LLEGIR EN CASTELLÀ
“Ens fan fora sense tenir on anar. No ens han ofert cap alternativa”. Entre enderrocs, munts d'escombraries i murs enderrocats que gairebé no impedeixen permear el fred de l'exterior, sense aigua i sense electricitat, més de 200 persones malviuen amuntegades en el que avui es manté en peus de l'antiga presó de Palma. A tres quilòmetres del centre de la capital balear, residents sense recursos, treballadors precaritzats i migrants han buscat refugi en unes instal·lacions que, des del 1999, estan abandonades entre promeses de reconversió que no arriben mai. Ara, l'Ajuntament els ha donat deu dies perquè desallotgin les instal·lacions.
En un fred matí d'una setmana en què no ha parat de ploure, accedir al vell recinte suposa travessar sòls entollats en què s'acumulen matalassos estripats, roba amarada i un paisatge interminable de deixalles. De fons, ressona el lladruc del gos d'un dels habitants. Els que conviuen al vell penal -uns des de fa pocs mesos i altres, des de fa anys- ho fan entre les mateixes parets que un dia van presenciar les anades i vingudes dels presos comuns que va albergar el complex des de la seva posada en marxa el 1968. Fins llavors, la presó provincial s'ubicava al convent de ses Caputxines, proper a Can Mir, la presó franquista que entre 1936 i 1941 va allotjar més de 2.000 presos. Va funcionar com a presó fins al 1999, quan els reclusos van ser traslladats a l'actual centre penitenciari de Palma i els estrets i foscos passadissos de les velles instal·lacions, juntament amb les cel·les i els espais comuns, es van veure abocats al desús i la ruïna.
Al juliol de 2013, l'Ajuntament de Palma va adquirir l'edifici a través d'una permuta amb la Societat d'Infraestructures i Equipaments Penitenciaris (SIEP), amb la qual el Consistori va aconseguir la propietat de la presó a canvi de les parcel·les en què s'ubicaven llavors el Centre d'Inserció Social i la Unitat. Després de l'adquisició, el Consistori, governat llavors pel PP, va comminar a la iniciativa privada que presentés projectes amb què proporcionar un nou ús a l'antiga presó. Des de llavors, el decadent complex només ha estat testimoni del deteriorament.
Enmig de les despulles del que un dia va ser presó, cada vegada més persones, juntament amb les seves escasses pertinences, s'han instal·lat entre les runes de les cel·les. Antics atuells en desús, electrodomèstics inservibles, mobles trencats. Algun llibre treu el cap entre els munts d'objectes oblidats: El concierto de San Ovidio, d'Antonio Buero Vallejo, i Travesuras de la niña mala, de Mario Vargas Llosa. El resident que fa més temps que viu aquí ho fa des que l'immoble va quedar abandonat.
“No sabem on anirem”
“No sabem on anirem quan marxem d'aquí. Si almenys ens haguessin donat més temps de termini...”, comenta Carlos, colombià de 55 anys que viu amb el seu fill a la cel·la d'un dels blocs de l'antiga presó. En declaracions a elDiario.es, explica que està sense feina i que va acceptant encàrrecs de pintura o jardineria que no permeten gaudir d'una estabilitat i, molt menys, accedir a un habitatge digne. “Vaig anar a preguntar a una immobiliària, però per llogar una habitació et demanen 600 euros. La fiança, el mes en curs i la comissió de l'agència. És molt difícil. Estem parlant que uns anys enrere això era un pis sencer, però no, per entrar a una habitació ara un ha de tenir disponibles uns 1.500 o 2.000 euros”.
Carles parla de la seva situació mentre el seu fill, Joan, se les apanya amb un fogó destartalat. Està preparant l'esmorzar. “Ara transformaran el edifici de Gesa en un museu, quan haurien de pensar en la gent que es troba en estat de vulnerabilitat. Que facin lloguers assequibles, perquè si fan alguna cosa i també ho posen pels núvols, llavors tampoc. Jo només espero que la nostra situació millori i tinguem una feina estable. Aleshores ja canviaria la situació. Però per ara només sabem que ens trauran en deu dies. Tot just ens van avisar dimarts passat”, continua. Dimecres, un ampli operatiu de la Policia Local ja estava desplegat a les portes de la vella presó per desallotjar els seus habitants.
