LLEGIR EN CASTELLÀ
La cova des Culleram, el jaciment púnic de sa Caleta o el famosíssim Mirador des Vedrà són alguns dels llocs protegits, que no pas els únics, on particulars i empreses celebren esdeveniments amb ànim de lucre, sense permís de la propietat o les autoritats. El resultat d'aquestes activitats, cada cop més freqüents, és l'acumulació de residus que, a més de molestar visualment l'entorn i ser una amenaça al medi ambient, suposen un risc d'incendi greu, sobretot en època estival.
Fruita podrida, trossos de pa, espelmes consumides, restes de cera, plomes, pedres apilades… són alguns dels elements que troba qualsevol en accedir a la cova des Culleram, o cosa que és el mateix, la Cova de Tànit, un dels enclavaments més apartats i estimats pels amants de l'arqueologia i els residents d'Eivissa. Un lloc que es presta a la meditació i al silenci i que, atesa la seva aura “màgica”, és objecte de celebracions més o menys espirituals, més o menys mundanes, que estan fent de l'enclavament protegit per la Llei de Patrimoni de Balears un lloc de trobada i negoci.
El mateix passa a sa Pedrera de cala d'Hort o a s'era des Mataret, enclavaments que, igual que la Cova des Culleram, els visitants coneixen amb altres gentilicis de nova creació per part dels forans. Sa Pedrera és el que ara s'anomena Atlantis i s'era des Mataret és des de fa anys el Mirador des Vedrà, el patrimoni natural més maltractat de l'illa, sobretot pels turistes que acudeixen cada tarda a “celebrar” la posta de sol. Un altre dels llocs és el jaciment fenici de sa Caleta, on també es fan diferents trobades i cerimònies neopaganes sense cap tradició.
En elles, a canvi d'una quantitat de diners que varia d'unes activitats a altres entre els 25 euros i els 150 per persona, pots alinear els teus txakres, elevar el teu kundalini o sentir-te part d'un “tot” en una cerimònia de cacau o cafè. Tot això sota la direcció de gurus de reputació més que dubtosa que s'han llançat al món de la comercialització de l'espiritualitat sense importar-los, pel que sembla, que la massificació i els residus que deixen puguin afectar el lloc “sagrat” que trien i a “l'energia” que venen.
Els fenicis “sagrats” de sa Caleta
Un exemple d'aquest fenomen és un anunci d'una cerimònia de cacau que es va celebrar el mes d'agost passat a prop de sa Caleta amb ànim de lucre. És d'un dels grups que programen activitats als voltants de diversos llocs “màgics”: el jaciment fenici de sa Caleta, al municipi de Sant Josep, n'és un. El Consell d'Eivissa, competent de vetllar pel manteniment del patrimoni de l'illa, assegura a elDiario.es que la institució “no promou ni aprova aquest tipus de ritus neopagans que, sense cap base científica ni teològica, fan malbé moltes vegades el nostre patrimoni, ja sigui mitjançant accions que directament alteren la realitat física de l'entorn (com el moviment de pedres o l'adequació de petits altars), o l'abandonament d'estris com ampolles, restes d'aliments o mocadors”, entre d'altres.
Per a intentar esmorteir l'impacte d'aquestes trobades, el Consell d'Eivissa treballa en aquests moments en la licitació d'unes obres d'instal·lació d'un clos perimetral que permetrà restringir l'accés a aquest enclavament encara més. Aquesta nova tanca se sumarà a la que ja existeix, que no completa l'àrea en la qual es troba el poblat que es remunta a la fi del segle VIII a. C., “per a ampliar l'espai a protegir i evitar que aquestes activitats es produeixin en el mateix perímetre del jaciment, al qual ara es pot accedir des de fora”, expliquen des de la institució insular.
“Els principals problemes que hem detectat en aquests llocs són l'abandonament d'estris usats per a ritus (ofrenes), l'abandonament d'ampolles d'aigua, restes de menjar... A més, més enllà de l'activitat purament neopagana, el patrimoni sol ser blanc d'actes de vandalisme, com els grafits o el moviment de pedres que alteren la fesomia del bé protegit”, afegeixen des del Consell Insular.
Així mateix, les fonts citades asseguren que, a més d'aquest tipus de cerimònies, es té constància dels problemes que ocasiona al patrimoni protegit l'anhelada foto a les xarxes socials dels turistes. “Hi ha problemes a la cua que fa la gent per fer-se la foto al penya-segat. Moltes vegades deixen escombraries tirades i també afecta l'entorn del poblat fenici”, asseguren. La Llei de Patrimoni de Balears fixa multes a partir dels 601 euros d'ara endavant per a tot aquest tipus d'infraccions.
