Vox redobla la pressió al PP: exigeix derogar la Llei balear de memòria a canvi de donar suport als seus Pressupostos

Vox ha reactivat la seva ofensiva contra la llei balear de memòria democràtica i ha exigit la seva derogació com a condició per donar suport els pressupostos autonòmics del Govern del PP. La formació d'extrema dreta va tombar al desembre els comptes del 2025 després de no veure ateses les condicions que imposava -entre elles, l'eliminació del català com a llengua vehicular a l'educació pública de les illes-, cosa que va abocar la presidenta balear, Marga Prohens, a retirar finalment l'esborrany enmig de la crisi oberta més gran fins aleshores amb els seus socis d'investidura. Ara, el restabliment de les relacions entre PP i Vox ha portat els de Santiago Abascal a redoblar la seva pressió sobre l'Executiu popular, recordant-li que governa en minoria.

En roda de premsa posterior a la junta de portaveus celebrada aquest dimecres, la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, ha lliscat que, de nou, plantejaran al PP tant les seves propostes en matèria educativa com la derogació de la llei de memòria: “És un dels nostres objectius i ho portem al programa”.

La supressió d'aquesta normativa figurava a l'acord de legislatura aconseguit entre PP i extrema dreta, si bé el mes de desembre passat els conservadors van facilitar, amb la seva abstenció, la vigència d'aquesta llei arran d'un insòlit pacte assolit prèviament amb les formacions d'esquerres: a canvi de no eliminar la normativa, l'oposició va possibilitar al mateix ple l'eliminació de 34 esmenes que Vox havia presentat al Decret llei autonòmic de simplificació administrativa i que els conservadors havien incorporat per error dues setmanes abans.

La negativa dels d'Abascal a repetir la polèmica votació va sumir conservadors i extrema dreta en una profunda crisi que va desembocar en la retirada dels Pressupostos del 2025 davant la falta d'acords i amb els populars pactant amb l'esquerra mesures de rellevància com la no supressió de la Llei de memòria democràtica.

“Nosaltres, que som molt pesats, repetim sempre el mateix fins que ho aconseguim”, ha asseverat aquest dijous Cañadas, qui ha avançat que “perquè hi hagi Pressuposats s'han de fer moltes coses i una d'elles estaria bé que fos aquesta [la supressió de la llei de memòria]”. En ser preguntada sobre si aquesta és una condició indispensable per a donar suport als comptes, la portaveu ha respost: “Per descomptat, ha de derogar-se aquesta llei”. “En una negociació entre un partit que no té majoria, com és el PP, i Vox, que té els diputats que té, sempre s'ha de cedir. Demanarem la carta als Reis Mags i després veurem què ens porten”, ha recalcat.

Després de ser inquirida sobre si en aquesta “carta” aniran incloses exigències en matèria educativa, Cañadas, entre riures, ha asseverat: “Home, això és el primer, per a això he vingut jo aquí, a sofrir el que estic sofrint”. “Per descomptat, el tema de la llengua és claríssim. El que jo demanaria com a portaveu de Vox és que, si tenim una comunitat que és bilingüe, [es dugui a terme] la lliure elecció de llengua al 100%, col·legis en català i col·legis en espanyol. Almenys aproximar-nos al que seria el bilingüisme real a les illes. Tant en educació com en funció pública”, ha incidit.

Per part seva, la portaveu adjunta del PP en el Parlament, Marga Durán, ha respost que la seva formació, abans del pacte aconseguit amb l'esquerra, “no tenia cap problema” a derogar la normativa: “La llei de memòria no és la llei que a nosaltres ens agradaria”, ha manifestat després de les proposicions de Vox, si bé ha assenyalat que els populars es mantenen “discrets i prudents” en les seves negociacions amb el partit d'extrema dreta.

Cal assenyalar que la llei de memòria i reconeixement democràtics de Balears, aprovada durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol, ha permès a les institucions investigar les violacions de drets i determinar el cost humà del cop d'estat de 1936, la guerra civil i de la dictadura franquista en Balears: més de 2.000 víctimes assassinades i més de 10.000 tancades a la presó, a les quals se sumen els qui van sofrir condemnes i sentències a mort “manifestament injustes” -com denuncien les associacions memorialistes-, les que van ser executades extrajudicialment i les que van ser objecte de desaparicions forçades a les illes, principalment a Mallorca.

Enfront de les crítiques de Vox, que qualifica aquesta normativa de parcial, el text no sols condemna la dictadura franquista, sinó que rebutja també qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic, promovent el reconeixement i la garantia dels drets a la reparació, la veritat i la justícia de totes les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista.