33 vots que marquen el govern de Menorca

Sobre allò que diuen que cada vot compta, a les eleccions al Consell Insular de Menorca ha estat literalment així. 33 vots que han permès que Vox entri al Consell Insular, i que, per contra, no ho faci Unides Podem. Aquest fet, a banda de propiciar l’entrada de la ultradreta a l’administració insular, també ha decantat la balança perquè PP i Vox governin al Consell després de 8 anys de tripartit. 

En el cas del Consell de Mallorca i del Govern balear hi havia dubtes sobre el que passaria, i així ho dibuixaven les enquestes. Si una cosa era segura, segons els sondejos, era que el govern del Consell Insular de Menorca tornaria a estar en mans del PSOE, Més per Menorca i Unides Podem. Però finalment no ha estat així per 33 vots.

Però arribar a aquesta situació suposa que el Partit Popular i Vox augmenten els seus suports, i que el total de PSOE, Més i Unides Podem es redueix. Es comporta igual l’electorat en els diferents municipis de Menorca? 

La millor manera de mesurar el suport als partits polítics és mitjançant el percentatge de vot, ja que aquest contempla les fluctuacions de població. Per exemple, el 2019, l’abstenció va ser del 41,9%, mentre que el 2023 aquesta ha estat 3 punts superiors, concretament del 44,9%. Tanmateix, el nombre de vots comptabilitzats és gairebé igual: 39.432 el 2019 i 39.477 el 2023. Açò és deu al fet que la població de Menorca ha crescut els darrers 4 anys.

On creix el PP?

El Partit Popular creix a la majoria dels municipis entre 7 i 17 punts percentuals. Destaca el cas de Ciutadella, passant del 22% al 39% del vot en només 4 anys. S’ha de dir que els llocs de sortida de la llista al Consell estaven formats principalment per gent de Ciutadella. Però la pujada no es deu únicament a aquesta qüestió, que segur que hi pot haver tingut a veure, sinó que Ciutadella va ser un dels municipis on Ciutadans va obtenir més vots el 2019, sobrepassant el 13% del vot, per la qual cosa es pot intuir un transvasament de vot de Ciutadans al PP. 

Destaquen també el cas del PP a Es Castell i Ferreries, on s’ha pujat 12 punts percentuals, municipis, per cert, governat per forces de caràcter progressista. De fet, fins i tot a Ferreries, a les eleccions municipals, ha aconseguit més del 50% del vot. Xifres totalment històriques.

Per altra banda, hi trobem Alaior, un dels principals bastions del partit on ja el 2019 van obtenir el 45,7% del vot, i aquestes eleccions ha obtingut el 47,6%.

El PSOE manté els 4 consellers

El PSOE manté els resultats en la majoria dels municipis, fins i tot incrementant un o dos punts percentuals a Ferreries, Alaior i als municipis del Llevant de l’illa: Maó, Es Castell i Sant Lluís. Però a Es Mercadal i a Es Migjorn, baixen 3 i 5 punts respectivament. 

Aquests resultats els permeten mantenir els 4 consellers i ubicar-se sobre el llindar dels 10.000 vots al Consell de Menorca que ja havien obtingut fa 4 anys.

Més per Menorca passa de 3 consellers a 2

Que Més per Menorca perdi un conseller no escenifica per a la formació uns mals resultats, al contrari, s’estabilitzen. Si perden el conseller és perquè el Partit Popular ha incrementat substancialment el nombre total de vots obtinguts.

Un dels reptes que tenia Més per Menorca era estendre la seva formació al Llevant de l’illa, i així ho han aconseguit, millorant els resultats a Maó, Es Castell i Sant Lluís.

Per contra, han perdut suports a la part ponent de Menorca, concretament a Ciutadella i Ferreries. Fet que s’explica essencialment en el cas de Ciutadella pel preu de governar i mantenir l’alcaldia, però a Ferreries, tot i governar una agrupació d’electors, sovint se l’associa amb Més per Menorca, fet que hagi suposat una pèrdua de 8 punts percentuals al municipi.

Unides Podem perd el conseller per 33 vots

A la majoria dels municipis, igual que a la resta de les Illes Balears, la baixada de suports cap a Unides Podem és evident. Però en el cas de Menorca, on es concentra el seu votant? Principalment al Llevant de l’illa; Maó, i especialment a Es Castell i Sant Lluís. Essent Es Castell el municipi de les Illes Balears amb major percentatge de vot d’Unides Podem (7,63% en el Consell de Menorca, i 8,79% al Parlament).

Per contra, sembla no atraure els votants dels municipis petits, com Ferreries i Es Migjorn, sense superar el 5% del vot. Mateixa situació en què es troba Vox, que tampoc aconsegueix superar el llindar del 5% en els municipis de menys de 5000 habitants a Menorca.

Vox obté representació

Va ser amb el 80% d’escrutat que Vox entrava al consistori insular. Dels resultats assolits als municipis, sorprèn el 8% de vot obtingut al municipi d’Es Mercadal. Per la resta, té una casuística molt similar a la que té Unides Podem a tota l’illa: pocs suports als municipis amb pocs habitants i fort a Maó, Es Castell i Sant Lluís.

Tot i que Menorca sigui una illa petita, les dades demostren que el comportament i preferències de l’electorat menorquí no és gens uniforme, sinó que es veuen unes tendències determinades als municipis de l’est i a l’oest de l’illa, on segurament hi tinguin a veure les migracions, classe social, nivell d’estudis o el cost de governar. És aquí on de crear un centre d’estudis autonòmics podria donar resposta a tots aquests comportaments.