Indignació al camp mallorquí per l'acord UE-Mercosur: “Estem demanant a crits no morir”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Més de 330 tractors van canviar la terra per l'asfalt a Mallorca el 19 de febrer passat. Una fila de vehicles agrícoles de més de 3 quilòmetres va transitar el centre de Palma, ciutat habitualment saturada pel trànsit. Al seu pas, els pagesos van trobar l'aplaudiment dels ciutadans.
2024 acaba igual que va començar, amb el camp protestant a la ciutat. Més de 5.000 agricultors i ramaders arribats de tots els punts de la geografia espanyola es van concentrar la setmana passada davant de les portes del Ministeri d'Agricultura a Madrid per a mostrar el rebuig a l'acord entre la Unió Europea i Mercosur. Per a Joan Company, gerent d'ASAJA Balears, “és l'última ganivetada”.
Les reivindicacions de les protestes continuen vigents. Després de la tractorada, explica Company, “alguns problemes s'han resolt, sobretot la simplificació administrativa, però n'hi ha molts sense resoldre i ara afegim més”. Per Company, “la veritable amenaça per al nostre sector és la proliferació d'acords de lliure comerç de la UE amb tercers països, com ara Mercosur, Xile, el Marroc o Nova Zelanda, amb preus per sota dels nostres costos de producció i sense complir les normatives que imperen per a les produccions comunitàries, és un partit amb les regles arreglades”.
El gerent de l'organització agrària posa un exemple: “Al Brasil és legal engreixar les vaques amb Clembuterol, hormones de creixement prohibides a Europa des de fa 20 anys pels impactes en la salut humana, uns hem de ser respectuosos amb tot i els altres no han de ser respectuosos amb res”. Per això exigeixen clàusules mirall als productes agroalimentaris que entren a Europa, és a dir, que els controls sanitaris i exigències socials, laborals i mediambientals siguin les mateixes“.
“Jo sóc defensor de la legislació social i mediambiental europea, però aquesta defensa no ha d'anar només pel que es produeix a Europa, també pel que es consumeix a Europa”, argumenta Miquel Gual, president de la Cooperativa Agrícola de Sóller. “El gran drama”, continua Gual, “és que Europa és extremadament exigent amb els productes produïts aquí, però és totalment laxa amb el que ve de tercers països i, si no juguem amb les mateixes regles del joc, segur que perdem”.
Jo sóc defensor de la legislació social i mediambiental europea, però aquesta defensa no ha d'anar només pel que es produeix a Europa, també pel que es consumeix a Europa
Per a Gual, primer s'hauria de consumir tot el producte local i, “quan falti, per la capacitat productiva, deixar entrar productes de tercers països, però amb la normativa europea, no amb la normativa que d'aquests tercers països. Els pagesos d'Europa estem demanant a crits no morir”.
“És molt complicat ser competitius”, continua el gerent d'ASAJA Balears. “Europa s'ha de plantejar molt seriosament els problemes de la deslocalització, molta indústria europea se'n va anar al sud-est asiàtic, de l'agricultura ja s'ha perdut el 30% de les unitats productives i anem camí de perdre'n un altre 30, en quedarem la meitat i el paper fonamental de l'agricultura és proveir aliments a la població”, afegeix.
Recorda Company que, quan un mercant va quedar ancorat al canal de Suez, “hi va haver retards en la producció industrial de sis mesos, estem en una illa i, quan hi ha hagut problemes de transport, ens hem quedat amb els lineals dels supermercats totalment desproveïts i això és política de seguretat”. Reflexiona que “els exèrcits es creen en temps de pau, no perquè hi hagi guerra ni amb l'objectiu de fer-los servir, i ha arribat el moment de qüestionar-se la seguretat alimentària, no com a aliments segurs, sinó com a suficients”. “Les grans revolucions de la història han estat pel menjar”, recorda Company.
Pel gerent d'ASAJA Balears, “el súmmum de la incongruència de l'acord amb Mercosur és que, sent el transport la principal font de contaminació de carboni cap a l'atmosfera, hàgim de portar aquí aliments des de tan lluny”.
“Aquest acord només beneficia les grans empreses”
Toni Feliu és ramader ecològic. La seva petita explotació, ja per la quarta generació, gestiona unes 200 vaques, porcs i ovelles, totes de races autòctones. Per ell, “l'agricultura i la pesca són moneda de canvi” en acords com el de Mercosur. “Som tan pocs, interessa tan poc, allò nostre no val res”, afegeix.
