Un activista de Futur Vegetal, imputat per ruixar amb pintura un jet privat: “La protesta està criminalitzada”

Una pena de presó d'un a tres anys i una multa econòmica de 12 a 24 mesos en el pitjor dels casos és la condemna a què s'enfrontarien els quatre activistes climàtics -tres de Futur Vegetal i un d'Extinction Rebellion Eivissa- que van ruixar amb pintura biodegradable un jet privat a l'aeroport d'Eivissa el passat 14 de juliol de 2023. Aquest dimarts va prestar declaració telemàtica al Jutjat d'Instrucció número 1 d'Eivissa un dels activistes que van participar a la protesta, Bilbo Bassaterra, que també és un dels fundadors de Futur Vegetal.

“Els bombers van netejar el jet privat amb unes mànegues d'aigua i es va acabar [el problema]”, afirma a Bassaterra, mostrant un vídeo que li va enviar de forma anònima, segons el seu testimoni, un dels bombers que es va fer càrrec de les tasques de neteja i que l'activista presentarà durant la fase d'instrucció del procediment. A parer seu, aquesta prova documental provaria la inexistència del delicte de danys i, per tant, l'arxiu de la causa. El delicte pel qual se l'investiga amb els seus companys està contemplat a l'article 263 del Codi Penal i comporta penes de presó entre un i tres anys.

“M'oposo a la criminalització de la protesta”, respon a aquest mitjà María Eugenia Rodríguez Palop, professora de Filosofia del Dret a la Universitat Carlos III de Madrid i experta en Drets Humans, inquirida sobre aquesta qüestió. “No havent-hi danys, crec que és genuïnament això. En democràcia, s'han de garantir espais de resistència i desobediència civil”, afegeix Rodríguez Palop.

Segons Bassaterra, de fet, el que s'està produint és “una criminalització de la protesta”. Segons la seva visió, aquesta es produeix contra determinats moviments d'esquerres, entre els quals inclou organitzacions estudiantils, anarquistes, comunistes, ecologistes, així com l'independentisme català, entre d'altres. Alguns d'aquests moviments han patit, a més, infiltracions policials, recorda l'activista. Així mateix, això passa tant amb governs de dretes com d'esquerres, que en alguns casos es poden emparar a la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, que acaba de complir una dècada des de la seva posada en vigor. Tot i això, la llei mordassa no ha estat derogada per cap dels dos governs de Pedro Sánchez, malgrat que així ho va prometre quan encara governava el PP de Mariano Rajoy.

Reclamen alternatives “socialment i ecològicament” responsables

L'acció de protesta duta a terme a l'aeroport eivissenc es va emmarcar en un context més ampli d'una campanya que es va anomenar Jets and yachts, the party's over (Avions privats i iots, la festa s'ha acabat), convocada per la plataforma Eivissa Es Rebel·la -que agrupa diferents col·lectius ecologistes i climàtics de l'illa- i que es va desenvolupar durant una setmana en diferents punts emblemàtics de l'illa, com Pachá o el beach club Blue Marlin. En aquest sentit, cal destacar que Eivissa i Palma estan entre les deu ciutats europees que més jets privats reben durant els mesos de juliol i agost, segons dades de l'Associació Europea d'Aviació Empresarial (EBAA, per les sigles en anglès).

En aquell moment, els activistes exigien “la prohibició dels jets privats i l'eliminació de les emissions de luxe” i reclamaven al Govern “que derivi les subvencions que actualment destina a la ramaderia a la promoció d'alternatives socialment i ecològicament responsables basades en vegetals”. De la mateixa manera, Futur Vegetal destacava la necessitat d'adaptar el sistema agroalimentari a un context de “caos climàtic”, en el marc de la necessitat de no sobrepassar el límit d'augment de temperatura de 1,5 graus -pel que fa als nivells preindustrials-, com marca l'acord de París.

Aquest límit es va superar, però, el 7 de novembre de 2024, segons les dades del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S), com va informar elDiario.es. De fet, els experts del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) afirmen en els darrers informes que per sobre del llindar de 1,5º graus l'adaptació serà més difícil, així com els “impactes negatius en la intensitat i la freqüència dels fenòmens extrems, en els recursos, els ecosistemes, la biodiversitat, la seguretat alimentària, les ciutats, el turisme i l'eliminació de carboni”.

Pel que fa a l'actual situació de crisi climàtica, Bassaterra fa referència a la superació del límit d'augment de temperatura d'1,5 graus respecte als nivells preindustrials, que es va registrar per primera vegada l'any passat. “Les conseqüències estan sent devastadores”, assegura l'activista i per això cita com a exemples els desastres causats per la dana del passat 29 d'octubre, que van colpejar especialment el País Valencià, tant per les defuncions que hi va haver com pels danys materials que es van produir. “També cal ressaltar les pluges torrencials que hi ha hagut a moltíssims llocs aquests últims mesos”, insisteix l'activista.

“Cada dia que passa sense que es prenguin les mesures necessàries per intentar mitigar al màxim possible els efectes de la crisi climàtica, que ja sabem que és irrefrenable, la situació pitjor”, lamenta l'activista. Segons la seva opinió, l'escenari “és cada dia més urgent”. El problema és, segons la seva anàlisi, que hi ha “una petita classe privilegiada” que vol mantenir l'status quo per salvaguardar els seus interessos de classe, en lloc de buscar un sistema econòmic i polític que ens permeti mitigar els efectes d'aquesta crisi.

Així, citant alguns problemes ja enumerats per la comunitat científica, Bassaterra insisteix que malgrat que encara tenim “certa capacitat per adaptar-nos a escenaris climàtics adversos”, cada cop seran “més intensos”. “Les pluges seran cada cop menys freqüents però quan es donin seran més llargues i intenses”, assegura, la qual cosa generarà, segons la seva opinió, més danys humans, deteriorament del sòl, així com altres efectes adversos per a la fauna, la flora i el medi ambient.

Protesta davant de la seu eivissenca del PSOE

D'altra banda, una desena d'activistes d'Extinction Rebellion van protestar aquest dimarts davant de la seu del PSOE a Eivissa contra la “repressió” que, en la seva opinió, exerceix l'Estat cap als activistes climàtics que van ruixar amb pintura biodegradable el jet privat. El moviment climàtic afirma que els “mega rics” són els “principals causants de la crisi climàtica, els efectes dels quals assoten de forma desproporcionada en països més pobres”. “Els seus jets privats i els seus megaiots generen emissions de luxe que impliquen destrucció, col·lapse i patiment”, van afirmar.

En aquest sentit, els activistes climàtics van remarcar l'impacte dels jets i la responsabilitat dels més rics, així com les grans corporacions, en què van considerar que genera “caos climàtic”, amb la “complicitat” de les institucions. “L'acció no té cap altre objectiu que cridar l'atenció davant les administracions, els partits polítics i la ciutadania, sobre la importància de prendre mesures urgents per reduir les emissions”, van assenyalar.