Una jutgessa de València ha enviat al Tribunal Suprem la causa contra la senadora territorial del PP Rita Barberá per no haver retirat símbols franquistes quan era alcaldessa de València, segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
La titular del Jutjat d’Instrucció número 16 de València, que té oberta una causa per una denúncia contra l’exalcaldessa per haver incomplit la Llei de la memòria històrica, ha remés al Suprem una exposició raonada perquè siga l’Alt Tribunal el que decidisca si investiga i, si és el cas, jutja Barberá.
Considera la jutgessa que no és competent per a pronunciar-se sobre l’admissió a tràmit de la denúncia contra Barberá per pretesos delictes de desobediència i denegació d’auxili per no haver retirat els símbols franquistes de carrers i edificis de la ciutat quan era alcaldessa.
Com a senadora, Barberá està aforada davant del Tribunal Suprem, únic competent per a investigar-la i jutjar-la, recorda el TSJCV.
L’origen de la causa rau en una denúncia presentada fa un any per José Luis Ábalos, diputat socialista en el Congrés per València; Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, i l’advocat madrileny Eduardo Ranz Alonso contra Barberá per la possible comissió d’un delicte de desobediència.
La denúncia es referia a l’existència a la ciutat de València d’un monument als caiguts, escuts anticonstitucionals, plaques amb signes anticonstitucionals i quadres d’honors de València amb exponents del franquisme, que per als denunciants constituïen un incompliment manifest de la Llei de la memòria històrica.
El setembre, la Sala Civil i Penal del TSJCV va rebutjar la inhibició del jutjat esmentat de la capital i hi va tornar la causa després de rebre l’acreditació que la denunciada, des del 22 de juliol de 2015, ocupava un escó en el Senat.
El TSJCV, d’acord amb el criteri expressat per la Fiscalia, va entendre llavors que la condició de senadora de l’exalcaldessa, única denunciada, determinava la “falta de competència d’aquesta Sala per a pronunciar-se sobre l’admissió de la denúncia, ja que hi era competent la Sala Segona del Tribunal Suprem”.
Per aquest motiu, el ponent, el magistrat José Francisco Ceres, va acordar no acceptar la inhibició del Jutjat d’Instrucció núm. 16 en què va recaure inicialment la denúncia contra Barberá i tornar a aqueix jutjat les diligències perquè procedira d’acord amb el dret.
La jutgessa va sol·licitar llavors, a l’octubre, a la Cambra alta l’acreditació que l’exalcaldessa de València era senadora, una petició a què no va respondre, i quatre mesos després, el març, el Jutjat d’Instrucció número 16 va oficiar una altra vegada al Senat per reiterar la petició de la informació que necessitava la instructora abans de resoldre si enviava la causa al Tribunal Suprem.
Rebuda aqueixa informació, la jutgessa, d’acord amb el criteri del fiscal i apel·lant a la resolució del TSJCV, que ja havia dit que el competent era el Tribunal Suprem, ha acordat elevar les diligències a la Sala Penal de l’alt tribunal.
La remissió d’aquesta causa al Suprem es coneix el mateix dia en què el jutge de València que instrueix la peça separada del cas Imelsa sobre un pretés blanqueig de capitals ha remés també a l’alt tribunal la investigació que afecta l’actual senadora, atesa la seua condició d’aforada.