LLEGIR EN CASTELLÀ
Des de fa diverses setmanes, alumnes, professors i equip directiu d'un institut de Palma estan en lluita contra la reestructuració del centre educatiu impulsada pel Govern balear, fet que suposarà l'eliminació dels estudis de secundària i batxillerat per convertir-lo en un Centre Integrat de Formació Professional (CIFP). Més de 300 places públiques d'alumnes s'hauran de redistruir en altres llocs, inclosa l'escola concertada, i sense saber si podran fer front als pagaments, i uns 45 docents amb plaça fixa temen, de la mateixa manera, ser destinats a altres centres, tal com denuncien. Es tracta d'un procediment que, recriminen, és “incompatible amb una educació pública de qualitat”, atès que “desestabilitza la plantilla de professorat, erosiona la comunitat educativa i elimina el dret de les famílies a escollir centre educatiu per als fills”.
Pròxim a les cèntriques Avingudes de Palma, l'IES Politècnic és un dels centres educatius més antics de Mallorca. Inaugurat el 1932, la seva funció era oferir, per primera vegada a l'illa, Formació Professional reglada i de qualitat, convertint-se en una Escola del Treball per a oficials i mestres obrers. Aquell any es van titular 17 mecànics, cinc fusters i set electricistes. L'institut va ampliar la seva oferta educativa el 1999 amb els estudis de secundària i de batxiller. A la seva web, el centre defensa la incorporació de les dues modalitats: “El claustre d'ESO i batxillerat no queda enrere quant a orgull professional. La diversitat de què gaudim, a més dels reptes que aquest segle XXI ens presenta de manera incansable, ens empenyen cada dia a aprendre i millorar perquè cap alumne quedi enrere”.
Inaugurat el 1932, l'IES Politècnic és un dels centres educatius més antics de Mallorca. La seva funció era oferir, per primera vegada a l'illa, Formació Professional reglada i de qualitat, convertint-se en una Escola del Treball per a oficials i mestres obrers. Aquell any es van titular 17 mecànics, cinc fusters i set electricistes
Aquests dies, però, la indignació embarga professorat i alumnes, procedents alguns de famílies en situació de vulnerabilitat, davant de la incerta destinació que els espera. En el cas dels estudiants, lluny de l'institut que els prepara i impulsa de cara al seu futur. Al dels docents, lluny del centre on porten educant pràcticament tota la seva vida. “No sabem on anirem”, asseguren. Aquests dies, un gran rètol llueix a les portes del Politècnic, 'Defensem l'escola pública, salvem el Politècnic', davant de les pretensions de la Conselleria balear d'Educació i Universitats de suprimir les classes de secundària i batxiller.
Comença el procés d'extinció
Una de les professores que amb més contundència està alçant la veu contra aquesta mesura és Magdalena Vázquez, que imparteix classes d'anglès al Politècnic: “A l'abril ens van començar a arribar informacions d''extranjis' que la Conselleria volia extingir el pla d'estudis totes dues modalitats, quan per la nostra part estàvem bolcats a augmentar les matrícules, un dels nostres objectius vam aconseguir una previsió de tres grups a primer d'ESO, però finalment només ens van arribar dos. Ho havien fet per facilitar el buidament del centre una vegada comencés el procés d'extinció”, relata la docent en declaracions a elDiario.es. Els alumnes d'aquell grup, que havien escollit el Politècnic com a primera opció a l'hora de matricular-se, van ser derivats a uns altres col·legis, un d'ells concertat.
Vázquez recrimina només el fet que disminuir els grups, una de “tantes mesures greus” dutes a terme des de llavors, suposa que 20 famílies “no han pogut exercir el seu dret a triar el centre per una decisió política que ni tan sols s'havia comunicat al Consell Escolar de les Illes Balears, primer òrgan de consulta quan s'obre o es tanca un centre”. Va ser aleshores quan van començar les reivindicacions de l'Assemblea de Docents del Politècnic. “Bàsicament demanàvem que des de la Conselleria s'asseguessin amb nosaltres perquè ens expliquessin les seves intencions”, abunda. Des d'aleshores, assenyala, l'ambient al centre està “molt enrarit”, tot i que assegura que l'última cosa que pretenen són “divisions ni mal ambient” amb els seus companys d'FP.
