Juan Miguel Costa, director de turisme d'Eivissa: “A l'illa no hi ha massificació, només a l'agost hi ha la planta hotelera plena”

Juan Miguel Costa és director insular de Turisme d'Eivissa. És l'encarregat de gestionar al voltant de 7 milions d'euros, el pressupost amb què compta el departament de mitjana cada any perquè el turisme no decaigui. A més, s'encarrega d'esmorteir les crítiques que cada cop amb més força se senten al costat dels mars, als despatxos de la capital i als carrers d'Eivissa per on han transcorregut aquest estiu, a l'inici i al final de temporada, dues manifestacions.

Costa porta des d'octubre del 2019, ara fa cinc anys, al capdavant de la promoció d'Eivissa com a destinació turística de la marca 'Eivissa', la que fragmenta i multiplica l'oferta en un exercici que sembla no acabar, “per seguir allargant la temporada”. Objectius que no són compartits per les organitzacions ecologistes, atès el progressiu consum de territori i la manca de recursos i infraestructures, que ja funcionen per sobre de les seves possibilitats, afectant greument el medi ambient. Tampoc per la població en general, per la classe treballadora que sustenta el turisme, que s'està veient expulsada de l'illa o abocada a viure en barraques.

El director eivissenc de Turisme és diplomat en Turisme i Tècnic en Activitats Turístiques, a més d'expert en qualitat de la gestió hotelera. Laboralment, abans d'incorporar-se com a independent a l'equip del govern popular de Vicent Marí, comptava amb una àmplia experiència professional al sector turístic i empresarial: va ser comercial, director d'hotel i delegat d'una firma de refrescos a Eivissa, Formentera i Menorca.

En quin moment hi ha la promoció turística d'Eivissa?

Estem finalitzant la temporada i esperant a recollir totes les dades per fer després les anàlisis corresponents de com ha funcionat. En general, ha estat una temporada irregular, amb uns pics i unes valls molt pronunciades, diferent de la que vam tenir l'any passat, que va ser excel·lent. L'ocupació ha estat una mica per sota. Alguns actors de la cadena de valor turístic, part de la restauració i del xàrter nàutic han patit més del que s'esperava, la veritat.

L'hàbit de consum del turista ha canviat una mica i estem patint estades més curtes, de dijous a diumenge, per exemple. Els dimarts i els dimecres són més complicats. Des del 15 de juny fins al 15 de setembre aquestes oscil·lacions no existien. El 2023, tot va ser molt més constant i uniforme.

La veritat és que no comptàvem amb això. A més, a causa de l'alta demanda, també teníem uns preus elevats, i això també pot ser que en algun moment hagi creat reticències al turista a venir a l'illa més dies o, fins i tot, en alguns casos, a venir.

Teníem uns preus elevats, i això també pot ser que en algun moment hagi creat reticències al turista a venir a l'illa més dies o fins i tot, en alguns casos, a venir

Quin és el plantejament de cara a aquest hivern per promocionar la temporada del 2025?

Comencem ara amb la World Travel de Londres a principis de novembre, perquè per a nosaltres el turisme britànic és el principal país emissor. Sempre anem amb il·lusió sabent que és un mercat molt important per a nosaltres. Aquest any portarà connotacions per al turisme familiar, que és un turisme que sempre havia estat molt agraït a Eivissa i que, darrerament, hem perdut una mica: estem intentant recuperar-lo. A més, ara s'ha creat el segell, el producte Eivissa Family Moments.

Les línies per a la temporada que ve són buscar aquest perfil de turista que ve en els mesos que estan fora de la temporada principal. Ens interessa molt desestacionalitzar, que és intentar perllongar la temporada, que en principi és de sis mesos, pels extrems. Estem aconseguint tenir un abril amb una activitat turística important. Però no ho estem aconseguint al final de temporada; la darrera setmana d'octubre i la primera de novembre ens està costant més. Estem tenint un clima a l'octubre meravellós i un novembre també fantàstic comparat, per exemple, amb el mes d'abril o maig.

Tot i això, diferents zones “madures” que es dedicaven al turisme familiar estan transformant la seva oferta a turisme d''alt standing'. No funciona aquest model i volen tornar als hotels de tot inclòs?

A l'illa hi ha cinc municipis i cadascun té especificacions diferents. Municipis com Santa Eulàlia viuen gairebé exclusivament del turisme familiar. Però, en general, el turisme familiar és més residual. Hi ha hagut una inversió molt potent de capital en la reconversió d'hotels i, al final, el que tenim avui dia són 27 o 29 hotels cinc estrelles sobre una planta de 500. És a dir, que, al final, el percentatge és molt petit realment. Hi ha hagut hotels que abans eren tres estrelles o que eren dues estrelles i que n'han passat a cinc. Les famílies, òbviament, és clar que són molt benvingudes perquè, a més, és el turisme amb què va començar Eivissa allà als finals dels 60, principis dels 70. Hi ha famílies que porten venint més de 20 anys, més de 25. Si alguna cosa bona té l'illa és que aquesta convivència entre diferents targets sempre ha estat possible.

