Vicent Marzà (Compromís): “Sumar va caure en el mateix error que Podem, plantejar la coalició des de dins de la M-30”

Vicent Marzà (Castelló de la Plana, 1983), parlamentari europeu electe per Compromís-Sumar, rep elDiario.es en l’edifici dels grups polítics de les Corts Valencianes. Ho fa després d’haver mantingut diverses trobades telemàtiques amb altres parlamentaris europeus d’Esquerra Republicana, el BNG o Els Verds. El que va ser conseller d’Educació, Cultura i Esport durant set anys amb els dos governs del Pacte del Botànic està a l’espera de cessar com a diputat autonòmic per a poder viatjar a Brussel·les, agafar l’acta d’eurodiputat i començar a treballar des d’allí. Reconeix que té ganes, i els idiomes no seran un problema, ja que a més de castellà i valencià domina l’anglés i el francés (la seua professió és la de mestre i les seues assignatures són precisament les relacionades amb aquests idiomes).

Per a començar, voldria demanar-li un comentari dels resultats de Compromís-Sumar. Vostés han tret menys vots que el 2019, però han aconseguit recuperar la representació que van perdre fa cinc anys.

La valoració que fem és que l’objectiu principal que teníem, aconseguir un eurodiputat que defense els interessos valencians i lluite per una nova Europa, s’ha assolit. Per tant, estem satisfets, perquè l’objectiu prioritari, que era tindre veu directa a Brussel·les, l’hem aconseguit. Però també estem preocupats per l’escenari global que hi ha a Europa, amb un ascens de la dreta i l’extrema dreta que ens mostra i ens demostra encara més que són necessàries polítiques valentes que vagen al fons dels problemes. Es podria dir que estem satisfets i moderadament contents pels resultats d’ací (la Comunitat Valenciana), però evidentment ens agradaria que hagueren arribat a més.

Vostés van anar a les eleccions en coalició amb Sumar. Com veu els resultats de Sumar i les repercussions que han tingut?

Nosaltres sempre parlem des del màxim respecte a totes les organitzacions d’esquerres, i, si un és internacionalista, ho és d’aquesta manera. Cadascú en el seu territori fa la seua reflexió i la respectem, ni les critiquem ni les valorem. Per tant, les decisions que prenga Sumar les haurà de valorar Sumar. Nosaltres no formem part de Sumar. El que ha passat reforça la nostra posició, perquè sempre hem dit que, si té sentit que hi haja una cooperació entre les diferents forces d’esquerra transformadora als països i els territoris de l’Estat, ha de ser d’una manera en què la força prioritària de cada territori siga la que aporte i que coopere amb la resta, no que hi haja un espai que intente d’alguna manera diluir la resta. Així no suma. I ho hem dit des del principi, per això nosaltres no formem part de Sumar, cooperem amb ells en determinats moments com cooperem amb altres forces, però sempre mantenint la nostra capacitat d’acció centrada en el País Valencià.

Vostés sempre han reivindicat tindre una veu i una marca pròpia en aquesta mena d’eleccions.

El que s’ha vist en aquestes eleccions és que, si es vol tindre un resultat d’impacte, s’ha de parlar d’igual a igual i cooperar entre les forces territorials, perquè cal estar arrelat en el territori, en la militància i el discurs directe. Si la coalició haguera tingut en tot l’Estat el mateix percentatge de suport que hem tingut nosaltres al País Valencià parlaríem de quasi sis eurodiputats, pràcticament ningú dubtaria que hauria sigut un èxit. Per tant, ens referma en la nostra posició i esperem que això servisca perquè entre totes les diferents forces es faça una reflexió i es mire des del punt de vista que nosaltres sempre hem plantejat en positiu: no es poden sumar projectes si no es fa des de la cooperació dels diferents projectes, si no es fa d’igual a igual i respectant els àmbits territorials. Això és el que multiplica el resultat. I això és pel que nosaltres hem apostat sempre. Ens hauria agradat que haguera anat més gent en la coalició, que és el que hauria de passar. Aquesta reflexió l’han de fer els que integren Sumar. Nosaltres no integrem Sumar.

Això és el mateix que va passar en el seu moment amb Podem, que va voler capitalitzar aquest espai a l’esquerra del PSOE?

