Al maig de 1984 es va celebrar la primera subhasta dels periòdics integrats per UCD en la cadena de Mitjans de comunicació Social de l'Estat. Dos dels tres diaris amb què comptava el Movimiento a la Comunitat Valenciana van trobar comprador en aquella ocasió. Mediterráneo, de Castelló, i Información d'Alacant. Aquest últim adquirit per l'empresari Javier Moll, fundador i president del grup Editorial Premsa Ibèrica, que en aquell temps comptava amb dos periòdics a Canàries, La Provincia i El Diario de Las Palmas.
L'absència d'ofertes per Levante en la primera i en la segona subhasta van portar al Consell de Joan Lerma a facilitar-li un crèdit de la Caixa d'Estalvis Provincial de València, presidida pel també titular de la Diputació Francisco Blasco, perquè el comprara i n'evitara el tancament.
Només un de la vintena diaris públics subhastats, Sur, de Màlaga, va ser adquirit pels seus treballadors malgrat les avantatjoses condicions que els oferia l'Administració per a adquirir la propietat dels mitjans de producció. El comité d'empresa de Levante, compost majoritàriament per CCOO i CNT, va boicotejar aquesta opció de compra i fins i tot va convocar una llarga vaga per a agreujar la situació en què es trobava. Castelló va constituir una excepció diferent a la de Màlaga. El que va haver-hi a la Plana va ser un moviment social, impulsat en bona mesura pel PSPV, per a evitar que Mediterráneo es tancara o caiguera en una única mà.
El PSPV-PSOE i aqueixos accionistes minoritaris -molts extraballadors de Mediterráneo que havien sigut acomiadats pels anteriors gestors- es van fer amb el control del periòdic invertint centenars de milions de pessetes de llavors. El PSPV-PSOE passava així a tindre el control d'un periòdic en 1984 i entre els accionistes minoritaris estava l'actual president de la Generalitat Ximo Puig, que en aquella època ja havia deixat la seua curta vida de periodista i treballava en el gabinet de Joan Lerma. També un dels homes forts en l'època, Rafael Blasco, ara a la presó després dels seus excessos com a conseller del PP, va comprar accions -en concret dos-, com també altres històrics càrrecs socialistes.
El periòdic Mediterráneo, de què Ximo Puig continua tenint 210 accions valorades en 177.886,8 euros, va funcionar més o menys bé fins que el Grupo Zeta va tocar a la porta dels accionistes per a obtindre’n el control.
Alguns xicotets inversors militants i càrrecs socialistes s'havien aglutinat en una societat denominada Eivisa en 1988. En 1999 van decidir cedir les seues participacions en Pecsa, al voltant del 22% del capital, al PSOE federal per una pesseta, que va utilitzar els fons per a millorar la seua delicada situació econòmica després dels seus llargs anys en l'oposició.
Així, el partit va vendre el paquet donat per alguns militants i càrrecs i Antonio Asensio va anar aconseguint incrementar les seues participacions per a controlar el diari.
Zeta va continuar comprant accions dels socis minoritaris fins que va aconseguir el 84% de les accions de Mediterráneo. Un dels, en un altre temps, socialistes, Rafael Blasco, va ser dels últims a vendre les seues participacions. En els 90 i els primers anys de la dècada del 2000, i també el 2016 i el 2017, el diari líder a Castelló va repartir milions d’euros en dividends per als accionistes. 4,5 milions entre el 2004 i el 2006, per posar-ne un exemple. Ximo Puig mai no va voler vendre a Zeta les seues 210 accions que ara, com a president de la Generalitat Valenciana, l’han col·locat en una situació delicada després de l’operació de compra del grup per l’Editorial Prensa Ibérica.
En l’actualitat s’ha tancat el cercle. El grup de Javier Moll, que no va poder comprar Mediterráneo de Castelló en els anys 80, n’ha aconseguit el control del 84% de les accions. Amb EPI, ara en són accionistes el mateix Ximo Puig, amb l’1,2%, i els empresaris Gabriel Batalla (Becsa), amb el 2%; Enrique Gimeno (Facsa) o Benjamín Casañ, també accionista minoritari de Porcelanosa . Pocs nostàlgics dels 80 queden en l’accionariat amb una acció, dues o, a tot estirar, 16 accions.