El PP ultima el seu pla per legalitzar cases irregulars a sòl rústic i eliminar la comissió de medi ambient balear
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern de Marga Prohens (PP) prepara una amnistia urbanística que legalitzarà les construccions il·legals a sòl rústic i que probablement tirarà endavant amb els vots del seu soci de Govern, Vox. Així mateix, els canvis amb què treballa l'Executiu conservador contemplen també l'eliminació d'organismes que funcionen com a contrapesos per garantir un mínim de protecció mediambiental, com és el cas de la Comissió Balear de Medi Ambient, així com la possibilitat d'externalitzar les llicències urbanístiques municipals.
“Cal cremar-la i fer-la de nou”, va afirmar Luis Martín, president de l'Associació de Promotors Immobiliaris de Balears (PROINBA), sobre aquest organisme de control. El Govern de Prohens ha fet seva la posició de la patronal immobiliària i fins i tot ha anat un pas més enllà en haver-la eliminat del tot. Tant la patronal immobiliària com els conservadors opinen que els informes de la Comissió Balear de Medi Ambient estaven ideològicament condicionats.
“No hi haurà un ens que condicioni els informes”, va assegurar Antoni Costa, vicepresident primer i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, a la roda de premsa en què va donar alguns detalls sobre l'esborrany que definirà el decret llei. Així, el portaveu del Govern va afirmar que, amb l'eliminació de l'organisme de control, els informes d'impacte ambiental s'avaluaran des d'una perspectiva estrictament tècnica.
De fet, l'amnistia urbanística que legalitzarà construccions il·legals a sòl rústic -fins i tot aquelles que hagin tingut lloc en sòl protegit, segons denuncia el grup ecologista GOB- s'aprovarà sota l'eufemisme de decret llei de “simplificació i racionalització administrativa”. És a dir, segons el Govern del PP, en aquests moments, hi ha un excés de burocràcia pel que fa a la normativa mediambiental.
La futura norma preveu la modificació total o parcial d'unes 50 lleis o decrets llei i permetrà “la possibilitat de legalitzar edificacions a sòl rústic sense ordenació, en els casos en què hagi prescrit el dret de l'administració a restablir la legalitat”. Aquesta possibilitat s'inclourà, previsiblement, mitjançant una disposició que durarà tres anys, amb el pagament previ d'una sanció econòmica que serà creixent en el temps i contemplarà també “exigències en matèria mediambiental i d'eficiència energètica”.
Costa ha justificat la necessitat d'aprovar el futur decret llei que permetrà l'amnistia urbanística a sòl rústic en el fet que els habitatges fora d'ordenació són “una realitat que afecta moltes famílies” a les Balears. Una realitat que impedeix la possibilitat de fer obres de millora, ni d'un altre tipus. La regularització dels habitatges també permetrà la inclusió d'altres parts, com ara les piscines.
Jaume Porsell (PP), director general de Coordinació i Transparència acusat d'haver comercialitzat un agroturisme sense llicència, ha format part de la comissió que ha ratificat l'amnistia urbanística, segons ha avançat Diario de Mallorca. En aquest sentit, cal recordar que Costa no ha descartat que les cases de camp il·legals que es beneficiïn de l'amnistia es puguin destinar posteriorment al lloguer turístic. “És més probable que no”, va afirmar el vicepresident primer i portaveu del Govern.
Menys control sobre l'aigua
De fet, enmig d'una greu sequera i crisi hídrica que assola el territori balear, el Govern també redueix els mecanismes de control sobre la gestió de l'aigua. Concretament, es reduiran els supòsits que requereixen obligatòriament un informe de la direcció general corresponent. Així, Costa ha justificat que la Direcció General de Recursos Hídrics -depenent de la Conselleria del Mar i del Cicle de l'Aigua- ha fet un “esforç immens” per intentar resoldre els més de 4.000 expedients que hi havia pendents.
“Gran part del problema de la sobreexplotació dels aqüífers és pel consum humà i el seu desenvolupament urbanístic en les darreres dècades”, afirma Juan Calvo, coordinador de projectes de l'Aliança per l'Aigua. En aquest sentit, Calvo recorda que el 30% del consum d‟aigua a Eivissa es produeix en sòl rústic per a usos residencials. “La pressió és molt elevada”, recorda.
“Hi ha hagut una manca de disciplina urbanística i de control”, incideix Calvo, per la qual cosa es fa difícil “el control sobre els aqüífers a sòl rústic”. “Preocupa el possible efecte crida per a nous desenvolupaments que hi pugui haver en el futur”, lamenta i afegeix que això “intensificaria l'explotació dels aqüífers”. “Cal reforçar el cos de funcionaris i modernitzar l'administració”, afirma respecte a la reducció dels mecanismes de control.
