Trevor Wallace, a la recerca “d'un dels jaciments més importants de la Mediterrània”

Trevor Wallace, director de les prospeccions arqueològiques del Menorca Shipwreck Project a Cala'n Busquets, és un explorador, cineasta i educador dedicat a descobrir, preservar i difondre les històries del nostre passat compartit. És vicepresident de Recerca i Educació de The Explorers Club i compta amb més d'una dècada d'experiència documentant expedicions en entorns extrems com l'Àrtic, el Darien Gap i l'Himàlaia. Va ser reconegut el 2018 com a Nou Explorador de l'Any pel descobriment de la tomba escita més antiga de Sibèria.

Els seus treballs apareixen publicats a National Geographic, Smithsonian i Discovery. S'ha especialitzat en patrimoni cultural i arqueologia i dirigeix a Espanya aquest projecte on ha fundat un programa d'entrenament i una escola de camp per guiar la propera generació d'arqueòlegs. L'apassiona compartir com l'arqueologia pot combatre la desinformació i aprofundir la nostra connexió amb la història i la veritat.

Aquest dissabte participarà a la tercera edició del TEDex Dalt Vila, patrocinada pel Consell d'Eivissa i l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, al Palau de Congressos de l'illa. En aquesta edició oferirà una xerrada, marca d'aquests esdeveniments internacionals en què personalitats influents en diferents camps inspiren persones de tot el món des del 1984.

Està desenvolupant el seu primer treball a Espanya, després de recórrer els llocs més inhòspits del món fent exploracions arqueològiques. Per què Menorca?

Sempre ha estat un somni per a mi buscar els derelictes, els naufragis. He treballat en jaciments arqueològics arreu del món, com a Sibèria, a Hawaii… La qüestió és que tenia un amic, el Carlos, que va venir a Sibèria a treballar amb mi i era de Barcelona. Ell em va dir que hi havia algunes memòries que havia llegit sobre una cala petita que era com un museu baix del mar. A més, també m'agrada l'estil de vida de les illes perquè jo també visc en una altra, a Hawaii. Ara estem treballant a Cala'n Busquets, Ciutadella.

Com es van trobar les restes arqueològiques de Cala'n Busquets?

Va ser un arqueòleg que es diu Xavi Aguelo, que també forma part de l'equip que treballa a Cala'n Busquets, que va fer alguns sondejos el 2009, quan es volia construir una estació de ferris a Ciutadella, al port antic. Es van fer alguns buits petits i van trobar un munt de coses, però les van deixar durant més d'una dècada sense investigar. Em vaig posar en contacte amb ell i em va dir que sempre havia tingut el somni de tornar a submergir-se a la cala, però no és fàcil aconseguir els permisos perquè el busseig al port és il·legal. És la part menys divertida, menys sexy de l'arqueologia. Vam trigar tres anys perquè ens els concedissin.

Jo vaig anar a Menorca diverses vegades per presentar-me a les autoritats i explicar què volia fer. Els vaig dir que volia portar-hi un equip internacional, i enviar gent a excavar una cosa que no és seva és difícil d'explicar. El nostre objectiu és fer valer la nostra feina per engrandir la història de Menorca i també de tota la Mediterrània, perquè el que tenim aquí és una xarxa interconnectada de comerç de diferents èpoques. Hi ha tant a trobar en aquest petit lloc…

L'arqueòleg Xavi Aguelo va fer sondejos el 2009, quan es volia construir una estació de ferris a Ciutadella, en el port antic. Van trobar restes, però els van deixar més d'una dècada sense investigar. Jo vaig ser a Menorca diverses vegades per a presentar-me a les autoritats i explicar què volia fer. Els vaig dir que volia portar allí a un equip internacional

Vostès estaven buscant un vaixell del s. XVIII, però van tenir sorpreses, oi?

Al principi vam pensar que estàvem excavant per trobar un vaixell que es diu la Purísima Concepción de Nuestra Señora, que va tenir un accident el 1702, tal com apareix als documents. Se sap que va arribar des de Gènova i va passar per Mallorca, perquè un dels propietaris n'era d'allà. Encara que pels sondejos que ja s'havien fet teníem informació que hi havia diverses restes, vam intentar començar amb el que vam pensar era més fàcil, ja que es trobava a la boca de la cala al costat de l'espigó, amb només tres o quatre metres de profunditat.

I què va ser el primer que van trobar?

Moltes restes, però és molt difícil dir quines pertanyen a les restes que nosaltres buscàvem. La qüestió és que ens trobem amb un munt de ceràmica romana púnica de l'època medieval. És com un trencaclosques. Per això comencem a lligar alguns caps del que podria haver passat. Hi ha un munt de fusta barrejada i no és gaire fàcil veure. La majoria dels ports antics del Mediterrani han estat dragats i han destruït la majoria dels jaciments. Aquesta és la sort que tenim en aquesta cala, que mai no l'han tocada, només hi ha un espigó en una part que van construir, però no va afectar gaire.

A Menorca hi trobem un munt de ceràmica romana púnica de l'època medieval. És com un trencaclosques. La majoria dels ports antics del Mediterrani han estat dragats i han destruït la majoria dels jaciments. Aquesta és la sort que tenim a Cala'n Busquets, que mai no l'han tocada

Què és exactament el que es troba a Cala'n Busquets?

Hi ha més de 12 restes en aquesta cala i cada vegada en trobem més. L'any passat en vam trobar almenys quatre, potser cinc, perquè cadascú és a sobre de l'altre. És com un cementiri de vaixells. A més, com el port antic de Ciutadella, a la bocana del qual hi ha Cala n'Busquets, sí que s'ha dragat en una franja central, en aquest tall es poden apreciar vaixells de l'època romana, de l'època medieval i del s. XVIII. És un jaciment únic a la Mediterrània.

Tenir una cala que és part d'un port antic… Tot intacte! A més, és un port viu perquè encara està en ús i, per això, és una oportunitat de reconstruir la història des d'avui fins a l'època romana. Per exemple, la cultura talaiòtica pròpia de Menorca és un misteri. Ningú no sap d'on van venir aquestes grans pedres; però necessitarien vaixells per portar-les a l'illa. Potser van fer servir aquesta cala, perquè els ports naturals són increïbles.

Per mi com a explorador l'important és la informació que es pot extreure de les restes arqueològiques i no el valor monetari que tenen. No concebo l'exploració des del punt de vista de l'espoliació.

Quin any van començar a explorar?

El 2023. Vam fer la nostra trinxera i vam començar a trobar algunes coses interessants. Per exemple, vam trobar un plat a la superfície, intacte, i a la part del darrere hi havia una inscripció en dos idiomes, en llatí i en neopúnic. Estem treballant amb un equip d'experts en aquestes inscripcions. Hi ha també diferents tipus de ceràmiques que per a mi i per a la majoria de gent és una mica avorrit; però un sol tros pot ser una pista per mostrar l'edat del jaciment. El mateix passa amb les inscripcions, són una font d'informació que en podem extreure, perquè, insisteixo, per a nosaltres el tresor no són les restes, sinó el coneixement que en podem treure.

Després d'obrir la trinxera, hi va haver tres tempestes que van tapar tota la nostra feina amb sorra. No es podia veure res fins després de tres setmanes, que vam poder obrir una mica. Tot i que aquell any va ser difícil, sota l'aigua va ser tot un èxit en un altre sentit perquè ens va servir per entrenar tots els participants de l'Escola del Camp.

El 2024 la cosa va canviar perquè vam trobar un clima increïble, es podia veure el fons des de l'espigó. Vam obrir cinc vegades més que el 2023 i vam poder comprovar que no teníem un vaixell, en teníem dos, un a sobre de l'altre, i no semblava la Purísima Concepción perquè totes les ceràmiques eren del segle XIV i sabíem que en aquella època hi va haver atacs d'otomans, que algunes persones anomenen pirates. Un era Barbarroja.

El 2024 vam poder comprovar que no teníem un vaixell, en teníem dos, un a sobre de l'altre, i no semblava la Purísima Concepción perquè totes les ceràmiques eren del segle XIV i sabíem que en aquella època hi va haver atacs d'otomans, aquells que algunes persones anomenen pirates

Al segle XVI es van destruir la majoria dels documents i, per això, no hi vam poder trobar res. La història de Menorca és molt interessant també perquè durant el segle XVIII hi havia els francesos i els anglesos i tampoc no hi ha documents d'aquella època. Estàvem trobant restes d'aquells segles que ens podien aportar aquesta informació.

Què es fa amb aquestes restes quan s'extreuen del mar?

El primer que fem és etiquetar-los per analitzar-los. Alguns els hem enviat a la Universitat de Berna, a Suïssa, i estem en procés d'enviar-los a Barcelona perquè els estudiïn els nostres col·laboradors al projecte. Els porto a Eivissa també per mostrar-los a la xerrada de TEDex que ofereixo dissabte. Treballem amb el doctor Marcel Pujol, que es dedica a estudiar l'arquitectura naval amb el seu estudiant, Aimar Maluenda, que fa la recerca sobre la fusta. Així podem veure quines són les espècies dels arbres que van fer servir i podem saber-ne la procedència.

En un jaciment subaquàtic, quins instruments es fan servir per treure les restes i quines tecnologies utilitzen, posteriorment, per identificar-les?

Amb l'arqueologia sempre fem servir mètodes poc invasius. L'ús de la tecnologia 3D és increïble; l'arqueòleg Bruno Parés lidera aquesta feina. No necessitem treure res de l'aigua per tenir una imatge i poder-ho estudiar tot al detall.

També utilitzem el carboni 14. Trobem una gerra on hi ha una roda de molí de l'època dels àrabs dibuixada i, quan traiem tota la sorra que tenia a dins, trobem llavors d'uva.

Podem trobar coses molt petites que no són tresors com pensem. No són joies ni or. Tot i que de vegades, com a Sibèria, sí que hem trobat tresors, però el veritable tresor és que poden explicar una història.

Amb l'arqueologia sempre fem servir mètodes poc invasius, com ara la tecnologia 3D. Amb ella, no necessitem treure res de l'aigua per tenir una imatge i poder estudiar-ho tot al detall

Creieu que seria possible que aquest jaciment es declarés Patrimoni de la Humanitat?

Els jaciments de l'Edat de Ferro i el Bronze a Menorca ja són Patrimoni Mundial i hi ha molts jaciments prehistòrics registrats. Cal tenir en compte que el procés de declarar un bé com a Patrimoni de la Humanitat és molt llarg, però, potser, si podem arribar al fons de la part més antiga del port, les restes de les primeres que van arribar a Menorca, segur que aquest serà un dels jaciments més importants a les Illes Balears i, potser, a la Mediterrània.

Si podem arribar al fons de la part més antiga del port, les restes de les primeres que van arribar a Menorca, segur que aquest serà un dels jaciments més importants a les Illes Balears i, potser, a la Mediterrània

I a Eivissa, hi ha alguna evidència de restes arqueològiques submarines susceptibles d'estudi?

No hi ha gaire investigació fins ara, però n'estic segur que n'hi ha molts perquè fins a l'època dels púnics hi havia vaixells allà i hi ha moltes cales petites. Cada any estem trobant nous nous a Menorca, naufragis nous, fins i tot a Mallorca. I n'estic segur, perquè hi havia una xarxa de trànsit marítim enorme a tota la Mediterrània que passava per aquests ports.

A més de la feina sota l'aigua, quines activitats desenvolupen a Menorca?

Treballem amb el museu Can Saura, que està molt a prop del port, on fem xerrades i on portem tots els participants de l'Escola de Camp perquè aprenguin sobre la història de l'illa. També treballem amb el Museu de Maó, on es troben la majoria dels arxius que ens van ajudar a fer la investigació prèvia a les immersions. Estan en català antic i per a nosaltres era molt complicat, però aquí va aparèixer Octavio Pons, que és un expert en diversos idiomes antics. He après molt a través daquest projecte.

Quina relació té amb els esdeveniments de TED?

Els conec des de fa temps. Quan tenia com a 23 o 24 anys, era mestre d'Història i vaig fer servir molts TED Talks a les meves classes. És molt interessant que 10 anys després estic participant jo en un. És una oportunitat gran de compartir allò que hem trobat a Menorca en un món on hi ha tanta desinformació a internet. Per exemple, fa uns dies es va donar a conèixer la notícia que diversos exploradors van trobar una ciutat sota les piràmides a Egipte. Vaig preguntar a uns amics que són experts en tecnologies de Remote Sensing i em van dir que no hi havia cap evidència de la informació que s'estava difonent.

Fa uns dies es va donar a conèixer la notícia que diversos exploradors van trobar una ciutat sota les piràmides a Egipte. Vaig preguntar a uns amics que són experts en tecnologies de Remote Sensing i em van dir que no hi havia cap evidència de la informació que s'estava difonent

És increïble, però he tingut participants a l'Escola de Camp que van arribar amb aquestes idees d'extraterrestres que han après a poc a poc com es fa la ciència i com és trobar alguna cosa per tu mateix, tocar-ho. Perquè en aquest moment de la tecnologia a internet i xarxes socials hi ha una distància gran entre la informació i quina és la realitat. Per això penso que és molt important donar l'oportunitat a la gent de participar. Més visites a escoles, més xerrades a la comunitat on es fan els treballs… Això és molt important. Tots en podem aprendre.

Quina xerrada de TED us ha inspirat?

Per exemple, Simon Sinek i Jocko Willink. Les seves conferències de com prendre la responsabilitat de les teves pròpies decisions són molt importants per a mi com a líder d'expedicions.

I, a la seva vida, què és el que l'ha inspirat en el camí?

La meva mare. Ella no va tenir l'oportunitat de viatjar gaire perquè tenia una invalidesa. Era mare soltera amb el meu germà i amb mi. Però sempre em va donar aquesta inspiració que el món és molt gran, que hi ha coses misterioses, increïbles, que tu pots trobar amb bones intencions. I que amb aquesta curiositat es poden tindre experiències increïbles. Pots fer els millors amics de la teva vida a altres parts del món i no importa d'on siguis.