Mor Francesc Antich amb 66 anys, el primer president d'esquerres que va governar Balears
LLEGIR EN CASTELLÀ
Francesc Antich, el primer president d'esquerres que en 1999 s'alçava amb la presidència de l'Executiu autonòmic -governaria de nou entre 2007 i 2011-, ha mort aquest dijous amb 66 anys d'edat a conseqüència d'un càncer.
Antich, nascut a Caracas (Veneçuela) en 1958 encara que criat a Mallorca, va ser alcalde d'Algaida pel PSIB-PSOE, partit en el qual militava i que li va alçar com a secretari general. Llicenciat en Dret i en excedència del Patronat d'Habitatge de l'Ajuntament de Palma mentre va romandre en política, va ser elegit diputat en el Parlament balear en 1992, president de la Comissió de Cooperació del Consell de Mallorca en 1994 i 1995 i conseller de Medi Ambient en aquesta mateixa institució entre 1995 i 1999.
Aquest any, Antich assumia la presidència del Govern balear, encapçalant un gabinet insòlit fins llavors. Compost per fins a cinc forces polítiques d'esquerres, sobiranistes, ecologistes i també de centre (PSIB-PSOE, PSM, Esquerra Unida, Els Verds i Unió Mallorquina), aquell laboratori d'idees i acords va trencar amb dècades d'hegemonia de dretes en un arxipèlag assotat per les pugnes de poder, l'especulació i el desenvolupisme. Quan la fórmula de les aliances entre forces de similar espectre era encara una raresa a Espanya, en Balears tirava a caminar el que la història recordaria com el primer Pacte de Progrés.
Era, com proclamava llavors un exultant Antich, la “victòria total del canvi”, que -emfatitzava-, lluny de ser una “curiositat localista i pintoresca”, connectava Balears “amb els grans corrents de modernitat i progrés”. “El Pacte va suposar una transformació brutal, amb els sectors econòmics enfront acostumats al fet que les institucions estiguessin al seu costat. Els terratinents no volien parcs naturals, els hotelers no volien cap mena de control sobre el turisme. Van fer una batalla duríssima contra l''ecotaxa i avui dia ja ningú la discuteix. Va ser una cosa revolucionària”, recordava el socialista en una recent entrevista amb elDiario.es.
I és que, entre altres nombroses iniciatives, el Pacte, de la mà del seu conseller de Turisme, Celestí Alomar, va impulsar la popularment coneguda com a 'ecotaxa', l'objectiu de la qual passava per compensar l'elevat consum de recursos i la deterioració del territori a conseqüència de l'activitat turística. Malgrat seguir l'exemple de països com França o Suïssa, el nou impost, que va aconseguir una recaptació de 160 milions d'euros durant els dos anys en què va estar vigent (2002–2003), es va topar amb la furibunda resistència de gran part de l'imperi hoteler, alçat en bloc contra la mesura.
El Pacte, de la mà del seu conseller de Turisme, Celestí Alomar, va impulsar la popularment coneguda com a 'ecotaxa', l'objectiu de la qual passava per compensar l'elevat consum de recursos i la deterioració del territori a conseqüència de l'activitat turística. Malgrat seguir l'exemple de països com França o Suïssa, el nou impost es va topar amb la furibunda resistència de gran part de l'imperi hoteler, alçat en bloc contra la mesura
La feroç campanya va arribar fins i tot fins a Alemanya, on el sensacionalista Bild Zeitung va emplaçar els seus lectors a enviar cartes al rei Joan Carles perquè paralitzés la posada en marxa del gravamen i va arribar a titular així una de les seves portades: “Els taurons a la platja i l'ecotaxa fan fugir als turistes de Mallorca”. Les manifestacions en contra d'aquest rotatiu van frenar en sec quan una enquesta als seus lectors va revelar que un 77% de tots ells assegurava estar d'acord amb el pagament d'impostos de protecció ambiental.
En conversa amb aquest mitjà, Antich afirmava que, tot i el context de desacceleració econòmica mundial, la crisi d'Alemanya i la guerra de l'Iraq, fets que van acabar impactant en el turisme a nivell internacional, els empresaris del sector veien en l'ecotaxa la causa de tots els mals. “Els hotelers van passar els sopars de Nadal a l'estiu per a dir-los als seus treballadors que si votaven al 'partit del progrés' no obririen els hotels. Va haver-hi un atac molt brutal. Van usar fins i tot als turoperadors. El president alemany es va reunir amb nosaltres en el Consolat i va haver de demanar als alemanys que paguessin l'ecotaxa amb tota tranquil·litat. Era una qüestió de 'qui mana aquí'”. El socialista subratlla que aquell impost turístic, pel qual es pagava un euro per turista i dia, “va ser la batalla de totes les batalles”.
“Ens tractaven com si fóssim tercermundistes, quan a Barcelona, a Berlín i en moltes altres ciutats ja estaven aplicant un tribut similar. I a més era una manera de donar una possibilitat als hotelers de participar en els projectes que s'havien de fer. Era una manera de millorar el producte turístic. Costava poquíssim i d'alguna forma solidaritzava el turisme amb la gent”, afegia l'exsecretari general del PSIB-PSOE.
