Una residència d’estudiants nova d’unes 600 places que implicarà la construcció de huit edificis en plena horta de Vera, entre el cementeri de Benimaclet i l’actual autovia V-21, en l’espai que ocupa una antiga fàbrica de llet, ara en estat de ruïna.
Aquest és el projecte a què s’oposa l’Associació Veïnal de Benimaclet, després de tindre constància que l’Ajuntament de València ha remés a la Generalitat Valenciana l’expedient de modificació puntual del pla general d’ordenació urbana (PGOU) que té per objecte el canvi d’ús dominant del sòl perquè passe d’industrial a residencial comunitari.
Sobre aquest tema, fonts de la Regidoria de Desenvolupament Urbà han explicat que la delegació tan sols es limita a traslladar a les conselleries competents de la Generalitat el tràmit del canvi d’ús del sòl.
A més, han recordat que es tracta d’un sòl industrial que no es va catalogar com a protegit dins del Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta i que és de propietat privada, per la qual cosa qualsevol reversió passaria per una indemnització a la propietat.
En concret es tracta del solar situat al carrer de l’Alqueria de Serra, 131, i segons l’entitat veïnal està pendent que la Conselleria d’Emergència Climàtica hi done el vistiplau si el canvi d’ús i el projecte compleixen la normativa ambiental.
“Aquesta modificació és el primer pas d’un procés que, si no s’hi posa remei, acabarà autoritzant la construcció d’una residència d’estudiants amb una edificabilitat de 19.000 metres quadrats”, expliquen des de l’organització veïnal.
Les mateixes fonts asseguren que l’expedient va entrar en la Generalitat el mes de novembre passat: “El projecte el promou Momentum Real State, que representa els interessos d’HMC-Europa Real State, un fons de capital de risc nord-americà”, expliquen.
A més, denuncien que la companyia pretén aconseguir l’aprovació de l’expedient “obviant la consulta pública”.
L’entitat veïnal considera aquest fet “gravíssim”, ja que “ignora la proposta pel que fa al procés participatiu ‘Benimaclet és Futur’; un document fruit d’un procés promogut per l’Ajuntament mateix i aprovat sense cap vot en contra en el ple municipal celebrat el 26 d’abril de 2018, en què es proposa que la parcel·la en qüestió passe a ser catalogada com a sòl no urbanitzable protegit”.
Fins i tot, en el mateix document ‘Benimaclet és Futur’ asseguren que se suggereix una alternativa: acollir-se a la filosofia del Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta quan parla de les zones de recuperació d’horta.
“Es tracta de terrenys en sòl no urbanitzable, amb construccions en situació de ruïna, on es permetrà la consolidació de les edificacions si almenys 2/3 dels terrenys es recuperen per a l’ús agrícola. Aquesta solució permetria establir un ús diferent de l’industrial, com és el dotacional, en un terç de la superfície dels terrenys”, afirma l’associació.
A més, asseguren que té l’avantatge que també permetria recuperar les restes actuals, ja que tenen cert valor per a ser un bon exemple d’arquitectura industrial moderna.
En tot cas, consideren que la catalogació de la parcel·la (llavors ocupada per la central lletera El Prado) com a urbana d’ús industrial en el PGOU del 1988 va ser un “error greu”.
Com que és una illa enmig de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable protegit i al costat de l’alqueria de Serra i el cementeri (tots dos Béns de Rellevància Local), “l’opció més lògica hauria sigut deixar-la fora d’ordenació; així tornaria a ser agrícola una vegada cessada l’activitat. Aquesta opció era l’única compatible amb la protecció del paisatge de l’Horta Nord, ja que qualsevol construcció en aqueixa zona provoca un impacte visual importantíssim”.
L’organització veïnal lamenta que, a més, “la cosa més irritant del nou projecte és que, com a coartada, s’hi inclou la rehabilitació de l’alqueria de Serra, que acolliria oficines de la residència d’estudiants i centre d’exposicions i d’interpretació de l’horta: interpretació d’un entorn de valor incalculable que està destruint-se inexorablement any rere any, pam a pam”.
L’associació recorda que en l’últim mig segle l’horta metropolitana de València s’ha reduït en un 40%.