El dret és una disciplina amb un gran component interpretatiu, que es realimenta i utilitza les seues distintes institucions com a font d’on beure. Els tribunals se citen els uns als altres i les seues sentències assenten bases per a sentències futures. L’ambigüitat dels termes que constitueixen la base del dret –com el de costum–, incrementen aqueix caràcter interpretatiu i porten al xoc en les distintes lectures que es puga fer d’un text legal. Inevitablement les lectures van associades o són influïdes pel marc ideològic de qui interpreta.
En l’última legislatura, el Govern ha portat al Tribunal Constitucional la llei catalana contra els desnonaments, i també l’andalusa, la canària, la basca i la navarresa; la llei contra la pobresa energètica de Catalunya, la llei que regula l’accés a la sanitat pública als immigrants sense papers a València, la llei catalana que prohibeix festejos taurins, entre altres exemples, al marge de les tres lleis sobre matrimonis valencians i unions de fet.
De moment, les lleis sobre les quals s’ha pronunciat el TC respecte d’aquesta matèria s’han derogat. L’última, la llei de custòdia compartida valenciana. La majoria conservadora s’ha pronunciat a favor de les competències estatals per a legislar, amb vots particulars com el de la vicepresidenta Adela Asúa o José Antonio Xiol, que va emetre un vot favorable a la capacitat autonòmica de legislar en el cas dels matrimonis valencians.
Ambdós magistrats han començat a alertar de l’erosió que pot patir el sistema de les autonomies si el Constitucional les buida de competències en favor de l’Estat. Però els jutges no han estat els únics. Diferents polítics han anat alçant la veu sobre la deriva centralista del Govern a través del Tribunal. El portaveu del Govern andalús va exposar el següent: “El Govern de la nació està aprofitant la majoria conservadora en el Tribunal Constitucional per a capgirar l’Estat descentralitzat que hem construït i que estava funcionant bé. El TC intenta retallar –per pressions del Govern de la nació– les competències de les comunitats autònomes per a impulsar un procés de recentralització de competències”.
A la Comunitat Valenciana, després de les últimes renyades del Constitucional, no han estat menys. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ja va advertir d’una “mirada antiautonòmica” que suposaven aquestes decisions. Sembla que s’actue amb una visió jeràrquica, dient que qui decideix és el govern d’Espanya, apuntava el president.
En la mateixa línia s’ha pronunciat la vicepresidenta, Mónica Oltra, interpel·lada per aquest diari. La portaveu del Govern autonòmic subscriu que l’executiu central fa un ús polític del Constitucional, derogant les lleis d’aquesta autonomia i d’altres que li són incòmodes.
Es fa, com defensava el magistrat Xiol en el seu vot particular, un “salt diabòlic”. “Per la via d’una sentència es deroga un article d’un Estatut que al seu dia no va ser recorregut. En la pràctica, amb aquesta sentència, es deroga una part de l’Estatut valencià, aprovat el 2006”, explica la vicepresidenta.
Quines mesures prendrà el Govern valencià?
De moment, l’executiu autonòmic advoca per una reforma de la Constitució. “Volem que se’ns reconega el dret civil”, explicava la vicepresidenta, però també “això va més enllà, reflecteix els molts fronts de la tensió territorial” que hi ha al país. Cal un model territorial nou, insisteix, de què totes les comunitats autònomes se senten part i delimite clarament les competències.
Després de l’última derogació, el conseller de Transparència ha sol·licitat un informe tècnic a la Comissió de Codificació Valenciana perquè estudie les possibles opcions jurídiques que garantisquen la competència de les Corts per a legislar i desplegar el dret civil propi en virtut de les competències d’autogovern. El Govern autonòmic manté la línia de buscar solucions a l’autogovern, en l’escàs marge que ha deixat el Tribunal.
No obstant això, sembla que la via que va prenent força en aquesta autonomia i en altres és exigir una reforma de la Constitució que reconega el dret civil valencià i delimite les competències que tenen les comunitats autònomes per a legislar; tant les històriques com les que no ho són –segons la distinció que se’n va fer el 1978.
Des de Compromís, socis de Govern en la Generalitat, advoquen per aquesta reforma. “Estem profundament decebuts” amb la decisió del TC, explicava el seu portaveu, Fran Ferri, “però continuarem treballant perquè al poble valencià se’ns reconega el dret a legislar sobre aquestes matèries. Després del conjunt de sentències contra el nostre dret civil, el camí passa ara per una reforma de la Constitució Espanyola, per a recuperar el dret civil valencià tal com recull l’Estatut d’Autonomia”, deia l’últim comunicat de la formació sobre aquesta qüestió.