Jo només espero que la nostra situació millori i tinguem una feina estable. Aleshores ja canviaria la situació. Però per ara només sabem que ens trauran en deu dies. Tot just ens van avisar dimarts passat
Multes i sancions de fins a 30.000 euros
Els agents els van lliurar un document que indica que les persones identificades a les actes estan ocupant de manera il·legítima un bé de titularitat municipal, per la qual cosa se'ls insta al cessament en l'ocupació de forma voluntària. En cas que en deu dies no ho abandonin, s'iniciarà un procediment administratiu sota multes coercitives de fins a un 5% del valor dels béns ocupats. En cas de desobedència o resistència a l'autoritat, s'adoptaran “quantes mesures siguin conduents a la recuperació de la possessió del bé” i s'imposaran sancions entre 601 i 30.000 euros, d'acord amb les notificacions.
Joan explica que, a la zona que ocupen, habiten sobretot llatinoamericans. Han organitzat algunes de les cel·les i també han pintat, encara que les parets continuen esquerdant-se. També conserven les marques d'un antic incendi. “Hi ha nois que porten més d'un any. No hem tingut mai problemes amb ells. Quan ens treguin, moltes persones ens quedarem en condició de carrer”, relata. I parla del seu pare, acabat d'operar: “Estem mirant a veure què fem, però està molt complicat. Les habitacions estan caríssimes. És impossible pagar 600 o 650 euros per una habitació [els preus superen fins i tot els 700, segons els portals immobiliaris]. I demanen tants requisits per llogar que un no sap ni què fer”.
Quan ens treguin, moltes persones ens quedarem en condició de carrer. Estem mirant a veure què fem, però està molt complicat. Les habitacions estan caríssimes. És impossible pagar 600 o 650 euros per una habitació. I demanen tants requisits per llogar que un no sap ni què fer
Segons un estudi d'Idealista publicat el mes de setembre passat, fins a 91 persones competeixen actualment per cada habitació que s'anuncia a Palma. La impossibilitat per arrendar un habitatge ha disparat la demanda d'aquest tipus d'espais. D'acord amb les dades d'aquest portal immobiliari, llogar un estudi a Palma és avui fins a un 90% més car que una habitació en un pis compartit, mentre que, segons un estudi recent de Fotocasa, comprar un habitatge de segona mà és actualment un 124% més car que fa 20 anys. El 2024, Balears va ser a més, segons l'Observatori del Lloguer, la segona província amb els lloguers més cars, amb una mitjana de 1.598 euros al mes per vivenda.
Les ONG: l'expulsió en deu dies “els estigmatitza”
L'escàs termini atorgat per abandonar el recinte ha portat les entitats socials a criticar una situació que fa mesos que denuncia. En opinió de Metges del Món, l'expulsió en deu dies dels actuals residents “els criminalitza i estigmatitza” i els genera “desesperança, por i inseguretat” al tractar-se de persones amb una exclusió residencial i social “no voluntària”. Segons l'entitat, la persona que fa més temps que viu a l'antiga presó ho fa des de fa uns 30 anys, encara que la mitjana és d'uns tres anys. Altres residents porten menys temps al lloc no per l'efecte crida, sinó per la situació d'exclusió residencial i l'alt cost de l'habitatge.
Un nou perfil s'ha unit, a més, als que es troben en exclusió social crònica: es tracta de joves que s'han vist abocats a trobar solucions alternatives per protegir-ne la integritat física i mental.
L'organització recorda que el novembre de l'any passat va sol·licitar una reunió interinstitucional amb l'Ajuntament de Palma, l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) i la Conselleria de Famílies i Afers Socials per abordar la situació de l'antiga presó i va demanar la creació d'una comissió de seguiment i de treball coordinat. L'entitat lamenta la manca d'informació coordinada i precisa sobre el nombre de persones afectades per l'imminent desallotjament, que, d'altra banda, considera necessari perquè l'edifici està en risc d'esfondrament. No en va, un informe del Servei d'Inspecció tècnica d'edificis de l'Ajuntament datat el 2017 alertava del ràpid ràpid avanç del deteriorament de l'immoble, cosa que justificava la necessitat d'intervenir com més aviat millor.
Metges del Món lamenta la manca d'informació coordinada i precisa sobre el nombre de persones afectades per l'imminent desallotjament, que, d'altra banda, considera necessari perquè l'edifici està en risc d'esfondrament. Un informe del Servei d'Inspecció tècnica d'edificis de l'Ajuntament datat el 2017 alertava del ràpid avanç ràpid del deteriorament de l'immoble
L'Ajuntament no aclareix els plans per a la presó
Després de la intervenció de la Policia Local, l'alcalde de Palma, Jaime Martínez (PP), ha justificat que el Consistori està “donant els passos” per recuperar la propietat, sobre la qual, ha recordat, hi ha diversos projectes pendents, tant de mobilitat com residencial. “No tanquem els ulls davant de cap situació”, ha manifestat. Consultades per elDiario.es, fonts de l'Ajuntament rebutgen precisar quins projectes es tracta atès que “encara no estan consolidats”. Tampoc no proporcionen més informació sobre el desallotjament imminent ni concreten si s'ha ofert als afectats alternatives habitacionals.
