No són okupes: les jerònimes guanyen la batalla contra el Bisbat de Mallorca per la propietat d'un monestir

L'Audiència Provincial de Balears ha desestimat el recurs del Bisbat de Mallorca per la propietat del Monestir de Santa Isabel, confirmant la decisió del Jutjat que reconeixia les religioses com a propietàries d'aquest complex.

El Bisbat va apel·lar contra aquella sentència, que ara ha revisat la Secció Quarta de l'Audiència Provincial. El litigi inclou tres finques ubicades al carrer Porta del Mar de Palma: dos habitatges de 96 i 99 metres quadrats i l'església i el convent, amb una superfície construïda de 6.418 m2. El jutjat ha declarat que la congregació és la propietària d'aquests tres immobles “per haver adquirit el domini mitjançant la possessió immemorial, durant el transcurs de més de 30 anys, pública, pacífica i ininterrompuda”.

En un recurs contra aquesta sentència, el Bisbat va insistir que era el propietari de les tres finques del Monestir de Santa Isabel perquè en virtut d'una Llei de 1860 va adquirir el domini de tots els monestirs de l'illa desamortitzats que encara no s'havien venut, inclòs aquest; i posteriorment els béns van ser confiscats per l'Estat el 1933.

A més, assenyalava que la congregació no disposa d'un títol de propietat “vigent, vàlid i eficaç”, i que des de 1855 les monges mai haurien posseït el monestir com a propietàries, sinó que ho haurien ocupat per mera tolerància del Bisbat.

L'Audiència no acull els seus arguments i declara que les propietàries dels tres béns immobles abans de les desamortitzacions eren les Jerònimes. Incideix que, amb la Llei de 1860, la recuperació de la propietat es produïa “a favor de qui, abans de tal desamortització, havia estat el propietari”, i en el cas del Monestir de Santa Isabel de Palma “a aquestes propietàries van ser 'tornats' els béns que al seu dia van ser objecte de desamortització que no van arribar a ser alienats per l'Estat”.

Rebutja igualment l'argument d'una possessió tolerada pel Bisbat en base a la “nombrosa documental” que ha aportat la congregació de religioses. El Tribunal imposa les costes al Bisbat. La sentència no és ferma, ja que es pot recórrer davant el Tribunal Suprem.

Certificacions “contra tot dret i raó” del bisbe

La presidenta de la Federació de Monestirs de Monges Jerònimes de Santa Paula i priora del monestir, Sor Ángeles Sanz (Sor Natividad), ha rebut “amb gran alegria” la notificació de la sentència. La Federació Jerònima ha celebrat en un comunicat la consegüent cancel·lació del seient immatriculatori per les certificacions del llavors bisbe Javier Salinas el 2014, “emeses contra tot dret i raó”.

L'entitat també ha subratllat que les monges vénen “posseint, ampliant, cuidant i atresorant pacíficament” el monestir des del 1485, i ha desitjat que aquesta sentència sigui “l'últim i definitiu capítol d'aquesta controvèrsia, tan llarga com lamentable”, que els ha enfrontat “algú tant de l'Església com és un bisbe”.

Sor Natividad oferirà divendres una roda de premsa sobre aquest assumpte, acompanyada del monjo del Monestir de  San Isidro de Dueñas (Palència) Enrique Trigueros i l'advocada Pilar Rosselló, que ha representat les Jerònimes.

El convent

La història del convent i de l'església de Santa Isabel comença el 1336, quan Jaume Ça Granada va donar les cases i l'hort a una comunitat femenina que va acollir com a patrona Santa Elisabet. Aquesta comunitat va ser dissolta per decisió episcopal el 1485 i va ser substituïda per un grup de monges jerònimes, a les quals se'ls va adjudicar el patrimoni de l'extingida comunitat. El 2022, va tornar a adquirir rellevància pública per una sentència històrica, que és la que ha confirmat ara l'Audiència Provincial.

El Monestir de Santa Isabel de Palma pertany a qui porta vivint i ocupant-se'n des del segle XV: les monges jerònimes. Ho va establir per primera vegada la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 9 de Palma, per a alegria en aquell moment de les religioses, residents al monestir des de 1485. “Donem gràcies al Senyor que la ferma defensa de les religioses jerònimes dels seus drets històrics i patrimonials hagi donat els seus fruits, malgrat les enormes dificultats que ens ha presentat l'oponent”, va afirmar la Federació Jerònima de Santa Paula en una nota de premsa que va enviar als mitjans després de fer pública la decisió.

La Justícia es va manifestar per aquell temps sobre la immatriculació duta a terme pel Bisbat de Mallorca el novembre de 2014. L'Església i el Monestir de Santa Isabel formaven part del llistat d'immatriculacions de l'Església a la capital balear, on estan inclosos també la Seu –l'arxiconeguda Catedral de Mallorca, símbol de Palma–, el Palau Episcopal i l'Església de Sant Miquel –una popular església ubicada al centre de Palma–, entre d'altres solars, terrenys i pisos. La llista d'immatriculacions de l'Església a l'arxipèlag és, per descomptat, més àmplia, i afecta totes les illes.

Al setembre de 2019, la Comunitat de Religioses Jerònimes del Monestir de Santa Isabel va formular demanda en exercici de l'acció declarativa de domini, davant del Bisbat de Mallorca, que el va immatricular al seu nom, sol·licitant que es declarés que el conjunt format per tres finques registrals que conformen el Monestir és de les Monges Jerònimes. El conjunt ve integrat per una Església i un Convent (c/ Porta del Mar nº1 de Palma), un habitatge (c/ Porta del Mar nº4) i un altre habitatge de planta baixa (c/ Porta del Mar nº2), que constituïen les cases del mandador i del sagristà.

Rosselló va comentar el 2022 a elDiario.es que la sentència que aquest dimarts ha estat ratificada està “molt ben construïda” i avala que les monges són les propietàries del monestir des del 1485 per atribució pontifícia del Papa Innocenci VIII, ratifica el setembre de 1492 pel Papa Alexandre VI, que havia estat bisbe de Mallorca, en un període precedent. Aleshores, el monestir era molt més petit, ja que durant el transcurs de 600 anys les monges han anat adquirint terrenys contigus, ampliant les dependències monacals i erigint l'església actual.

“La cosa és més greu del que sembla -va afirmar Rosselló-, ja que de la investigació històrica-jurídica i del mateix arxiu monacal destaquen i han estat aportats a la causa sengles certificats emesos el 1913 i 1934, del bisbe Pere Joan Campins i Barceló i de l'arquebisbe de Mallorca Josep Miralles i Sbert (prelats de gran rellevància i prestigi a la història Església de Mallorca, per la rellevància dels seus pontificats), que donen fe que les jerònimes són les propietàries de les 4 finques (avui, 3) que integren el monestir. D'aquests certificats no pot excusar desconeixement el Bisbat de Mallorca ja que, per imperatiu del dret canònic, han de trobar-se custodiats, diligenciats i conservats al seu Arxiu Diocesà”.