LLEGIR EN CASTELLÀ
“Normalment, en fer-se fosc, es cridava als condemnats a mort per 'entrenar-los' en capella i al matí següent afusellar-los. En aclarir el dia se sentien crits de '¡Visca la República!', 'visca el socialisme!', ' visca la Democràcia!' I, gairebé al moment, una detonació tancada…”. L'escriptor i pensador Josep Pons Bestard, supervivent de les atrocitats de la repressió franquista a Mallorca, recordava amb aquestes paraules les seves vivències al Fortí d'Illetes. De formar part del sistema defensiu global de la Badia de Palma, aquest recinte ubicat al nord-oest de Mallorca va passar a convertir-se, entre 1936 i 1941, en un sinistre centre de repressió i afusellament franquista. Allà van ser executades desenes de víctimes de l'alçament militar i la fotografia que es conserva actualment d'un d'aquells assassinats és, potser, la imatge que amb més virulència reflecteix els horrors de les pràctiques feixistes a l'illa.
Més de vuitanta anys després, les restes d'aquella 'presó de l'horror' encara romanen visibles a la zona, molt propers a un institut públic, l'IES Bendinat. No obstant això, el deteriorament i les amenaces de demolició per als interessos d'un grup d'inversió planen sobre un espai on més de 400 persones van ser empresonades, principalment mestres d'escola, sergents republicans de tropa i maçons, tal com va passar al cas de Pons Bestard, integrant de la lògia Pitàgores. El mateix escriptor va descriure, al seu llibre Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939), les pèssimes condicions en què convivien els reclusos, la manca d'alimentació i atenció mèdica, les morts, les tortures i les humiliacions a què van ser sotmesos.
Davant l'avançat estat de degradació del Fortí, l'associació Memòria de Mallorca, bolcada des de fa més de vint anys a la recerca de les restes de víctimes del franquisme de Balears, ha tornat a reclamar a les institucions, tant estatals com locals , la immediata protecció del recinte. El 2003, el Consell de Mallorca ho va declarar Bé d'Interès Cultural (BIC), però l'entitat memorialista lamenta que la propietat actual, un fons d'inversió britànic que va intentar convertir-lo en un balneari termal per a turistes, ho té “totalment abandonat”, incomplint amb això l'obligació de garantir-ne el manteniment i d'obrir-lo al públic diverses vegades a la setmana, tal com marca la Llei de Patrimoni Històric. L'edificació corre així el risc que, en un futur, els propietaris del solar acabin instant la seva declaració de ruïna, cosa que comportaria la demolició de l'històric recinte i la possibilitat d'aprofitar la ubicació privilegiada d'aquests terrenys, a 150 metres de la costa i amb una extensió de 155.000 metres quadrats, per a futurs projectes urbanístics.
La vandalització del recinte, a més, no s'ha deixat de succeir. El març del 2011, “emparats per l'anonimat i la covardia que els caracteritza” -denunciava llavors Memòria de Mallorca- un “grupuscle d'ideologia feixista” atacava el Bosc de la Memòria de Calvià, ubicat al costat del Fortí, amb pintades al·lusives a la Falange sobre les plaques amb els noms dels assassinats. Uns fets que, segons el parer de l'entitat, pretenen “violentar el record de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura atemptant contra el conjunt de la societat civil, que fa dels valors democràtics l'únic model vàlid de convivència en una societat moderna”.
“Fa més d'una dècada que, des de Memòria de Mallorca, venim informant del lamentable estat del lloc”, asseveren des de l'associació, posant èmfasi en les nombroses instàncies que han presentat durant aquests anys “en totes les institucions competents, reclamant per activa i per passiva la seva protecció”, que sigui catalogat com a lloc de memòria i es converteixi en Institut de la Memòria Democràtica i Drets Humans i museu de la repressió, equivalent a l'Esma a Buenos Aires o altres de similars.
