Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

L'espanyol que va viure el segrest d'un avió per terroristes caixmirs: “Vam estar dies amenaçats de mort”

Carlos Nelson, d'origen argentí i resident a Eivissa, en una publicació del Diario La Voz sobre el segrest de l'Airbus.

Ángela Torres Riera

Eivissa —

0

Carlos Nelson Rodríguez Falcione complia 30 anys el dia que va aterrar a l'aeroport d'Eivissa després de viure el pitjor malson de la seva història: sobreviure més d'una setmana dins l'Airbus A320 d'Indian Airlines segrestat el 1999 per uns terroristes caixmirs que demanaven l'alliberament de diversos líders. L'aeronau segrestada va peregrinar durant vuit dies de negociacions per diferents espais aeris, fins que el 31 de desembre els ostatges, entre ells Carlos, van ser alliberats a Kandahar (Afganistan). “Vaig tenir més por posteriorment, quan me'n vaig anar assabentant del perill que havíem corregut”, comenta l'eivissenc més de dues dècades després.

Any 1999. En Carles creuava amb la seva exparella l'última etapa d'un viatge per l'Índia que s'havia prolongat tres mesos. Al principi, el full de ruta no incloïa arribar fins al Nepal, però la insistència de molts viatgers amb què es van creuar pel camí va acabar convencent-los. “Després d'estar un mes a Goa vam dir 'va'. I vam anar buscant una mica d'acció”, relata Carlos a elDiario.es per telèfon. Mai no va pensar que en trobarien tanta. Els problemes de l'illa amb l'habitatge i la carestia de la vida han fet que després de més de quaranta anys l'argentí de naixement s'hagi mudat a la Rioja.

Després de prendre la decisió de viatjar fins al Nepal, Rodríguez i la seva exparella es van traslladar primer fins al nord de l'Índia per agafar un avió de Nova Delhi a Katmandú. Van passar deu dies recorrent el país de l'Himàlaia abans de tornar a la capital índia, des d'on volarien, aquell mateix dia, cap a Barcelona. Tot estava perfectament mesurat. Però tot va canviar quan, tot just enlairar-se, cinc terroristes es van apoderar del vol 814 d'Indian Airlines en què viatjaven des de la capital nepalesa. Ells, juntament amb una altra parella catalana, oriünda de Girona, eren els únics espanyols a bord de l'aeronau.

“Ens acabaven de servir el menjar quan vaig començar a escoltar uns crits a la part davantera. Nosaltres estàvem asseguts per la zona intermèdia i, d'això que mires, vam veure que hi havia una mica de rebombori i soroll, però no li vam donar importància”, recorda el passatger. Quan va tornar a mirar endavant, ja no va poder ometre que alguna cosa greu estava passant: va veure un dels segrestadors amb el rostre cobert per un passamuntanyes i empunyant una pistola. En només dos minuts, els terroristes van controlar els 176 passatgers que anaven a l'aeronau. Començaven a intuir ja que les pròximes jornades serien una tortura.

Tot just enlairar, cinc terroristes es van apoderar del vol 814 d'Indian Airlines en el qual viatjaven des de la capital nepalesa. Quan Carlos va mirar cap endavant, va veure a un dels segrestadors amb el rostre cobert per un passamuntanyes i empunyant una pistola

“La por i el desconeixement del que estava passant era el pitjor”, apunta l'eivissenc. Es van adonar que la situació es complicava quan els segrestadors van treure magranes i pistoles i els van exigir que mantinguessin el cap entre les cames. Així van haver de romandre -tot i que en aquell instant encara no ho sabien- més d'una setmana durant la qual Carlos es va arribar a exasperar, cosa que li va merèixer un cop amb la culata d'una arma a la cara.

Aleshores va començar el periple de vol: primer es van dirigir cap a Amritsar, al nord de l'Índia, i després a Lahore, al Pakistan, abans de fer una escala a Dubai. A cadascuna d'aquestes parades l'avió anava aterrant per repostar. Després van saber que el capità, l'indi Devi Sharan, havia estat obligat a volar en tot moment amb molt poc combustible. Segons va publicar recentment el mitjà indi The Telegraph arran de l'emissió de la minisèrie de Netflix 'IC814: Segrest rumb a Kandahar' -basada en un llibre escrit per Sharan-, el segrest es va orquestrar per demanar l'alliberament del líder gihadista pakistanès Masood Azhar. Però els terroristes, a mesura que anaven passant els dies, anaven afegint exigències a les negociacions.

