Grup d'anàlisi política i social compromès amb el debat rigorós i autocentrat. Ho feim a través de dades i arguments oberts a la crítica.
Autors:
Julián Claramunt - @jclarama12
Llorenç Soler - @llorenc_soler
Guillermo Bezzina - @G_Bezzina
Toni Barber Fedelich - @ToniBarber96
Irene Sánchez Campins - @irenescampins
Victor Picó Gutiérrez - @vitopico
La taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) a les Illes Balears és del 22%, mentre que la població que viu en situació de carència material severa és del 8,1%. Si bé Balears se situa lleugerament per sota de la mitjana de l'estat, alguns territoris com Navarra o el País Basc ens queden encara molt lluny. Per exemple, la taxa AROPE a Navarra és d'un 14,5%. Les dades relatives al nostre mercat de treball sí que són emperò pitjors, especialment en perspectiva comparada. Per l'any 2020, la mitjana salarial a Balears era de 23.881 euros, uns 1500 euros per sota que la mitjana estatal, 2000 per sota de Navarra i quasi 3000 per sota del País Basc (INE). Aquestes situacions de pobresa i vulnerabilitat laboral, sumada a l'increment exagerat en els preus del lloguer i els problemes d'accés de l'habitatge que pateixen les famílies illenques, han situat la política d'habitatge en el punt de mira en aquestes eleccions.
En aquest context, el present article té per objectiu recollir i analitzar comparativament les principals propostes dels diferents partits en aquest àmbit de política pública. Aquest és el primer de 4 articles on des de Passes Perdudes compararem diferents polítiques públiques dels programes electorals. Cal puntualitzar, tanmateix, que davant la infinitat de punts i propostes existents en els programes, aquí s'ha fet una selecció de les que hem considerat més rellevants, o que es troben de manera transversal entre formacions. En general, ens centram en propostes de regulació de lloguer (de preus i turístic), habitatge públic (i lloguer social) i reformes fiscals.
El model regulador de l'esquerra vs la no regulació de la dreta
Tant MÉS per Mallorca com Més per Menorca proposen limitar els increments dels preus del lloguer o establir un lloguer màxim, dotant els municipis de capacitat de delimitar zones tensades amb rendes abusives. El primer també suggereix que els preus del lloguer en els habitatges públics no superin el 30% dels ingressos. Ambdós partits aposten també per la regulació el lloguer turístic.
MÉS per Mallorca proposa regular la durada de les llicències de lloguer vacacional per, una vegada expirades, hagin de sortir del mercat per via venda o via lloguer de llarga estada. MÉS per Menorca pretén treballar contra l'oferta il·legal, reforçar el servei d'inspecció per fer complir la zonificació i prohibir comercialitzar estades turístiques als nuclis urbans. Per això, proposen ampliar la plantilla d'inspectors turístics i posar en el mercat de lloguer aquests habitatges per als residents.
Gent x Formentera pretén implementar un Servei d'Inspecció més potent per garantir l'equilibri entre lloguers turístics i habitatge per tot l'any.
Podemos pretén declarar totes les Illes zona tensada per així limitar el preu del lloguer, així com agilitzar els processos de sanció al lloguer turístic il·legal i millorar la seva eficàcia.
Per la seva banda, el PSIB-PSOE estableix el foment de la baixada de preus al mercat de lloguer, però només menciona la fixació d'un preu màxim per lloguers nous. Pel que fa al lloguer turístic il·legal, aquesta formació indica que continuarà reclamant a Europa una modificació de la normativa comunitària per poder sancionar a les plataformes digitals intermediàries quan no compleixin amb la llei.
El model d'El Pi és diferent. El partit en qüestió no proposa regular el preu del lloguer, però, en canvi, sí que proposa defensar el lloguer turístic legal i reglat, controlant l'oferta il·legal, i argumentant que aquest tipus de turisme beneficia a molts illencs econòmicament. També defensen que estigui permès el lloguer turístic a sòl rústic protegit.
