Fracàs per a la macrogranja “més contaminant” d'Espanya: el Govern balear denega l'autorització

El Govern balear ha tirat per terra el projecte de construcció de la macrogranja avícola que estava prevista a dos quilòmetres de la localitat mallorquina de Sineu. Les instal·lacions, projectades a sòl rústic, contemplaven albergar unes 750.000 gallines ponedores -que produirien uns 156 milions d'ous a l'any- i, segons Greenpeace, es convertirien en les més contaminants de tot el territori espanyol. A més, el complex preveia consumir més de 61.000 m3/any d'aigua —l'equivalent a unes 25 piscines olímpiques— en un municipi que, per si mateix, pateix una pressió greu sobre els seus recursos hídrics. El projecte va despertar una multitud de crítiques de veïns, administracions i entitats ecologistes.

En concret, l'Executiu autonòmic ha denegat l'autorització ambiental imprescindible perquè el projecte pogués tirar endavant. En aquest sentit, el procediment que regula l'autorització ambiental integrada preveu que si l'informe urbanístic previ és negatiu, amb independència del moment en què s'hagi emès, l'òrgan competent per atorgar aquesta autorització, en aquest cas la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental de la Conselleria dHabitatge, Territori i Mobilitat, ha de dictar una resolució que podrà fi al procediment i s'hi arxivaran les actuacions.

El mes d'octubre passat, l'Ajuntament de Sineu va acordar la suspensió de l'atorgament i admissió a tràmit de tota classe d'autoritzacions i llicències urbanístiques vinculades a activitats ramaderes intensives a l'àmbit de tot el sòl rústic del municipi, tal com va publicar el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), que assenyala que la mesura estarà vigent durant un any o fins a l'aprovació inicial de la modificació de les actuals Normes Subsidiàries (NNSS) del municipi, aprovades el 1990. Es tracta d'una mesura que frena la tramitació de la polèmica macrogranja, impulsada per Avícola Son Perot, que assenyala que no farà més declaracions a les efectuades durant els últims mesos fins que “es compti amb una anàlisi exhaustiva de la situació”. 

Tot i això, en un comunicat emès després de conèixer-se la denegació per part del Govern, l'empresa ha reiterat el seu compromís amb el desenvolupament sostenible i responsable al sector avícola, així com de la comunitat rural. “L'objectiu sempre ha estat treballar en benefici del sector primari, respectant tant l'entorn com les normatives mediambientals aplicables al moment de la sol·licitud”, assegura.

El projecte, juntament amb el document ambiental, ha estat sotmès al període d'informació pública i s'ha consultat les administracions afectades. En concret, han rebut prop de 1.500 al·legacions (un total de 1.453 al·legacions per part de veïns de diversos municipis, i 15 d'associacions i grup polítics) i els informes desfavorables de diverses direccions generals del Govern (la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural i la Direcció General de Salut Pública), així com del Consell de Mallorca i del Grup d'Ornitologia Balear (GOB).

Els documents relatius al projecte contemplaven, en concret, l'execució de fins a deu naus agrícoles per a les gallines —tres de 2.041 m2 cadascuna per a la recria, quatre de 5.256 m2 cadascuna per a la cria de gallines a terra i tres més de 3.343 m2 per a les gallines camperes—, a més d'un centre de classificació i magatzem de envasos, un porxo per a contenidors de residus, un magatzem al costat d'aljubs per a l'aigua potable, un femer de 14.000 metres quadrats, diverses fosses d'aigües brutes, una bassa prefabricada de lixiviats, guals sanitaris, un pou i diverses soleres per als dipòsits de propà.

El passat mes de setembre, el Consell de Mallorca ja va emetre un informe desfavorable sobre aquest projecte en al·legar, entre altres motius, que la proposta no feia referència a certes normatives municipals i autonòmiques que són de compliment obligat. La institució insular considera que el projecte presentat no “fa cap referència al planejament municipal vigent” ni al “procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada (AAI)”, així com tampoc a la documentació requerida per l'avaluació d'impacte ambiental (AIA) ).

La intenció de Avícola Son Perot passava per tancar de forma gradual les instal·lacions amb què compta als afores del municipi de Llucmajor i traslladar a Sineu l'activitat per adaptar-la, segons assenyala al seu projecte, al qual va tenir accés elDiario.es, “a les noves necessitats de mercat , complint la normativa vigent i amb els darrers avenços tecnològics per garantir el benestar dels animals, optimitzar la producció d'ous i minimitzar el possible impacte ambiental de l'activitat”.

Des de les entitats ecologistes, Greenpeace va encendre el debat en emetre un comunicat en què denunciava que, atenent els càlculs que l'ONG ha dut a terme, el consum directe d'aigua de la macrogranja, sense comptar amb la necessària per produir l'aliment de les gallines seria de més de 61.000 m3/any, una tercera part del consum estimat per Sineu. Per als ecologistes, el projecte agreujaria la situació del municipi, que ja fa més d'una dècada que no pot consumir la seva aigua a causa de la contaminació per nitrats.

L'entitat recriminava, en aquesta línia, que el projecte no té càlculs específics per mostrar els impactes que tindria sobre el medi ambient. “Si comparem amb altres explotacions avícoles industrials en funcionament, només pel que fa a les emissions d'amoníac, un gas tòxic amb efectes nefastos sobre el medi ambient i la salut de les persones, aquesta explotació industrial es convertiria en la macrogranja d'aus de corral més contaminant del país”, afegien des de l'ONG, els qui alertaven de les “dimensions faraòniques” del projecte: deu naus industrials a les quals es sumarien les altres instal·lacions de suport, així com els femers i fosses per emmagatzemar les ingents quantitats de fems que es generarien per un nombre d'animals semblant.