Aquest divendres, els professors es reuneixen de nou amb la Conselleria, una trobada en què tornaran a posar sobre la taula un informe de viabilitat que avala que puguin continuar convivint un IES i un CIFP al mateix centre, així com un projecte de direcció per al Politècnic. Ho faran la mateixa setmana que ha tingut lloc una protesta i una vaga amb un seguiment de més del 90% de l'alumnat -d'acord amb les xifres de l'Assemblea de Docents-, que reivindica el seu “dret a una educació pública de qualitat” . Durant la concentració, duta a terme dilluns passat davant les portes de les instal·lacions, els afectats van llegir un manifest entre consignes com “volem un futur amb FP, ESO i batxillerat”, “aules col·lapsades, butxaques plenes”, “per què el nostre centre?”, “la història i els records no es clausuren” o “volen eliminar 30 anys d'història”.
El 90% dels alumnes van participar a la vaga duta a terme pel tancament de l'institut, segons l'Assemblea de Docents
El Govern s'empara en la demanda creixent d'estudis d'FP
Des de la Conselleria d'Educació, per la seva banda, al·leguen que el Pla d'Infraestructures Educatives de Balears inclou la conversió de l'IES Politècnic en un Centre Integrat d'FP a causa de la demanda creixent d'aquests estudis en els darrers anys i davant la privilegiada ubicació de les instal·lacions al centre de Palma. Tal com van traslladar al claustre del centre en una reunió mantinguda el 30 d'octubre passat, per a la Conselleria cal la reforma integral de l'edifici amb l'objectiu d'“adaptar-lo a les noves necessitats i convertir-lo en un centre de referència”.
La Conselleria d'Educació al·lega que el Pla dInfraestructures Educatives de Balears inclou la conversió de l'IES Politècnic en un Centre Integrat d'FP a causa de la creixent demanda daquests estudis en els darrers anys i davant la privilegiada ubicació de les instal·lacions en ple centre de Palma. El Govern vol “adaptar-lo a les noves necessitats" i convertir-lo en un centre de referència
Per això, el departament dirigit per Antoni Vera preveu eliminar de manera progressiva els estudis d'educació secundària obligatòria i batxillerat. Així, al curs 2025-2026 se suprimiran els estudis de primer d'ESO, es reduirà un grup de segon i se suprimirà primer de batxillerat. Per al 2026-2027, s'eliminaran els estudis de segon d'ESO, un grup de tercer i els estudis de segon de batxiller.
L'Assemblea de Docents del Politècnic lamenten, però, la “inseguretat” que genera als alumnes no saber si podran continuar els seus estudis al centre, a més de la situació en què quedaran els que hagin de repetir curs i la “incertesa del destí de germans petits que ara encara estudien primària en un dels centres adscrits a l'IES Politècnic”. Però, sobretot, no volen que es destrueixi la seva comunitat “per una decisió política”.
El director del Politècnic: “Els enviaran a no se sap on”
En aquesta mateixa línia, el director del centre, Xavier Caparrós, explica a elDiario.es que, després que la Conselleria li comuniqués la reestructuració, va instar els responsables educatius a que anessin al Politècnic a explicar les seves pretensions, cosa a la qual, recorda el director, es van mostrar inicialment reticents. Finalment, van acudit al centre, on van explicar els alumnes i professors que “se n'anirien anant a altres centres seguint el procediment establert en normativa”.
Caparrós assenyala que, amb ell, la Conselleria “no ha negociat” res i que, de fet, la directiva del centre havia demanat la divisió de l'IES i l'FP en dues àrees diferenciades. “Però amb la decisió de la Conselleria l'IES desapareix”, lamenta, al·ludint a la “inquietud” que aquesta mesura ha provocat entre els professors, molts dels quals “hauran de tornar a concursar i demanar destinació nova on hi hagi vacants”.
Respecte als alumnes, assevera que els dubtes també planegen sobre ells. “Les aules d'altres centres quedaran massificades i no hi ha cap institut que així ho prevegi, sobretot al centre de Palma”, comenta el director, que recalca que “la gent no està animada”. “L'ambient no és del tot agradable, hi ha força crispació. I és normal, tenint en compte que molts han fet un projecte de vida, s'ha comprat un pis per aquesta zona, que a més són caríssims. I ara els enviaran a no ser-hi sap on”, afegeix.