Els col·lectius de juristes valencians –encapçalats per l’Associació de Juristes Valencians– també denuncien la discriminació que pateix l’autonomia valenciana amb els recursos davant del Constitucional. Altres comunitats, com la basca i la catalana –que, a més, sí que tenen reconeguts els seus drets forals– també han vist que les seues normes són posades sota la lupa del TC. Tanmateix, el Govern, amb l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat pendent, s’ha mostrat disposat a negociar la retirada d’alguns recursos. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va manifestar dimecres passat que la voluntat de l’executiu “és reduir la conflictivitat” i fins i tot “reanalitzar” si alguns dels recursos que ha interposat al País Basc “poden negociar-se, amb els canvis actualitzats consegüents”. Els 17 recursos contra lleis basques afecten assumptes com els desnonaments, el copagament sanitari, l’assistència a immigrants o la fracturació hidràulica.
Els juristes es pregunten, doncs, si el Govern no podria haver tingut la mateixa voluntat amb els valencians, ja que després de la campanya que van dur a terme pels municipis i després d’haver negociat tant el PPCV com el Consell, no van retirar els recursos que han anul·lat les tres lleis.
Amb les decisions esmentades de l’executiu estatal i del Constitucional, que van restant competències a les autonomies per a legislar, cal preguntar-se: Està, Espanya, tornant a un model centralista?
Els recursos d'inconstitucionalitat
L’executiu estatal, primer a càrrec del PSOE amb Zapatero, va recórrer davant del TC 11 articles de la llei de custòdia compartida, que després es va fer extensiu a tota la llei i a les dues mencionades. El Govern de Rajoy va mantenir els recursos, a pesar de les reclamacions reiterades del Consell del PP i de l’actual bipartit, així com de nombroses associacions cíviques i de campanyes de suport a les lleis per tot el territori valencià. El recurs es va presentar perquè l’advocat de l’Estat considerava que la Comunitat Valenciana s’extralimita en les seues competències.
Segons l’Advocacia de l’Estat en presentar els recursos, la realitat normativa del dret civil valencià “manca actualment de tota norma escrita per gloriosa que fóra la seua tradició, i on no poden reconéixer-se altres fonts que les de caràcter consuetudinari que estiguen vigents i en la mesura que això no contravinga el sistema i l’ordre de jerarquia de fonts del Codi Civil”.
El dret foral va començar a recuperar-se de manera formal el 1997 mitjançant un decret pel qual es va crear la Comissió Interdepartamental de Dret Civil Valencià. El 2004 el Consell crea la Comissió de Codificació Civil, un òrgan col·legiat per a elaborar propostes de creació, modificació i desplegament de disposicions normatives relacionades amb el dret foral civil valencià; així com també la coordinació i la supervisió dels treballs de l’Observatori de Dret Civil. La recuperació del dret foral, després de la reforma de l’Estatut, es va iniciar amb la Llei de règim econòmic matrimonial (2008), la Llei de custòdia compartida (2011) i la d’unions de fet formalitzades (2012) ara derogades pel Constitucional.
Aquestes lleis s’impugnen perquè el text “no reflecteix una realitat consuetudinària efectivament existent, com a condició constitucional imprescindible, sinó que crea ex novo una normativa sense cap connexió prèvia amb usos vigents, que entra en contradicció amb la normativa estatal”. Per tant, es nega l’admissió a un dret consuetudinari anterior a la Constitució, com si aqueix dret foral no haguera existit, encara que siga fonament de les normes vigents.
L’art. 149.1.8a CE estableix que l’Estat té competència exclusiva sobre la “legislació civil, sense perjudici de la conservació, la modificació i el desplegament per les comunitats autònomes dels drets civils, forals o especials, allà on n’hi haja. En tot cas, les regles relatives a l’aplicació i l’eficàcia de les normes jurídiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i dels instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del dret, pel que fa, en aquest últim cas, a les normes de dret foral o especial”.
El conflicte en el cas valencià rau en l’expressió “allà on n’hi haja”. Les últimes sentències del TC deroguen aquestes lleis perquè el tribunal considera que la Comunitat Valenciana excedeix l’exercici de les seues competències. Però el Constitucional sí que reconeix la capacitat normativa de les Corts en aquesta matèria. Llavors, per què es declaren inconstitucionals aquestes tres lleis adduint el conflicte de competències?
Segons la interpretació del TC, les Corts només poden legislar en aquesta matèria “amb la finalitat de conservar, modificar o desplegar les normes legals o consuetudinàries que formen part del seu patrimoni jurídic a l’entrada en vigor de la Constitució”. En la promulgació de la CE, la normativa pròpia reconeixia poc més que els arrendaments agraris, així que, com que no hi ha més norma desplegada, només queda aqueix buit per a legislar.