Stephane Dion va ser l’impulsor de l’anomenada Llei de claredat, una iniciativa legislativa per a solucionar el conflicte del Canadà després del referèndum del Quebec el 1995. Aquesta norma va establir els criteris, condicions i cauteles pels quals el Quebec podria, sota uns requisits determinats, ser independent.
Davant el procés quebequés, el primer ministre del Canadà Chrétien va designar el politòleg com a Ministre d’Assumptes Intergovernamentals el 1996, amb la intenció d’apaivagar el clima. Dion desafiaria les afirmacions dels sobiranistes quebequesos sobre la validesa jurídica de la pregunta del referèndum del 1995 en tres cartes obertes al primer ministre del Quebec. Dion ha viatjat a València per pronunciar la conferència inaugural del Congrés de Drets Humans de la Universitat de València titulada ‘Democràcia i drets humans davant el repte dels populismes’.
Pregunta: A Espanya tendim a comparar la situació sobiranista a Catalunya amb el procés dut a terme al Quebec, a causa dels paral·lelismes culturals i històrics. Creu que hi ha similituds entre ambdues situacions?
Resposta: Bé, estan els moviments nacionalistes, la gent que vol triar entre les seues identitats i gent que vol mantindre les seues identitats. Sí, hi ha similituds amb el debat que vivim al Quebec. Hi havia un grup de gent que argumentava que serien més feliços no pertanyent al Canadà i gaudint únicament de la seua identitat quebequesa. Hi havia també qui volia gaudir d’ambdues identitats. Sé que vosaltres teniu una discussió similar a Catalunya.
Per a aconseguir aquesta independència, hi ha sectors que han apuntat al model del Quebec com un model desitjable. Fa poc el president de Catalunya (Quim Torra) va apuntar a la possibilitat d’una “via eslovena” per a aconseguir la independència. Creu que això seria el més adequat?
Com a diplomàtic, no puc comentar les declaracions d’un representant electe. Però si em feren la pregunta de manera directa...
Creu que la via eslovena és un escenari desitjable per a Catalunya?
Crec que no ho és. Va ser un procés no democràtic en el context de la completa dissolució de Iugoslàvia i el naixement de diferents repúbliques després de conflictes sagnants. En un país democràtic, una secessió ha de fer-se de manera legal, ha de fer-se pacíficament a través de negociacions i Espanya no està en un escenari comparable. Aquest tipus de comparació (entre la situació eslovena i la catalana) és discutible.
La Llei de claredat va nàixer amb l’esperit de facilitar les vies als referèndums d’independència o, per contra, pretenia reforçar la unió dels països?
No pretenia facilitar o complicar les coses, sinó deixar clar quines eren les regles. Que les lleis siguen clares és el que fa que la gent les respecte. El que el govern del Canadà argumentava és que sí que és possible dur a terme un acte secessionista al Canadà, però únicament a través d’un marc constitucional. El Govern finalment va mostrar un suport clar a la possibilitat d’una secessió, però només a través de la negociació i dels marcs constitucionals per a garantir els drets de cadascú. Això va ser difícil de fer, però la nostra Constitució no impedeix que això es duga a terme.
A hores d’ara vivim a Espanya una radicalització del discurs en els diferents partits arran del conflicte. Com va afectar la vida política canadenca el referèndum?
Una vegada aclarides les normes a través de les quals es podia dur a terme el referèndum, això va tindre un efecte molt positiu en la política. Quan està clar què has de fer per anar-te’n i com serà aquesta eixida, comences a veure que les coses no són tan senzilles i que serà difícil. No és fàcil dissociar una relació construïda a través de dècades de democràcia i, a més, comences a valorar més els llaços comuns. En aqueix sentit, crec que aclarir les coses va ajudar molt i és per això que no hem tingut un altre referèndum al Canadà. En vam tindre dos i el partit secessionista va tractar de dur-ne a terme un tercer, però no van aconseguir convéncer la població, que aprecia més la unitat ara que entén com de complicat que seria tot el procés.
Llavors, una condició important perquè es puga dur a terme un procés és que el país en conjunt accepte que una part seua té el dret a abandonar-lo si vol...
No és que tinguen el dret, és una possibilitat que acceptem tenir en compte sempre que siga negociada d’acord amb la Constitució. La Constitució al Canadà ha de ser respectada i no pot fer-se res en contra seua. Molts països com Espanya, França, Alemanya o Itàlia, es consideren a si mateixos indivisibles. Són democràcies consolidades, però no preveuen la possibilitat d’una secessió pel mer fet que seria inconstitucional privar algun dels seus ciutadans de ser espanyol.
També estem veient l’auge de partits d’extrema dreta (a l’estil Le Pen) i hi ha certes veus que atribueixen aquesta situació al referèndum.