L'operatiu desplegat dimecres passat també ha generat reaccions polítiques. Des del PSIB-PSOE, el seu portaveu municipal, Xisco Ducrós, critica la “falta de sensibilitat” de l'alcalde per concedir tan sols un termini de deu dies per desallotjar el recinte. Una decisió que, recrimina, s'ha pres “sense suport” de l'àrea municipal de Benestar Social i sense tenir un pla de futur per a aquest espai. “No entenem la manera d'actuar de l'alcalde, que envia la Policia sense el coneixement de l'àrea de Benestar Social ni l'ajuda de les entitats socials expertes en sensellarisme i exclusió social, que han mostrat el rebuig a com es va fer la intervenció”, ha apuntat el regidor socialista.
Es tracta d'una manera de procedir que, segons ell, suposa una “deshumanització de les persones més vulnerables” i demostra la “falta de coordinació” d'un Ajuntament que “ha optat per la força i no per intentar ajudar les persones” que viuen a l'antiga presó de Palma. “La situació que es viu és el resultat d'una falta d'actuacions en matèria d'habitatge més que notable. Palma té un problema amb els lloguers disparats tant d'habitacions, que poden arribar als 1.700 euros, com de pisos, amb preus desorbitats”, lamenta el socialista. Respecte als plans del Consistori prevista a la vella presó, la regidora socialista Silvana González, assevera que no coneixen què es farà: “Només idees vagues que en cap cas són actuacions que es puguin fer a curt termini”.
Sobreviure a l'aeroport
Les dificultats per accedir a un habitatge digne a les Balears, els elevats preus de les quals s'han convertit en un obstacle per a la població local davant l'elevada demanda de compra i lloguer per part d'estrangers amb més capacitat financera, han portat la població més vulnerable a buscar alternatives per poder sobreviure. A l'aeroport de Palma, per exemple, hi passen la nit diàriament 41 persones, d'acord amb un recompte fet al febrer per l'IMAS.
Les dificultats per accedir a un habitatge digne a les Balears, els elevats preus de les quals s'han convertit en un obstacle per a la població local davant l'elevada demanda de compra i lloguer per part d'estrangers amb més capacitat financera, han portat la població més vulnerable a buscar alternatives per poder sobreviure. A l'aeroport de Palma, per exemple, hi passen la nit diàriament 41 persones, d'acord amb un recompte realitzat al febrer per l'IMAS
Tal com recull l'agència EFE, un dels residents fixos és José Antonio, valencià d'uns 50 anys que dorm a l'aparcament de l'aeroport des del setembre del 2023 i rep 650 euros mensuals de l'Ingrés Mínim Vital, insuficients per pagar una habitació. Un problema a què també s'enfronta aquests dies una parella de palmesans que prefereix mantenir el seu anonimat i confia que aquesta situació sigui temporal.
Mentrestant, el 8 de febrer passat, unes 200 caravanes van agafar els carrers de Palma per alçar la veu contra la nova ordenança de convivència cívica aprovada inicialment el 30 de gener passat per PP i Vox, que preveu multar, amb sancions entre 750 i 1.500 euros, als que utilitzin aquests vehicles com a habitatges, malgrat que molts dels que dormen en ells són treballadors que no poden accedir a una llar digna davant els elevats preus del mercat immobiliari, travessat des de fa anys per l'especulació, la voracitat dels fons d'inversió i la oferta turística il·legal.
Viure en una autocaravana és, de fet, una alternativa habitacional cada cop més estesa a l'arxipèlag. Altres illencs s'han vist expulsats de les illes i reemplaçats per estrangers d'elevat poder adquisitiu -procedents sobretot d'Alemanya i del nord d'Europa- mentre que grans grups inversors -suecs, francesos i alemanys, principalment- s'expandeixen per ciutats i pobles a la recerca d'edificis dels quals extreure'n el màxim rendiment.
La situació de les persones més vulnerables contrasta, així mateix, amb la dels grans propietaris de Balears, la setena Comunitat Autònoma que compta amb un nombre més gran d'habitatges en mans de grans tenidors, és a dir, d'aquells que tenen més d'una desena d'immobles: en total, 26.061 habitatges, una xifra que suposa el 4,53% del parc total de l'arxipèlag, compost per 574.813 immobles. Un percentatge, a més, lleugerament superior al de la mitjana nacional, que se situa en el 4,3% (més d'un milió d'immobles), d'acord amb una investigació duta a terme per elDiario.es amb dades inèdites del Cadastre a què aquest mitjà va tenir accés a través d'una sol·licitud pública al Ministeri d'Hisenda emparada a la llei de transparència.