El Partit Popular no proposa cap regulació del lloguer, tampoc del turístic. El que vol implementar és un programa anomenat “Lloguer Segur” basat en la interacció entre propietaris, persones que cerquen lloguer i Govern. La finalitat del programa és assegurar preus assequibles, garanties de cobrament, rehabilitació de l'habitatge i recuperació d'aquest en bon estat per part dels propietaris.
Ciudadanos no té cap proposta de regulació de lloguer, ni sobre els preus ni sobre l'oferta de lloguer turístic il·legal.
Increment de recursos per l'habitatge públic de l'esquerra vs l'aposta de més habitatge públic amb més pes a la iniciativa privada de la dreta
En aquest àmbit de la política d'habitatge les propostes són múltiples per part dels partits illencs. MÉS per Mallorca ha proposat incrementar el percentatge obligatori a dedicar a habitatges de protecció oficial en nous creixements urbanístics, del 30% a un mínim del 70%. Per altra banda, també proposen programes específics per adquirir i rehabilitar habitatges buits per convertir-los en habitatge públic per lloguer social, així com augmentar el parc públic mitjançant de la compra pública d'habitatges. Finalment, pretenen garantir l'habitatge a dones que afrontin violències masclistes.
MÉS per Menorca promet exigir al Govern l'increment del pressupost anual dedicat a parc públic d'habitatge de protecció oficial, amb l'objectiu d'assolir dos-cents habitatges de protecció oficial cada any durant els pròxims deu anys a Menorca. Pel que fa a habitatge públic, suggereixen fomentar la seva rehabilitació amb criteris d'accés que prioritzin l'estat de vulnerabilitat econòmica de les famílies o les persones, amb atenció especial a l'allotjament de persones joves, famílies monoparentals i persones grans.
Gent x Formentera proposa la signatura d'un conveni amb el Govern balear per dotar econòmicament l'illa i que el Consell pugui crear un Servei d'Acompanyament a l'Habitatge i una borsa d'habitatge per a tot l'any. També vetllaran per la construcció d'una nova promoció d'Habitatges de Protecció Oficial en règim de lloguer –un cop cedit a l'IBAVI un terreny a Sant Ferran–. Proposen també noves mesures per facilitar l'accés a l'habitatge pels col·lectius més vulnerables i a les dones víctimes de violència de gènere. Per acabar, volen reclamar que el Govern Balear mantengui i incrementi els ajuts al lloguer social per a la gent jove.
Podemos proposa ampliar el parc d'habitatge públic destinat als i les menors de 35 anys i crear-ne un per dones víctimes de violència masclista. Per altra banda, proposa obligar a la SAREB a dedicar els seus 381 habitatges i el sòl urbanitzable que té en propietat al lloguer social. En últim lloc, pretenen garantir que els municipis tinguin un mínim d'un 15% de parc d'habitatge social i públic l'any 2030, dotant-los de suport financer a través d'un nou fons específic.
El PSIB-PSOE proposa un pacte social amb partits, actors socials i resta d'administracions durant els primers tres meses de legislatura per generar sòl i recursos financers perquè el 30% del parc residencial siguin habitatges a preu limitat i assequible –habitatge protegit o a preu taxat, tant públic com privat–. També proposen duplicar el pressupost autonòmic dedicat a habitatge per incrementar parc públic i incentivar construcció privada a preu taxat, així com la creació d'una nova empresa de gestió d'habitatge, que involucri el sector privat, per tal d'habilitar l'actuació en sòl vacant en àrees urbanes en mans de grans tenidors. Finalment, es proposen cooperatives i projectes públics i privats d'habitatge col·lectiu per fomentar el “cohousing” i el “coliving”.
La proposta més ambiciosa d'El Pi en termes d'habitatge públic és la promoció d'una borsa d'habitatges destinats a joves amb condicions específiques per tal de promoure la seva emancipació, així com reclamar a l'estat quarters i residències militars per habitatge de protecció pública, i fer el mateix amb hotels obsolets i Son Busquets. Per acabar, proposen un canvi de normativa enfocada al turisme per poder edificar als solars vacants edificis en coliving, especialment a les ciutats i nuclis de costa, per poder allotjar a treballadors de temporada.