L'ambient no és del tot agradable, hi ha força crispació. I és normal, tenint en compte que molts han fet un projecte de vida, s'ha comprat un pis per aquesta zona, que a més a més són caríssims. I ara els enviaran a no se sap on
“Volem un centre per a l'FP del segle XXI”
Enmig de l'ambient d'incertesa que des de fa setmanes es respira als passadissos del centre, alguns docents d'FP també mostren la seva comprensió cap a les inquietuds dels afectats. És el cas de la Maria José Baena, professora d'Electrònica. “Evidentment, no estic en contra de l'expansió de l'FP, però em fa molta pena la gent que es veurà afectada. Se senten molt maltractats i veig que n'hi ha molts que ho estan passant molt, molt malament”, comenta a elDiario.es. Pel que fa a la conversió del Politècnic en un Centre Integrat de Formació Professional, creu que no és convenient que l'FP i l'ESO comparteixin espais: “Hi ha gent gran amb nens de 12 anys que juguen, fan les seves activitats, celebren festes i mantenen la seva pròpia inèrcia. Són realitats diferents”.
“El que nosaltres voldríem és crear un ambient professional dins del centre”, apunta Baena, que, amb tot, considera que les formes adoptades per la Conselleria per dur a terme la reconversió “no són les més apropiades”. “La gent no ha sabut res fins al mateix dia del concurs de trasllat. I també hi ha el mantenir un centre amb el que queda de l'ESO sense gairebé ningú de plantilla fixa. És un handicap molt difícil de portar”, comenta. La docent lamenta que els professors que s'hagin de traslladar “no tindran l'arrelament que tenen ara”.
Evidentment, no estic contra l'expansió de l'FP. Hi ha gent gran amb nens de 12 anys que juguen, fan les seves activitats, celebren festes i mantenen la seva pròpia inèrcia. Són realitats diferents. Però em fa molta pena la gent que es veurà afectada. Se senten molt maltractats i veig que n'hi ha molts que ho estan passant molt, molt malament
Baena també veu a l'actual Politècnic inconvenients perquè pugui convertir-se en un centre d'FP “com Déu mana”. “Una de les coses que posen a les lleis d'FP és que estigui envoltat de teixit empresarial i en aquesta zona no n'hi ha, o almenys de les branques que ensenyem. I després, sent realistes, el centre com a tal, per molt arranjament que es faci, no està preparat. Caldria invertir molts diners perquè s'adapti a les dimensions que estableix la normativa quant a metres quadrats per cadascun dels tallers s'hi refereix. El millor seria a prop d'un polígon, amb transport públic o al ParcBit [Centre Balear d'Innovació Tecnològica]. Però, per descomptat, crec que el que han d'invertir al Politècnic seria molt més que construir un o dos centres nous”. “Volem un centre per a l'FP del segle XXI”, incideix.
“A ningú li agrada canviar-se de centre i tornar a començar”
Els mateixos estudiants són conscients que, amb la reestructuració del centre, ja res no serà igual. Alexandra Ramos, Raluca Dandes i Tomás Castañeda estudien segon de batxiller i, encara que a ells ja no els afectarà la supressió, des de fa setmanes s'estan bolcant amb els seus companys, ajudant a la convocatòria de protestes i la recollida de signatures. “No ha estat fàcil organitzar una manifestació amb tants alumnes, però tenim aquest gran objectiu de fer-nos veure en aquesta problemàtica”, comenten en declaracions a elDiario.es. “Pensem pels nostres companys, pels germans que estan encara de primer d'ESO. Pensem per tots ells”, assenyalen amb fermesa, assumint el fet que “a ningú li agradaria haver de canviar-se de centre al mig de l'ESO, per exemple”. “De sobte et canvien d'institut i t'has d'integrar una altra vegada i tornar a començar”, afegeixen.
A més de tot això, Alexandra comenta que treure un ensenyament bàsic d'un centre públic “amb el temps acaba repercutint” i provocant una “massificació” d'alumnes a les aules d'altres centres, amb el consegüent “empitjorament de la qualitat del estudi i atenció per part del professor, que ha d'estar pendent de moltes més persones”. Així mateix, apunta a la problemàtica que alguns dels afectats “haurien d'anar potser a centres privats, sense que potser se'l puguin permetre o no tinguin accés a beca per un motiu o un altre”. “No seria el més just per a tothom”, abunda.
Els estudiants denuncien que alguns afectats 'haurien d'anar potser a centres privats, sense que potser se'l puguin permetre o no tinguin accés a beca per un o altre motiu'. 'No seria el més just per a tothom', afegeixen
Fins ara, els estudiants han recollit prop de 200 firmes i volen que “més gent conegui la situació”. Per això, també estan muntant una associació d'alumnes i exalumnes amb l'objectiu d'arribar “fins a la Conselleria”, poder “dialogar més” i que els “prenguin més de debò, per dir-ho d'alguna manera”. “Que sàpiguen que no estem fent això per avorriment”, sentencien.