LLEGIR EN CASTELLÀ
El 26 de juliol passat, el nou conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, el popular Miguel Barrachina, anunciava una inversió del Consell d’1,4 milions d’euros per a dotar de subministrament d’aigua directament les explotacions ramaderes i garantir així la supervivència de 76.000 caps de bestiar afectats per la sequera i la falta d’aigua.
La Unió Agricultora i Ramadera valorava i agraïa la mesura adoptada per la Conselleria, una solució “ràpida i efectiva” davant la situació d’emergència actual. No obstant això, advertien de la necessitat de treballar en la creació d’un sistema “robust i permanent” que evite la necessitat de recórrer anualment a mesures temporals, com el proveïment amb cisternes. Carles Peris, secretari general de la Unió, apunta que aquesta inversió assegura el proveïment durant aproximadament dos mesos i mig.
Per aquest motiu, el 2 d’agost passat l’organització valenciana d’agricultors i ramaders traslladava al conseller una proposta en aquest context de sequera que afecta les explotacions ramaderes, ja que consideraven “rellevant i necessària” l’elaboració de pla integral que garantisca el subministrament permanent per a “assegurar la sostenibilitat i la continuïtat de les nostres activitats ramaderes”.
Propostes de la Unió
La proposta de la Unió inclou propostes com la construcció de basses, amb el desenvolupament d’infraestructures hídriques que permeten emmagatzemar l’aigua en “punts estratègics” en les zones d’interior, facilitant l’accés als recursos en èpoques d’escassetat; la prospecció de pous, identificant i explotant els aqüífers subterranis que puguen ser utilitzats de manera sostenible per al subministrament d’aigua a les explotacions ramaderes en època de sequera i falta d’aigua; o l’aprofitament de les aigües sobrants, implementant sistemes que permeten la recollida i l’emmagatzematge d’aigües pluvials i excedents durant les èpoques d’“abundància” amb l’objectiu d’usar-les en moments de dèficit hídric.
Totes aquestes mesures, expliquen des de l’organització, no sols asseguren una font contínua i sostenible d’aigua per al bestiar, “sinó que també contribuiran a la resiliència del sector davant futures sequeres”. Per a fer-ho, consideren que és fonamental la col·laboració amb les diputacions provincials i les confederacions hidrogràfiques del Xúquer, l’Ebre i el Segura.
200 camions cisterna mobilitzats
El conseller va explicar fa unes setmanes la posada en marxa de 200 camions cisterna de 25.000 litres per a transportar fins a cinc milions de litres d’aigua fins a 338 explotacions ramaderes valencianes. La Conselleria va fer un primer enviament d’emergència amb 15 camions cisterna i, “atesos els bons resultats obtinguts”, es va decidir a fer aquest nou enviament “que permetrà atendre més explotacions, no sols de la província de Castelló, sinó també de les d’Alacant i València”.
La prioritat és atendre les necessitats de les explotacions extensives i semiextensives de remugants, mitjançant l’avaluació prèvia de la seua situació davant la mancança hídrica. Així doncs, es localitzaran els punts des d’on es pot obtindre aigua de qualitat suficient, gràcies a la col·laboració i els acords amb les comunitats de regants, amb autorització prèvia de la Confederació Hidrogràfica, per a poder fer les càrregues d’aigua.
D’aquesta manera, es garanteix l’accessibilitat de la ubicació, la capacitat del dipòsit, el consum previst i es podrà determinar si el servei pot ser puntual o ha d’instaurar-se’n un de periòdic de subministrament d’aigua a l’explotació.
“Des de la Generalitat es donen solucions parcials, assistint amb tancs els municipis en què se sacrifiquen animals, però creiem que, sent un problema comú, la solució ha de ser comuna”, sostenia Barrachina, després d’exigir de nou al ministre Luis Planas la convocatòria urgent de la Mesa de la Sequera.
La Generalitat calcula que la falta de pastures naturals i d’aigua pels efectes de la sequera provoca ja un sobrecost de més del 60 per cent en els ramaders en extensiu –oví-caprí i boví– de la Comunitat Valenciana: “Les pastures estan seques i han de recórrer cada vegada més a alimentació mitjançant pinsos, cosa que n’encareix els costos, i a tot això s’uneix la falta d’aigua per als animals”.
Els efectes de la sequera
Peris adverteix que la ramaderia valenciana està en crisi per l’increment dels costos de producció. A més, la major part del bestiar no té pastures naturals: “El que se sembra per a alimentar els animals no ha tingut rendiment per la sequera, i el preu del pinso no ha abaixat fins als nivells de fa dos anys després de la crisi provocada per la guerra d’Ucraïna”. A aquests condicionants se suma el fet que la major part de les explotacions estan situades en zones en risc de despoblació.
L’actual situació de sequera prolongada “ens farà veure coses molt lletges”, adverteix el portaveu de la Unió: “Se sacrificaran més animals dels que es vol en els canals de comercialització”, i afig que les comunitats de regants de les zones baixes “estem fent un esforç amb la cessió d’aigua gratuïta, a pesar que tenim unes reserves hídriques molt baixes, el 17%”. Això es tradueix en el fet que, pel que fa als cultius de secà, ha caigut la producció de l’olivera un 90%, de l’ametler en un 45% o de la vinya en un 30%: “En aquests moments, si no tenim resposta per part de l’Administració (conselleria i ministeri) en forma d’ajudes, veurem com podem suportar les pèrdues que es presenten enguany”, conclou Peris.