El Partit Popular fa èmfasi en tres punts. Primer, impulsar el programa “Build to rent”, dedicat a cedir sòl públic a la iniciativa privada per a la promoció d'habitatge de lloguer a preu taxat. Segon, impulsar el “coliving” i el “cohousing” per treballadors de temporada i estudiants. Per últim, construir noves promocions públiques de lloguer social per famílies i persones vulnerables, sense especificar col·lectius o percentatges mínims d'habitatge públic.
Ciudadanos, per la seva banda, proposa incrementar l'oferta d'habitatge –sense especificar si és públic o no– simplificant processos administratius i agilitzant concessions de llicències per nous habitatges, a través d'un pacte de col·laboració público privada. També proposen incrementar l'oferta d'habitatge de lloguer social i potenciar la VPO el lloguer de finançament públic i promoció privada. En últim lloc, exposen la flexibilització dels contractes de lloguer, sense desenvolupar detalls sobre aquest punt.
Rebaixes i incentius fiscals com a proposta quasi transversal per facilitar l'accés a l'habitatge, eliminació d'impostos per part de la dreta
Les propostes de modificació de la normativa tributària, les rebaixes fiscals o què es fa amb l'impost de successions o amb l'impost de transmissions patrimonials són punts essencials de la política d'habitatge. Especialment en aquest àmbit, les propostes entre els dos blocs son immenses, fins al punt de poder parlar d'una nova clivella: la de la propietat.
MÉS per Mallorca pretén implementar rebaixes fiscals per a les propietats si es lloguen a menors de 30 anys –amb l'excepció dels grans tenidors o persones jurídiques. També proposen que els impostos per la compravenda d'habitatge siguin progressius per trams, en funció del patrimoni, beneficiant així a les rendes mitjanes i baixes.
MÉS per Menorca proposa en canvi la reducció de l'impost de transmissions patrimonials per a l'adquisició d'immobles de baix import, gravant amb un tipus “molt més alt” l'adquisició d'habitatges de luxe. De manera similar, indiquen que implementaran incentius fiscals, bonificacions i exempcions als propietaris que ofereixin els seus immobles a l'Administració o els posin a disposició de borses socials d'habitatge.
Podem proposa per la seva banda la creació d'un nou impost, en particular sobre els habitatges buits.
Mentrestant, el PSIB-PSOE vol reforçar a nova llei estatal posant la deducció estatal al màxim permès (90%) i treballar amb la resta d'institucions illenques per implementar nous avantatges fiscals, sense especificar quines. També expliquen que portaran a terme l'aplicació de fortes pujades a l'IBI dels habitatges buits de grans tenidors.
La proposta de política d'habitatge en aquest subàmbit és bastant àmplia en el bloc liberal-conservador.
El Pi, per exemple, proposa la modificació de la normativa tributària per a què l'adquisició del primer habitatge, deixant exempta la tributació per ciutadans illencs. En segon lloc, també proposen modificar la legislació oportuna per garantir la recuperació per part del propietari en un termini màxim d'un mes de l'habitatge llogat en cas d'impagaments de rendes o altres incompliments contractuals. A més, estableixen que les transmissions per herència d'habitatges, entre familiars de primer, segon, tercer i quart grau no tributaran a l'impost de successions.
El Partit Popular proposa una nova deducció d'un 15% sobre els rendiments pels propietaris que posin un habitatge al mercat de lloguer –de llarga durada–, així com ampliar la deducció per lloguer d'habitatge, amb una quota especial per menors de 30 anys, famílies nombroses, monoparentals o amb discapacitat. Una de les grans propostes, emperò, és la supressió de l'Impost de Transmissions Patrimonials per a la compra del primer habitatge habitual per persones per sota els 30 anys i persones amb discapacitat, per habitatges de fins 270.000 euros, amb possibilitat d'ampliació fins a 350.000 a zones tensades. També proposen una reducció del 50% d'aquest impost per la compra de primer habitatge usual per aquells sota 35 anys, famílies nombroses o monoparentals per habitatges –en els habitatges del mateix valor–.