Ens tractaven com si fóssim tercermundistes, quan a Barcelona, a Berlín i en moltes altres ciutats ja estaven aplicant una ecotaxa similar. I a més era una manera de donar una possibilitat als hotelers de participar en els projectes que s'havien de fer. Era una manera de millorar el producte turístic. Costava poquíssim i d'alguna forma solidaritzava el turisme amb la gent
Primera llei de paritat d'Espanya
Aquell primer gabinet d'esquerres va materialitzar, així mateix, reivindicacions històriques com portar el tren fins als municipis de Sa Pobla i Manacor, va donar llum verda a la primera llei de paritat de l'Estat, va racionalitzar el sistema d'autocars, va elevar de 8.000 a 27.000 les hectàrees protegides, va quintuplicar el parc d'habitatge públic, va aprovar el primer pla energètic de Balears, va estimular el federalisme insular, va impulsar la normalització lingüística de la llengua catalana... “També vam donar més finançament als Consells Insulars i vam donar forma a l'eslògan que vam posar en marxa: 'Quatre illes, un país, cap frontera', treballant en conjunt i respectant la diversitat de cada illa. Va quedar molta feina feta”, destacava Antich a elDiario.es, recordant com els següents governs d'esquerres van continuar reforçant la labor que va iniciar aquell primer pacte.
Aquell primer gabinet d'esquerres va materialitzar reivindicacions històriques com portar el tren fins als municipis de Sa Pobla i Manacor, va donar llum verda a la primera llei de paritat de l'Estat, va racionalitzar el sistema d'autocars, va elevar de 8.000 a 27.000 les hectàrees protegides, va quintuplicar el parc d'habitatge públic, va aprovar el primer pla energètic de Balears, va estimular el federalisme insular i va impulsar la normalització lingüística de la llengua catalana
Aquelles innovadores mesures en matèria social, educativa, mediambiental i econòmica van aconseguir tirar endavant amb l'esforç del Pacte malgrat les complicacions del PP balear, gran part dels empresaris, i el Govern de José María Aznar, que temia que el nou model d'esquerres fos replicat en altres Comunitats Autònomes -com així va succeir immediatament amb el tripartit de Maragall-. El mantra d'Aznar: “Espanya va bé, menys Balears, perquè el seu Govern s'està carregant el turisme”, repetia el exlíder popular. Com assenyalava Antich a elDiario.es, el Govern del PP, “des del primer moment, va veure el Pacte com una amenaça. Ja no era l'Aznar que parlava català en la intimitat. Era l'Aznar que havia guanyat les eleccions tan potents de l'any 2000. Amb la qual cosa ja va venir amb una descaradura brutal”. “Ens van paralitzar inversions i no ens van ajudar en res”, lamentava.
Malgrat les múltiples iniciatives desplegades pel Pacte, al maig de 2003 l'expresident balear Jaume Matas (PP), acabat de sortir d'un dels Ministeris de José María Aznar, aconseguiria la presidència del Govern. Ho va fer després d'una campanya electoral d'alta volada, encara que no tant com la que protagonitzaria en 2007, quan faria gala dels seus megalòmans projectes. El PP s'havia erigit en símbol del “miracle econòmic” i van arribar a l'arxipèlag les promeses de plena ocupació, la construcció de més carreteres i autopistes i la conversió de les illes en bandereres del creixement econòmic i turístic. A penes quatre mesos després d'arrencar la nova legislatura, els conservadors van derogar l'ecotaxa.
Antich va ser llavors elegit diputat del Congrés. Renunciaria a la seva acta per a assumir de nou la presidència del Govern el 6 de juliol de 2007 i iniciar el segon Pacte de Progrés, aquesta vegada de tres: PSIB, Bloc i UM. Van afrontar la crisi econòmica i van aconseguir millorar el finançament estatal per a Balears en una legislatura marcada, no obstant això, per les múltiples investigacions de corrupció que van esquitxar a UM. Amb els seus dirigents -diversos d'ells en llocs públics- detinguts en successives operacions policials-, el 5 de febrer de 2010 l'acord de governabilitat que tres anys abans havien subscrit les tres formacions a nivell autonòmic va acabar saltant per l'aire.
En 2003, Antich va ser elegit diputat del Congrés. Renunciaria a la seva acta per a assumir de nou la presidència del Govern el 6 de juliol de 2007 i iniciar el segon Pacte de Progrés, aquesta vegada de tres: PSIB, Bloc i UM. Van afrontar la crisi econòmica i van aconseguir millorar el finançament estatal per a Balears en una legislatura marcada, no obstant això, per les múltiples investigacions de corrupció que van esquitxar a UM
Des de juny de 2011 fins a juliol de 2019, Antich va ocupar un escó com a senador autonòmic per Balears dins del grup socialista. Al juny de 2017, va sofrir un infart estant al Senat, just després de votar els pressupostos, i va ser atès en la Cambra Alta i traslladat a la Clínica de la Concepció, on es va recuperar.
