LLEGIR EN CASTELLÀ
El CEIP Rafal Vell, escola on estudia un nen la mare del qual batalla perquè se li ofereixi una alternativa vegana al menú del menjador, assegura que el seu objectiu és “el benestar del menor” i que, per això, s'orienten en base als seus professionals, graduats en psicologia i titulats en educació, que “ho atenen diàriament”. “Des de l'AFA Ceip Rafal Vell respectem el veganisme, com altres opcions de consum alimentari basades en posicions morals o creences. No admetem que s'acusi injustament els nostres treballadors o que s'utilitzi la nostra escola –vulnerable davant de les grans empreses de càtering– per a forçar canvis a l'administració”, asseveren.
En un comunicat, difós després de la publicació d'aquest reportatge, en què la progenitora del menor assegura que el seu fill “no vol menjar animals”, igual que diverses referents a la seva família i entorn proper, i que des del col·legi l'única alternativa que li han ofert és el menú musulmà (substituint el porc per un altre tipus de carn), el centre públic desmenteix aquestes afirmacions i assegura que des de principis de 2024 s'han dut a terme reunions i consultes amb la Conselleria d'Educació i Universitats, Seguretat Alimentària i la FAPA, abordant el tema també a les comissions de menjador en què participa la nutricionista col·legiada del centre, obertes a la participació de les famílies, a assemblees de l'AFA (l'última, massiva, dia 10 de desembre) on s'ha informat de tots els tràmits duts a terme sobre això.
“Com es va informar a l'assemblea, ara mateix estem pendents d'una consulta vehiculada juntament amb la FAPA al departament de Seguretat Alimentària. Com bé sap la família, perquè així ho ha fet públic en diferents mitjans i xarxes on difon el cas, els temps de resposta de ladministració són lents i les seves respostes sovint són vagues o indefinides i requereixen de noves demandes. En aquest procés estem inmersos, com a pendents de concertar una reunió amb la família, que l'ha ajornat fins després de gener per motius personals”, assenyala el col·legi.
El CEIP Rafal Vell assevera, així mateix, que “mai no s'ha forçat el nen a menjar carn. El 'trauma' a què es refereix la psicòloga contractada per la família per avaluar-lo podria produir-se per altres causes. Al contrari, actualment ens preocupa altament el desenvolupament psicològic del menor quant a les seves conductes alimentàries en el futur. La persona que recull el nen té accés a la informació directa sobre els seus consums”.
En aquesta línia, afirma que, “com es va comunicar a la família el juny de 2024, al nostre servei diàriament se'n fa un seguiment i es recull informació sobre el seu estat i els seus consums (eleccions, quantitats, actituds, missatges); s'informa el nen sobre l'origen dels aliments que té al plat. La coordinadora de menjador i la monitora al càrrec s'ocupen que sigui així. En cap cas pot ocórrer que consumeixi aliments d'origen animal 'per manca d'informació' ni que hagi rebutjat sistemàticament 'productes animals així que era informat' i es respecta sempre la decisió del nen de consumir qualsevol aliment, sigui aquest d'origen animal o vegetal”. Alhora, subratlla que “sempre hi ha opcions vegetals que poden satisfer la gana”.
De la mateixa manera, defensa que aquests canvis, si no van acompanyats d'ajudes, “poden resultar en un tancament de les cuines gestionades per famílies i particulars i el pas a la gestió privada per grans grups, cosa que ja ha passat a altres comunitats”, com en el cas de la Rioja, o a ciutats com Gijón. “Des de l'AFA Ceip Rafal Vell no ens sembla un model adequat per a les Illes Balears el de comunitats com la Valenciana, que obliguen a l'adaptació vegana però alhora liciten amb grans empreses la majoria de menjadors escolars”. “El món dels menjadors escolars de centres públics és complex i hauria de dependre de projectes educatius i comunitaris amb implicació social”, incideix.
En el cas del seu propi menjador, el Rafal Vell recalca que “no es pot assemblar a molts altres serveis de menjador”. Sobre això, subratlla que és “particular” en diferents sentits: el seu funcionament està íntimament lligat al projecte educatiu del centre (formació de monitors, treball amb els tutors dels nens i nenes, etc.; funciona amb una cuina pròpia gestionada per la AFA, que manté una comissió de menjador oberta a les famílies interessades a col·laborar i contracta directament els professionals especialitzats, dels quals s'afavoreix l'estabilitat i continuïtat a la feina per propiciar l'enllaç amb els nens i nenes, i atén 270 alumnes en un centre amb capacitat per a dues línies de cada curs, que han de menjar en dos torns i utilitzant un espai complementari al del menjador. Com a referència: l'escola més propera amb cuina pròpia té una mitjanauna mitjana de 20/30 usuaris. Realitza múltiples adaptacions per motius de salut“, especifica.
