El matrimoni alemany que ha espoliat més de 1.400 àmfores, llums i espases romanes de valor incalculable a Mallorca

Fa unes setmanes, els agents de la Guàrdia Civil van topar amb sorpresa amb una insòlita troballa a l'interior d'una maleta que una jubilada alemanya acabava de passar pel control de l'aeroport de Palma. En revisar l'equipatge, els efectius van comprovar estupefactes que a dins hi havia una quantitat ingent de monedes d'origen romà a punt de ser extretes de manera il·lícita del país. El descobriment va conduir immediatament al Servei de Protecció de la Natura (Seprona), dependent de l'Institut Armat, fins a l'habitatge que la dona té a Mallorca: més de 1.400 llums, àmfores, joies, atuells, figures i espases espoliades van aflorar a els ulls dels investigadors, per a qui les peces compten amb un valor incalculable.

Els agents del Servei Fiscal i de Fronteres van confiscar immediatament les monedes que la dona pretenia emportar-se al seu país i, tot seguit, el Seprona, competent en la investigació de delictes contra el patrimoni, va donar inici a les seves indagacions. Des d'aquesta unitat adverteixen, però, que no és l'únic cas d'aquestes característiques registrat els darrers mesos a l'illa, principalment en jaciments d'antics assentaments, aixada i detector de metalls a la mà. “És una cosa força preocupant, sobretot per als arqueòlegs, que veuen polvoritzats diversos anys de la seva tasca investigadora”, assenyala, en declaracions a elDiario.es, el sergent del Seprona Pedro Mora.

En concret, Balears atresora més de 1.500 jaciments arqueològics a Mallorca, Menorca i Eivissa, mentre que nombrosos especialistes subaquàtics es dediquen a explorar els fons marins a la recerca de restes que permetin desentranyar el passat de les illes, que durant segles es van erigir al centre de totes les rutes comercials que travessaven la Mediterrània, especialment a partir de l'època romana. La Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic de 2001 de la Unesco prohibeix el pillatge i l'explotació d'aquest tipus de materials i insta la ciutadania a protegir els objectes i les restes enclavades sota el mar amb l'objectiu de preservar-lo en benefici de les generacions futures. L'Institut Balear d'Estudis en Arqueologia Marítima (IBEAM) compta, de fet, amb una eina, SOS Patrimoni, en què adonar de qualsevol tipus de descobriment sota el mar.

“Encara que siguin monedes, són patrimoni històric”

En el cas de la jubilada alemanya, després de la troballa dels objectes, finalment se li va donar autorització per tornar a Alemanya, però els agents es van posar en contacte amb la seva filla, amb qui resideix a l'illa. La dona va reconèixer que les monedes romanes eren del seu pare i que la seva mare volia viatjar fins al país germànic per taxar-les, al·legant el desconeixement de la legislació vigent quant a la protecció d'aquest tipus d'elements. “Encara que siguin monedes, continuen pertanyent al patrimoni històric espanyol”, assevera Mora, que assenyala que el que els interessava conèixer era la procedència de les mateixes i, sobretot, si havien estat espoliades. En la declaració davant la Guàrdia Civil, la filla va dir que el seu pare era aficionat a anar als jaciments tant terrestres com subaquàtics per recollir tota mena d'objectes, i que ella l'acompanyava.

La filla de la dona alemanya reconeix que les monedes romanes són del seu pare i que la seva mare volia viatjar fins al país germà per taxar-les. També va dir que el seu pare era aficionat a anar als jaciments tant terrestres com subaquàtics per recollir tota mena d'objectes, i que ella l'acompanyava

Davant la confessió de la dona, els agents li van demanar accedir de forma voluntària al seu domicili. Un cop dins, els efectius van trobar una multitud de monedes, àmfores, ungüentaris, llums, atuells, joies, figures i espases el valor de les quals, mancant un informe definitiu, l'Institut Armat estima incalculable. Per investigar-ne l'origen i custodiar la infinitat d'objectes trobats, els agents van contactar amb l'àrea de Patrimoni del Consell de Mallorca, els arqueòlegs dels quals es troben en aquests moments bolcats a esbrinar la procedència d'aquest patrimoni. Depenent de les característiques precises de cada element, els especialistes podran aclarir si pertany a jaciments de Mallorca i fins i tot altres punts d'Espanya.

“L'home va arribar a amalgamar objectes de diferents èpoques i llocs, i l'interès rau a saber exactament de quins llocs els va poder espoliar”, incideix el sergent. En el cas de les espases, per exemple, explica que es troben “molt ben conservades” i una de les hipòtesis que manegen és que podrien haver estat extretes d'alguna tomba. “Encara no ho sabem amb certesa, tant de bo puguem arribar fins al final”, recalca.

Presumpte delicte contra el patrimoni

La jubilada guardava, a més, diverses llibretes en què apareixien anotats cadascun dels objectes dels quals el seu marit s'havia apoderat. La seva filla, per part seva, està sent investigada per un presumpte delicte contra el patrimoni després d'haver reconegut que en diverses ocasions va acompanyar el seu pare a bussejar i va agafar alguns claus antics que van trobar sota l'aigua. La dona ha col·laborat en les investigacions en prestar declaració de forma voluntària, igual que va permetre als guàrdies civils accedir a la seva vivenda sense necessitat autorització judicial. La mare “suposadament només va agafar les monedes i va al·legar ignorància”, assenyala Mora, per la qual cosa va poder finalment viatjar a Alemanya una vegada li van ser intervingudes monedes. Amb tot, recorda que el desconeixement “no eximeix del compliment de la llei”, per la qual cosa apel·la a esperar al desenvolupament de les investigacions quan aquestes es judicialitzin.

