LLEGIR EN CASTELLÀ
Després de més de vint anys de denúncies creuades, manifestacions i plets en diferents òrgans judicials, l'Audiència Nacional (AN) ha donat carpetada definitiva a la polèmica al voltant de la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez a Mallorca. El tribunal de la Sala Contenciosa Administrativa ha ordenat la demolició d'aquesta instal·lació construïda en terreny públic, a la vora del mar, al costat del xalet que posseeix a la costa el periodista.
Mitjançant una interlocutòria a què ha tingut accés elDiario.es, els magistrats asseveren que, el 2021, l'AN ja va anul·lar les dues concessions que permetien mantenir dreta la piscina, ubicada a la urbanització de luxe de la Costa dels Pins, al terme municipal de Son Servera, en envair el domini públic marítim terrestre “sense justificació suficient per a això”. Rebutgen, per tant, els últims intents de Ramírez i el seu fill d'“obrir un nou debat processal respecte d'una controvèrsia que ja ha estat jutjada i resolta al plet principal” a través de sentència ferma dictada el 2022 pel Tribunal Suprem, “a la qual en cap cas no es poden oposar ara, en aquest tràmit d'execució, a fi d'intentar desvirtuar les seves consideracions, les proves documentals i pericials que pretenen fer-se valer”.
Després que el Ministeri de Transició Ecològica instés l'execució de la sentència de l'Alt Tribunal, els Ramírez van plantejar diversos incidents amb què buscaven frenar l'enderrocament de la piscina -que, juntament amb altres equipaments, ocupa un espai de 350 metres quadrats-, al·legant que “la destrucció” de la mateixa així com de l'embarcador i la terrassa annexos “és un acte irreversible” i la seva execució “podria provocar danys gravíssims i irreparables al medi ambient i a les propietats privades confrontants”.
A les seves al·legacions, els recurrents asseguren, fins i tot, que la piscina i l'embarcador exerceixen una “funció defensiva” per “mitigar els efectes del canvi climàtic”, i alerten de “les evidents conseqüències” que la seva “destrucció” podria provocar, al seu parer, sobre “l'estabilitat de l'edificació de l'habitatge” de Ramírez.
El tribunal, com ha avançat aquest dimecres el diari Última Hora, rebutja de ple els incidents plantejats pels Ramírez i ratifica que la piscina s'ha de demolir en virtut de la resolució dictada al seu dia pel TS, que ordenava el desmantellament de les obres com a “única forma en què queda garantit el gaudi del domini públic marítim terrestre per a la seva lliure utilització per totes les persones i per a tots els usos comuns i acords amb la naturalesa del tal domini envaït, com ara passejar, estar, banyar-se, navegar, embarcar i desembarcar, varar, pescar”.
La polèmica al voltant de l'ocupació d'aquest espai batega des de fa més de dues dècades i ha escenificat, fins i tot, episodis com la celebració, a l'estiu del 2005, d'una manifestació encapçalada pel diputat d'ERC Joan Puig. El 13 d'agost d'aquell any, juntament amb altres activistes, va irrompre i es va banyar a la piscina en protesta per la seva construcció en terreny públic en contravenció de la Llei de Costes. Pedro J. Ramírez es va querellar immediatament contra tots ells, però els manifestants van resultar absolts per prescripció.
Marga Prohens es va manifestar a favor de l'ús privat de la piscina
Un any després, integrants de Noves Generacions del PP, entre els quals hi havia l'actual presidenta del Govern balear, la popular Marga Prohens, es manifestaven a la zona en defensa dels drets individuals de les persones i en suport de l'ús privat de la piscina de Ramírez.
L'any 2021, l'Audiència Nacional va anul·lar dues ordres del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de 2014 i 2016 per les quals es va concedir una pròrroga de 60 anys a la concessió d'ocupació de domini públic que permetia a Pedro J. Ramírez mantenir la piscina a la zona. Els magistrats admetien així la demanda presentada per l'activista Jaume Sastre, que anteriorment havia recorregut la concessió administrativa que el 2001, sota el mandat de José María Aznar i amb l'expresident de Balears Jaume Matas al capdavant del Ministeri de Medi Ambient, li va ser atorgada a Ramírez per establir no només la pileta, sinó també un embarcador i una terrassa. El tribunal establia que, en el cas de les pròrrogues de concessions d'ocupacions del domini públic, s'ha de justificar que aquestes instal·lacions no es poden ubicar en un altre lloc.
En les últimes al·legacions, Ramírez assenyalava que l'AN no imposava amb això l'obligació de demolir les instal·lacions. No obstant això, l'òrgan judicial, en la seva recent interlocutòria, assevera que la lectura íntegra d'aquella sentència “evidencia, amb claredat i contràriament” al que defensaven els recurrents, que la concessió administrativa queda extingida i que la mateixa afecta a la piscina, la terrassa i l'embarcador, amb els “efectes legals inherents a tal declaració”.