Gran part del problema de la sobreexplotació dels aqüífers és pel consum humà i el seu desenvolupament urbanístic en les últimes dècades. Cal reforçar el cos de funcionaris i modernitzar l'administració
Finalment, el decret llei permetrà que els ajuntaments puguin externalitzar les llicències urbanístiques municipals a entitats col·laboradores urbanístiques (ECU), que emetran informes tècnics i jurídics per “aconseguir reduir els terminis de la concessió d'aquestes llicències”, com ja passa a la Comunitat de Madrid, Catalunya o la Comunitat Valenciana.
En aquest cas, l'objectiu del Govern és agilitzar la concessió de llicències per part dels ajuntaments. D'aquesta manera, es pot triar entre la sol·licitud de llicències per via ordinària o mitjançant una ECU. En matèria d'habitatge, a més, s'eliminarà l'exigència de la cèdula d'habitabilitat de primera ocupació, que emeten els consells insulars, ja que es considera una “duplicitat evident” respecte a la llicència municipal de primera ocupació.
Un impuls a la construcció i l'especulació
El grup ecologista GOB creu que darrere de l'aprovació del futur decret llei hi ha una “nova onada inversora, d'impuls a la construcció i especulació a les Illes”, en un context agreujat per la “crisi ecològica i climàtica global”. Uns impactes, també en clau local, que segons el GOB, “no són tinguts en compte pel Govern de Prohens”.
Els ecologistes denuncien que el decret llei de simplificació administrativa, l'esborrany del qual acaba de presentar el Govern, suposa un “retrocés” pel que fa al debat social existent favorable a la necessitat d'implantar límits “en la destrucció del territori i els recursos”.
A més, el GOB considera que també suposa un pas enrere quant a la necessitat d'impulsar “un canvi de l'actual model econòmic basat en el turisme, la construcció i el negoci especulatiu immobiliari sense límits”. “Cal avançar cap a la transició ecològica i social”, insisteixen els ecologistes, que afirmen que aquest decret llei suposa abocar al territori balear “a un punt de no retorn”.
Anem a un punt de no retorn. El decret llei generarà una nova ona inversora, d'impuls a la construcció i especulació a les Illes
Un òrgan de “vital importància”
Sobre l'eliminació de la Comissió Balear de Medi Ambient, els ecologistes adverteixen que el Govern ataca “un òrgan col·legiat i independent”, malgrat comptar amb una direcció política, que en la legislatura passada va caure en mans d'Antoni Alorda (Més per Mallorca).
“És un òrgan de vital importància (...) que suposa la garantia mínima que es pot exigir en un context com l'actual i que ha suposat un llarg camí fins a la implementació efectiva de l'exercici de les seves competències en matèria d'avaluació ambiental determinat pel marc europeu”, han argumentat. Així, es consideren un mecanisme que afavoreix “la transparència, les garanties ambientals i de participació”.
Pel que fa al caràcter general del decret llei, el GOB lamenta que la transformació del sòl rústic -legal o il·legal- és, en aquests moments, “el canvi més important i accelerat que pateix Mallorca, amb greus impactes ecològics, territorials, agraris i paisatgístics”. I també és el camp, adverteixen els ecologistes, l'espai que està “al punt de mira de les noves inversions immobiliàries i turístiques”.
“Els principals efectes de la legalització anunciada són els guanys especuladors per als infractors i operadors del mercat immobiliari i la incredulitat per als qui respecten la llei”, ja que aquesta regularització, afirma el GOB, “augmenta considerablement el valor de mercat de l'habitatge”. “Els xalets il·legals, una vegada legalitzats, es podran escripturar, vendre i hipotecar, és a dir, augmentaran el seu valor com a actius financers per salvar els bancs i els especuladors”, denuncien els ecologistes.
Els xalets il·legals, una vegada legalitzats, es podran escripturar, vendre i hipotecar, és a dir, augmentaran el seu valor com a actius financers per a salvar als bancs i als especuladors
Així, el GOB recorda que l'Agència de Defensa del Territori (un organisme que depenent del Consell Insular de Mallorca), només durant l'any 2022 -últim del qual s'han facilitat públicament les dades-, va ordenar l'execució de 112 restabliments d'obres i usos il·legals en sòl rústic. Entre el període 2017 i 2022, aquestes infraccions urbanístiques en van sumar 653. En aquest sentit, els ecologistes recorden que durant el període 2015-2021, segons dades de l'organització Terraferida, es van transformar 4,1 quilòmetres quadrats de sòl rústic per a la construcció de grans xalets: 2.054 habitatges unifamiliars, dels quals 1.002 són obres de nova construcció i 1.052 es refereixen a ampliacions de cases que ja existien.
“És un exercici d'aplicació de polítiques neoliberals, en resposta als constructors i promotors immobiliaris, sense precedents”, assenyalen els ecologistes i afegeixen que el decret llei obre un procés de “liberalització, desregulació i pèrdua de drets col·lectius”, amb una “absència total de debat i participació pública”. Finalment, el GOB creu que aquestes polítiques aprofundiran en el “desequilibri ecològic” i les “desigualtats socials”, en un context de pressió turística i especulació urbanístico-immobiliària de luxe.
0