Els propietaris d'unes cases de luxe utilitzen un vigilant per prohibir l'accés a una cala protegida d'Eivissa

“És molt forta la privatització que pateix l'illa. La costa no és de ningú”. Ella és una de les excursionistes que ha intentat accedir a Cala Llentrisca (Sant Josep) d'Eivissa i que, per fer-ho, ha hagut d'enfrontar-se amb el vigilant d'una urbanització privada ubicada en aquesta Àrea Natural d'Especial Interès d'Alt Nivell de Protecció (AANP). Quan el seu grup va arribar a la garita de seguretat i van veure la barrera de control d'accés, no creien que una zona on havien anat moltes vegades abans amb la intenció de gaudir de l'entorn estigués ara privatitzada per només uns quants.

Després de passar es Cubells, una petita localitat al costat d'una àrea de penya-segat del municipi de Sant Josep, i després de circular uns instants per la carretera d'es Vedrà i es Vedranell, víctima de diversos despreniments que exigeixen conduir amb compte, van arribar on hi havia el vigilant. Aleshores, el treballador d'un complex d'habitatges de luxe ubicats a peu de costa els va explicar que, si no vivien a la urbanització, no podien passar, com ha relatat una de les excursionistes, resident a l'illa, a elDiario.es.

El grup de senderistes li va explicar al vigilant, contractat per una empresa privada, que ja havien accedit anteriorment a la zona per fer senderisme i anar a la platja. És una de les àrees naturals de l'illa declarada d'especial interès mitjançant la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees de protecció especial. Però el guardià es va negar a deixar-les passar. Després de diverses argumentacions per part de tots dos, les excursionistes li van demanar que truqués al seu cap o a la Policia Local de Sant Josep perquè fossin ells els que corroboressin la legalitat que se'ls prohibís el pas, però el vigilant també es va negar.

Després que el to de la conversa pugés, el grup va decidir donar avís al cos de seguretat del municipi. “Evidentment, des de la comissaria ens van dir que això era il·legal i que tenien l'obligació de deixar-nos passar”, apunta una de les senderistes a elDiario.es. A més, una vegada es va establir la trucada, li van entregar el mòbil al guàrdia de seguretat per si volia oferir la versió dels fets als agents, una opció que va rebutjar, segons els excursionistes. “Nosaltres perquè érem conscients del nostre dret, però hi haurà molta gent que en arribar a la barrera s'hagi capgirat”, considera un membre d'aquest grup.

Espais públics i interessos privats

La Policia Local de Sant Josep, consultada per elDiario.es, té constància que a tots els excursionistes i vianants el vigilant contractat per la urbanització privada els pren nota de la matrícula dels vehicles, en principi, “únicament a efectes informatius”. Tot i això, l'agent que va atendre les excursionistes per telèfon després de la baralla els va assegurar que no tenien l'obligació de donar aquestes dades, segons els excursionistes.

El vigilant pren nota de la matrícula de tots els vehicles, encara que els excursionistes no tenen l'obligació de donar aquestes dades. 'No poden negar que cap ciutadà passi', afirma amb rotunditat la Policia

Fonts del cos policial afegeixen que no tenen constància que, al llarg de tots aquests anys (almenys dues dècades) en què ha estat instal·lada la garita, hagin rebut “cap denúncia o trucades de queixa per part d'algun veí o turista”. Ni de la garita del carrer es Vedrà i es Vedranell ni tampoc on controla l'accés a la urbanització de viles de luxe Vistalegre, ubicada una mica més al nord a la mateixa zona protegida.

“Ja entenem que hi hagi urbanitzacions al voltant i no sé si hi haurà hagut robatoris, però no poder anar de ruta fins a la platja des d'una carretera de la costa és flipant i ens sembla molt injust”, lamenta una de les afectades. La parcel·la on està situada la construcció per garantir la seguretat del complex d'habitatges és una parcel·la privada de caràcter rústic, segons les dades del registre del cadastre i informació proporcionada per l'Ajuntament de Sant Josep a elDiario.es.

“Que sigui un paratge natural no vol dir que no hi pugui haver dins una propietat privada”, indica Inmaculada Yañez, advocada especialista en Llei de Costes. Amb el que sí que té a veure és amb el límit de costes i el domini públic marítim-terrestre. En aquest cas, la garita queda per diversos metres tant fora de la servitud de protecció com fora de l'espai de servitud de trànsit, una franja de sis metres d'amplada terra endins des de la línia de la delimitació.