Comentava abans que assistiran a la fira britànica aquest any. La premsa anglesa ha parlat força malament de l'acollida d'Eivissa al públic anglès.

Seguim la premsa anglesa, part d'ella és molt sensacionalista i no només ha estat amb Eivissa. Recordo articles de Benidorm, de Màlaga, de Palma… Es diuen mentides flagrants, cosa que realment no està passada. Recordo una notícia que deia que teníem mosquits que estaven transmetent la malària.

El que intentem fer és enviar-los un email o un escrit o una carta dient que la realitat és una altra. Quan ja es parla més de generalitats no hi entrem. Continuem tenint una gran afluència de britànics, seguim col·laborant estretament amb el consolat, abans, durant i després de l'estiu. I, en aquest sentit, estem molt contents.

Seguim la premsa anglesa, part és molt sensacionalista i no només ha estat amb Eivissa. Recordo articles de Benidorm, de Màlaga, de Palma… Es diuen mentides flagrants, cosa que realment no està passada. Recordo una notícia que deia que teníem mosquits que estaven transmetent la malària

Els que no semblen estar gaire contents tampoc són els residents i treballadors d'Eivissa. Aquesta temporada hi ha hagut dues manifestacions contra la massificació turística. Ampliar aquesta massificació a la resta de l'any seria una bona idea?

No, estem parlant sempre de segments, de productes que mai no seran massius. A Eivissa no hi ha massificació turística, només al mes d'agost tenim pràcticament la planta hotelera plena, els altres mesos no. L'any passat van venir a Eivissa al març entre 25.000 i 30.000 persones, gràcies als esdeveniments esportius. És un turista que té molt de respecte per l'illa i pel resident. El gran objectiu seria esponjar part del turista que ens ve al juliol i l'agost i ser capaços de traslladar-lo a l'inici i al final de la temporada. Les cares B de la illa són fantàstiques.

És necessari continuar fent promoció turística?

Aquesta és una pregunta que m'han fet diverses vegades darrerament i que està sobre la taula. Jo crec que sí. La promoció que impulsem des de ja fa cinc anys és buscar aquest target de client que ens ve fora dels mesos d'estiu. Nosaltres, als dos segments principals, el de sol i platja i el d'oci, pràcticament no invertim res del nostre pressupost. El turisme familiar, el turisme esportiu, el turisme gastronòmic i el turisme cultural i patrimonial. Aquestes són les cinc potes unides al turisme d´esdeveniments, convencions, etcètera, que, a més, sempre ens aporten gent fora de juliol i agost

La promoció que impulsem des de ja fa cinc anys és buscar aquest target de client que ens ve fora dels mesos d'estiu. Nosaltres, als dos segments principals, el de sol i platja i el d'oci, pràcticament no invertim res del nostre pressupost

El gran gruix del pressupost va al segment familiar, el de gastronomia i el cultural patrimonial. És un client d'un poder adquisitiu mitjà alt, que està pensant a venir potser a l'abril, al maig o al setembre, i que, a més, quan ve solen ser un turista conscienciat amb la fragilitat de l'illa. Són totes mesures consensuades dins del nostre Pla de Màrqueting. No oblidem que tenim una illa petita, amb uns recursos finits que entre tots hem de cuidar. I aquesta també és una manera de conscienciar.

Com es prenen aquestes decisions dins del departament?

Pel pla de màrqueting vam fer més de 100 reunions amb el sector, amb tots els actors de la cadena de valor. El presentem fa dos anys. El sector òbviament el va acollir de bon grau i estem intentant implementar allò que en aquell moment es va consensuar. Tu parlaves abans d'aquesta, no dic turismefòbia, però sí d'aquest moviment una mica contra el turisme, que també hem de respectar òbviament i fer-los cas. Quan la gent té aquest malestar, cal intentar buscar aquesta convivència entre els que ens visiten i els que ja són a l'illa.

Tu parlaves abans d'aquesta, no dic turismefòbia, però sí d'aquest moviment una mica contra el turisme, que també hem de respectar òbviament i fer-los cas. Quan la gent té aquest malestar, cal intentar buscar aquesta convivència entre els que ens visiten i els que ja són a l'illa

Hi ha hagut dues manifestacions: al principi de temporada i al final de setembre. Al voltant de 1.000 persones van sortir al carrer en les dues cites sota el lema 'Posem Límits al Turisme, Canviem el Rumb'. Quina és la postura del Consell respecte a aquestes protestes?

