Mazón i Feijóo infantilitzen els valencians

La gestió de les Emergències correspon a les comunitats autònomes. La llei espanyola de protecció civil, aprovada pel PP el 2015, marca que la intervenció de l’Estat en una catàstrofe localitzada en un territori correspon al Govern central per iniciativa pròpia o per petició del president autonòmic quan no es veu capacitat. La llei valenciana de protecció civil i gestió d’emergències dona la potestat al president de la Generalitat per a declarar la “situació d’emergència catastròfica”, una possibilitat que permetria a Carlos Mazón “l’assumpció del comandament únic i la direcció de totes les activitats d’emergència”. Tota la resta que s’escriga o que es vulga sostindre obviant qualsevol d’aquests preceptes són mentides, enganys o intencions de fer-se el desentés.

El 29 d’octubre de 2024, la província de València va patir un dels pitjors episodis meteorològics que es recorda i que s’ha endut la vida de més de 215 persones. La DANA no es podia evitar, però els responsables de la gestió d’Emergències podrien haver fet més perquè la catàstrofe no hauria sigut de tanta magnitud. Almenys, en vides humanes. Ni l’equip d’Emergències estava preparat ni el president de la Generalitat estava en el seu lloc ni tampoc es va alertar la població a temps. L’evidència dels fets que contem en les dues últimes setmanes sobre el que es va fer i el que no és demolidora.

Mentre, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, continuen infantilitzant els valencians. El nostre autogovern i l’estat de les autonomies. L’un per a salvar-se, encara que fins i tot el Financial Times ho assenyale, i l’altre per a intentar desgastar el Govern. En aquesta tessitura compartida, ni a Mazón ni a Núñez Feijóo els interessa la veritat, ni molt menys que se sàpia el que realment va passar.

Primer. La gestió de les emergències correspon a les comunitats autònomes. I està bé que siga així. Un dels avantatges de la descentralització de l’Estat és la d’oferir un servei sobre el terreny. Com més a prop, millor. La Generalitat és la que coordina tots els serveis d’emergències, bombers o sanitaris. És la que coneix el terreny, perquè el treballa cada dia, i la que parla permanentment amb els alcaldes. O això pensàvem. Algú pot pensar que la gestió d’una riuada en 70 municipis s’atendrà millor des d’un despatx a Madrid?

Segon. La llei espanyola de protecció civil dona la possibilitat a l’Estat d’intervindre una autonomia en cas de catàstrofe. No s’ha fet mai. Ni en la Covid. Aquesta mateixa norma dona poder al president autonòmic per a demanar la intervenció del Govern si es veu incapaç. No ha sigut el cas tampoc. Hauria solucionat alguna cosa la declaració d’estat d’alarma quan les morts es van produir estant la gestió en mans de la Generalitat? Tant el Govern d’Espanya com la Generalitat estan ara bolcats en la reconstrucció i inundant les zones de milions en ajudes socials i en la reparació d’infraestructures. L’Estat, que també són les autonomies i els ajuntaments, funciona. I està demostrant-se.

Tercer. La llei valenciana de protecció civil dona la possibilitat al president de la Generalitat de declarar “la situació d’emergència catastròfica”, una opció prevista en l’article 12 de la norma. L’activació d’aquest mecanisme suposaria “l’assumpció pel president del comandament únic i la direcció de totes les activitats d’emergència”. Per què Carlos Mazón no ha utilitzat aquesta prerrogativa? El cap del Consell abans destituirà la consellera de Justícia i Interior que assumirà el comandament legal, perquè el polític és evident que li correspon.

Mazón intenta eludir la seua responsabilitat d’una manera que enrojola. I Feijóo obvia aquesta obligació per al seu nyic-nyic polític contra el Govern. Tractar les autonomies com a menors d’edat o administracions de segona no és la solució. Si es reclamen competències, cal exercir-les. I respondre’n. Igual que es reclama de manera justa més finançament, s’ha de respondre quan es fan malament les coses.

A la Comunitat Valenciana no cal que ningú ens explique com afrontar catàstrofes. Sempre és igual. Prevenció i anticipació. I això és el que va faltar el 29 d’octubre. La simple balisa que hauria evitat l’accident del metro pot ser el missatge massiu d’avís a la població que es va llançar hores tard. La responsabilitat va ser i és de la Generalitat Valenciana. El 2006 i el 2024.