LLEGIR EN CASTELLÀ
A finals de novembre, el centre els avisava. Es reincorporaria a la docència, fent una substitució, Miguel Roldán, professor interí condemnat per assetjar un exalumne que precisament va conèixer al centre on tornava a treballar, el CEIP Gabriel Janer Manila. L'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) va començar, aquell mateix 20 de novembre, a organitzar-se.
Just després de conèixer-se la reincorporació, la Conselleria d'Educació i Universitats del Govern els va convocar a “una reunió intensa on se'ns va dir que trobarien una solució”, segons explica Joan Andreu, el president de l'AFA del centre, a elDiario.es En no trobar una solució al marge que s'havia marcat, la Conselleria els va tornar a citar, però sense aportar-los novetats. És aquí on decideixen mobilitzar-se. “Tot va passar molt ràpidament. Vam veure que no era només un run–run que es movia pels grups de WhatsApp, sinó que era el que pensaven realment les famílies”, explica Andreu.
El dia 13 de desembre van convocar una vaga al centre que va ser seguida per la gran majoria de les famílies (només 10 dels 200 alumnes de l'escola van assistir). Des de llavors, no han tingut més notícies de la Conselleria i el professor condemnat ha anunciat a través de la pàgina web que recorrerà contra la sentència.
Les famílies denuncien “buits legals” a la legislació
El procés, actualment, és complicat. Des de la Conselleria subratllen que entenen la preocupació de les famílies, però que “les normes són les que són” i la condemna no inclou la inhabilitació, per la qual cosa “no se'l pot treure del sistema”. De moment, expliquen, estan estudiant alternatives que “s'adaptin a la legalitat” i han posat un professor de reforç a totes les classes a què assisteix Roldán, a més de no permetre-li ser tutor.
Des de la Conselleria insisteixen que actuen dins del que els permet la legalitat i des de l'AFA comenten que el problema no és la legalitat. Saben que la sentència no recull la inhabilitació com a mesura aplicable, però no entenen per què no es fa res abans d'una possible repetició: “El concepte de prevenció no ho apliquen”.
Encara que la sentència no hagi inhabilitat el docent, per a l'advocada especialitzada en dret educatiu i protecció de la infància, Noelia Rebón, els comportaments que s'han anat donant “fan pensar que no és idoni” per continuar exercint, sobretot tenint en compte que el que ha de primar sempre és l'interès superior del menor, és a dir, la protecció i la garantia dels drets.
“La legislació espanyola [referent a la protecció de la infància] és clara en molts aspectes, encara que hi ha llacunes que cal abordar”, resumeix Rebón. Una de les més visibles amb aquest cas és la limitació de contacte amb nenes i nens per part de persones condemnades, que només està prevista per als responsables de delictes sexuals –això no aplica a Roldán, l'assetjament del qual no ha estat de tipus sexual–. Tot i que “amb aquest cas es posa de manifest una bretxa preocupant entre la legislació i la seva aplicació efectiva”, incideix l'advocada.
La prevenció s'ha de situar al centre
Les famílies es mouen entre la convicció que hi ha d'haver una finestra d'actuació i que la legislació vigent conté buits legals. Pot ser que acabi sent una barreja de tot, però, sigui com sigui, una de les claus es troba en la prevenció.
La Llei de protecció integral a la infància i a l'adolescència davant de la violència (LOPIVI) es basa en tres pilars, un dels quals és la prevenció, que també és el menys explorat. Tal com explica Óscar Belmonte, de l'àrea d'educació en drets d'UNICEF, encara hi ha “un marge enorme de millora per incorporar la prevenció que preveu la LOPIVI” perquè quan no hi ha aquest marge preventiu “només es pot actuar quan s'ha produït el mal”. Belmonte fa un símil amb la prevenció de riscos laborals: “Si un maquinista se salta tots els semàfors, actuaríem sense esperar que es produís un accident, ja que amb la protecció de la infància ha de ser igual”.
Aquests mecanismes de protecció de la infància, la salvaguarda infantil, no estan desenvolupats ni implementats en molts centres ni comunitats autònomes, cosa que fa que s'actuï només davant de fets punibles. És precisament el que denuncien des de l'AFA del Gabriel Janer Manila: encara que hagin intentat actuar a través de la inspecció educativa, la resposta és que només hi poden intervenir en el moment que es pugui denunciar un fet objectiu que passi a l'escola.
Tenir eines per poder actuar des de la prevenció es tradueix a posar llum en les coses que passen a “espais poc clars”, en paraules de Belmonte. És a dir, sobre aquelles actuacions que no constitueixen per si mateix un delicte, però que, en context, fan saltar les alarmes.
La complexitat del cas no només subratlla les mancances d'un sistema legal encara centrat més a jutjar els fets que a fer que no passin, sinó que serveix per debatre i proposar mesures que serveixin en un futur. Rebón creu que perquè la confiança de les famílies en el sistema educatiu es reforci, caldria una revisió periòdica dels antecedents i no només quan es contracta; que s'ampliï el Registre central de delinqüents sexuals per incloure-hi altres delictes com el d'assetjament sense connotació sexual o que s'estableixin protocols interns estrictes perquè els centres puguin actuar en casos on hi ha procediments o investigacions obertes.
El professor i cantant que va fingir la seva desaparició
La sentència per assetjament, que es va fer pública a principis de novembre, condemnava Roldán a un any de presó i 6.000 euros d'indemnització a la víctima, encara que no va haver de complir la pena de presó perquè no tenia antecedents. Segons va informar Diario de Mallorca, les mesures es van prendre després que es dictés contra ell igualment una ordre d'allunyament de 300 metres, que va incomplir. A la fi de setembre de 2021, l'exalumne amb el qual mantenia contacte i amb el qual jugava al pàdel va decidir posar fi a qualsevol mena de comunicació en sentir-se incòmode amb Roldán, segons aquest mitjà. Així i tot, el professor va continuar intentant comunicar-se amb ell, segons la mateixa font.
Encara que la sentència que ho condemnava es va conèixer deu dies abans que s'incorporés al claustre del CEIP Gabriel Janer Manila, la veritat és que Miguel Roldán ja era una persona mediàtica. En el circuit cultural de Mallorca era conegut per la seva música, però va anar en la Nit de Nadal de 2022 quan va saltar a les portades dels mitjans. Primer, perquè va desaparèixer deixant una nota de comiat a la seva família. Després, perquè va sortir a contar que li ho havia inventat.
Roldán té el costum d'oferir explicacions a través d'entrades en la seva pàgina web. Va ser aquí on va explicar per què havia decidit fingir la seva desaparició i és aquí on ha publicat la seva versió dels fets. En ella denuncia que no s'ha contrastat cap informació amb ell, encara que es publiquessin, al novembre, una carta i una entrevista seves en el Diario de Mallorca i Última Hora.
En aquest escrit també defensa que no va ser “premeditat” tornar al col·legi on és i explica que, encara que se l'hagi considerat culpable, “la condemna es basa en gran mesura en coses que no són certes, i que segueix sense ser ferm”. “Encara no és el moment d'entrar-hi en detalls, però en aquesta història, com en moltes altres, ni els bons són tan bons, ni els dolents són tan dolents”, afegeix. elDiario.es ha intentat sense èxit posar-se en contacte amb ell.