El testimoni del blanquejador de la trama apuntala l'acusació contra Zaplana: “En realitat els actius eren d'ell”

Dia negre per a Eduardo Zaplana. L'advocat uruguaià Fernando Belhot, dissenyador de la segona fase de l'estructura societària a l'estranger de la presumpta trama corrupta, ha relatat amb pèls i senyals la procedència dels fons. “En realitat els actius eren del senyor Zaplana”, ha afirmat durant el seu interrogatori per videoconferència, en condició de testimoni, des d'Uruguai. El testimoni de l'especialista en blanqueig apuntala encara més l'acusació de la Fiscalia Anticorrupció després de les confessions del testaferro de la trama, Joaquín Barceló 'Pachano' i de el seu cap de gabinet, Juan Francisco García.

Belhot, que es presenta com a especialista en assessorament fiscal internacional i d'inversions de “clients offshore” a Argentina, Brasil o Espanya, ha explicat que va conèixer Zaplana a Madrid el 2009 com una “persona de prestigi”, en qualitat de antic “governant” i de directiu de Telefónica.

Zaplana, segons la seua declaració, li va demanar que assessorés un “amic seu de la infància”, Joaquín Barceló (al qual fins i tot “anomena com Pachano, el seu sobrenom”) sobre l'estructura que “que havia muntat” a Luxemburg Francesc Grau, assessor fiscal de la trama, i que administrava Beatriz García Paesa, neboda del famós espia.

En un primer moment, Zaplana li va dir que els fons de Luxemburg eren de Barceló. “Però després, amb el temps, vaig anar comprovant que qui tenia poder de decisió i que sempre era consultat era el senyor Zaplana”, ha afirmat Belhot. El testimoni sosté que l'exministre del PP era el “veritable decisor de totes les operacions”.

De fet, l'advocat uruguaià ha recordat que Pachano era un empresari del sector immobiliari que no tenia ni tan sols coneixements financers. “Ell [Zaplana] em manifesta que, efectivament, era l'amo de la gran majoria dels actius i que no ho volia fer públic per la seua exposició pública, com a membre d'un partit molt important a Espanya [el PP] i el seu caràcter d'empresari vinculat a l'assessoria i l'activitat de lobby”, ha afirmat preguntes del fiscal anticorrupció.

De passada, Eduardo Zaplana, per a qui Anticorrupció demana una pena de 19 anys de presó, va obrir a Belhot “les portes per conèixer empresaris d'altíssim nivell i empreses de caràcter internacional espanyoles de primer nivell”. L'acusat, tal com ha recordat el testimoni, presidia després d'eixir de la política activa el 'think thank' Club Siglo XXI, vinculat amb “empreses que cotitzaven” a l'Ibex 35.

Fernando Belhot, en la línia de la declaració durant la fase d'instrucció, ha recordat que Zaplana “era un home extremadament curós” en les comunicacions. “Mai a la vida en els nou anys que el vaig conèixer em va enviar un sol correu, sempre la nostra comunicació era pel mòbil, nosaltres li diem cel·lular, mai per escrit”, ha afirmat.

El testimoni ha xifrat en 7,9 milions d'euros els actius que es van transferir des de Luxemburg a la nova estructura muntada per Belhot. Els fons, tal com va confessar l'empresari Vicente Cotino, provenien originalment de l'empresa Sedesa, adjudicatària d'un lot de la privatització de les ITV el 1997, durant el primer govern autonòmic de Zaplana. Va ser Juan Cotino, sent director general de la Policia del PP, qui va orquestrar el pagament de la mossegada, tal com van revelar els seus dos nebots i l'excap de gabinet de Zaplana.

L'advocat ha explicat que “de forma trimestral o quadrimestral” viatjava a Espanya i portava a Zaplana “els extractes de les operacions que es realitzaven amb els actius”. “Se'ls mostrava i el senyor Zaplana, a qui considere una persona intel·ligent, ho entenia perfectament i, en general, destruïa els extractes”, ha postil·lat. Fernando Belhot ha destacat que l'exministre del PP era “un home molt curós i no volia tindre res al seu poder que el vinculés a aquests actius”.

2,3 milions a través de canvistes

Eduardo Zaplana, després del diagnòstic de la greu malaltia que pateix i davant la necessitat de fer front a despeses mèdiques, especialment entre el 2016 i el 2017, li va demanar a Belhot que li fera arribar “bastant diners”, uns 2,3 milions d'euros de els huit en total que l'administrava mitjançant societats pantalla i comptes a paradisos fiscals.

Els fons es van fer arribar a través del sistema de canvistes, “molt comú” a Llatinoamèrica. L'agent de canvi, ja siga a l'Uruguai, el Brasil o Espanya, fa d'enllaç entre clients que necessiten desfer-se de diners en efectiu amb altres que necessiten el contrari: obtindre metàl·lic. La tècnica, clàssica en alguns procediments de blanqueig de capitals, impedia que la transferència deixés rastre. “Era un procediment no gaire àgil, de vegades podia demorar un mes o dos, era l'única manera de lliurar-li diners vius, que era el que volia el senyor Zaplana”, ha dit el testimoni.

Després de l'operació amb els canvistes, Zaplana cridava a Belhot i li deia: “Bé, els documents van arribar, tot correcte”. Fernando Belhot va gestionar els fons de Zaplana a través d'una estructura societària que incloïa comptes a Andorra, Suïssa o Panamà i societats pantalla a Uruguai o Holanda, entre altres destinacions. En un compte a Suïssa, a nom de Belhot però pertanyents a Zaplana, “més o menys 3,7 milions”.