El jaciment de Sa Caleta va ser abandonat al voltant de l'any 600 aC, traslladant-se al que avui és la ciutat d'Eivissa, per la qual cosa es pensa que aquell moment va ser l'origen de l'ara capital. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999.
El culte a una deessa que no és ni està
El problema s'estén per tota l'illa d'Eivissa. Al nord, al municipi de Sant Joan, hi ha una altra de les joies del patrimoni cultural. La Cova des Culleram, situada al mig d'un bosc, on l'acumulació de residus provinents d'ofrenes i ritus ha estat denunciada en multitud d'ocasions, encara que fonts de l'Ajuntament asseguren que aquesta temporada no han rebut cap queixa sobre això. El Consell, per la seva banda, assegura que “una tanca aquí, que impedeixi l'entrada de visitants fins a la cova, és impossible de realitzar com a sa Caleta per l'orografia del terreny”.
L'arqueòloga del Consell Insular, Belén Garijo, ho ha comptat als mitjans de comunicació eivissencs. Ella s'encarrega, voluntàriament, de recollir tots els materials aliens al lloc. Tot i això, cada vegada que torna a l'enclavament, els residus tornen a ser al mateix lloc. Ni els cartells a la porta de la cova ni els avisos forestals de perill incendi fan el seu efecte en els visitants, encara que molts tampoc coneixen l'origen de la deessa Tànit, ni tan sols la seva fisonomia.
L'arqueòloga del Consell Insular s'encarrega, voluntàriament, de recollir tots els materials aliens a la cova des Culleram, situada enmig d'un bosc, on l'acumulació de residus provinents d'ofrenes i ritus a la deessa Tànit ha estat denunciada en multitud d'ocasions. No obstant això, cada vegada que torna a l'enclavament, els residus tornen a estar en el mateix lloc
Curiosament, es dona la circumstància que la figura que s'ha estès de la deessa, semblant a la dama d'Elx, no és la real. Així ho assegura la periodista Cristina Amanda Tur: “La imatge més icònica de Tànit, trobada a Puig des Molins el 1913, no representa aquesta deessa. Sempre s'ha sospitat i ara els experts ho donen per fet; l'estàtua va ser fabricada a Sicília oriental per un artesà grec que difícilment hagués modelat una deessa cartaginesa. Les representacions més segures que existeixen de la deessa púnica a Eivissa són els exvots alats des Culleram”. Aquests no tenen res a veure amb la figura que es venera, que ni tan sols es troba a la cova, encara que sí que hi va ser venerada durant segles.
Això no obstant, diferents col·lectius realitzen les seves cerimònies al lloc. Per exemple, l'associació deessa Tànit. Com altres grups de persones que fan les seves visites particulars, l'entitat defensa aquestes trobades i, de fet, ha programat una neteja a Es Culleram i una altra a es Vedrà (el famós mirador) durant el mes de setembre dins de “l'Eivissa Tànit Festival”.
“Som molt conscients que Es Culleram no és un santuari en actiu, encara que sí que ho va ser durant 400 anys. És un jaciment arqueològic i forma part del patrimoni cultural de l'illa. Tenim molt de respecte i cura. Per això, anunciem l'activitat d'anar a netejar les zones properes al santuari. Tampoc no som partidàries que la gent es reuneixi en aquesta zona i faci les seves activitats embrutant. De fet, tenim un projecte per veure de quina manera es poden fer les ofrenes de manera sostenible. Hi ha molta gent que vol oferir la deessa, però tant les flors i com la fruita acaben sent escombraries i devaluen el lloc en comptes d'enaltir-lo”, assegura Flor Torres, presidenta de l'associació.
Es Culleram no és un santuari en actiu, és un jaciment arqueològic i forma part del patrimoni cultural de l'illa. Tenim molt respecte i cura i, per això, anunciem l'activitat d'anar a netejar les zones pròximes. Hi ha molta gent que vol ofrenar a la deessa, però tant les flors com la fruita acaben sent escombraries i devaluen el lloc en comptes d'enaltir-lo
“Vetlem perquè es conservi el llegat de Tànit viu i això es fa a través de la terra, el medi ambient, la cultura i la història”, especifica Torres. La presidenta de l'entitat assegura que l'objectiu és l'empoderament femení i que han escollit Tànit perquè volen “identificar-se” amb una deessa i “la d'Eivissa és Tànit”.
