Uns pisos de luxe amenacen la cova submarina més extensa d'Espanya: “Podria ser una animalada”

Amb un recorregut de 7.020 metres, 5.529 subaquàtics, la Cova des Coll és la més extensa d'Espanya. Bona part d'ella discorre sota el nucli poblacional de Portocolom, al nord-oest de Mallorca. I, ara, una promoció immobiliària de luxe amenaça amb afectar una de les cambres de l'estructura natural, amb el risc de col·lapse que suposaria tant per a la nova edificació com per a la pròpia cova, catalogada com a Zona d'Especial Conservació (ZEC) per la Xarxa Natura 2000. “Podria ser una animalada”, adverteix l'espeleòleg Xisco Gràcia, un dels principals investigadors de la matèria. Una de les particularitats de la Cova des Coll rau en què transcorre, al llarg de més de 300 metres, per sota del nucli urbà de Portocolom.

Com asseveren en diversos estudis els especialistes que en els darrers anys s'han submergit en cadascun dels racons de la cova, la localització de la seva entrada terrestre, just al límit del nucli urbà -en un varador conegut com Es Rivetó -, fa perillar des de fa anys la seva conservació, afectada pels processos urbanístics que s'han anat desenvolupant sobre la cavitat. La seva proximitat amb la superfície va permetre, a més, que la cova servís de refugi a començaments de la Guerra Civil.

Al costat d'aquesta entrada hi havia fins fa setmanes un convent amb més de cent anys d'història, 'Ca ses Monjes'. El temple va ser venut fa dos anys i les excavadores ja han iniciat la seva demolició per edificar els nous habitatges. La llicència d'enderrocament va recaure en mans de la filial espanyola de Taylor Wimpey, present a Espanya des del 1958, i que, com s'anuncia a la seva web, es dedica a la promoció immobiliària “en zones privilegiades com les Illes Balears, la Costa Blanca i la Costa del Sol, construint urbanitzacions de manera sostenible i respectuosa, tant amb el medi ambient com amb l'entorn i les comunitats locals”.

“Mallorca és una illa que atrau els visitants pels seus múltiples encants. Els seus camps de golf, el desenvolupament de les seves infraestructures, les seves platges cristal·lines, el seu estil de vida, els famosos que viuen a l'illa, i els esdeveniments mundials de gran reconeixement com el Global Ocean Race permeten descobrir la màgia de Mallorca”, és tan sols una de les descripcions que l'empresa britànica realitza de la més gran de les Balears. Al solar on abans s'alçava el convent, està previst que es construeixin diversos habitatges de luxe, com va informar Diario de Mallorca. elDiario.es ha enviat una petició d'informació a l'empresa encara sense resposta.

L'enderrocament de l'històric immoble també ha despertat la indignació de veïns i entitats conservacionistes: “Ni l'Ajuntament de Felanitx, ni el Consell de Mallorca ni l'ordre religiosa que va vendre Ca ses Monges sense importar-li la seva destrucció, ningú no ha estat a la altura per defensar una part important de la història de Portocolom”, recriminen des de l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA). Per part seva, el portaveu de Terraferida i integrant de la plataforma Salvem Portocolom, Jaume Adrover, lamenta que “les monges van tancar un dia el convent i l'endemà ja estava venut”. “L'operació ja estava tancada. No vam tenir temps ni de reivindicar que fos adquirit per l'Ajuntament per fer equipaments públics”, comenta Adrover en declaracions a aquest mitjà.

Atemptat contra el patrimoni històric i natural de Mallorca

Les al·lusions a la sostenibilitat enarborades per Taylor Wimpey, no obstant, xoquen de front no només amb les crítiques d'ecologistes i conservacionistes arran d'aquest nou “atemptat” contra el patrimoni històric i natural de Mallorca. La Societat Espeleològica Balear, associació sense ànim de lucre dedicada a la investigació de les cavitats subterrànies així com a l'exploració, la topografia -eina fonamental de treball per conèixer les dimensions, adreces, desnivells i altres dades de les formacions endocàrstiques- i l'elaboració d'estudis geològics, paleontològics, arqueològics i etnològics, va donar recentment la veu de alarma per advertir de l'amenaça que suposarien les noves construccions en cas que les excavacions s'extralimitin i arribin a tal profunditat que provoquin el col·lapse de la Cova des Coll.

“Nosaltres no diem que no es construeixi, sinó que el pes que puguin exercir la planta baixa i els pisos podria suposar un perill d'enfonsament per a la sala que hi ha a sota, dins de la cova”, assevera Xisco Gràcia. Es refereix, en concret, a l'àmplia cavitat ubicada sota els terrenys on estaria prevista la nova promoció immobiliària i que compta amb una part aèria que es troba “molt més a prop de la superfície”. “S'ha d'anar amb compte perquè és una sala amb força volum. En cas contrari, hi podria haver un col·lapse o un enfonsament de la sala. Seria una animalada”, subratlla el veterà espeleòleg.