Un cas similar a aquest va tenir lloc a Formentera el 2019, quan una flota de pescadors arrossegadors va ser interceptada amb una abundant quantitat d'àmfores que havien confiscat amb els seus equips. “En lloc de lliurar-les al Consell Insular, que era el pertinent, se les quedaven i vam sospitar que alguns fins i tot havien arribat a oferir-les i vendre-les a Internet, cosa que està totalment prohibida”, aclareix el sergent. En total els van confiscar unes 100 àmfores romanes i fenícies.

Saqueig al major jaciment islàmic de Balears

Més recentment, el mes d'octubre passat, els arqueòlegs que investiguen el jaciment arqueològic d'Almallutx, situat en plena Serra de Tramuntana i considerat el darrer refugi musulmà a Mallorca després de la conquesta cristiana de l'illa, van denunciar el saqueig d'ossos i esquelets pràcticament complets de diverses tombes, així com altres objectes espoliats mitjançant detectors de metalls. Amb una extensió de més de 160.000 metres quadrats, l'assentament es troba reconegut per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat i, actualment, és el jaciment islàmic més ben conservat de Balears.

A l'arxipèlag, la normativa que regula la protecció del patrimoni arqueològic és la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric, que preveu importants sancions contra la destrucció, la conservació negligent i l'espoliació d'aquest tipus d'elements. El mes d'agost passat, el Consell de Mallorca va aprovar a més destinar 600.000 euros als ajuntaments de l'illa per a l'adquisició pública d'espais arqueològics per posar en valor el patrimoni arqueològic de l'illa. Al llarg d'aquest any, la institució insular ha destinat 270.000 euros a 27 jaciments de Mallorca per dur a terme intervencions de millora, manteniment i recuperació.

Deu anys de l'Institut Balear d'Estudis en Arqueologia Marítima

Cal recordar, a més, que el 2014 es va posar en marxa l'Institut Balear d'Estudis en Arqueologia Marítima, radicat a Formentera, que es bolca en la investigació, la protecció i la difusió del patrimoni arqueològic subaquàtic de Balears a l'empara de la Convenció aprovada el 2001 per la Unesco, que, a nivell internacional, regula jurídicament el Patrimoni Cultural Subaquàtic. Encara que amb anterioritat existien lleis aïllades que vetllaven per ell, no tenia un sistema jurídic internacional que el regulés com a part integrant del patrimoni cultural de la humanitat i conscienciés la població de la necessitat de protegir-lo davant les amenaces a què es troba sotmès, com els espolis i lexplotació comercial.

En una entrevista concedida a eDiario.es, Javier Rodríguez Pandozi, arqueòleg subaquàtic i un dels fundadors de l'IBEAM, assenyala que va ser entre els anys 60 i principis dels 2000 quan es va produir un “espoli terrible i brutal” sota l'aigua. Tal com explica, encara que a Espanya l'activitat científica en arqueologia subaquàtica va començar a desenvolupar-se principalment entre finals dels anys 70 i principis dels 90, generant amb això un notable impacte mediàtic a la premsa, no va ser fins a principis dels 2000 quan es va començar a treballar amb més determinació en la conscienciació ciutadana per protegir el patrimoni cultural subaquàtic.

En aquest sentit, el cap de recerca de l'IBEAM, Enrique Aragón, subratlla, en declaracions a aquest mitjà, que els espolis es produeixen “des de pràcticament la invenció del busseig” i, a més, es donen a diverses escales, “com qualsevol activitat delictiva”. D'una banda, esmenta el que ell anomena “consum propi”, és a dir, aquells bussos que “es troben per casualitat restes arqueològiques i decideixen al seu jardí queden millor que al museu i decideixen apropiar-se'l, la qual cosa segueix sent, per legislació, un delicte”. D'altra banda, prossegueix, hi ha aquells que “intenten lucrar-se amb la venda puntual de materials arqueològics perquè saben que hi ha un mercat” i, en tercer lloc, al·ludeix a un sector de la població que arriba a professionalitzar-se a l'espoliació i viu de això, marc en el qual, presumiblement, se situaria el matrimoni alemany que acumulava més de 1.400 peces històriques a casa seva.

“Aquestes tres situacions, ja sigui el pescador o el submarinista esportiu que es troben alguna cosa o la persona que està involucrada en el trànsit directe d'antiguitats suposen un gran problema”, subratlla Aragón, que apel·la a la necessitat d'una conscienciació més gran ciutadana que aquesta és una activitat que “ens perjudica a tots”.

Aragón lamenta que continua sent una problemàtica habitual a Balears, tot i que agraeix que actualment es porta a terme una major publicitat de les males pràctiques amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre la necessitat de conservar aquests elements. En el cas de l'IBEAM, es tracta del primer centre d'arqueologia subaquàtica existent a les Balears que vetlla per la recuperació i la protecció d'aquest patrimoni patrimoni històric. “L'endemà d'obrir-lo, un veí de l'illa hi va dipositar un conjunt arqueològic que havia extret d'un jaciment. Això ja t'està dient que si a la població li dius que hi ha una aposta per protegir aquest patrimoni, la gent respon , sentencia, per la seva banda, Rodríguez Pandozi.