Víctimes del Fortí: entre les malalties i l'afusellament
L'associació ha elaborat un document propi a partir de l'anàlisi de diverses fonts primàries en què estableix un cens aproximat de les víctimes que van acabar al Fortí, entre les quals prop de 60 mallorquins, menorquins i d'altres zones de l'Estat hi van ser afusellades. Les primeres execucions van tenir lloc el 21 de novembre del 1936, dia en què van ser assassinats els brigades republicans Andrés Hernández Julián, de Saragossa, i Rafael Aviñó Mañez, de València. El 27 de gener de 1941 moria el darrer executat, el menorquí Avelino Sotes López.
D'entre els que van sobreviure, alguns van acabar ingressats a l'antic manicomi provincial de Palma, com l'asturià Bartomeu Espasa Alba; altres es van suïcidar, com Guillem Alcover, i d'altres van patir malalties associades a la malnutrició, l'angoixa, les pallisses i la por, com en els casos de Francesc Ramis i Miguel Carbonell. “Els contagis de tifus i gastroenteritis eren continus com a conseqüència de les condicions insalubres en què vivien. Allò era el terror”, assenyala l'historiador Manel Suárez Salvà, una de les persones que més ha investigat en relació amb el Fortí.
En declaracions a elDiario.es, Suárez Salvà subratlla el simbolisme del Fortí atès que “als seus valors s'hi afegeix el de ser, possiblement, l'únic centre de reclusió a Mallorca que es conservava pràcticament intacte”. Suárez, autor, entre altres obres, de La història silenciada. Calvià i es Capdellà, 1936 i La va presó de Can Mir. Un exemple de la repressió feixista durant la Guerra Civil a Mallorca, assenyala que, principalment, eren tres els grans grups represaliats en aquesta zona, cosa que “mostra clarament quina era la intenció dels franquistes”. D'una banda, els militars de la classe de tropa de l'estament militar republicà, com ara els carrabiners. Un altre gran grup el constituïen maçons i, finalment, els mestres descola. “En molts casos, el que feien era condemnar a mort civils que estaven en edat de fer el servei militar i els traslladaven a propòsit a Illetes des de la presó en què estaven reclosos per afusellar-los”, relata.
Jaume Serra Cardell va ser un dels executats. Mestre afiliat a la Federació de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT, va ser detingut el 1937 i reclòs a Can Mir, una de les presons més fosques i tràgiques de la repressió franquista a Mallorca. Després del cop feixista del 1936, aquest antic magatzem de fustes situat a Palma es va transformar en un centre penitenciari que va confinar, entre tortures i misèria, més de 2.000 presos. Una de les pràctiques habituals eren les 'tretes': els presos, mitjançant engany, eren 'alliberats' i, posteriorment, afusellats pels falangistes a les cunetes i les tàpies dels cementiris. I és que, tal com assegura Suárez Salvà, es tractava d'una presó destinada a “eliminar físicament totes aquelles persones que el nou règim considerava que havia d'assassinar”.
L'historiador Llorenç Capellà assenyala, al seu Diccionari Vermell (en què el 1989 va arribar a identificar amb noms i cognoms prop de nou-centes víctimes mortals de la repressió franquista), que el mestre no va concedir, en cap moment, importància a la mort. No en va, un dia abans de la seva execució, un company de Can Mir va fer broma sobre la qualitat de la roba que portava. Al que ell va respondre amb ironia: “Idò és una llàstima, perquè demà de matí, amb els trets, lles faran malbé”. Empresonat des dels primers dies de la revolta, va ser jutjat el 24 de febrer a l'Escola d'Arts i Oficis, juntament amb un grup de carrabiners i altres paisans del municipi de Sa Pobla.
A les 6.30 hores de l'11 de març, Serra Cardell era afusellat al Fortí d'Illetes. Tenia 23 anys. “Els feixistes van arrencar de cop la teva vida, els teus projectes, els teus ideals, els teus somnis, el teu somriure, i van deixar tota la nostra família en la més absoluta desolació, sense que els teus pares ni les teves germanes trobessin consol; sense deixar que ningú s'acostés a la família per donar-los el condol, i fins i tot prohibint a la família plorar i vestir de negre en senyal de dol. Hi havia dos falangistes a la porta de casa, Jaume, per vigilar que la crueltat infringida a la família es complís de manera rigorosa i exemplaritzant ”, narra en una carta una de les seves descendents, Antònia Mercadal Serra.
