Multitudinari adéu a Francesc Antich, el president balear que va liderar la primera aliança de forces a Espanya

“La pluralitat -que els nostres adversaris consideren com a auguri de dissensions- és, per a nosaltres, un element de força. No és un problema, sinó una oportunitat. A les Illes Balears, sumar multiplica. La diversitat enforteix”. Van ser les paraules que l'expresident del Govern balear Francesc Antich, mort aquest dijous als 66 anys, va pronunciar a la Universitat de València quatre mesos després d'haver-se erigit al primer governant d'esquerres de la història democràtica de les illes. Va ser aquesta capacitat d'unir diferents sensibilitats i idearis, a més de la seva capacitat de diàleg i la seva vocació de servei públic, els que han portat aquest divendres centenars de persones fins a la capella ardent oberta al Consolat de la Mar, seu de la presidència balear, per rendir-li un emotiu homenatge i donar-li el seu darrer adéu.

“El millor company que hagués pogut trobar, una persona honrada, sincera, afectuosa. Tot són paraules boniques cap a ell”, ha manifestat en arribar la dona d'Antich, Concha García, acompanyada dels seus dos fills. Dins, a la capella del Consolat, esperava el fèretre de l'exmandatari autonòmic, envoltat de la bandera autonòmica y a sobre, una rosa. Al seu costat, un retrat de qui sempre es va mostrar orgullós d'haver dirigit, per primer cop, “un laboratori d'acords impressionant i d'una gran generositat” per part de totes les forces polítiques que el van integrar: PSIB-PSOE, PSM, Esquerra Unida, Els Verds i Unió Mallorquina (UM). “Hi havia una gran voluntat de pacte per part de tots i, en aquest sentit, es va fer un esforç molt gran”, recordava Antich, visiblement agraït, en una recent entrevista amb elDiario.es.

Després del minut de silenci celebrat a les portes de l'edifici presidencial, la presidenta del Govern, la popular Marga Prohens, ha exalçat la figura de l'exlíder socialista: “Avui acomiadem un home compromès, un servidor públic, una persona que va estimar fins i tot el darrer moment aquestes illes i que va dedicar bona part de la seva vida a servir els ciutadans de les Balears”. També ha volgut deixar de banda qualsevol tipus de discrepància política: “Avui no hi ha colors polítics ni ideologies, només hi ha una sola veu de condol, dolor i tristesa per acomiadar Xisco Antich”, ha remarcat Prohens, que ha lamentat la seva mort “prematura i injusta”. “Se n'ha anat el president Francesc Antich, però queda el seu llegat”, ha sentenciat davant els nombrosos mitjans de comunicació congregats.

Nombroses cares de la política balear s'han deixat veure a la vetlla, entre les quals es trobaven pràcticament al complet el gabinet autonòmic de Prohens, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, l'alcalde de Palma, Jaime Martínez, el delegat del Govern central, Alfonso Rodríguez, els expresidents del Govern Gabriel Cañellas i José Ramón Bauzá, la màxima dirigent del Congrés i secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, l'eurodiputada Rosa Estaràs i exalcaldes com Aina Calvo i José Hila, a més de nombrosos diputats de totes les sensibilitats de l'arc parlamentari balear.

“Se n'ha anat un dels grans, el meu mestre, el meu amic, el meu far”, ha manifestat Armengol, visiblement emocionada. “Avui és un dia de dolor absolut. Ens deixa un referent social, polític i ètic extraordinari d'aquesta comunitat autònoma. Ha estat un gran referent del socialisme a Balears, però és molt més, perquè ha estat un president meravellós que volia amb moltíssima intensitat aquesta terra. Una persona que ha viscut la seva vida per fer el bé, per l'interès general, per la justícia social. Avui és un dia en què tenim el cor totalment destrossat”, ha assenyalat. Abans del minut de silenci, la que fos presidenta de l'Executiu balear entre el 2015 i el 2023 ha signat al llibre de condols del Consolat, igual que ho han fet, entre altres, Prohens i Cañellas.

Per part seva, tant Bauzá com Cañellas han destacat d'Antich que era una “gran persona” i que “passarà a la història de la política econòmica de Balears”. L'eurodiputat ha expressat el seu “màxim respecte” i “reconeixement” per la figura de l'expolític socialista, que “ha influït” en l'esdevenir de les illes, alhora que ha manifestat que va ser “un orgull” ser el seu successor al capdavant de la presidència del Govern Per part seva, Cañellas ha asseverat que, en un moment tan transcendental com aquest, “les lloances no serveixen per a res i les crítiques cauen pel seu propi pes”, per la qual cosa, segons la seva opinió, “l'única cosa important és valorar la persona, i ell era una gran persona”.

També han fet acte de presència un nodrit grup de representants de l'àmbit empresarial, com ara la presidència de la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB), Carmen Planas, així com de l'àmbit social i educatiu. Centenars de ciutadans han començat a esperar el seu torn per accedir a la capella ardent, que estarà oberta fins a les 20.30 hores. El Govern ha decretat dos dies de dol.

Durant el primer mandat d'Antich (1999-2003), que va trencar amb dècades d'hegemonia de la dreta, el seu Executiu va impulsar nombroses mesures en matèria social, educativa, mediambiental i econòmica. Entre elles, la popularment coneguda com a 'ecotaxa', l'objectiu de la qual radicava a compensar l'elevat consum de recursos i el deteriorament del territori com a conseqüència de l'activitat turística. Tot i seguir l'exemple de països com França o Suïssa, el nou impost, que va aconseguir una recaptació de 160 milions d'euros durant els dos anys en què va estar vigent (2002–2003), va topar amb la furibunda resistència de gran part de l'imperi hoteler, alçat en bloc contra la mesura.

Aquell primer gabinet d'esquerres va materialitzar, així mateix, reivindicacions històriques com portar el tren fins als municipis mallorquins de Sa Pobla i Manacor, va donar llum verda a la primera llei de paritat de l'Estat, va racionalitzar el sistema d'autocars, va elevar de 8.000 a 27.000 les hectàrees protegides, va quintuplicar el parc d'habitatge pública, va aprovar el primer pla energètic de Balears, va estimular el federalisme insular, va impulsar la normalització lingüística de la llengua catalana... “També vam donar més finançament als Consells Insulars i vam donar forma a l'eslògan que vam posar en marxa: 'Quatre illes, un país, cap frontera' ('Quatre illes, un país, cap frontera'), treballant en conjunt i respectant la diversitat de cada illa. Va quedar molta feina feta”, destacava Antich a aquest mitjà, recordant com els governs d'esquerres següents van continuar reforçant la tasca que va iniciar aquell primer pacte.