La recuperació per al sistema sanitari públic dels hospitals gestionats per empreses privades és una de les principals apostes del Govern valencià que presideix Ximo Puig i que va quedar plasmada en el Pacte del Botànic.
Per portar-la avant, el Consell ha adoptat l’estratègia de fer-se amb els departaments de salut que en el seu moment va privatitzar el PP una vegada acabe el termini de la concessió. Això implica que un any abans de la caducitat del contracte l’Administració ha de notificar a l’empresa concessionària si, vençut aquest últim any, recuperarà la gestió directa de l’àrea sanitària o si prorrogarà la concessió pel termini que estipule el contracte.
Així ho va fer la Generalitat durant el primer mandat, amb el PSPV i Compromís en l’executiu (sumant el suport de Podem que llavors no va entrar en el Consell), amb la recuperació pública de l’hospital d’Alzira i de tot el departament sanitari de la Ribera l’any 2018. Era el primer hospital que va privatitzar el PP en l’etapa d’Eduardo Zaplana.
Gestionat per l’empresa Ribera Salud, se li va adjudicar el contracte l’1 d’abril de 2003 per un termini de 15 anys, ampliables cinc anys més, una pròrroga que la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va anunciar un any abans que no es faria efectiva.
En aquest segon mandat del Botànic, també amb Unides Podem integrat en el Govern valencià, són dos els departaments de salut privatitzats que acaben les concessions.
El primer és el de Torrevella, també gestionat per Ribera Salud, el director executiu europeu de la qual és el valencià Alberto de Rosa (germà del senador del PP per València Fernando de Rosa), el procés de reversió del qual ja està encarrilat després d’haver notificat el mes d’octubre passat a la companyia que no farà efectiva la pròrroga del contracte i que, per tant, a partir del pròxim 15 d’octubre, quan acaba la concessió, tot el departament sanitari tornarà a estar controlat de manera directa per la Conselleria de Sanitat.
Amb tot, la companyia ha emprés una batalla judicial contra l’Administració per tractar de frenar la reversió, per a la qual acaba de contractar el despatx d’advocats que presideix l’exlíder de Ciutadans, Albert Rivera.
El segon dels departaments sanitaris privatitzats que acaba la seua concessió coincidint amb el final del mandat és el de la Marina Alta en què s’enquadra l’hospital de Dénia.
En concret, és a l’abril del 2023 quan acaba el contracte i, per tant, el Govern valencià té 11 mesos per davant per a afrontar una nova reversió que haurà de notificar a l’abril de l’any que ve.
En aquest cas, la gestió és de Marina Salud, empresa participada en un 65% per l’asseguradora DKA i en un 35% per Ribera Salud. El Govern valencià va emprendre una operació fa dos anys per tractar de comprar la majoria accionarial i d’aquesta manera recuperar la tutela de l’àrea de salut de Dénia, però finalment les negociacions no van fructificar i es van paralitzar a l’abril del 2019 amb l’arribada de les eleccions autonòmiques.
Fonts d’UGT i de CCOO han comentat a elDiario.es que des de llavors no tenen constància que s’haja tornat a abordar el tema i s’han manifestat favorables a la recuperació pública del departament, però de manera directa i no a través d’una empresa pública, com està plantejant-se també en el cas de Torrevella per donar cobertura als empleats.
Així doncs, per al pròxim mandat quedarien privatitzats tan sols l’hospital de Manises, la concessió del qual en mans de l’asseguradora Sanitas acaba el 2024, i el d’Elx, gestionat per Ribera Salud, el contracte del qual acaba el 2025.