Desconec si pot haver-hi connexió entre l’auge de l’extrema dreta i el secessionisme, però m’agradaria assenyalar que el que esteu vivint a Espanya passa també al voltant de tot Europa i els EUA. Crec que hi ha gent espantada d’allò diferent, gent que té por que es puga perdre el control sobre les fronteres, de la immigració sense control, i els governs estan sobrepassats. Aquests moviments s’aprofiten d’això i crec que és una cosa que hem de tindre molt present. Cal preservar que els valors de diversitat, la tolerància i la inclusió prevalguen. Cal traslladar que és possible fer de la diversitat la força d’un país.
Tornem a la Llei de claredat. Creu que la llei va aconseguir aturar l’auge sobiranista al Quebec?
La Llei no pretenia anar en contra dels secessionistes, però sí que deixar clar què es podia fer i què no. Crec que a la llarga això ha sigut beneficiós per a la unió, perquè hem pogut veure com de difícil que seria el procés i el que perdríem de dur-lo a terme.
És una mica com amb el Brexit ara.
Sí, sí. El que veiem que ha ocorregut al Regne Unit és que, des de la ratificació del Brexit, el suport a la Unió Europea ha augmentat segons els baròmetres. Quan comences a ser conscient de les dificultats de separar-te, comences a valorar més la unitat de la teua entitat.
Creu que es pot extrapolar aquesta llei al context espanyol?
Això ho han de decidir els espanyols. Veuràs, nosaltres no tenim l’article 2 en les nostres constitucions, no podeu enfocar el debat en els mateixos termes. L’article 2 dona dret als ciutadans. No és una qüestió només de governs i obligacions, l’article et dona dret, com a espanyol, a ser ciutadà espanyol i que els teus fills ho siguen. Si en un moment donat els espanyols consideren que això no és una cosa positiva, el que haurien de fer és canviar-ho a través d’una reforma de la Constitució. Al Canadà el context era diferent.
Creu que la resposta del Govern no permetent el procés va ser la correcta?
És molt difícil per a un govern ignorar i no protegir la Constitució. És per això que, en veure la situació, altres països del món han comprés que això és una cosa que han de solucionar els espanyols. Al Canadà vam decidir negociar-ho de manera pacífica i dur a terme decisions d’acord amb la Constitució, perquè la Constitució permetia aquest debat. Tothom, incloses les Nacions Unides, han de respectar la constitució d’un país, especialment si és un país democràtic.
Van ser encertades les càrregues policials de l’1 d’octubre o amb això el Govern va donar ales d’alguna manera al moviment secessionista?
Bé, manejar aqueixa situació no hauria sigut fàcil per a ningú. Però el Govern no pot decidir ignorar el marc constitucional, basant-se en el qual el Govern pot imposar la seua sobirania sobre la població. Si això haguera ocorregut al Quebec i el president del Quebec haguera decidit ignorar la Constitució i imposar la seua autoritat, estaria imposant la seua autoritat i dividint la mateixa gent del Quebec. Si el president de Catalunya tria ignorar la Constitució i imposar la seua autoritat, com pot estar segur que tota la gent de Catalunya acceptarà això? Crec que és molt difícil exigir l’obediència dels teus ciutadans quan tu mateix no obeeixes la Constitució, que és la fonamentació de la teua autoritat.
Creu que ha de celebrar-se un referèndum vinculant acordat amb el Govern espanyol?
La UE respectarà la Constitució espanyola, això està fora de tot dubte, perquè anar contra la Constitució espanyola seria anar contra la mateixa UE. Això no significa que totes aquestes autoritats internacionals no simpatitzen amb Catalunya, però sense el respecte a les lleis no pot haver-hi democràcia.
Creu llavors que hauria d’haver-hi referèndum?
No em correspon a mi contestar. Al Canadà el context era diferent, les províncies allí tenen el dret a preguntar el que vulguen. Però allí el referèndum és només una consulta, el que va passar a Espanya amb el referèndum queda fora de les possibilitats de la nostra Constitució. Els espanyols han de decidir si volen permetre aquests tipus de referèndums o no. Però aquestes consultes sobre separació no estan permeses en la majoria dels països democràtics.
Basant-se llavors en els resultats de l’1 d’octubre, creu que una majoria del 50+1 és prou per a legitimar la independència?
El 50+1 és un barem que nosaltres normalment apliquem a mesures que no són existencials i que són reversibles. Per a situacions en què tries el futur de les pròximes generacions i que seran quasi impossibles de revertir, al Canadà diríem que s’hi necessita una majoria forta. És per això que els líders secessionistes al Canadà han de plantejar els referèndums només si se senten amb molt de suport i estan segurs que no dividiran la població i l’enfrontaran als que s’hi volen quedar.