LLEGIR EN CASTELLÀ
El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres el decret llei de simplificació administrativa que pretén, en paraules del portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, acabar “amb els embuts burocràtics” i que l'administració “deixi de generar problemes i ser un ens facilitador i impulsor de la inversió”.
El decret contempla, com ja s'havia avançat, la supressió de la Comissió Balear de Medi Ambient i la seva transformació en un organisme que, segons la versió dels populars, prengui les decisions des d'un punt de vista estrictament tècnic i en un temps raonable.
El decret que finalment ha vist aquest divendres i que es tramitarà com a projecte de llei conté la regularització d'habitatges fora d'ordenació que, al final, no es podran destinar a lloguer turístic. La norma, a més, obre la porta que els consells insulars externalitzin les inspeccions tècniques de vehicles amb l'objectiu d'agilitzar aquestes revisions i evitar les llistes d'espera recurrents i els problemes per aconseguir cita.
Supressió de la Comissió de Medi Ambient
En virtut del decret, la Comissió Balear de Medi Ambient deixa de funcionar com un òrgan col·legiat i passa a operar com un departament tècnic, de manera que s'adoptarà el model de la majoria de comunitats autònomes. L'òrgan ambiental s'integrarà a l'actual Direcció General de Coordinació i Harmonització Urbanística, que passarà a anomenar-se Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental.
La participació dels consells insulars i dels ajuntaments queda garantida en el procediment ambiental a través de la fase de consultes a les administracions públiques. D'altra banda, en matèria de recursos hídrics, es redueixen els supòsits que requereixen de forma obligatòria un informe de la Direcció General corresponent.
WWF Espanya o Greenpeace s'oposen
Aquesta mesura ha estat rebutjada per 16 organitzacions ambientals, que han demanat aquest divendres, a través d'una carta adreçada a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que mantingui la Comissió de Medi Ambient com una eina per “garantir el futur ambiental de les Illes”.
En nota de premsa, els col·lectius han destacat la “independència” de la Comissió, que data de l'any 1986, pel fet que està format per representants de diferents administracions, institucions i associacions de la societat civil “que aporten variats i constructius punts de vista”. Així mateix, els signants han remarcat que és un òrgan que “avalua tots els expedients que arriben amb el màxim rigor”, i per això vetlla “per la conservació dels valors ambientals més preuats i representatius”.
En tot cas, han proposat que es doti la Comissió dels mitjans necessaris per agilitzar-ne el funcionament davant “l'excessiva i prolongada” tramitació que hi ha actualment dels expedients. En comptes de la seva supressió, demanen que “es treballi en la modernització”.
Les entitats adherides a la carta han estat Aliança per l'Aigua d'Eivissa i Formentera, Amics de la Terra d'Eivissa, l'Associació de Productors Ecològics d'Eivissa i Formentera (Apaeef), així com la Fundació Cleanwave, el Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient (Gadma), GEN-GOB, GOB-Mallorca, GOB-Menorca, igual que Greenpeace Espanya, Iniciativa de Custòdia del Territori de Balears (Ictib), Marilles, SEO/BirdLife, SHNB, SOM i WWF Espanya.
Legalitzacions en rústic
A més de la supressió de la Comissió Balear de Medi Ambient, el conegut també com a decret òmnibus preveu que les edificacions, construccions, instal·lacions i usos fora d'ordenació es podran legalitzar amb caràcter extraordinari en el termini màxim de tres anys.
Aquesta mesura s'adreça únicament a edificacions, construccions i edificacions contra les quals l'Administració ja no pot actuar, perquè es tracta d'infraccions prescrites, contra les quals ja no és possible una sanció ni el restabliment de la legalitat urbanística.
Es podran acollir a aquesta mesura extraordinària aquelles edificacions, construccions i instal·lacions construïdes vuit anys abans de l'entrada en vigor del text.
A canvi de la legalització, els propietaris han d'assumir el pagament de contraprestacions econòmiques que despendran del moment de la regularització i l'adopció de mesures mediambientals.
A més, s'haurà de presentar un projecte tècnic per a l'adaptació a criteris de sostenibilitat ambiental amb mesures que suposin reducció de la contaminació lumínica i un increment de l'eficiència energètica o hídrica de l'edificació, la construcció o la instal·lació mitjançant la utilització de materials, tècniques i sistemes constructius, canvi d'instal·lacions, generació d'energia renovable, instal·lacions de dipòsits d'aigua o qualsevol altre sistema de reducció del consum energètic o hídric de la xarxa, i també sistemes de depuració d'aigua adequats.
El PSOE defensa que és una amnistia urbanística
El partit de l'oposició, el PSIB-PSOE, ha criticat l'aprovació del decret llei de simplificació administrativa que modifica unes 50 lleis “sense consensos ni cap dada”. El portaveu de la formació al Parlament, Iago Negueruela, ha afegit que amb aquesta aprovació es “posa en dubte” la intenció del Govern d'avançar cap a un pacte per a la sostenibilitat.
El socialista ha assenyalat que amb aquesta aprovació es posa en joc el futur de les properes generacions. “Ni s'ha avaluat l'impacte que això tindrà a les generacions futures”, perquè entre altres aspectes suposa “la legalització més gran en sòl rústic de la història”. “Legalitzen una part del rústic de les Illes, legalitzen piscines en rústic, legalitzen tot allò que era il·legal, i que deien que volien combatre, ho acaben de legalitzar ara de cop”, ha afirmat.
Davant aquest escenari, els socialistes han mantingut que la presidenta del Govern segueix amb un doble discurs i que no fa ni polítiques de sostenibilitat ni de pacte. Han acusat la líder de l'Executiu d'“enganyar la societat civil” aprovant un decret llei que legalitza el sòl rústic i les piscines i posa en risc les generacions futures.
Per als socialistes, el que consideren una amnistia urbanística arriba al punt de bonificar les sancions en les regularitzacions, a més de permetre els aparcaments en sòl rústic, suprimir la Comissió Balear de Medi Ambient i els controls mediambientals, privatitzar la gestió dels permisos públics i posar en risc la situació mediambiental de les Balears.