Sánchez carrega contra “el pacte del Ventorro” entre Mazón i Vox i assenyala que Feijóo ho vol replicar a tot el país

El president del Govern central, Pedro Sánchez, ha carregat contra el pacte entre Vox i el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, per aprovar els pressupostos autonòmics de 2025, a què s'ha referit com “el pacte del Ventorro”, asseverant que es tracta d'un acord que marca una “nou full de ruta de la majoria negacionista” que el líder 'popular', Alberto Núñez Feijóo, pretén replicar en altres punts d'Espanya.

“Podríem anomenar-lo l'acord o el pacte del Ventorro, que és on suposadament, sembla, deixem-ho aquí, el president Mazón va estar durant les hores nefastes i dramàtiques del mes d'octubre passat”, ha apuntat Sánchez, referint-se a la gestió de la DANA que va deixar 224 morts i tres desapareguts, a més de 306.000 persones afectades, i es va saldar amb danys en 11.242 vivendes, 141.000 vehicles i al llarg de 800 quilòmetres de carreteres, segons dades desgranades per la pròpia Generalitat Valenciana.

Així ho ha posat de manifest durant la seva intervenció al XV Congrés del PSIB-PSOE que se celebra aquest cap de setmana a Palma, en què la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, sortirà reelegida com a secretària general. “Si poguéssim resumir en tres paraules el projecte polític del senyor Feijóo és 'pacte del Ventorro'. I el que vol és ampliar-ho a tot Espanya. Un pacte que s'ha demostrat allà on governen, per exemple aquí a Balears, absolutament inoperant, insolidari, prepotent”, ha manifestat.

En aquesta línia, el també secretari general del PSOE ha asseverat que el que diferencia la dreta europea de l'espanyola és que mentre els primers “fugen de la ultradreta”, el PP “de Feijóo i de Prohens els demanen selfies”.

“Al costat dels ramaders”

D'altra banda, Sánchez s'ha compromès a estar “al costat dels ramaders, de les indústries, de les empreses i dels treballadors” que es puguin veure afectats per “una guerra comercial que ningú vol” iniciada arran dels aranzels imposats pels Estats Units.

En un moment del seu discurs, el també secretari general del PSOE s'ha referit a les amenaces per les quals aquesta setmana li preguntava el líder de Vox, Santiago Abascal, entre les quals es va referir a la immigració.

“És curiós que aquest home odiï tant els estrangers que viuen i treballen i contribueixen al desenvolupament de les nostres societats, i en canvi aplaudeix i reconeix els tecnooligarques, als quals els posen la catifa vermella i que el que fan és, des de fora, treballar en contra dels interessos d'Europa i d'Espanya”, ha retret.

La veritable amenaça que plana sobre Espanya, ha considerat, no és ni la migració, ni els drets del col·lectiu LGTBI, ni la igualtat entre homes i dones, sinó “els aranzels” davant els quals Vox “calla”.

“Vull dir-los a aquells sectors que es vegin afectats per aquests potencials aranzels que el Govern d'Espanya estarà del costat dels agricultors, dels ramaders, de les indústries, de les empreses, dels treballadors i treballadores que es vegin afectats per aquesta guerra comercial que ningú vol, per descomptat ningú a Europa”, ha dit.

Els de Santiago Abascal, ha criticat, “són molt forts amb el feble, però són absolutament servils amb el poderós”. “Tot per la pàtria, diuen. No, és tot per la pasta, aquest és el lema”, ha ironitzat.

Ucraïna i Gaza

En el pla internacional, el president de l'Executiu central també ha fet referència a les guerres a Ucraïna i Gaza, i ha instat la militància a “defensar la pau respectant el dret internacional” tant a un lloc com a l'altre.

“Aquesta és la posició del Govern d'Espanya. Diem prou ja a la invasió de Putin a Ucraïna com ja diem prou a aquesta catàstrofe humanitària que estem assistint a l'Orient Mitjà davant, no diré la complicitat, però sí la indiferència de bona part de la comunitat internacional”, ha subratllat.

Així, en el cas del conflicte entre Israel i Palestina, ha mostrat la seva voluntat d'anar de la mà juntament amb altres governs europeus per demanar davant de les Nacions Unides que s'advoqui pel reconeixement dels dos estats.

“Volem garantir la pau, l'estabilitat, entre la població israeliana i la població palestina, perquè hi hagi un Estat palestí reconegut per la comunitat internacional”, ha apuntat.