Dos agents de la Guàrdia Civil destinats en el post principal d’Oliva-Gandia consideraven que els seus drets fonamentals havien sigut “lesionats” després d’haver-se’ls imposat una sanció de tres mesos de cessament en funcions, com a autors d’una falta molt greu, per assetjar una companya de l’institut armat durant una patrulla nocturna amb comentaris sexuals recurrents. Els agents van recórrer contra la sentència de la secció primera del Tribunal Militar Central argumentant que la mesura cautelar havia sigut adoptada “fora del termini raonable”. Tant l’Advocacia de l’Estat com la Fiscalia Togada sol·licitaven la desestimació del recurs de cassació dels dos agents, en què no entren a negar o matisar els comentaris improcedents.
La secció primera de la Sala del Militar del Tribunal Suprem (TS) ha desestimat sengles recursos dels agents de l’institut armat. La nit del 2 al 3 d’abril de 2022, els dos uniformats es van dedicar a proferir tota mena de comentaris sexuals a una companya amb qui feien un servei nocturn. La dona va lliurar el 5 d’abril un escrit a la cadena de comandament en què detallava les expressions masclistes d’índole sexual que li van proferir, assegurant que havia demanat fins i tot en una vintena d’ocasions que pararen d’assetjar-la.
La sentència del Tribunal Militar Central considera provat que els uniformats sancionats van dir a la seua companya: “També m’he fet manoles imaginant que em córrec en la seua cara, es quedaria ben bruta. (...) Buah, sembla molt seriosa i normaleta, però després segur que és molt bruta i me’n demana més”, entre moltes altres expressions que feien referència al seu cos. La dona va denunciar que els comentaris eren “grollers” i “feridors” i que va patir una situació “molt desagradable”. “Els vaig demanar que pararen al voltant de 20 vegades”, sosté la víctima.
Durant el torn, els comentaris improcedents només van cessar a conseqüència d’un avís de robatori. Quan va poder, va tornar al post principal per evitar que continuara el reguitzell de comentaris sexuals, proferits “amb molt poc de respecte”.
La lletrada dels agents al·legava que la sanció cautelar per falta molt greu, imposada per la directora general de la Guàrdia Civil el 20 d’abril de 2022, va ser “adoptada fora del termini raonable perquè puga dir-se que s’ha complit amb el requisit de la immediatesa”, que preveu el règim disciplinari de l’institut armat.
La sentència del TS, per contra, argumenta que “la norma no determina cap termini concret”. “És més, l’exigència de l’acció immediata per a mantindre la disciplina o evitar perjudici al servei no apareix necessàriament enllaçada amb la data del comunicat ni amb la data dels fets, sinó amb la necessitat de mantindre la disciplina o evitar un perjudici al servei”, afig la sentència, que declara les costes d’ofici en administrar-se gratuïtament la justícia militar.
L’alt tribunal recorda la cronologia dels fets: el 6 d’abril van ser notificats i elevats per conducte reglamentari a la Prefectura de la Zona de València, que els va remetre a Madrid el 13 d’abril, data en què es va emetre l’informe de l’assessor jurídic. Finalment, el 20 d’abril es va acordar la mesura cautelar de cessament dels dos agents durant tres mesos.
Tenint en compte la seqüència temporal, “s’estima que el temps transcorregut no va ser excessiu, sinó el necessari per a complir els tràmits precisos”, conclou la sentència, que considera que la referència del recurs de cassació al règim disciplinari de la Guàrdia Civil és “merament retòrica”. Així doncs, “no pot dir-se que s’haja conculcat el requisit d’immediatesa”, postil·la.
Un “perjudici sensible” per a la denunciant
L’informe de l’assessor jurídic que va propiciar la incoació de l’expedient disciplinari afirma que l’actuació dels agents sancionats va causar una “greu pertorbació” i un “mal notori” al servei nocturn de la patrulla, a més d’un “perjudici sensible” per a la dona que va denunciar els fets.
També recordava que els guàrdies sancionats continuaven prestant servei en la mateixa unitat, “cosa que podria incidir negativament en la imatge del cos i fins i tot en la salut de l’afectada, en el cas que tornaren a reiterar o persistir en aquesta mena de comportaments o si transcendira públicament [que] per part de la institució no s’ha adoptat cap mesura cautelar per a apartar-los del servei”. L’assessor jurídic titlava d’“impropi” el comportament dels uniformats de l’institut armat.