Així és. Nosaltres ho hem dit moltes vegades. Amb la irrupció de Podem es van cometre molts errors a l’hora d’articular tota aquesta expressió ciutadana que hi havia de renovació, de canvi i transformació. No es va articular d’una manera nova des del punt de vista polític i institucional, sinó que va irrompre com si la resta de les forces que ja existíem i que ja estàvem treballant en els nostres territoris no estiguérem en aquest espai també, volent fagocitar tot això i unificar-ho dins d’una mateixa decisió, com sempre, dins de la M-30 a Madrid, amb decisions preses únicament a Madrid. No va funcionar. Ja va passar amb Podem i aquest model no funciona. Nosaltres hem plantejat moltes vegades que el model que pot funcionar és el de la cooperació entre diferents territoris, sent cadascun la pròpia força amb la seua pròpia identitat, i aglutinant. Nosaltres continuem amb la voluntat d’aglutinar dins del País Valencià tota l’esquerra transformadora, valencianista, feminista, ecologista... dins de Compromís, amb generositat cap a tothom. I volem fer-ho amb la participació dels moviments socials, la gent de base. Creiem que aquest espai que nosaltres hem definit, l’hem de continuar ampliant; i creiem que això, cooperativament amb altres, d’igual a igual, pot arribar a multiplicar el resultat. Crec que hem d’aprendre de la història, i ja hem vist el que passa quan es vol aplicar un model molt centralitzat. Perquè aquest espai existeix en tots els territoris, i aquesta pretesa diversitat que apareix en els discursos ha d’estar reflectida en les organitzacions.

El BNG, Bildu o nosaltres hem demostrat que les forces territorials arrelades, amb militància i amb bases, que treballen el dia a dia dels seus municipis, som no sols les que resistim, sinó també les que treballem a llarg termini i, en conseqüència, som capaces de transformar a llarg termini. Aquesta és l’altra part de la reflexió que hem de fer. Necessitem una política que pense en el llarg termini i no sempre en l’immediat, perquè això no té consistència. En Compromís també tenim aquest fet diferencial, estem en aquest projecte, en aquesta terra des de fa molt temps. La nostra única raó de ser és construir un País Valencià més solidari, més lliure, més verd, més feminista... I, per tant, sabem que tot té els seus passos, que hi haurà vegades que la teua posició, que ideològicament has de defensar, no serà la majoritària, però sempre ens posicionarà millor després, perquè serem coherents. Insistisc, crec que aquesta faena a llarg termini es pot desenvolupar millor si es treballa des de cada àmbit territorial.

Sumar s’identifica directament amb Yolanda Díaz. Què em diu de la impulsora d’aquest projecte?

Yolanda Díaz crec que és una ministra de Treball excel·lent, que té una capacitat –que mai hi havia hagut a l’Estat espanyol– de treball, de lluita i de saber quines són les necessitats de la majoria treballadora. Això és així. Crec que es mereix, després del pas que ha fet a un costat en l’àmbit orgànic, fer la reflexió que necessite sense soroll al voltant. Opine que des del ministeri aporta molt i que ha fet un pas valent i digne, a què no estem acostumats, apartar-se de la faceta orgànica quan ha vist que el projecte no ha funcionat com ella també volia. Per tant, respecte i paciència amb el que puga decidir.

Li he de preguntar per Mónica Oltra, que també ha sonat per a Sumar. Quin és el seu futur en Compromís?

Mónica Oltra és un gran actiu de Compromís, i no sols això, sinó la persona que va propiciar que hi haguera un canvi al País Valencià després de dècades de govern del Partit Popular. Sense Mónica, i sense l’instrument de Compromís, això no hauria passat. Una formació arrelada en el territori i una figura carismàtica que estirava cap avant: això va ser. Ho hem dit moltes vegades, quan ella diga i quan ella vulga escoltarem, mirarem i treballarem junts. Nosaltres no li direm què ha de fer, perquè és ella qui ha de decidir. Ja ha patit bastant i ha passat massa temps, amb una situació totalment injustificada. Com sempre hem dit, no afegirem soroll ni pressió, sinó que ha de ser ella. I amb el que diga, ho parlarem els qui hàgem de parlar-ho, especialment la gent de Compromís si ella ho vol així. I evidentment, a treballar tots junts, perquè ací no sobra ningú; al contrari, hi cal molta gent. Hem de ser-ne molts més, i persones com Mónica són més que necessàries en qualsevol projecte.

El futur de Compromís passa per Mónica Oltra?

El futur de Compromís, el decidirem entre totes i tots, i el futur de Mónica el decidirà ella, quan i com vulga. Ens asseurem, parlarem i actuarem en conseqüència, que és el que hem de fer. El futur de Compromís, com deia abans, exigeix mirar més a llarg termini i no a l’immediat. Hi ha persones que ara emergeixen, que treballen molt bé, i segur que vindran més, perquè la nostra vocació és prevaldre i perviure, és continuar i seguir. Ací està l’exemple de Bildu, que han guanyat representació aquests anys fins a guanyar les eleccions europees passades, i no s’han posat nerviosos exigint estar en coalicions estranyes i trencar la seua coherència. Tenen clar que ells volen representar un model diferent de la resta, i construir i sumar més gent. Això és el que hem de fer nosaltres, perquè ja hem vist que governar amb el Partit Socialista, sent la part més menuda de la coalició, no sols comporta moltes incoherències, sinó que moltes vegades et porta a situacions en què no pots transformar tant com voldries. Hi ha espai, hi ha voluntat i hi ha persones suficients per a ser l’alternativa real a aquestes polítiques, i això implica ser constants, treballar molt, tindre paciència, treballar a llarg termini i anar sumant cada dia més gent. La política també és això i no el hui per a demà, perquè el món no s’acaba. Les coses ben fetes es couen a foc lent i ací és on hem d’anar.

