LLEGIR EN CASTELLÀ
Quatre mesos després que el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), trenqués el retrat de la republicana Aurora Picornell i les conegudes com a 'roges del Molinar', la fotografia de les quals exhibia a la tapa del seu ordinador una de les representants socialistes de la Mesa, la polèmica torna a estar servida. Aquest dimarts, dia en què s'havia de debatre l'esmena a la totalitat dels grups d'esquerres a la derogació de la Llei balear de memòria democràtica, la supressió de la qual ha promogut l'extrema dreta, Le Senne ha tornat a expulsar les dues diputades del PSIB- PSOE amb representació a la Mesa de la Cambra, Mercedes Garrido i Pilar Costa, que portaven samarretes amb el retrat novament de les represaliades republicanes.
El president les ha emplaçat que substituïssin les seves peces per salvaguardar la neutralitat de la Mesa o bé que ocupessin els seus escons a l'hemicicle si preferien continuar portant-les, però després de les tres cridades reglamentàries a l'ordre i davant la negativa de totes dues, finalment ha instat la seva expulsió.
Després d'això, el debat de la iniciativa ha quedat bloquejat atès que l'oposició ha abandonat de manera conjunta el saló de plens. En no comptar amb la totalitat dels grups, Le Senne ha donat per finalitzada la sessió. Els dubtes planen ara al voltant de si decau o no l'esmena a la totalitat que havien presentat PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem en contra de la supressió de la normativa. En cas que no es pugui tornar a portar a ple, la iniciativa continuaria la seva tramitació ordinària amb la presentació i el debat d'esmenes parcials en Comissió. La derogació de la Llei compte amb el suport del PP, que el mes de setembre passat va anunciar el seu suport malgrat la ruptura dels seus acords autonòmics de governabilitat amb Vox.
Passades les 13.00 hores, quan es debatria l'esmena, la diputada del partit d'extrema dreta Manuela Cañadas ha alçat la veu per protestar pel fet que les socialistes amb representació a la Mesa portessin les samarretes amb les imatges de Picornell i les altres afusellades, cosa que ha desencadenat una tensa bronca entre Le Senne, que ha acceptat la queixa de la seva companya, i les formacions d'esquerres. “Els demano que respectin el criteri de presidència”, els ha emplaçat el president de la Cambra, sense que els ànims s'apaivaguessin.
Abans de procedir a l'expulsió, Le Senne ha ordenat un recés per deliberar amb els portaveus de grup en una sala contigua. Després de quinze minuts, el ple s'ha reprès sense que les diputades socialistes s'haguessin canviat la peça objecte de controvèrsia. Le Senne ha continuat cridant-les a l'ordre, sense èxit, mentre que altres portaveus intervenien per protestar. La parlamentària de Podem Cristina Gómez li ha recriminat que continuï com a president malgrat estar investigat pels fets del 18 de juny passat, quan Le Senne va esquinçar el retrat de les víctimes del franquisme: “El veig cada minut de cada dia que vinc aquí, i vostè està imputat per un delicte d'odi”, ha asseverat i ha arrencat l'aplaudiment de la bancada de l'oposició. “No veig la relació”, li ha respost la segona autoritat de Balears, que, novament, s'ha dirigit a Garrido i Costa: “Els prego que es canviïn o baixin de la Mesa”.
Per la seva banda, el portaveu del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, ha acusat el president de la Cambra d'incomplir el reglament de manera arbitrària, sense al·ludir a cap article en concret i sense atendre el criteri dels lletrats. “És un criteri que poden compartir o no, però els demano que respectin el criteri de la presidència, que té el deure d'interpretar el reglament”, ha respost Le Senne, que ha insistit que les samarretes posicionen Garrido i Costa “a una banda del debat”. Per al socialista, considerar que les víctimes del franquisme afecten la neutralitat seria suficient per demanar que cap diputat “llueixi un crucifix”.
En aquell instant, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, s'ha acostat al micròfon per advertir Le Senne que “si expulsa les diputades estarà expulsant les víctimes del franquisme i de la guerra civil. No caigui una altra vegada”, i el màxim representant del Parlament li ha demanat: “No faci vostè també això, senyor Apesteguia”, incidint que podien portar la samarreta amb els retrats, però no a la Mesa, on “no es permeten símbols ideològics”. “Potser torna a cometre delicte”, ha tornat a terciar Cristina Gómez. Le Senne li ha contestat: “Si ho comet, acceptaré encantat la condemna”.
Després de la nova negativa de les socialistes, el parlamentari de Vox ha optat finalment per expulsar-les, com ja passés al ple del 18 de juny passat, quan també es debatia sobre la Llei de memòria democràtica.
Cal recordar que el PP va deixar en mans de Vox la iniciativa de derogar la normativa, cosa que formava part de l'acord de governabilitat que van rubricar tots dos partits a l'inici de legislatura per fer pujar la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern balear. Ambdues formacions van acordar “garantir la memòria entesa com a element integrador per a la reconciliació, combatent qualsevol intent dels que intenten utilitzar-la per dividir els espanyols”, en el que va ser interpretat com un atac cap a la memòria històrica, malentesa pels de Santiago Abascal com un intent de “dividir els espanyols” en lloc d'interpretar-la com una eina per reparar les ferides de la dictadura franquista i la Guerra Civil.
Els èxits de la Llei de memòria democràtica
La Llei, aprovada el 2018, ha permès fins ara reconèixer i garantir els drets a la reparació, a la veritat ia la justícia de totes les víctimes del conflicte bèl·lic i la dictadura, i ha permès també al Parlament balear condemnar per primera vegada aquest període i rebutjar qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic.
De la mateixa manera, ha possibilitat a les institucions públiques investigar i aclarir els fets relacionats amb les violacions dels drets per part del règim franquista, a més de delimitar la consideració de víctimes –organitzacions socials, professionals o culturals, partits polítics, sindicats , lògies maçòniques, moviments feministes o LGTBI, víctimes de bombardejos, nadons robats, etc. amb l'objectiu d'identificar-les a través d'un Cens de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista. També ha declarat la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes penals, civils i administratives dictades per raons polítiques a les illes.
Per a Vox, però, la Llei “atenta contra la igualtat de tots els espanyols” atès que, segons la seva opinió, “vulnera l'article 14 [de la Constitució] que serveix de clau per als drets fonamentals”. “Aquesta llei procedeix a discriminar i apartar una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com per exemple el bàndol en què van lluitar”, assevera la formació d'extrema dreta a la seva Proposició. Una circumstància que, en opinió dels d'Abascal, “promou la rancúnia i evita el reconeixement a tots aquells que, en algun moment de la història i per diverses causes, van vessar la seva sang per Espanya sense importar el bàndol en què estiguessin”
.