En aquesta zona no està autoritzada la construcció de cap instal·lació i s'ha de deixar permanent expedita per a ús públic de vianants i per als vehicles de vigilància i salvament. La policia ha reiterat, això sí, que encara sense ser la zona de domini públic, “no es pot prohibir l'accés a ningú”. “No poden negar que cap ciutadà passi”, afirmen amb rotunditat les fonts policials.

La propietat del terreny que allotja la caseta de seguretat és anterior a la condició d'àrea protegida mitjançant la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees de protecció especial de les Illes Balears, confirmen les mateixes fonts de l'Ajuntament. Just al costat, hi ha el Parc Natural de Cala d'Hort, Cap Llentrisca i sa Talaia, declarat espai natural protegit pel Reial decret 24/2002, de 15 de febrer durant el primer mandat del president socialista Francesc Antich (1999-2003). Va ser el mateix Reial Decret que va declarar com a reserves naturals els illots d'es Vedrà i es Vedranell i els illots de Ponent.

“Depèn del paratge natural que sigui canviarà el dret a la propietat privada, però a Espanya hi ha zones que pertanyen a la Xarxa Natura 2000 i compten amb indústries i ports privats perquè potser ja era una zona privada abans que ho fessin Parc Natural. Fins i tot dins de la línia de delimitació pot haver-hi propietats perquè hi ha hagut una concessió o pel mateix, perquè estaven allí prèviament, abans de la legislació”, explica Yañez.

El magnat que prohibeix el pas als banyistes

L'intent de privatització d'espais naturals de l'illa es remunta a fa dècades i està a l'ordre del dia des de llavors amb freqüència. Als 60, el multimilionari de la indústria alemanya Siegfried Otto, enterrat avui al cementiri de Sant Joan, ja va intentar per activa i per passiva tancar a es Canaret el pas als banyistes.

Sobre les aigües d'aquesta platja recòndita del nord s'erigeixen els murs de la mansió amb estètica de castell que va aixecar el magnat després de comprar el terreny als fills d'un pagès. El setembre passat, la conselleria del Mar i del Cicle de l'Aigua del Govern va obrir una investigació per valorar l'obertura d'un expedient sancionador per impedir el pas per una zona de domini públic, com va publicar el Diario de Ibiza.

Els actuals propietaris de l'ostentós habitatge també han intentat evitar que els banyistes arribessin fins a la platja (el pas de la qual per terra està pràcticament tallat) amb cartells de 'propietat privada' o a través dels advertiments als visitants per part dels jardiners i el personal de manteniment de la finca.

El medi local també va informar de les irregularitats comeses pels propietaris d'unes viles ubicades a Caló d'en Real (Sant Josep) per ocupar la zona de servitud de trànsit, la més propera a la costa i on no està autoritzada la construcció de cap instal·lació, segons s'estipula al títol II de la llei de Costes. Els posseïdors d'aquestes mansions es van comprometre a fer obres per tornar a deixar lliure el pas després que tècnics de l'Ajuntament de Sant Josep portés a terme una inspecció després de fer-se públiques les il·legalitats.

La privatització d'espais no es fa, però, sempre a l'esquena de l'administració. El setembre del 2023, el PSOE de Sant Antoni (a l'oposició) denunciava el tancament de Cala Gracioneta, amb el permís municipal de l'equip de govern del Partit Popular, per la celebració d'un esdeveniment privat a càrrec dels DJ's de música electrònica Keinemusik. El mateix segell discogràfic alemany que va ser cap de cartell al tancament de la temporada passada de la discoteca Hï.

L'Ajuntament, molt criticat pel partit socialista, es va escudar en les finalitats benèfiques per a l'Associació de Persones amb Necessitats Especials d'Eivissa i Formentera (Apneef) per tal de justificar la privatització de la platja. Tot i que el Partit Popular va negar, en la seva versió dels fets, l'afirmació que s'hagués impedit el pas a residents i turistes, testimonis presencials van confirmar al seu moment el contrari. L'aforament va arribar a superar les 400 persones a l'enclavament natural, de dimensions molt reduïdes. La institució també va autoritzar superar el màxim de decibels que fixa l'ordenança de sorolls del municipi al·legant “l'interès general” de la festa.