24 hores. Si dimarts, tal com va informar elDiario.es, la jutgessa substituta del Jutjat d’Instrucció número 18 de València processava Rus per la contractació de zombis en l’empresa pública Imelsa, dimecres el jutge titular ha dictat una interlocutòria d’incoació de procediment abreujat contra l’expolític del Partit Popular sobre la peça separada D del cas Taula, referida a la contractació d’un centre d’atenció telefònica al públic en matèria de gestió tributària, en què la Diputació de València exerceix l’acusació particular.
El servei es va adjudicar a una empresa d’un soci de Mariano López, exsogre de Marcos Benavent (autodenominat ionqui dels diners). El centre d’atenció telefònica va ser un autèntic desastre. De les 990.000 telefonades oferides per l’empresa Servimum, sense experiència en aquest terreny, se’n van rebre únicament 264.847, de les quals se’n van atendre a penes 169.175.
Així doncs, quasi 100.000 crides no les van atendre el centre d’atenció telefònica, segons un informe del servei jurídic de l’empresa pública. L’exsogre de Benavent va cobrar, a través d’una empresa pantalla a nom de la seua cunyada, 158.883 euros o, el que és el mateix, el 15% del preu de la contracta, segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.
El funcionari encarregat de confeccionar els plecs del contracte, Salvador Deusa, era amic íntim del sogre de Benavent (de fet, havien sigut companys de col·legi). L’empresa Servimum SL, l’administrador i el soci únic de la qual era Francisco José Palomares Ruzafa, “no tenia experiència prèvia en la prestació de serveis d’atenció telefònica”, destaca la interlocutòria.
Els correus electrònics intervinguts per l’UCO mostren que durant el procés de licitació de l’encàrrec de gestió es va generar tensió amb els tècnics per les preteses pressions de Deusa perquè Servimum SL obtinguera el contracte. Cap de les millores que va plantejar l’empresa en el procés de licitació, per les quals va resultar adjudicatària, es van materialitzar. El contracte es va signar per un import de 842.975 euros.
El fill de Mariano López va ser un dels coordinadors contractats des de la posada en marxa del servei. L’empresari Francisco José Palomares Ruzafa, segons un correu electrònic intervingut per l’UCO, va avisar dies abans de la resolució pública que havia guanyat: “Tot i que encara no és oficial, la meua empresa Servimum ha obtingut per un ampli marge la millor puntuació, per la qual cosa, sens dubte, resultarà adjudicatària del contracte”, anunciava a una treballadora.
La firma, almenys segons els plecs, havia d’aportar els recursos humans per al centre d’atenció telefònica i es comprometia a dur a terme la formació dels seus empleats anualment. L’empresa pública Imelsa posava a la disposició de Servimum el local, els equips i les aplicacions de gestió i el programari. “El servei, des de l’inici i durant tota la duració del contracte, el van fer no més de huit agents operadors”, destaca el jutge, que també recorda que tot el suport tècnic, així com el material que havia de ser a càrrec de l’adjudicatària, va ser a càrrec d’Imelsa.
Amb aquestes deficiències, de les 109.956 hores d’agent oferides per l’empresa, només se’n van prestar 33.736 durant l’execució del contracte. El servei de xarxes socials tampoc va arribar a prestar-se.
Quan el funcionari Salvador Deusa va deixar de ser responsable del contracte, la directora de Recursos Humans d’Imelsa llavors, María Gracia Escrihuela (imputada en la peça separada B del cas Taula), va detectar els incompliments del contracte, ho va comentar a Benavent, gerent d’Imelsa, “que li va dir que continuara treballant en aquesta línia”. En aquelles dates, s’encreuen diverses telefonades entre el sogre de Benavent, Rus i l’empresari Fernando Palomares, segons l’UCO.
Mentrestant, la diputada d’Esquerra Unida Rosa Pérez Garijo, actual consellera i denunciant del macrocàs de corrupció, va sol·licitar l’expedient de contractació (després de rebre un avís), cosa que va generar encara més inquietud entre els responsables de l’empresa pública. L’exsogre de Benavent va ser qui va lliurar les deu hores d’enregistraments extremadament comprometedors que el ionqui dels diners va registrar en secret durant anys i que van servir de punt de partida per a la investigació del cas Taula per part de la Fiscalia Anticorrupció.
“Potser era una persona que telefonava 11.000 vegades”
La directora de Recursos Humans va plantejar les deficiències del servei en una reunió amb Rus, Benavent i el vicepresident de la Diputació llavors, Emilio Llopis. Rus, segons la declaració de la dona, va contestar que el servei funcionava i, quan li va preguntar com podia ser que hi haguera 11.000 persones sense atendre, l’expresident de la institució provincial, que sempre s’ha caracteritzat per un sentit de l’humor peculiar, “li va replicar que potser era una persona que telefonava 11.000 vegades”. Escrihuela va deixar de donar el vistiplau a les factures i va acabar renunciant.
L’UCO va detectar transferències de Servimum a Mariano López, sogre de Benavent, de 7.500 euros, poc després de la signatura del contracte; 3.500 euros el dia del primer pagament d’Imelsa i 23.500 euros més el dia del segon pagament. A més, els investigadors de l’institut armat també van comprovar que la cunyada de Mariano López, María Concepción Torregrosa, mestressa de casa i investigada per blanqueig de capitals, figurava com a administradora única d’una societat anomenada Técnicas Legales Administrativas que va ingressar 146.307 euros entre el 2013 i el 2016.
Quan el PP va perdre la Diputació de València el 2015, l’exsogre de Benavent es va posar en contacte amb José Manuel Orengo, mà dreta de Ximo Puig, per aconseguir la pròrroga del contracte, segons un missatge intervingut per l’UCO. Mariano López es va dirigir també a Toni Gaspar, llavors vicepresident segon de la Diputació (i hui dia president) amb qui, pel que sembla, va arribar a entrevistar-se. Gaspar li va contestar: “De moment, és impossible arreglar-ho”. Amb el rerefons de l’esclat del cas Taula, el contracte mai va arribar a renovar-se.