Tornant al seu futur immediat com a europarlamentari. La seua intenció és integrar-se en el grup Els Verds-Aliança Europea. Quins objectius es planteja?

Es poden fer moltíssimes coses. El primer, des del dilluns mateix comencem a tindre relació amb eurodiputats i eurodiputades d’altres grups, d’altres coalicions, per a intentar integrar un grup parlamentari al més pròxim possible, que conjumine sensibilitats i que es coordine també amb altres companys i companyes que estaran en altres grups i amb qui també compartim moltes coses. El més important és transformar les polítiques des de la base i no anar a maquillar el sistema. I això implica influir en les decisions que es prenguen a escala europea, denunciar el que fa el Govern de la Generalitat Valenciana en les institucions europees per a poder parar-li els peus i, evidentment, construir aquesta nova Europa representant els interessos valencians. I per a això cal veure en quines comissions podem estar. A mi m’agradaria estar en aquelles en què puga defensar els interessos valencians i també en aquelles en què es puga fer front a l’ascens de la ultradreta. Ací batallarem i cal sumar molta gent.

Sembla que vosté veu a Europa una oportunitat per a l’esquerra...

Hem de ser conscients que Europa serveix per a construir entre tots els marcs que després afecten polítiques estatals i valencianes. El Parlament Europeu és una oportunitat per a començar a treballar estratègicament junts tota l’esquerra europea. M’hauria agradat que férem una candidatura encara més àmplia del que és, i crec que això s’ha de treballar allí, de manera transversal amb diferents partits que estan en diferents grups per a concentrar les idees des de la diversitat, treballar per a generar marcs que afavorisquen l’esquerra i no la dreta, com ha passat fins ara. I això implica reflexionar col·lectivament sobre quin és l’horitzó que volem per a l’Europa que desitgem, tots junts perquè això afecte ací. La dreta i l’extrema dreta tenen mecanismes de reflexió, fàbriques d’idees, grups de pressió, molts d’ells han estat influint per davall, des de fora del radar, han anat creant una consciència molt favorable a ells. Hem de fer el mateix, però que siga favorable a l’esquerra. I això es pot fer des de Brussel·les, amb faena, amb organitzacions diverses que hi estan representades i de territoris diversos. M’agradaria treballar en aquesta transversalitat de posar en comú el que tenim de manera col·lectiva. El 80% ho compartim, així que treballem en horitzons comuns i estratègics. Allí es pot fer, perquè està més allunyat del dia a dia de les decisions de hui per a demà. Més una reflexió a llarg termini que ens ajude a canviar el marc. Jo crec que això és necessari, encara que siga complicat, perquè som molta gent diversa, però és on s’ha de fer.

Què opina del creixement que ha experimentat l’extrema dreta a tot Europa?

El més preocupant és que el que vivim no és una onada ni una tendència efímera, sinó que ja hem tingut uns quants senyals clars, com hem denunciat des de Compromís moltes vegades. Cal canviar el rumb completament dels governs que estan a l’esquerra per a fer polítiques realment d’esquerres i transformadores, i que realment solucionen els problemes de la gent i no únicament maquillen el sistema. Ací està la gran aposta que hem de fer, perquè plantar cara no és només dir ‘alerta, que ve la dreta!’, sinó que cal canviar estructuralment les accions que es fan des de les institucions. S’han de desenvolupar polítiques socials molt més valentes, polítiques econòmiques transformadores i valentes.

Què li sembla que Von Der Leyen haja coquetejat amb l’extrema dreta, diferenciant Meloni d’altres formacions ultres?

És el que li ha servit al PSOE per a créixer, perquè molta gent d’esquerres vote pel Partit Socialista, sense saber que després, en el 90% de les vegades, voten amb el Partit Popular. En canvi, el PSOE ha fet una campanya com si haguera de fer polítiques d’esquerres, quan han anunciat que pactaran per a tirar avant els òrgans de govern, la Comissió Europea i la resta de les institucions, incloent-hi el Parlament. Crec que han jugat tots dos, tant populars com socialistes europeus, a la por de la ultradreta perquè res canvie. I aquest és el gran problema, que res canvia, i el que hem de fer és que canvie en profunditat, perquè no serà prou que torne a haver-hi el mateix pacte de sempre perquè facen les mateixes polítiques de sempre. Això l’única cosa que farà serà alimentar l’extrema dreta i el seu discurs. Per tant, cal anar al fons, i allí estarem nosaltres, per a estrényer. I si no es va al fons, denunciar-ho i construir l’alternativa. Aquest és l’espai que volem treballar.