De la mateixa opinió és Rafael, resident a Eivissa, que realitza “cercles de cacau” a cerimònies sense ànim de lucre. “Em sembla molt més important que es parli de l'impacte que fan les festes, les aglomeracions a les postes de sol i sobretot a llocs protegits, però no és el cas d'aquest tipus d'activitats que, a la seva majoria, són molt respectuoses amb el medi ambient. Al Mirador des Vedrà hi ha hagut 800 persones diàries aquest estiu. Canviem el Rumb va portar el tema a Brussel·les”, conclou.
Es Vedrà, caos i negoci
A més de les postes de sol amb mojitos i altres substàncies, diversos col·lectius preparen les cerimònies els dies de lluna nova o lluna plena, els dos estats del satèl·lit preferits per a la realització d'aquest tipus d'activitats “espirituals”. Una de les convocatòries publicades a diversos grups de Telegram sota el títol 'New Moon Cacao Ceremony' ofereix diferents esdeveniments d'aquest estil a l'illa.
El text de l'anunci diu així: “Estableix la intenció per a la lluna nova”. A la trobada s'ofereix un “viatge sonor, cançons i mantres medicinals”, és a dir, estarà amenitzat amb música, cants i mantres (“A l'hinduisme i al budisme, síl·labes, paraules o frases sagrades, generalment en sànscrit, que es reciten durant el culte per invocar la divinitat o com a suport de la meditació”, segons la definició de la Reial Acadèmia Espanyola).
“Durant aquesta Lluna Nova -expliquen al xat de Telegram- ens reunirem en cercle per establir la intenció del que volem manifestar, com un poderós portal de creació”. “Celebrem junts”, animen. Per acudir a la cerimònia, a més, se suggereix un equip mínim: “Porta amb tu manta, aigua, una mica d'abric per si fa vent, la teva pròpia tassa, llibreta i la teva presència”. Tot això per 30 euros per persona o, “si t'hi apuntes amb un amic”, 25 euros cadascun, per una trobada d'hora i mitja (entre les 20.00 i les 21.30 hores).
'New Moon Cacao Ceremony' ofereix un esdeveniment a l'illa amb la finalitat 'd'establir la intenció per a la lluna nova'. En la trobada proposen un 'viatge sonor, cançons i mantres medicinals' per 30 euros. Per a acudir a la cerimònia, se suggereix un equip mínim: 'Porta amb tu manta, aigua, una mica d'abric per si fa vent, la teva pròpia tassa, llibreta i la teva presència
En concret, entre agost i el que portem de setembre, aquest grup, que s'identifica amb noms i números de telèfon a l'avís i sota la denominació de @ibizacacao, ha celebrat esdeveniments els dies 4 d'agost, lluna nova, el 19 d'agost, amb lluna plena (la superlluna), a la lluna nova del 3 de setembre passat i probablement anunciaran el seu esdeveniment de lluna plena per al pròxim 18 d'aquest mes.
El col·lectiu publicita les activitats des del 2022 a Eivissa. Retirs a Formentera i activitats en llocs privats i a platges copen les imatges del seu perfil, a més de les “trobades” en llocs protegits com sa Caleta i es Vedrà, la imatge dels quals apareix en molts dels seus posts com a reclam per als participants.
“Dia sí, dia també, es realitzen en un terreny i, a més, protegit, diferents activitats en què les persones que assisteixen paguen força diners”, explica Mónica Fernández, antiga titular del Medi Ambient a l'Ajuntament de Sant Josep. Es refereix a activitats de ioga amb professors “màster” que atrauen persones de tot el món sota el pagament de grans quantitats de diners “fent negoci en un terreny privat sense permís”.
Altres “cites espirituals” a l'illa sembla que són gratuïtes. Per exemple, un esdeveniment del grup de Facebook 'SE VENDE EN IBIZA'. Fa una crida a 40 persones a assistir a una experiència “de despertar la consciència col·lectiva, en un protocol que uneix la física quàntica, coherència i espiritualitat”. “Si practiques meditació o has viscut una experiència de mort imminent o estàs connectat amb assumptes sagrats o simplement desitges la pau al món”, aquest és el teu esdeveniment, segons l'anunci que es publica entre un d'un bressol i un altre d'un cotxe.
