Què és allò que sustenta la vida? Segurament molts respondran que allò que ho fa és l'economia o la tecnologia i el seu avenç. Si, segur que són qüestions importants, però per sobre de totes aquestes coses hem d'entendre que allò que realment ens sustenta és la terra i les dones. Dues qüestions, que tradicionalment s'han entès com a secundàries o menys rellevants que d'altres, però que ara empenyen amb més força que mai.
Diuen que l'any 1980 va ser el primer en què el desenvolupament industrial va superar la capacitat de càrrega del nostre planeta terra. És precisament en aquella dècada quan les teories crítiques amb el sistema econòmic i la seva relació amb l'extracció de recursos naturals es consoliden de forma definitiva. Aquestes lluites es troben, en aquells anys, amb un moviment feminista ja molt madur i comencen a entendre que comparteixen més que objectius comuns, comparteixen una esmena a la totalitat a la forma en què s'organitza la nostra vida. D'aquesta aliança entre moviments neix l'ecofeminisme, terme utilitzat per primera vegada per Françoise d'Eaubonne l'any 1974.
D'acord, l'ecologisme i el feminisme comparteixen un enemic, el sistema, però això és similar amb moltes altres lluites. Per què aquesta unió és més forta? Doncs perquè la forma d'organitzar la nostra societat carrega sobre les esquenes de la natura i les dones tot el pes per continuar vivint. La nostra forma de vida es basa en extreure recursos naturals sense pensar en la seva regeneració, de la mateixa manera que s'aprofita dels cossos i les feines de les dones sense cap mena de límit. Tot perquè uns pocs puguin viure millor.
En efecte, el nostre sistema econòmic extreu minerals del centre d'Àfrica, sense demanar-se quines són les conseqüències. Es pot fer i es fa. De la mateixa manera, els cossos de dones en situació de pobresa de l'est d'Europa es veuen obligades a fer de ventre de lloguer de famílies amb recursos dels països més rics. La lògica és la mateixa, qui té més capacitat s'aprofita de les dones i la natura de manera similar i amb el mateix esperit. Però ha arribat el moment de dir prou.
La crisi climàtica ens empeny a canviar el món on vivim. Els creixents fenòmens meteorològics extrems es comencen a repetir amb massa freqüència i la societat comença a prendre consciència. Enguany sabem que la meitat de la fauna del planeta ha desaparegut en els darrers quaranta anys. Anem cap a un canvi de model obligatori i es decidirà en les dècades vinents. És per això que ara és el moment de l'ecofeminisme. Sabem que és l'hora de repensar la forma en què vivim i el proper sistema no pot tornar a entendre el nostre planeta i les dones com a recursos il·limitats sobre els quals sustentar el benestar de tots.
L'alternativa, enfront aquesta transició cap a un nou model també existeix, és aquest fals “salvis qui pugui” on les dones i els territoris més vulnerables a escala climàtica sempre paguen més. Sabem que quan toca patir la pobresa que causa l'efecte de la desertificació, una tempesta o una gran onada de calor, les dones ho fem en major mesura. Això cada vegada anirà a més, i per això hem de ser nosaltres, les dones qui ens posen en marxa per una transformació, no ho faran per nosaltres.
En aquest punt, algunes de vosaltres segur que us demaneu quina és l'aplicació de tota aquesta teoria a Mallorca. Sincerament, pens que l'ecofeminisme està estretament lligat a l'enteniment i la transformació de la nostra illa.
El turisme aplica una lògica extractivista molt perversa. El seu impacte ambiental no és tan evident com el d'altres indústries que es dediquen directament a extreure recursos, però començam a ser conscients. L'alt nombre de visitants que rebem, reclama d'unes infraestructures, una aigua, una mar, i un terreny que directament no tenim. D'igual manera, el sistema econòmic que es basa en el turisme descansa també sobre els cossos de les dones. Un mercat que genera molta feina precària, que especialment fan les dones. L'exemple més evident és el de les Kellys, que pateixen al seu propi cos l'impacte de les xifres rècord del turisme.
Per aquesta raó Mallorca necessita una revolució ecofeminista. Perquè el problema és el nostre sistema i si no el reforma'm pensant en la natura i en les dones, no l'estarem fent compatible amb la vida de tothom. Cal que totes les polítiques es mirin amb aquesta doble vessant que realment és una. Infraestructures, transport públic, ajudes socials o cures, totes les polítiques han d'incloure aquesta perspectiva per fer de Mallorca un lloc millor.
Aquest 8M és el moment de sortir un any més al carrer. Hem de cridar que ens volem vives. També hem de reivindicar el nostre dret a no tenir por al carrer. Per descomptat hem de defensar igualtat de condicions i d'oportunitats. Volem temps per a nosaltres i tenir veu a les decisions que es prenen a la societat on vivim. Però crec que aquest 2023, ha de ser l'any de la presa de consciència climàtica, hem de cridar que estem fartes de sustentar amb els nostres cossos el sistema econòmic que ens explota a nosaltres i a la natura.
elDiario.es Balears té una secció d'opinió oberta a totes les entitats socials, polítiques, econòmiques i culturals que vulguin compartir les seves reflexions. Podeu enviar la vostra proposta d'opinió a illesbalears@eldiario.es en castellà o en català.
Si t'agrada el periodisme que fem des de la delegació balear d'elDiaro.es, pots fer-te'n soci en aquest link i destinar part de la teva quota habitual a finançar directament la nostra redacció a les illes.