“Demanaven al Govern indi l'alliberament de tres activistes caixmirs, entre ells, el germà d'un dels segrestadors; l'exhumació d'un altre líder caixmir per emportar-se'l a la zona del Pakistan i diners, al voltant d'uns 200 milions de dòlars”, s'esforça per recordar Carlos. Els segrestadors també requerien un passadís de seguretat fins que, una vegada resoltes totes les peticions, poguessin escapar amb la certesa desbordant que no serien detinguts.

Els detalls del segrest han ressorgit a través del temps. En aquell moment, no entenien res del que estava passant. Els terroristes parlaven entre ells en urdú i en hindi amb la majoria del passatge d'origen indi. Només un parlava en anglès i es dirigia als ostatges estrangers.

Demanaven al Govern indi l'alliberament de tres activistes caixmirs, entre ells, al germà d'un dels segrestadors; l'exhumació d'un altre líder caixmir per a portar-lo a la zona del Pakistan i diners, al voltant d'uns 200 milions de dòlars

Carlos Nelson Rodríguez Segrestat en un avió

“Captàvem alguna cosa amb el poc anglès que sabíem i amb ajuda d'algun passatger indi que ens anava traduint la situació”, explica l'afectat a elDiario.es, “però en cap moment sabíem cap a on anàvem, ni què demanaven, ni el que anava a passar”. Això generava una sensació d'angoixa en els passatgers que va perdurar els vuit dies que van sobrevolar l'Índia, el Pakistan i el Golf Pèrsic fins a arribar a la capital d'Emirats Àrabs Units. “Temps després m'he assabentat que va haver-hi fallades de seguretat -cosa que va permetre als terroristes accedir a l'avió- i que els serveis d'intel·ligència indis i pakistanesos van arribar a tenir sospites del que va succeir, però no es van posar d'acord en com actuar”, segueix Carlos, qui assegura que ha passat més por a posteriori, en conèixer aquesta informació.

L'execució d'un ostatge indi

Un dels moments més crítics va ser quan van començar a agrupar tots els estrangers en una part de l'avió. En un moment determinat, a ell, al jove català i a un altre belga, els van lligar les mans, els van embenar els ulls i els van traslladar a la part davantera de l'aeronau. “Vam pensar que havien agafat els de constitució més forta per mantenir-nos controlats perquè suposàvem una amenaça”, rememora. Res més lluny de la realitat.

Més endavant, es van assabentar per un periodista de la CNN que les negociacions amb el Govern indi s'havien estancat i els segrestadors volien dur a terme una execució en directe per fer pressió. “No vam arribar a ser conscients de l'autèntic perill que corríem; vam estar amenaçats de mort en tot moment”, afegeix. D'altra banda, durant la parada a Dubai 27 ostatges van quedar alliberats, la majoria dones, nens i gent gran o amb problemes de salut.

Els segrestadors van triar a tres homes, els van lligar, els van embenar i els van traslladar a la part davantera de l'avió. Volien executar-los en directe per a ficar pressió perquè les negociacions s'havien estancat

Una altra de les situacions límit que van viure a bord de l'Airbus va ser l'execució d'un ostatge, els primers dies de segrest. Es tractava d'un jove d'origen indi que havia viatjat amb la seva parella al Nepal de lluna de mel. Els terroristes el van apunyalar per motius que es desconeixen, encara que Carlos especula, anys després dels fets, que va ser per desacatament. La resta d'ostatges van quedar aliens a l'escena, cosa que sens dubte hauria sembrat el pànic. El cadàver del mort va baixar a Dubai amb la resta de passatgers alliberats. “Quan el meu pare va veure l'execució per les notícies, va agafar de seguida un vol d'Eivissa a l'Índia per veure si podia aconseguir algun tipus d'informació”, relata l'eivissenc.

