LLEGIR EN CASTELLÀ
El conservador Llorenç Córdoba ha estat desallotjat de la presidència del Consell de Formentera mitjançant una moció de censura que han facilitat la resta dels representants del ple insular just el dia que es compleixin 13 mesos des que es va desencadenar una crisi sense precedents en la història política de les Balears.
El nou president és Òscar Portas Juan, de 48 anys, professor de francès que ha exercit la docència a la Xina i Balears, va ser conseller insular d'Educació, Cultura, Patrimoni i Seguretat Ciutadana des de principis de l'estiu del 2023 fins al mes passat de juny. L'integrant de la coalició de centredreta Sa Unió, formada pel PP i Compromís, liderarà un Govern en minoria, amb 8 suports en un ple de 17 consellers. La moció, la primera a les Balears, ha comptat amb el suport dels consellers de Sa Unió i l'abstenció de Gent per Formentera i el PSOE, mentre que Córdoba ha estat l'únic que hi ha votat en contra.
Immediatament després del ple, s'ha celebrat la primera reunió per reconstituir la Junta de Govern, el principal òrgan executiu del Consell que no existia des del passat mes de juny. A més, ha arrencat la maquinària jurídica perquè es distribueixin les diferents àrees de Govern entre els nous consellers perquè més aviat que tard torni la normalitat a la institució insular.
Tots en contra de Córdoba
Al seu any i mig de presidència, Córdoba ha aconseguit que totes les sensibilitats polítiques amb representació, des de Sa Unió fins al PSOE i Gent per Formentera (el centreesquerra local), es posin d'acord amb un únic objectiu; desposseir-ho del bastó de comandament. Córdoba, veterinari de professió, va arribar a la presidència el 18 de juny del 2023 després que Sa Unió, la coalició que liderava com a independent i que l'acabaria expulsant, guanyés unes eleccions a l'esquerra per primera vegada en els 17 anys d'història del Consell de Formentera.
Tot i això, “l'estabilitat i el diàleg” que Córdoba va prometre en el seu discurs d'investidura va saltar pels aires mig any després, quan el president, que alhora ostenta l'únic escó de l'illa al Parlament balear, va fer públic que es plantejava deixar de “recolzar incondicionalment” la presidenta autonòmica, Marga Prohens (PP). A Formentera, els seus socis de la coalició, els populars, van acusar Córdoba si ha demanat un sobresou d'uns 4.000 euros i d'estar fent “xantatge” als governs autonòmics i del Consell Insular. Fins i tot el vicepresident balear popular, Antoni Costa, va confirmar l'exigència de Córdoba, si bé el president i diputat ho va negar i va argumentar que en realitat només demanava la seva assignació parlamentària, cosa que finalment va aconseguir a l'octubre amb el suport de PP i Vox.
Aquest desencontre va obrir un abisme entre Córdoba i la resta de la dreta local. Si bé el Govern autonòmic i els populars de Balears, necessitats del seu suport al Parlament vists els vaivens de Vox, mai han trencat obertament amb ell. I avui, quan una coalició integrada pel PP recupera el poder a Formentera, no hi ha hagut a la sala cap representant del partit d'àmbit autonòmic, una absència cridanera comparada amb la investidura de Córdoba, que va comptar amb la presència de la presidenta balear.
Al cap de pocs minuts de concloure la moció de censura, el partit ha emès un comunicat en què anuncia que “els òrgans de direcció (...) valoraran les possibles conseqüències internes de la moció de censura”. A més, la formació ha lamentat que s'hagin “anteposat diferències personals particulars per sobre de qualsevol possibilitat d'acord”, encara que durant el llarg transcurs de la crisi no s'hagi pronunciat.
Guerra oberta amb el seu propi partit
Al gener Córdoba va ser expulsat de Sa Unió i al febrer va cessar el vicepresident insular i líder del PP formenterés, José Manuel Alcaraz. A l'abril, es va posicionar en contra de l'adjudicació dels quioscos de platja proposada per la taula tècnica i només va poder esquivar la recusació després de renunciar voluntàriament a participar en aquest procés administratiu. Sa Unió va denunciar Córdoba davant la Fiscalia per malversació de cabals públics, suborn, prevaricació, negociacions prohibides a funcionaris i tràfic d'influències.
El president, al seu torn, va denunciar Alcaraz per haver gravat i difós sense el seu consentiment una conversa privada a la seu del Consell en què Córdoba parlava dels sobresous: “Si se li està pagant a un xivato o a un moro perquè doni informació a Interior, ¿no se li pagarà a un diputat que està donant suport a la presidenta?”, segons va publicar Periódico de Ibiza. A més, el fins ara president ha afirmat que ha traslladat a la Fiscalia Anticorrupció informació sobre suposades irregularitats que afecten funcionaris, empresaris i polítics d'aquesta i anteriors legislatures.