En primer lloc, que són perfectament respectables. Quan hi ha un descontentament, és normal que la gent acabi amb manifestacions. Han mantingut reunions amb el president del Consell –que és també el conseller de Turisme–, per part de tots els promotors i organitzadors de les diferents manifestacions. Jo insisteixo que això, més que un problema de massificació, és un problema de vivenda, és l'arrel del descontentament. Tenim un problema seriós amb l'intrusisme. Al final, l'oferta il·legal també és una cosa que estem perseguint des de fa molt de temps. L'altre dia vaig llegir una multa de 800.000 euros a la ciutat d'Eivissa. Aquestes sancions creen un efecte dissuasori que permetrà que tots aquests habitatges que estan en residencials, cosa que està prohibidíssim a Eivissa, tornaran al parc d'habitatges per poder llogar treballadors i funcionaris públics sense necessitat de prohibir el lloguer turístic en la seva totalitat.

Els manifestants també demanaven la reducció de creuers a l'illa. Diuen que l'any passat es va arribar al compromís que només en podien coincidir dues alhora al port d'Eivissa i que això no s'ha respectat. Com es pot solucionar?

Els calendaris es fan a dos anys vista. A mi el que em preocupa més, més que els creuers que acabin arribant a Eivissa en un moment determinat, és la capacitat que tinguem per gestionar on es posen i quan la gent baixa a l'illa. Al final, el que hem de fer és donar servei.

Una altra de les reivindicacions de les entitats i ciutadania va ser “prohibir els jets privats i la reducció de megaiots i embarcacions de gran cilindrada”.

Estem al top cinc d'aeroports que els reben. És el turisme d'alt poder adquisitiu. És important perquè cobreix una part de la demanda, encara que sigui minoritària. Ara no tinc una vareta màgica per donar-li una solució, però s'haurà de consensuar el que sigui millor per a l'illa. Caldrà veure quina és la capacitat de càrrega dEivissa. Les infraestructures són les mateixes que fa moltíssims anys i la població també ha crescut molt. Els eivissencs també han de fer examen de consciència: teníem al voltant de 160.000 vehicles censats i som 160.000 habitants.

Hi ha alguna previsió de quan es farà aquest estudi?

S'estan prenent mesures. L'any vinent es comença a controlar el tema de cotxes. S'hauran de reduir els vehicles de lloguer i les caravanes perquè no hi puguin entrar indiscriminadament.

I per a megaiots i jets privats i xàrter nàutics no s'han previst aquestes restriccions?

S'ha començat pel més urgent. Per això també cal fer un suport molt important amb el transport públic i cal donar solucions abans. Hem d'aspirar a regular la saturació que moltes vegades veiem o intuïm a la carretera.

El Consell parla de turisme sostenible. Quines són les mesures quant a promoció que es prenen per a aquest turisme sostenible? Informes de diferents entitats entre les quals es troben Greenpeace o Extincion Rebelion asseguren que la majoria de la contaminació a nivell mundial procedeix de jets privats i megaiots i, en general, de les activitats dutes a terme per l'1% de la població, els més rics.

Desconec aquests informes. No els he llegit, però sí que et puc dir què pensem nosaltres pel que fa al turisme sostenible. Busquem el perfil de turista d'un poder adquisitiu mitjà alt, que vingui a respectar-la, que vingui a saber que ve a un territori fràgil. Tindrem problemes d'aquí a un temps i ja els estem tenint amb l'aigua i els residus. Per això, volem turistes que vinguin fora d'aquells mesos principals de temporada, que no vinguin a Eivissa al juliol i l'agost, que ja tenim la quota feta des de fa temps. Aquest és el turisme sostenible que busquem que s'integri dins de l'illa i que sigui respectuós amb tot l'entorn i amb la fragilitat que tenim.

Volem turistes que vinguin fora d'aquells mesos principals de temporada, que no vinguin a Eivissa al juliol i l'agost, que ja tenim la quota feta des de fa temps. Aquest és el turisme sostenible que busquem que s'integri dins de l'illa i que sigui respectuós amb tot l'entorn i amb la fragilitat que tenim

Una altra proposta dels manifestants ha estat la restricció de venda de propietats a no residents.

No sé legalment si podem evitar que un holandès, un alemany o un anglès compri a Eivissa. Crec que avui dia això és inevitable, que caldria buscar lleis a nivell de comunitat econòmica europea. Però, per exemple, amb totes aquestes llars que s'han cedit al Govern perquè es facin habitatges a preu taxat almenys aconseguiríem que no anessin a parar a les mans d'estrangers i que no hi hagués aquesta especulació. Aquesta és una de les mesures que es podrien fer.