Gràcia al·ludeix, així mateix, al “curiós” comportament de la Cova des Coll, la “influència” del qual es pot deixar notar en funció de la quantitat de precipitacions, així com per la pressió baromètrica. “Les marees baromètriques, en provocar una baixada del nivell marí, accentuen l'efecte de surgència o, per contra, una pujada del nivell marí implica una entrada d'aigües marines a les cavitats per efecte dels vasos comunicants”, explica amb detall el especialista en el seu estudi La Cova des Coll (Felanitx, Mallorca): Espeleologènesi, Geomorfologia, Hidrologia, Sedimentologia, Fauna i Conservació, elaborat juntament amb els també investigadors Bernat Clamor, Damià Jaume, Joan J. Fornós, Maria Jesús Uriz, Daniel Martín, João Gil, Pere Gàcia, Mateu Febrer i Guillem Pons.

“En cas d'obstrucció per enderrocs o formigó, l'aigua podria sortir per qualsevol lloc a causa de la forta pressió”, adverteix Gràcia, que alerta a més que, arribada aquesta situació, desapareixeria “bona part dels importants éssers vius de la cavitat”, a més del “risc de col·lapse dels edificis que es construeixin damunt de la cova”. L'espeleòleg assenyala, de fet, que les parets de la cova es troben recobertes per una gran densitat d'invertebrats filtradors (esponges, tunicats, poliquets tubícoles i mol·luscs) que es desenvolupen a causa de l'elevada renovació de l'aigua. “Són animals molt curiosos que s'alimenten del plàncton procedent del mar en els moments d'entrada de l'aigua a l'interior de la xarxa de galeries de la cova. Molts encara es troben en fase d'estudi”, destaca Gràcia.

Tal com assenyalen des de la Societat Espeleològica Balear, fins ara s'han trobat fins a 15 espècies d'organismes invertebrats filtradors o detritívors. La distribució indica zones amb hidrodinamisme condicionat per la distància al mar. Per la seva banda, les esponges presenten espícules molt robustes, que indica una disponibilitat de sílice important, present als sediments de la cova. “Algunes de les espècies són extraordinàriament rares i poc conegudes”, recalquen des de l'entitat, que precisa que de la fauna carcinològica (crustacis) s'ha censat a la cavitat un mínim de 30 espècies. Algunes han estat descobertes i descrites per primera vegada dins aquesta cova.

L'alcaldessa: “Què fa que hi hagi un convent o un habitatge?”

Des de l'Ajuntament de Felanitx, la seva alcaldessa, Catalina Soler (PP), assenyala, en declaracions a elDiario.es, que el Consistori tramitarà els permisos pertinents a la nova construcció. “Jo no vull alarmar ningú. Hi havia un convent de monges, sí, però tant se val que hi hagi un convent de monges o que hi hagi un habitatge particular? És a dir, la diferència jo no l'arribo a entendre”. Sense precisar amb exactitud quin projecte futur hi ha sobre la taula -“el que hi ha a la zona és un projecte de demolició que ja s'ha executat”-, la primera edil assegura no tenir constància de cap promoció de pisos “per dalt, sinó just el contrari”. “Jo crec que seran cases”, comenta.

Per la seva banda, des de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, competent en matèria de protecció del territori, expliquen que van rebre la denúncia d'un particular que alertava del risc que la nova edificació afectés la Cova des Coll. “Vam fer requeriment a l'Ajuntament per saber què havia autoritzat”, confirmen a elDiario.es, precisant que la petició d'informació sobre les possibles llicències d'obra es va efectuar el 18 de desembre passat. “Ens van contestar que només existeix el permís per fer la demolició”, subratllen des de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, que dilluns passat va remetre un recordatori al promotor avisant que la possible obra (que encara no està presentada a l'Ajuntament ) haurà de passar una avaluació de repercussions ambientals amb l'objectiu d'evitar que els treballs afectin la cova.

Galeries i sales inèdites

Cal recordar que la història de les exploracions espeleològiques a la Cova des Coll es remunta al 1994, any en què Gràcia, Peter Watkinson, Bernat Clamor, Robert Landreth i Owen Clarke van topografiar la zona terrestre propera a l'entrada i van trobar les primeres continuacions subaquàtiques de la cova. Els descobriments van continuar succeint-se i, el 1996, van ser trobades les galeries de la cova que transcorren sota el nucli urbà i la seva connexió amb el mar, dins de Portocolom.

Després de superar un curt sifó de cinc metres, els investigadors es van topar amb la batejada com a 'sala Esperada', de 27 metres de llargària, a l'extrem de la qual va ser trobat un petit cúmul de pedres al costat del qual va emergir, semienterrat al fang , el coll d'una àmfora romana.

Entre el 2003 i el 2005, els membres del Grup Nord de Mallorca van iniciar, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) i amb l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), una ampliació de les exploracions i l'estudi geològic i biològic de la cavitat, fruit dels quals es van descobrir galeries i sales inèdites que es traduïen als 7.020 metres de recorregut amb què compta la Cova des Coll, la més extensa d'Espanya. Les dues campanyes realitzades al llarg de sis anys van suposar 125 dies d'immersions en total i més de 900 hores de busseig dins de la cavitat.