Va ser secretari general del PSIB-PSOE des de 2000, càrrec que va cedir a Francina Armengol al febrer de 2012. El partit sempre li ha reconegut el seu paper pioner com el primer president d'esquerres de la comunitat, que va obrir camí als qui li seguirien. L'última vegada el mes de setembre passat, en l'acte de celebració del 25 aniversari del primer Pacte de Progrés, on, encara que va ser present, però no va poder intervenir per falta de salut, va preparar una glossa en la qual va advertir: “(… ) en un temps inclement / quan un ultrapopulisme / ens vol enviar a l'abisme / a un món del tot indecent”. “Apostem radicalment / per cohesió i igualtat / per un món més cuidat / i pel pes de la cultura / per fer la vida segura / a la joventut desencantada”.
Per a Antich, amb el Pacte “es va marcar una nova manera de fer política, un canvi de model de creixement i cohesió social, un pla de xoc en unes institucions que des de temps immemorials eren governades pel poder econòmic més conservador”. Antich va reivindicar que el Pacte “no sols va suposar un canvi en política econòmica i mediambiental, també en política social, prioritzant l'educació, la sanitat, la igualtat i propostes que estan tan vigents avui dia com el transport públic”.
Home de gustos senzills, sempre humil i mancat de qualsevol tipus de predisposició a la contesa, va dedicar a la seva família el temps que li va deixar la política, al petit hort de la seva casa i també a la lectura i a donar llargues caminades per la muntanya o passejos amb bicicleta. En 2006, va rebre la Medalla d'Or de la comunitat autònoma, al costat dels altres quatre polítics de l'etapa preautonòmica i posteriors a l'Estatut d'Autonomia que havien presidit fins llavors la comunitat, Jeroni Albertí, Francesc Tutzó, Gabriel Cañellas i Cristófol Soler, en agraïment a la seva contribució a la consolidació de l'autonomia i l'autogovern.
Reaccions
Després de conèixer-se la defunció d'Antich, les reaccions no s'han fet esperar. L'actual presidenta del Govern, la popular Marga Prohens, ha expressat el seu condol per la mort de l'expresident del Govern, a qui ha destacat com una “figura clau” de la política en Balears i la construcció de l'autonomia, en fer possible una reforma de l'Estatut d'Autonomia “des del consens”.
L'actual líder l'Executiu ha assenyalat com una “trista notícia” la pèrdua de l'expresident, al mateix temps que ha subratllat el seu tracte “afable i sempre pròxim”, segons ha apuntat Prohens en el seu compte personal de la xarxa social X.
Així mateix, després del Consell de Govern extraordinari celebrat amb motiu de la defunció d'Antich, Prohens ha anunciat el decret del dol oficial en la Comunitat Autònoma entre les 12.00 d'aquest divendres i les 12.00 del diumenge. La presidenta popular ha destacat que el socialista va saber adaptar-se a uns temps marcats per la modernització i l'entrada en l'euro, als inicis de la lluita contra el canvi climàtic i a la batalla contra la violència exercida sobre les dones, a més de reivindicar, en el seu segon mandat, un millor finançament per a les illes.
“La seva defunció és un fet rellevant i un motiu de dol per als ciutadans”, ha recalcat la líder balear, qui ha subratllat, a més, el tracte “afable i pròxim” d'Antich, qui “va posar les seves idees i conviccions al servei de la població”.
El president del Govern central, Pedro Sánchez, ha mostrat els seus condols per la mort aquest dijous de l'expresident socialista de les Illes Balears Francesc Antich, del qual ha dit que va ser un “gran company i referent”.
“Ens deixa Xisco Antich, gran company i referent socialista. La seva feina va obrir camins de progrés i diàleg a les Balears i tot Espanya. Ens va ensenyar a governar sense por al futur. La seva partida deixa un gran buit. Una forta abraçada a la seva família i éssers estimats”, ha escrit Sánchez en un missatge a la xarxa social X.
Així mateix, la presidenta del Congrés i també expresidenta del Govern balear, Francina Armengol, ha assenyalat que se n'ha anat “un dels grans” i que és un “referent” de la seva vida. “Per mi el meu mestre, el meu amic i el meu far”, ha afegit.
“El meu homenatge serà ser sempre lleial al que em va ensenyar i seguir lluitant pels ideals socialistes que sempre hem compartit. T'estimo infinitament, Xisco”, ha escrit al seu missatge Armengol.
Mentrestant, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha lamentat la mort d'Antich i ha assegurat que les Illes “no serien el que són” sense ell. “Ens deixa un gran company i un defensor incansable del diàleg i els nostres valors. Sense ell, les Illes Balears no serien el que són”, ha expressat en un missatge en X. “Sempre serà un referent per a les i els socialistes de Balears i de tota Espanya”, ha sentenciat.
1