Finalment, al juny, els consellers de Sa Unió que seguien a l'executiu insular el van abandonar, deixant la institució sense vicepresidències ni Junta de Govern, òrgans “necessaris”, segons la Llei de Consells. Només va romandre al Govern insular el titular de Turisme i Habitatge, Artal Mayans, perquè “en temporada turística” s'han de prendre “decisions diàries”, però seguint la dinàmica de Sa Unió, votant amb la coalició i, sempre que ha pogut, demanant la dimissió del president.
La manca d'impuls polític i gestió, amb un cap insular que amb prou feines podia ocupar-se de totes les competències ha generalitzat i amplificat el malestar. Desenes d'associacions ciutadanes, entitats esportives, culturals i empresarials van crear el moviment 'Deim Prou!'. Aquest col·lectiu va consensuar un manifest comú i va sortir al carrer per exigir “un Consell en plenitud” que permetés superar la situació de “desgovern” que ha generat “descontentament, desemparament i paràlisi”.
Desenes d'associacions ciutadanes, entitats esportives, culturals i empresarials van crear un moviment per exigir "un Consell Insular en plenitud" que permetés superar la situació de "desgovern" que ha generat "descontentament, desemparament i paràlisi"
Amb el transcurs dels mesos i l'esdevenir de les successives polèmiques, a les peticions de dimissió per part de Sa Unió se li van afegir les de la resta de l'arc polític. Els retrets entre Córdoba i la resta de representants van convertir els plens en sessions en què la protagonista ha estat la crispació més que els temes d'interès ciutadà.
Un informe demolidor
Tot i l'esperpent en què es van convertir els plens, va ser gràcies a ells que s'ha aconseguit desencallar la situació. Primer els socialistes van aconseguir que s'aprovés una proposta per encarregar a la Comissió de Codi Ètic que emetés un informe per analitzar els fets esdevinguts al Govern de Córdoba i Sa Unió des del principi de la crisi. Un cop l'informe va estar aprovat, a principis d'octubre, va ser Gent per Formentera qui va forçar la presentació mitjançant la convocatòria d'un ple extraordinari, després que el president deixés de convocar la sessió ordinària d'octubre per impedir que es fes públic.
De fet, aquest document va ser motiu d'una altra polèmica derivada. Al març, el president es va sumar a la unanimitat amb què el ple va aprovar l'encàrrec de l'informe a la Comissió i, posteriorment, també va recolzar el consens sobre la composició dels membres. Tot i això, quan l'informe estava a punt de ser aprovat, va desencadenar una ofensiva jurídica contra el treball d'aquest òrgan. La Fiscalia va acabar tenint notícia de l'assumpte, després que la Comissió de Codi Ètic denunciés Córdoba per presumpta malversació de cabals públics. Aquest òrgan va analitzar les metadades de l'al·legació presentada per Córdoba contra la publicació de l'informe i va descobrir que havia estat redactada per un lletrat del mateix Consell que, a més, havia exercit de secretari accidental durant dues reunions de la mateixa Comissió.
Les conclusions de l'informe són demolidores i han servit d'esperó perquè Sa Unió, Gent per Formentera i PSOE es posessin d'acord per pactar la moció de censura després de mesos de desacords. El document conclou que el Consell s'ha convertit en una “institució unipersonal” contrària als “principis de pluralisme i participació” que consagren la Constitució, la normativa europea i la legislació espanyola. A més, l'informe concreta “les greus conseqüències pràctiques per a la ciutadania”, com ara: “La paralització absoluta de llicències d'obra major (...), la impossibilitat d'imposició de sancions molt greus (...) o de penalitats per incompliments de contractes amb el Consell Insular, entre d'altres”
La reacció no es va fer esperar i ha conduït a l'èxit de la moció de censura d'aquest divendres. Al recés del ple on es van exposar les conclusions de l'informe d'ètica, Gent per Formentera i PSOE van comparèixer conjuntament per oferir a Sa Unió el seu suport a un govern en minoria de la coalició conservadora si assumia “responsabilitats”. Aquesta demanda es va traduir en la petició de la dimissió d'un dels seus pesos pesants, José Manuel Alcaraz, com a conseller del ple. Als pocs dies, Alcaraz va renunciar “per l'interès general” i Sa Unió, Gent per Formentera i PSOE van pactar la moció de censura contra Córdoba per nomenar Òscar Portas. La coalició, conscient que afronta els dos anys i mig que queden de legislatura sense tenir garantida la majoria al ple, ja ha ofert diàleg a l'oposició per pactar els comptes insulars per al 2025 i recuperar la normalitat institucional del Consell de Formentera.