Finalment, les propostes principals de Ciudadanos són tres. La primera, la dotació de “major seguretat jurídica” als propietaris través de garanties i incentius fiscals per desgravar els lloguers de llarga duració i “facilitant la resolució de conflictes” amb els llogaters, gràcies a l'arbitratge. La segona, la bonificació del 80% de l'IRPF pel lloguer a joves menors de 35 anys. La tercera i última, l'eliminació de I'Impost de Transmissions Patrimonials per a la compra del primer habitatge.
Aposta decidida de l'esquerra de limitar la compra d'habitatge a no residents. El Pi com a “outsider” al centredreta
Molts són els debats sobre política d'habitatge que aquest article no pot abordar per qüestió d'espai –com les ajudes de lloguer específiques, per exemple–. Sí que voldria tancar l'anàlisi comparada, però, fent un cop d'ull a un tema que ha entrat a l'agenda política durant els darrers mesos: la prohibició o la limitació de compra d'habitatge als no residents, així com el tema del visat d'or. En aquest sentit:
Si res és evident una vegada analitzats els programes electorals de cada partit és que l'esquerra i la dreta tenen dos models d'habitatge molt distints.
En aquest sentit, el bloc liberal-conservador (PP, Ciudadanos i El Pi) no proposa cap regulació dels preus del lloguer –és a dir, establir preus màxims–, ni tampoc de l'oferta turística il·legal. Per contra, El Pi considera el lloguer turístic una font de promoció econòmica per a les Balears, encara que suggerint cert control. Per contra, el PP i Ciudadanos no parlen del tema i proposen “blindar” els propietaris. El bloc de l'esquerra i centreesquerra (Podemos, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Gent x Formentera) sí que parla de limitar els preus i regular el lloguer turístic i inclús de recuperar aquests habitatges dedicats al lloguer turístic per al lloguer residencial de llarg termini.
L'èmfasi que fan els dos blocs en termes d'habitatge públic i lloguer social també és diferent, atès que el PP, Ciudadanos i El Pi proposen un model on la iniciativa privada hi té més pes. Cal mencionar, tanmateix, les propostes de “coliving” i “cohousing” han estat proposades només pel PP, PSIB-PSOE i El Pi.
Les rebaixes fiscals o què es fa amb l'impost de successions o amb l'impost de transmissions patrimonials han estat múltiples i variades. La limitació de compra d'habitatge a no residents i la supressió del visat daurat també han estat dos punts de conflicte entre blocs (esquerra-dreta), amb l'excepció d'El Pi, que també proposa estudiar el primer punt.
La taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) a les Illes Balears és del 22%, mentre que la població que viu en situació de carència material severa és del 8,1%. Si bé Balears se situa lleugerament per sota de la mitjana de l'estat, alguns territoris com Navarra o el País Basc ens queden encara molt lluny. Per exemple, la taxa AROPE a Navarra és d'un 14,5%. Les dades relatives al nostre mercat de treball sí que són emperò pitjors, especialment en perspectiva comparada. Per l'any 2020, la mitjana salarial a Balears era de 23.881 euros, uns 1500 euros per sota que la mitjana estatal, 2000 per sota de Navarra i quasi 3000 per sota del País Basc (INE). Aquestes situacions de pobresa i vulnerabilitat laboral, sumada a l'increment exagerat en els preus del lloguer i els problemes d'accés de l'habitatge que pateixen les famílies illenques, han situat la política d'habitatge en el punt de mira en aquestes eleccions.
En aquest context, el present article té per objectiu recollir i analitzar comparativament les principals propostes dels diferents partits en aquest àmbit de política pública. Aquest és el primer de 4 articles on des de Passes Perdudes compararem diferents polítiques públiques dels programes electorals. Cal puntualitzar, tanmateix, que davant la infinitat de punts i propostes existents en els programes, aquí s'ha fet una selecció de les que hem considerat més rellevants, o que es troben de manera transversal entre formacions. En general, ens centram en propostes de regulació de lloguer (de preus i turístic), habitatge públic (i lloguer social) i reformes fiscals.