LLEGIR EN CASTELLÀ
El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts, amb l'abstenció de Vox, el projecte de llei derivat del decret de mesures urgents en matèria d'habitatge i que crea la figura de l'habitatge de preu limitat (VPL) per fer créixer l'oferta a preu assequible.
La norma preveu mesures per treure més habitatges al mercat com ara la reconversió de locals en habitatges de preu limitat, el creixement en altura, l'aprofitament de terrenys previstos inicialment per a equipaments i la divisió d'habitatges.
El text ha tirat endavant sense el suport de Vox que, en virtut de l'acord d'investidura i “per lleialtat institucional” en paraules de la diputada Idoia Ribas, s'ha abstingut per no obstaculitzar-ne l'aprovació, tot i no compartir els plantejaments de la nova norma.
Cal recordar que els de Santiago Abascal van intentar introduir via esmena en aquest decret la modificació legal perquè els menors puguin anar als bous, proposta que s'ha retirat per no haver de votar a favor.
La llei aspira a augmentar l'oferta d'habitatges disponibles als municipis de les Illes a preus assequibles i sense consumir territori, en edificis existents i parcel·les no edificades en sòl urbà, i a facilitar l'accés a l'habitatge a les classes mitjanes i treballadores ia la gent jove.
La consellera d'Habitatge, Marta Vidal, ha reivindicat la feina amb ajuntaments, consells i agents implicats per afrontar un dels reptes més grans de l'actualitat i fer créixer l'oferta d'habitatge a preu assequible. “Totes les administracions estem obligades a impulsar mesures, encara que l'Administració no pot assumir sola la construcció d'habitatges, per això necessita la col·laboració publicoprivada”, ha afirmat.
La responsable d'Habitatge ha destacat que el decret ja està donant fruits després que una gran majoria d'ajuntaments ja estan impulsant alguna de les mesures disponibles. Vidal ha afirmat que no s'entén que el PSIB obstaculitzi mesures com les que impulsa el Govern central i ha aprofitat per rebutjar mesures que ha qualificat d'intervencionistes.
“Són mesures per ajudar que més gent pugui accedir a un habitatge, a uns preus limitats per l'administració i més barats que al mercat lliure. Per generar habitatges sense donar peu a l'especulació i mentre es continua la construcció d'habitatge de protecció per a col·lectius vulnerables”, ha apuntat.
L'oposició critica l'“amnistia”
L'oposició, per part seva, ha criticat que amb aquest decret s'amnistia edificis fora d'ordenació a través de l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat i ha coincidit a lamentar que la tramitació com a projecte de llei no hagi servit per assolir consensos.
En aquest sentit, segons el diputat de MÉS per Mallorca Ferran Rosa, la tramitació només ha servit perquè el PP esmenés “de dalt a baix” el text sortit del Consell de Govern. Els grups de l'oposició també han coincidit a assenyalar que el decret s'ha fet seguint els postulats dels promotors, tot i que aquest col·lectiu també ha expressat reserves.
La diputada d'Unides Podemos, Cristina Gómez, ha reiterat la petició de reclamar que Balears sigui declarada zona tensionada per limitar els preus dels lloguers, mentre que Josep Castells (Més per Menorca) ha matisat que les aportacions via esmena dels grups parlamentaris, que ha agraït la consellera, són la immensa majoria les esmenes del PP “que han refet el text”.
Per part del PSIB, la diputada Mercedes Garrido ha qualificat com a cínic que Vidal demani consens als grups parlamentaris quan, al seu parer, el decret s'ha pactat únicament amb els promotors. “Aquesta llei és la seva resposta als que demanen que es cremi la Comissió Balear de Medi Ambient. Aquesta feta per i per a ells”, ha assenyalat.
La diputada de Vox Idoia Ribas ha assegurat que el text no suposa un avenç significatiu per fer augmentar l'oferta d'habitatge i millorar-ne l'accessibilitat. La diputada ha lamentat que el PP hagi rebutjat les esmenes. “Aquesta llei ha decebut moltes expectatives”, ha conclòs, i ha justificat la seva abstenció també per fet que és una llei dispositiva i no impositiva.
La diputada del PP Margalida Pocoví ha assenyalat que el problema de l'habitatge a les Balears és principalment un problema heretat de l'anterior Govern. La 'popular' ha posat èmfasi que ajuntaments de tots els colors impulsaran mesures contingudes al decret i ha reivindicat que el PP ha introduït millores per donar més seguretat jurídica i facilitar l'accés a l'habitatge a col·lectius professionals específics.
A instàncies del PP, els ajuntaments tenen tres mesos per aprovar i publicar acords per determinar la regulació de les mesures al seu municipi i en cas que en tres mesos no s'hagi adoptat l'acord municipal, les mesures seran de plena aplicació.
Una altra de les novetats, que s'ha negociat entre els grups parlamentaris, és fer una reserva de més habitatge per a joves, i per facilitar l'accés a l'habitatge als treballadors del sector turístic es permet la possibilitat del canvi d'ús a residencial de parcel·les que tinguessin l'ús d'allotjament turístic.
Així mateix, es proposa una disposició que regula les condicions d'habitabilitat dels allotjaments dotacionals i dels allotjaments amb espais comuns complementaris (coliving i cohousing).
Balanç provisional
La consellera Marta Vidal ha explicat que fins ara ja s'està aprovant i plantejant als ajuntaments la creació de prop de 200 habitatges, principalment amb la nova figura de l'habitatge de preu limitat, incloent-hi també una nova promoció d'habitatge de protecció pública. En concret, prop de 190 corresponen a projectes de creació d'habitatges de preu limitat (VPL), principalment a Palma i també a d'altres municipis.
Es tracta de 145 habitatges a Palma, incloent ja les primeres promocions d'habitatge de preu limitat, i també d'altres mesures, com ara la reconversió de locals comercials i l'increment d'alçades. A més, també s'estan confirmant nous habitatges de preu limitat a altres municipis, com Marratxí, Calvià, Alcúdia, Sant Llorenç i Felanitx, principalment per la reconversió de locals a la nova figura de l'habitatge de preu limitat.
A més, des del Govern i l'IBAVI, s'ha acordat amb l'Ajuntament d'Alaior una nova promoció d'habitatge públic en aquest municipi, de 12 habitatges de protecció pública.