La portada de mañana
Acceder
El jefe de la Casa Real incentiva un nuevo perfil político de Felipe VI
Así queda el paquete fiscal: impuesto a la banca y prórroga a las energéticas
OPINIÓN | 'Siria ha dado a Netanyahu su imagen de victoria', por Aluf Benn

‘Los crímenes de Steamfield’, una ficció victoriana per a públic juvenil ‘made in València’ que triomfa a Tailàndia

Miguel Giménez

València —
14 de abril de 2024 22:45 h

0

L’steampunk és un subgènere de la ciència-ficció ambientat a l’Anglaterra victoriana del segle XIX en què la tecnologia retrofuturista fa un paper destacat; s’imagina com haurien sigut els avanços tecnològics sense l’electricitat. En aquest gènere s’emmarca el llibre Los crímenes de Steamfield, una novel·la negra juvenil ambientada a l’Anglaterra victoriana escrita pel valencià Alberto Rey que ha despertat gran interés al Sud-est asiàtic, on fa poc ha eixit a la venda traduïda al tailandés; se’n van editar 2.000 exemplars en tapa blana i 600 en tapa dura, que han tingut gran acolliment entre els seguidors d’aquesta mena de literatura. Això ha provocat que l’editorial que va comprar els drets de l’obra, Paper-yard, haja adquirit també els dels altres dos llibres de la saga; a final d’any està previst que es publique en tailandés La rebelión de los bigotes.

Los crímenes de Steamfield forma part d’una trilogia, juntament amb La rebelión de los bigotes i Los secretos del inspector i inicialment, explica l’autor, era un guió per a una pel·lícula d’animació. Alberto és llicenciat en Història de l’Art, però s’ha format en el sector del cinema i l’audiovisual, camp en què s’ha desenvolupat professionalment, “encara que m’agradaria poder viure de la literatura”. “Des de molt jove (actualment té 32 anys) he sigut un apassionat de les històries, i això és el que m’agrada fer, contar històries”, relata l’escriptor, que recorda que durant la pandèmia treballava en aquest guió i una professora del postgrau que feia en la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) li va dir que novel·lava molt bé: “Acabava de fer un curt que ens havia costat milers d’euros i no havia eixit com esperava, i per a fer un llargmetratge d’animació com el que tenia pensat necessitava uns 150.000 euros, així que vaig decidir transformar la història en una novel·la”.

En un principi, Los crímenes de Steamfield era una història independent, amb un final obert, però sense previsió que es convertira en una saga. No obstant això, i a causa de l’èxit del llibre –la trilogia ja ha venut milers d’exemplars en castellà (més de 3.000 llibres el 2023) i ha sigut número u en vendes diverses vegades en Amazon, tant en format electrònic com en paper–, Alberto va decidir recuperar un guió del 2017, La rebelión de los bigotes, i adaptar-lo als personatges de la primera novel·la: “És en aquest moment que veig que és una trilogia”.

“La història que m’hauria agradat llegir”

“És una novel·la negra i juvenil, una història que m’hauria agradat llegir”. Així descriu Alberto Rey els seus llibres, emmarcats en aquest subgènere de la ciència-ficció que és l’steampunk: “Està emmarcat en aquesta Anglaterra victoriana amb tints una mica futuristes, però evidentment hi ha una picada d’ullet clara als meus orígens, al passat industrial del Port de Sagunt i a la fàbrica, als Alts Forns, a les històries que em contava el meu avi i al que jo he viscut”, reconeix l’escriptor, que matisa que la ciutat en què es desenvolupa l’acció està construïda en record d’aquella època industrial no tan llunyana.

No obstant això, encara que l’apassiona la història que ha creat, reconeix que l’ha sorprés l’èxit dels seus llibres, “no esperava que arribara fins on està arribant”. I confia que la cosa no quede ací, “el meu somni és que es facen una pel·lícula o una sèrie”. Algun contacte sobre aquest tema hi ha hagut ja des de Mèxic.

Com arriba a Tailàndia

El nexe entre Los crímenes de Steamfield i Tailàndia se situa en l’autor de la il·lustració de les portades de la trilogia, Arch Apolar. “Quan estic acabant el llibre, veig una edició del vinté aniversari de Harry Potter per a Àsia, i m’encanten les il·lustracions que, en certa manera, em recorden estèticament les falles”, comenta l’autor valencià, que confessa que des d’aquest moment ‘va bombardejar’ a missatges a través de xarxes socials Apolar fins que dos mesos després li va respondre: “Em va dir que no tenia molt de temps, que li enviara un resum amb l’argument del llibre per a veure si li interessava, i va resultar que sí, que es va implicar en el projecte”. Una col·laboració que es va prolongar per als dos volums següents, “ens vam haver d’adaptar a la seua agenda, ja que es tracta d’un il·lustrador de gran èxit que, a més de Harry Potter, també ha treballat per a Marvel i ha fet il·lustracions per a Juego de tronos”.

Precisament, el fet que Apolar siga l’autor de la imatge de portada fa que el llibre arribe a l’amo de l’editorial tailandesa Paper-yard, que és seguidor del dissenyador i casualment ha escrit llibres de temàtica similar: “Es va interessar en el llibre, es va posar en contacte amb mi i el 27 de març va eixir una primera edició limitada en tapa dura que es va vendre ràpidament”. Rey s’ha vist sorprés per aquest èxit inesperat a Àsia, “l’editorial treballa ja en la traducció de La rebelión de los bigotes, tinc més d’un miler de seguidors tailandesos a Tailàndia i em van convidar a anar els dies 6 i 7 d’abril a la Fira del Llibre de Bangkok, encara que no vaig poder anar-hi”. “Això ho tinc pendent”, confessa.

I no serà l’únic idioma a què es traduirà la trilogia de Steamfield. De moment, Alberto treballant amb la seua editorial, Ediciones Arcana, la traducció a l’anglés per intentar obrir-se al mercat anglosaxó: “Ho traurem al final de l’any per a començar a moure-ho pel Regne Unit”. I a més també s’han interessat en l’obra des de Rússia o Itàlia.

Pròxims projectes

Alberto Rey, el qual estarà firmant llibres els dies 19 i 20 d'abril a Almeria i el dijous 25 en la Fira del Llibre de València, treballa en el seu pròxim llibre, El maquinista, que està previst que isca a la venda al maig o al juny. “És una novel·la molt curiosa, que no sabria catalogar ni etiquetar, però els que han llegit l’esborrany em diuen que s’assembla a El petit príncep, que és la història de la cerca d’un mateix”.