LLEGIR EN CASTELLÀ
Menorca, coneguda per l'alt grau de conservació del seu patrimoni i la seva naturalesa salvatge, està travessada per centenars de camins rurals de diferents mides i dificultats, senders d'extraordinària bellesa que de vegades travessen finques privades. Un dels més populars és, sens dubte, el Camí de Cavalls, que envolta l'illa i que avui és destí predilecte dels turistes. Des dels anys 90, la Coordinadora en Defensa del Camí de Cavalls ha lluitat per exigir a les finques privades, que tancaven el pas del camí, que obrissin les barreres i permetessin el lliure pas. En major o menor mesura aquest i altres camins han estat oberts. Fins ara.
El Camí d'en Kane és un camí rural que uneix Maó i Mercadal passant pel municipi d'Alaior. Va ser construït durant els primers anys de la dominació britànica de l'illa al segle XVIII per Richard Kane, un noble irlandès que va exercir com a governador militar de Menorca entre 1712 i 1736. Des de fa alguns anys, el tram d'aquest pintoresc sender, envoltat de vegetació autòctona i murs de paret seca, passa per la finca de Binimoti, els propietaris de la qual van decidir el 2014 aixecar un mur per bloquejar el pas. Des d'aleshores, l'Associació d'Amics del Camí d'en Kane busquen arribar a un acord que permeti tornar a disposar lliurement d'aquest camí.
“Nosaltres vam començar a organitzar-nos quan la finca Binimoti va aixecar una paret de formigó entre la seva propietat i la finca La Marcona, impedint el pas i tallant així el Camí d'en Kane. Les obres es van realitzar de forma il·legal, ja que no comptaven amb permís de l'Ajuntament de Ferreries, que tampoc no va fer res per evitar les obres. Allò va anar generant un gran soroll que va derivar en mobilitzacions ciutadanes successives”, explica Josep Marí, portaveu de l'Associació d'Amics del Camí d'en Kane en diàleg amb elDiario.es. Fonts del Consistori asseguren a elDiario.es que hi ha construïda una paret sense llicència per bloquejar el pas i que es troba en revisió per part del Consorci de Disciplina Urbanística.
Per la seva banda, els propietaris d'un altre tram privatitzat del camí conegut com a Finca Santa Rita sostenen des de fa anys que el dret de pas que regia sobre aquest terreny des del 1904 “va expirar el 1924, quan el terreny va canviar de mans”, per la qual cosa ja no existiria l'obligació de permetre als senderistes travessar el camp. Des de l'Ajuntament de Ferreries, municipi a què pertany la finca, van sol·licitar l'any passat la documentació corresponent on es demostri l'extinció del dret de pas. Mentre el litigi entre administració i propietaris es dirimeix als despatxos, les barreres es mantenen tancades.
“Els propietaris sostenen que s'ha extingit el dret de pas. Per això, nosaltres vam sol·licitar que demostressin que això era així. Aleshores vam rebre notes registrals i actes notarials molt antigues on vam poder constatar que hi havia certes càrregues que van decaure, però cap tenia a veure amb el dret de pas, de manera que -en principi-, el dret de pas segueix vigent”, sosté Pedro Pons Huguet, alcalde de Ferreries, a elDiario.es.
El màxim responsable municipal reconeix que el dret de pas segueix vigent i insisteix que demanarà als propietaris de Santa Rita que garanteixin el pas pel camí. “El que farem ara des de l'Ajuntament és contestar a la propietat que a la documentació que ens ha facilitat no es demostra que el dret de pas hagi decaigut i que han de seguir donant aquest dret de pas a la gent que vulgui fer aquest tros del camí”, subratlla Pons Huguet.
Manca de manteniment públic
Per la seva banda, des d'Amics del Camí d'en Kane sostenen que, moltes vegades, la privatització d'aquests camins succeeix quan les administracions deixen de vetllar per la cura dels senders, cosa que facilita moltes vegades que finalment siguin els propietaris els qui acaben per garantir-ne el manteniment. “Els problemes apareixen quan les administracions abandonen els camins i no fan la feina del manteniment. Tot i això, és important subratllar que la titularitat pública dels camins mai prescriu per molt abandonats que estiguin”, insisteixen des d'ACK.
Els problemes apareixen quan les administracions abandonen els camins i no fan el treball del manteniment. Malgrat això, és important subratllar que la titularitat pública dels camins mai prescriu per molt abandonats que estiguin
En una terra petita i cobejada com a Menorca, cada mil·límetre de territori públic es defensa amb gran fermesa. Això és així al punt que la disputa pel dret al lliure trànsit pels camins rurals de l'illa en algunes ocasions s'ha arribat a dirimir als tribunals. “En el cas del pas de Binimoti, l'Audiència Provincial de Palma, en una sentència exemplar, va obligar els propietaris a respectar el dret de pas, tenint en compte que es tractava d'un camí que els veïns de Ferreries van fer servir molt durant tot el segle XIX i el XX”, sosté Josep Marí.
Al mateix Camí hi ha almenys dos trams més tancats al públic. Es tracta de la finca coneguda com a Terra Roja, els propietaris de la qual van comprar un tros del sender a l'Ajuntament l'any 1914, en part a causa del mal estat del mateix que va caure en desús en entrar el segle XX. “Aquesta zona és clarament privada i si volem que el camí de Kane que va de Ferreries a Es Mercadal tingui continuïtat no hi haurà més remei que arribar a un acord amb aquesta propietat o expropiar-lo”, afirmen des de l'Associació.
Finalment, l'Associació d'Amics del Camí d'en Kane assenyala que hi ha un altre tram privatitzat ubicat al límit de Ferreries i Ciutadella conegut com a Binissuès, el pas del qual es troba bloquejat tot i que figura com a públic al Catàleg de Camins. La ubicació gairebé fronterera d'aquest tram del sender explica en part el fet que no estigui clar quin municipi ha de vetllar pel manteniment i el dret de pas.
“Mentre l'Ajuntament de Ciutadella no es posi de debò a recuperar el tram del camí de Kane que passa pel lloc d'Alputzer (primer lloc del terme de Ciutadella després de Ferreries), no tindria sentit recuperar el tram de Binissuès, que podria ser una ruta senderista que enllacés amb el camí del Pilar, cosa que permetria moltes altres possibilitats de realitzar rutes pel costat nord de Menorca”, sostenen els senderistes.
Durant la mobilització del 24 de març passat, l'Associació d'Amics del Camí d'en Kane va convocar gairebé un centenar de persones. Més enllà dels litigis i disputes d'ordre municipal, es va tractar d'una excursió de diumenge. Una activitat impulsada per un grup nodrit de senderistes que entenen el fet de caminar per un històric sender públic com un acte lúdic, però també profundament polític.
“La constitució de l'Associació parteix de la convicció que recuperar el tram de Camí de Kane a tot el terme de Ferreries és possible. No entenem per què al llevant de Menorca el camí de Kane estava totalment recuperat i normalitzat i al costat de Ferreries i Ciutadella, no. També enteníem i entenem que recuperar aquests trams del Camí de Kane és bo per poder fer rutes a peu o amb bicicleta sense haver de passar per la carretera general”, insisteixen.