“L'explotació més gran d'aquí és gens comparada amb les d'Amèrica del Sud, aquest acord només beneficia les grans empreses i fa mal als petits agricultors, a banda i banda de l'oceà”, critica el ramader, perquè “un petit ramader com jo dels països de Mercosur no podrà venir a Espanya, és un benefici per als grans”.
Sobre la diferència en els costos de producció, Feliu explica que “no és que el nostre sigui car, és que els altres productes són massa barats, però així no es pot viure, no tenen seguretat social ni atur ni inspeccions i la societat no ens dona suport, compren el més barat sempre, és igual el que hi hagi darrere d'un producte”.
“Al costat d'Amèrica, Europa és una província i ens envia un missatge verd de com volen que fem les coses, però ells fan una altra, no té sentit”, es lamenta Feliu. I llança una pregunta: “Per què em dones subvencions si compres fora més barat? No em donis subvencions, deixa que el meu gènere valgui un preu just, no un preu amb el qual no es pot viure”.
Per al ramader, el conveni amb Mercosur el que implica és “una pèrdua de cultura, de gastronomia, de saber treballar el camp, de races autòctones i varietat local”. En una illa com Mallorca, la principal activitat econòmica de la qual és el turisme, Feliu recorda que “els que venen aquí de viatge volen menjar producte local, carn local, no del Brasil, verdures conreades en la nostra terra, no en l'altra part del món”. Conclou Feliu que, sobre el camp, “tothom opina i sap més que nosaltres, venen a dir-nos el que hem de fer, ho qüestionen sempre tot, deixeu-nos morir tranquils, deixeu-nos fer”.
La sobirania alimentària, en perill
Matías Adrover, agricultor i soci de Terracor i Terragust, té 53 anys i porta “tota la vida al camp”. “Som la tercera generació i espero que n'hi hagi una quarta”, detalla. Terracor sembra fruites i hortalisses per a consum local i Terragust va néixer el 2019 amb la idea de transmetre al consumidor “el que es fa al camp, com es fa, perquè quan vagi a comprar sigui conscient de la feina que hi ha al darrere i de per què un tomàquet té sabor i un altre no”, explica Adrover a elDiario.es.
L'agricultor assegura que Mercosur els “afectarà en qüestió de rendiment, els preus baixaran, hi haurà una oferta més gran de productes” i afirma que no estarien en contra “però si treballessin amb la mateixa normativa” que treballen ells. “Però allà tenen barra lliure”, lamenta. Remarca que, sobretot, afectarà el consumidor, “es portaran al pack coses que no haurien d'estar incloses, com ara pesticides i hormones”. Ara, que és temporada de taronges, explica Adrover que “el consumidor trobarà taronges de Sud-àfrica, Amèrica del Sud i les nostres, i el que té per escollir és la vista i el preu, sense saber tot el que hi ha al darrere”.
Precisament, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural de Balears ha donat a conèixer que ha identificat quatre productes hortofructícoles, provinents de països de fora de la Unió Europea, amb presència de fitosanitaris que no es poden aplicar en cultius europeus. Tot i així, la concentració d'aquestes substàncies no ha superat els límits, per la qual cosa no s'ha pogut iniciar cap procediment sancionador.
Un altre dels punts crítics del sector primari, recorda Adrover, és la diferència entre el que cobra l'agricultor i el ramader i el que paga el consumidor: “Aquí hi ha un desfasament molt gran, el consumidor paga molt car i l'agricultor cobra per sota de costos, i si podem anar subsistint és per l'aportació de la PAC, però això no hauria de ser així, anem pel mal camí”.
“Delocalitzarem també el menjar?”, reflexiona Adrover. I exposa els riscos: “Hi haurà un temporal, no podrà venir el vaixell i són anys de treball perquè un cultiu sigui productiu, està en perill la sobirania alimentària, si no estem produint aquí, algun dia hi pot haver un problema gran”.