L'actuació de les administracions
Sembla que les solucions no són fàcils malgrat les actuacions de les diferents administracions públiques implicades en la protecció d'un patrimoni natural que a Eivissa ocupa gran part del seu territori. És el cas del terme municipal de Sant Josep, on es troben, per exemple, els enclavaments de s'era des Mataret, sa Caleta o sa Pedrera. Les variades actuacions per part d'Ajuntament i del Consell Insular no han aconseguit gestionar adequadament els paratges i evitar-ne massificació i il·legalitats.
Donada la gravetat de la situació, el mes de setembre passat es va celebrar una reunió de la Conselleria de Medi Natural, el Consell d'Eivissa i Ajuntament de Sant Josep “per avaluar i coordinar actuacions conjuntes per a la millora de la gestió i protecció dels espais naturals de l'illa”. Segons es publica a la pàgina web de la Comunitat Autònoma, “les tres administracions també s'han mostrat obertes a col·laborar per buscar solucions útils a les problemàtiques localitzades als espais naturals”, inclosa la zona de Cala d'Hort, que inclou s'era des Mataret i sa Pedrera.
“L'Ajuntament de Sant Josep ha informat de la possibilitat de limitar l'accés rodat des de la carretera principal fins a la zona protegida, deixant el lliure accés a veïnats, vianants i ciclistes. Tot això, sempre amb la regulació dels pàrquings de la zona de Cala d'Hort, tal com estableix el Pla de Gestió de Xarxa Natura 2000 de la Costa Oest d'Eivissa, amb la possibilitat d'ubicar una nova zona d'aparcament a la cruïlla de la carretera de Cala d'Hort amb Cala Vedella”, exposen.
“En aquesta línia, s‟han acordat accions conjuntes i coordinades amb els agents de medi ambient del Govern, la Policia Local i els inspectors de Turisme del Consell d'Eivissa per controlar que es compleixi la normativa en matèria mediambiental, d'activitats i d'ordenació turística”.
A la reunió també es va tractar l'obertura del procediment de modificació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) i del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera (PRUG), dins del qual es troba el jaciment de sa Caleta. El PRUG està caducat des de fa 13 anys i, per tant, caldria redactar-ne un de nou. La Junta Rectora de les Reserves Naturals des Vedrà, es Vedranell i Illots de Ponent no es reunia des de 2018.
“El text del nou PORN i PRUG ha de tenir el màxim consens i participació de les diferents administracions involucrades, com són el Consell d'Eivissa i l'administració municipal”, explicava després de la trobada el conseller balear d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet. “Volem una normativa simple i clara, que sigui el menys ambigua possible. La població ha de conèixer les activitats que sí que es poden realitzar i les que no en aquests espais naturals protegits”, puntualitzava el conseller.
Tot i això, la regidora de Podem Mónica Fernández, antiga titular del Medi Ambient a l'Ajuntament de Sant Josep, assegura que el Consistori ja disposa d'un pla redactat per ella mateixa i que va quedar al calaix el 2023 quan les eleccions van canviar l'equip de govern. “És un projecte que completava les actuacions que havíem dut a terme durant anys anteriors, sobretot pel que fa a s'era des Mataret”, comenta. Fernández es refereix a la tanca de tota la zona, que és propietat privada, per impedir que els vehicles puguin entrar a la zona.
“El pla contempla aquesta tanca amb portes d'accés únicament per als propietaris. Ja està fet des de fa uns anys i va impedir el pas dels vehicles, la qual cosa suposava un greu risc per a l'actuació dels equips d'emergències, qüestió que és força freqüent, sobretot a sa Pedrera”, enclavament que es troba pràcticament al mateix lloc.
“La qüestió és que com que el pla que havíem projectat no s'ha acabat, ara les persones que volen anar al mirador deixen els cotxes aparcats fora de la tanca, fins i tot bloquejant les portes d'entrada, de manera que els veïns no poden entrar i sortir de les propietats; i les emergències, tampoc”, puntualitza. El projecte inclou un corriol únic pel qual els turistes accedirien a l'enclavament, “mitjançant el pagament d'una entrada”, i que donaria accés a tres miradors. “A més -explica Fernández- de la posada en marxa dels treballs en un poblat púnic que hi ha precisament en aquest lloc i que cal valorar”.
L'extitular de Medi Ambient assegura que, fins i tot, en diferents ocasions, tant ella com la propietària de s'era des Mataret s'han personat a l'hora de la posta de sol, que és quan es fan més activitats al lloc, per constatar el que estava succeint allà. “És insostenible”, recalca.