El col·lapse de les presons mallorquines
Després de l'alçament dels feixistes, el cop va triomfar de seguida a Mallorca. El 19 de juliol de 1936, el recent proclamat comandant militar de Balears Manuel Goded va declarar l'estat de guerra i va assumir el control absolut de Mallorca i Eivissa. Com ha investigat Suárez Salvà, les presons mallorquines van quedar col·lapsades molt aviat, cosa que va portar els colpistes a habilitar nous espais per ingressar els detinguts. “Al cap de pocs dies, hi havia a les presons més de 1.500 habitants de Mallorca i les detencions continuaven cada dia, com també les desaparicions forçades i les morts clandestines”, relata, per la seva banda, la també historiadora Dolors Marín.
Després de l'alçament dels feixistes, el cop va triomfar de seguida a Mallorca i les presons mallorquines van quedar col·lapsades de seguida, cosa que va portar els colpistes a habilitar nous espais per ingressar els detinguts. "Al cap de pocs dies, hi havia a les presons més de 1.500 habitants de Mallorca i les detencions continuaven cada dia, com també les desaparicions forçades i les morts clandestines", relata la historiadora Dolors Marín
A més dels ja existents com la presó provincial de Palma i la presó militar d'Illetes o el Fortí de Sant Carles, es van posar en marxa nous centres d'empresonament com el Castell de Bellver o el magatzem de Can Mir. Així mateix, els franquistes es van fer amb el control del vapor Jaume I al Port Vell -on els presos s'amuntegaven en les més precàries condicions sanitàries-, van habilitar els convents del carrer de la Missió i carrer de la Pietat i van transformar la Casa del Poble a la Caserna José Antonio.
Alguns d'aquests espais vinculats a la repressió han estat, a partir de les reivindicacions i les intervencions de diverses entitats memorialistes i, en els darrers anys, de l'administració pública, espais de memòria i d'homenatge a les víctimes del cop de estat, de la guerra i de la dictadura. Un d'ells és el Bosc de la Memòria de Calvià, ubicat al nucli de Bendinat, en resposta a la reivindicació de familiars d'assassinats a Illetes i enterrats en fosses comunes, que demanaven un espai on honorar-ne la memòria. Inaugurat l'abril del 2003, cada arbre incorpora una placa metàl·lica amb el nom i cognoms d'una de les víctimes, i destaca al conjunt de l'espai l'escultura original coneguda com a Mural d'en Frau, sorgida a partir de la il·lustració de Jaume Ramis Sureda, elaborada per l'escultor Andreu Pasqual Frau i dedicada als republicans víctimes de la guerra. Aquest original fa tres metres d´alçada i pesa al voltant d´una tona.
PP i Vox impedeixen recuperar el Fortí
Pel que fa al Fortí, el 1997 va ser abandonat definitivament per l'Exèrcit i tornat pel Ministeri de Defensa als seus propietaris originals, la família Truyols-Rovira -a la qual pertany l'exalcalde de Calvià (PP) Carlos Delgado-, que el 2003 va acabar venent el terreny a uns inversors britànics per 3,9 milions d'euros. L'any 2003, el Consell de Mallorca va declarar l'antic recinte carcerari Bé d'Interès Cultural en considerar-lo un exemple important de l'arquitectura militar del segle XIX i primer terç del XX.
El 2022, amb l'anterior equip de govern d'esquerres, l'Ajuntament de Calvià va aprovar inicialment la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) del municipi, amb què preveia la compra del Fortí d'Illetes per convertir-lo en parc públic , catalogant la zona al Sistema General d'Espais Lliures Públics i rehabilitant les edificacions que van albergar més de 400 reclusos com a centre d'interpretació per a la Memòria Democràtica. La iniciativa va quedar en punt mort fins que, el mes de març passat, el PSIB-PSOE va presentar una moció dirigida a ratificar la iniciativa. No obstant, els vots del nou equip integrat per PP i Vox van impedir finalment tirar endavant la proposta de recuperar i protegir el lloc amb més càrrega simbòlica de la memòria democràtica mallorquina.