Els terroristes van assassinar a un home indi, el cadàver del qual va baixar a Dubai al costat de la resta de passatgers alliberats

Sensació d'incertesa

Durant els vuit dies cap de les persones a bord va poder baixar de l'avió. Tampoc menjaven, a pesar que els segrestadors sí que els donaven aliments de tant en tant: l'apetit s'havia esfumat. “Va arribar un punt que de tant d'enlairament i aterratge se'm va tirar damunt la sensació d'incertesa”, afegeix. Va ser llavors quan va aixecar lleugerament el cap, incomplint les ordres, i es va emportar un cop amb la culata de la pistola d'un dels caixmirs. Hi havia una intimidació constant cap als ostatges i cert maltractament psicològic que els feia viure subjectes a un sentiment de pànic, recorda.

Alguns dies, els terroristes els informaven de la ruptura de les negociacions i, a continuació, els proferien amenaces de mort. Uns altres, en canvi, els donaven esperances d'alliberament. El dia que per fi va arribar l'alliberament, amb prou feines es van assabentar. Van aterrar a Kandahar, la segona ciutat afganesa més gran després de Kabul, i els terroristes van desaparèixer. Tot seguit, personal de l'ambaixada índia va irrompre en l'avió i els va donar indicacions de pujar immediatament a una altra aeronau.

Al voltant, hi havia no un, ni dos, sinó diversos tancs capitanejats per talibans armats fins a les dents amb K-7 que apuntaven cap a les dues aeronaus. En aquest context, es va noliejar ràpidament l'aeroplà de rescat, que va enlairar a l'instant. Durant aquest trajecte, el silenci regnava en l'ambient: “No érem conscients que ens havíem lliurat”.

En arribar a Nova Delhi, representants de l'ambaixada espanyola van rebre als ostatges i els van informar que les seves famílies eren allà. “Quan vaig veure al meu pare, que havia anat fins allí amb el meu germà, i els vaig abraçar, vaig començar a tremolar i aquest tremolor no se'm va llevar fins a dos dies més tard”, recorda. Les llàgrimes també li brollaven aquests dies dels ulls sense previ avís.

Quan vaig veure al meu pare, que havia anat fins allí amb el meu germà, i els vaig abraçar, vaig començar a tremolar i aquest tremolor no se'm va llevar fins a dos dies més tard

Carlos Nelson Rodríguez Segrestat en un avió

El trauma: gairebé una dècada sense volar

Aquesta reacció corporal es va anar erosionant amb el pas del temps a una altra de més mental i va provocar que, en vuit o nou anys, el Carlos fos incapaç de pujar a un avió: “El pànic de seguida s'apoderava de mi”. Vivint a Eivissa, aquesta por li ha impedit la mobilitat en gran mesura fins fa poc. “Em vaig convertir en el soci número u de Baleària”, pot fer broma ara. La primera vegada que es va enfrontar als fantasmes del segrest d'aquest Airbus A320 va ser en un vol curt, d'uns 15 minuts (“no recordo si a Palma o València”) i no va ser una experiència gens agradable. Va haver de prendre pastilles per anestesiar-se durant l'estona que va estar a milers de peus d'alçada.

'Em vaig convertir en el soci número u de Baleària', fa broma Carlos, que durant molts anys va tenir por de viatjar

Va ser, per altra banda, el seu primer pas per superar aquest trauma que durant gairebé una dècada se n'havia apoderat. “Aquest Nadal ja vaig poder viatjar fins a Argentina -unes catorze hores de vol-, portant-ho bé”, indica. Abans, el 2024, havia sobreviscut -emocionalment- a un altre trajecte transoceànic a Mèxic quan es complien 25 anys del segrest.

La seva “segona vida” va començar -diu a elDiario.es- quan se'n va anar assabentant a poc a poc, a través de les notícies, del que realment havia passat aquests dies. Va saber, entre altres coses, que l'aeronau anava carregada d'explosius que els segrestadors van tenir intenció de detonar i que van desactivar un grup d'artificiers quan tots els ostatges ja eren fora de perill. Un fet que, després de conèixer-lo, el va remoure força per dins. Tot i que també es va sentir afortunat. Va ser durant la invitació a un programa de televisió a què van assistir altres víctimes de segrestos, quan es va adonar que, si escau, s'havien salvat de la tortura i el patiment in situ: “La sort és que ho podem explicar, fixa't el que va passar dos anys després (2001) amb les torres bessones”.

Etiquetas
He visto un error
stats