Delocalitzarem també el menjar? Està en perill la sobirania alimentària, si no estem produint aquí, algun dia hi pot haver un problema gran
Intercanviar cotxes per vaques
“És un intercanvi de cotxes per vaques”. Així resumeix Fernando Fernández, director general d'Agricultura del Govern balear, l'acord entre la Unió Europea i Mercosur. Assegura que, “com tot en aquest tipus d'acords, hi ha llums i ombres”. I afegeix que “el comerç internacional és un bon instrument de desenvolupament dels pobles i el sector de l'automoció a Europa serà un sector beneficiat i el sector agrari i ramader clarament serà un sector perjudicat”. L'acord amb Mercosur “permetrà que la carn de vedella del Brasil o de l'Argentina entrin pràcticament amb aranzel zero les primeres 160.000 tones i les següents amb uns aranzels molt reduïts, igual que el sucre en el cas del Brasil, i nosaltres vendrem cotxes amb aranzels baixos”, explica Fernández.
Tot i que el dirigent afegeix que “hi ha sectors agroalimentaris com el vi o l'oli que es poden veure beneficiats per l'obertura d'aquests mercats, els sectors més perjudicats per a nosaltres seran la ramaderia i certs sectors agraris, com el sucre i alguns cultius extensius”.
Des del seu punt de vista, “la Comissió Europea ha de ser molt més sensible amb el sector primari quan negociï acords multilaterals de comerç, hi ha d'haver un procés de consulta molt més transparent, obert i real”. I és que fins i tot COPA-COGECA, l'organització que representa els agricultors europeus i les seves cooperatives, té dubtes respecte a l'acord. “El comissari europeu d'Agricultura, que per això està, hauria de defensar també la postura i els interessos del sector agrari d'Europa, per això veig més ombres que llums en aquest acord”, exposa Fernández, “sense negar el benefici que pugui tenir per altres sectors”.
“Com en tantes altres ocasions, tenen raons per manifestar-se”, respon el director general d'Agricultura sobre les manifestacions del sector davant del Ministeri. Per ell, n'hi ha una de molt clara. “A les mobilitzacions del sector agrari de fa un any demanaven les clàusules mirall per als productes que entressin d'altres països a la Unió Europea, que vinguessin amb la mateixa normativa ambiental i sanitària que exigim aquí als nostres productors i l'acord amb Mercosur no garanteix que aquesta normativa es compleixi”.
“El nostre llistó per produir està cada cop més alt”
“Al final, tot ho volem arreglar fastiguejant l'agricultura”, sintetitza el gerent de la Cooperativa Pagesa de Pollença, Francisco Úbeda, una cooperativa amb uns 300 socis. 140 són ramaders d'oví i cabrum. Els caps de bestiar s'han reduït a les Balears en els darrers anys més d'un 20%. “I aquest any cal sumar les morts per la llengua blava, que s'ha endut el 20% dels nostres animals”, explica Úbeda. “El nostre llistó per produir està cada cop més alt i als que vénen de fora li van baixant perquè puguin entrar fàcilment”, esgrimeix el gerent com una de les principals amenaces per a la supervivència del sector.
Úbeda posa com a exemple el que ja està passant amb el sector pesquer i els acords amb el Marroc. Explica que Europa els “limita a sortir a pescar, mentre el Marroc augmenta la seva flota pesquera i pot vendre el peix a Espanya”. Per a Úbeda, Mercosur és el mateix.
I posa el focus en el passat per entendre el futur. “Fa 20 anys, portar un contenidor de la Xina era més barat que portar-lo de Barcelona però ara s'ha encarit molt el transport des d'Àsia, i quan deixem de produir aquí, ja veurem què ens costa un vaixell des d'Amèrica”, exposa Úbeda.
A més, un altre dels riscos del comerç internacional és la introducció d'espècies invasores, una amenaça per a la biodiversitat local. Explica Úbeda que “entrarà qualsevol plaga, una llagosta, per exemple, i no tindrem res per a combatre-ho, només una escombra per a donar-li i allí són tractats amb productes que aquí fa 20 anys que estan prohibits”.
El gerent de la Cooperativa Pagesa de Pollença desconfia de l'acord “per l'absència de garanties que ens arribin productes envasats als països que conformen Mercosur, com l'Argentina, però que realment siguin originaris d'uns altres, com podria ser Colòmbia, que no forma part del grup, i això serà un colador”.
Tots els entrevistats sobre aquest acord per elDiario.es coincideixen que “l'agricultura és moneda de canvi” i que “Europa està destruint el camp”. Conclou Úbeda que “sabem que això no té futur i que té els dies comptats, que hem d'anar-nos, però la nostra lluita és anar-nos els últims”.
0