LLEGIR EN CASTELLÀ
Els tribunals d'Alacant han de repetir la sentència sobre el 'cas Brugal' de corrupció lligada al Partit Popular a Oriola però amb un canvi fonamental: les escoltes telefòniques que van fonamentar la investigació no es poden considerar nul·les. El Tribunal Suprem ha estimat el recurs de la Fiscalia i ha ordenat repetir la sentència, anul·lant la resolució que va absoldre 34 acusats per irregularitats en l'adjudicació del contracte de recollida de fem a la ciutat alacantina d'Oriola.
El cas va acabar en absolució després que l'Audiència d'Alacant determinara que les escoltes fetes a través del sistema SITEL van ser nul·les. El Suprem retrau ara que aquesta autenticitat “es va qüestionar de manera extemporània, sense que es practiquara una prova que desvirtuara la presumpció d'autenticitat dels enregistraments”. Entre els acusats hi havia els exalcaldes del PP Mónica Lorente i José Manuel Medina, així com l'empresari Ángel Fenoll, al qual la Fiscalia atribuïa la màxima responsabilitat. Lorente va protagonitzar el juny del 2022 la inauguració de la seu del PP juntament amb Carlos Mazón, actual president de la Generalitat.
L'Audiència d'Alacant va signar el 2020 l'absolució dels 34 encausats en una de les 17 peces separades que formen el 'cas Brugal' de corrupció a la província d'Alacant. En aquest cas, que gira al voltant de l'adjudicació irregular del contracte de recollida de fem per part del consistori d'Oriola, la Fiscalia va arribar a demanar fins a 12 anys de presó per a l'exalcalde pel PP, José Manuel Medina. Fins a 15 dels acusats van tindre al seu moment la condició d'autoritat o de funcionari públic, incloent-hi dos alcaldes i set regidors de la localitat.
L'absolució va arribar després que els jutges alacantins decretaren que la prova clau del cas era nul·la: les escoltes telefòniques als acusats. Començant pels enregistraments que l'empresari Fenoll va lliurar i seguint per les punxades telefòniques acordades per la Justícia ja el 2008, cosa que segons l'Audiència d'Alacant van vulnerar els drets fonamentals dels processats.
Ara és el Tribunal Suprem el que ordena repetir aquesta sentència però en un escenari diferent al donar validesa a les escoltes telefòniques. “Es declaren vàlides les intervencions telefòniques acordades a la causa des del seu origen i els registres que la sentència recorreguda va considerar nuls”, explica el Suprem. Els jutges de la Sala Penal no consideren que els polítics encausats “patiren indefensió”. No obstant, sí que es va vulnerar el dret de l'acusació pública a la tutela judicial efectiva en excloure aquests enregistraments del cas.
El judici no s'haurà de repetir i els acusats no hauran de tornar a la banqueta perquè el Suprem ha ordenat al mateix tribunal repetir la sentència. “És cert que ha transcorregut molt de temps”, reconeix el Suprem, però els enregistraments del judici i l'“abundant suport documental” ajudaran, diu, a pal·liar “els efectes del voltant”.