Així mateix, des de l'equip directiu expliquen que, a diferència que la majoria de col·legis públics, ofereix berenar inclòs al servei, “sà i igual per a tots els comensals, i garanteix que el projecte educatiu del centre tingui continuïtat per a tots els nens i nenes, independentment de la capacitat econòmica de les seves famílies i per aquest motiu amplia les hores educatives de qualitat (fins a les 17.00 hores sense necessitat contractar servei d'extraescolars)”. En aquest aspecte, subratllen que a Balears tots els col·legis públics tenen jornada de matí, “no jornada partida, i per això la jornada escolar acaba a les 13.30 o a les 14.00”.
En aquesta línia, recalquen que, davant de les acusacions de discriminació, totes les famílies són informades abans de la matrícula sobre l'especificitat del servei de menjador. “El menú és públic i són moltes les que trien el centre per la seva especificitat davant d'altres opcions. Els nostres serveis jurídics ens han informat que no hi pot haver discriminació en un servei voluntari, contractat amb coneixement de causa i vinculat a un centre educatiu escollit davant d'altres opcions”.
Respecte al veganisme, asseguren que “s'ha valorat juntament amb la nutricionista les opcions de generar un menú vegà complet i que segueixi la normativa vigent i el model de centre (amb productes locals i sense ultraprocessats com els que trobem en adaptacions veganes que hem consultat) i atenent a l'especial cura que mereixen aquestes adaptacions. Per fer-ho ara mateix necessitaríem més espai a la cuina i personal complementari. No és un problema de voluntat sinó de dimensions materials del servei (no comparables als d'un càtering ni a les d'un servei amb menys comensals o menys variacions de menú per motius de salut que el nostre”.
També assenyalen que, en aquest sentit, s'ha informat a la Conselleria de la necessitat ampliar la cuina per poder oferir més serveis (facilitar, per exemple, totes les demandes de menjador en dies solts) i valorar adaptacions no previstes a la llei. “Però de moment la nostra petició no apareix al pla d'infraestructures. Si la família pressionés en aquest sentit juntament amb l'AFA, la seva demanda particular podria revertir en el bé de moltes altres famílies”, remarquen.
Des del col·legi incideixen que els menús adaptats “han de ser tan propers com sigui possible al menú basal”. En aquest sentit, consideren que “seria injust i quedaria fora de la normativa oferir un menú vegà a tots els alumnes que requereixen adaptacions per motius morals (com els vegetarians no vegans), de salut o religiosos, com ha proposat la família en altres mitjans de comunicació”.
En el seu comunicat, aclareixen que a la normativa balear “el fet que un alumne pugui consumir menjar propi, portada des de casa seva, no està encara regulat”. “Hem realitzat una nova consulta en aquest sentit i estem pendents de resposta de l'administració, a la qual hem demanat concreció a la normativa. No ens consta que la família hagi contactat amb la Seguretat Alimentària. En cas de regulació, caldria tenir en compte com evitar la contaminació creuada amb els aliments del centre davant d'aliments la composició dels quals es desconeix; els mecanismes de conservació que cal implementar per garantir l'estat dels aliments; la responsabilitat de les famílies respecte dels aliments portats al centre en cas d'intoxicació” o, mentre que el menjador és un espai educatiu, “les condicions de monitoratge d'aquests alumnes respecte a la resta de comensals, a qui s'ensenya a menjar tot tipus d'aliments, independentment dels seus gustos particulars, davant del menjar que els nens puguin portar de casa”.
“Entenem que els buits legals són responsabilitat de la administració i que les famílies haurien de col·laborar amb les AFA per concretar-los. Des de la nostra experiència de gairebé 40 anys gestionant un menjador escolar qualsevol canvi legislatiu hauria de tenir en compte la necessitat de concretar clarament la varietat de menús per als quals s'han de fer adaptacions. Les AFA representem totes les famílies: no es pot deixar al criteri d'un centre decidir quines opcions morals tenen més pes davant d'altres: podem tenir famílies ecologistes que voldrien un menú 100% de productes Km0, famílies vegetarianes no veganes, famílies que consumeixen carn local però tenen en compte l'empremta de carboni de productes com la soja o l'alvocat, etc.”.
“En el cas que ens ocupa, l'adaptació es proposa en funció de les opcions variables d'un alumne d'educació infantil, els gustos i els criteris del qual estan en procés de formació, i no com a opció de la seva família (en aquest cas, caldria considerar si cal l'acord de tots els tutors legals del mateix)”, abunden des del col·legi, asseverant que també s'ha de tenir en compte la disponibilitat d'ajudes econòmiques per als centres que necessitin ampliar cuines o contractar personal per atendre una possible diversitat de menús.
“Reiterem la nostra preocupació pel benestar del nen i el nostre seguiment del cas, que encara està en avaluació i pendent de resolucions de l'administració derivades de peticions de la nostra associació”, sentencia el centre.