Ada Colau: “No volem anar a l'ajuntament per tenir algun regidor, volem guanyar”

Després de cinc anys com a portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i d'esdevenir un referent de la mobilització ciutadana, Ada Colau va deixar la seva funció en primera línia de la PAH per embarcar-se en un nou projecte. Ara és una de les portaveus de Guanyem Barcelona, una plataforma ciutadana que es va presentar oficialment dijous a Barcelona i pretén impulsar una candidatura de ruptura per a les municipals. Colau insisteix que no és una iniciativa personal, però admet que pot tenir una funció clau com a figura de consens. En aquesta entrevista amb Catalunya Plural comenta el projecte, la situació de la ciutat i com s'imagina aquesta confluència.

Fa un any i mig ens deia que ICV-EUiA o CUP li havien ofert presentar-se a les autonòmiques, però que no acceptaria presentar si no fos part d'un procés obert. Què ha canviat en aquest temps?

Sempre que em diuen que no faig política contesto que faig política en majúscules, perquè la política hauria de ser el que s'està fent avui fora dels partits, que és donar resposta a les necessitats de la gent i organitzar-nos col·lectivament per millorar les condicions de vida de la majoria. Aturar desnonaments, forçar els bancs a negociar, defensar la sanitat pública... Tot això és política. Una altra cosa és la política institucional. El que sempre he dit és que descartava un fitxatge per un partit concret. Ho deia fa un any i mig i ho mantinc avui. Descarto completament els fitxatges individuals perquè no ajuden a fer el canvi que avui necessitem.

Com és aquest canvi?

El que percebo en el meu entorn és que la gent ja no vol delegar. La política de delegar en un vot cada quatre anys s'ha esgotat i la gent vol tornar a ser protagonista. Calen processos amplis i col·lectius que desbordin aquestes maneres de fer i comencin a posar en pràctica altres maneres democràtiques que van molt més enllà de les eleccions. Guanyem Barcelona és un intent en aquest sentit, com hi ha molts altres. No tenim l'arrogància de pensar ni que som els primers ni que som els millors.

Per què l'àmbit municipal?

Si volem renovar la democràcia, si volem més i millor democràcia, cal començar pel territori de màxima proximitat on ja ens estem trobant en el dia a dia, on ja ens coneixem, i a partir del nostre territori més proper intentar arribar a les institucions. Però l'aposta de Guanyem Barcelona, i en aquest sentit seria diferent d'un partit polític, no és arribar a la institució per ocupar el lloc d'un altre, sinó per transformar-la.

En aquest any i mig hem pogut veure l'experiència de la CUP, que ha entrat al Parlament, un espai on no participava. Li ha semblat útil aquesta proposta, que va obtenir tres diputats?

Ha estat molt positiu que la CUP entrés al Parlament per fer visible el desig que la política sigui una altra cosa, que es diguin les coses pel seu nom i, en aquest sentit, crec que especialment David Fernàndez ha fet un treball que li hem d'agrair tota la ciutadania i que evidentment ha estat molt útil.

Però el projecte de Guanyem és diferent.

Guanyem Barcelona fa una reflexió una mica diferent. Sí que ens vam plantejar la idea d'anar a les institucions gent que habitualment no ho fa, que s'ha mantingut en sectors professionals, veïnals o de col·lectius socials, però vam decidir fer-ho amb la intenció de guanyar. No volem anar a l'ajuntament per tenir algun regidor i fer de Pepito Grillo, el que volem és anar a guanyar per començar a canviar les coses i demostrar que es pot fer d'una manera diferent.

Proposeu una confluència al voltant d'uns objectius comuns, però en la gestió de la ciutat hi ha temes que van més enllà d'aquests mínims.

El que diem és que hi ha objectius de mínims que han de ser els llocs de confluència perquè és en el que estem tots d'acord. Després clar que hi ha molts temes de gestió, però per sort Barcelona compta amb una societat civil molt organitzada i amb moltes capacitats.

Posem un cas concret com el de Can Vies. Si guanyen l'ajuntament, com gestionarien un conflicte com el que es va generar?

Can Vies es va convertir en un conflicte per culpa de l'Ajuntament, però no era d'entrada un conflicte. En la visió de la política ciutadana que defensem, Can Vies s'hauria de veure com un actiu de la ciutat. Un actiu comunitari que estava fent barri, creant cohesió social, un equipament que generava activitats culturals i solidàries, que és el que necessita una ciutat democràtica. Això van i s'ho carreguen amb la pitjor de les fórmules que és la violència, la repressió, una ordre judicial, un desnonament i un enderroc. Una acció absolutament violenta. I aquí és on generen el conflicte que no existia. Es nota que Xavier Trias no coneix el territori, els barris, perquè si els conegués sabria que aquesta és la pitjor intervenció que es podia fer a Can Vies. Si el barri de Sants hauria pogut gestionar el seu dia a dia segur que Can Vies mai hagués estat un problema, al contrari, hauria tret el millor del seu potencial.

Però també hi havia veïns que no estaven contents. Un centenar van muntar una assemblea contra Can Vies.

Però amb una acció governamental que marca el debat i alguns mitjans de comunicació seguidistes que amplifiquen un problema que no existia. I bé, hi va haver aquesta assemblea, però també hi va haver una manifestació de milers de persones que diuen el contrari.

En qualsevol cas és un tema que ha de gestionar l'ajuntament. I aquí entra Guanyem.

Clar. Que la nostra proposta sigui majoritària és una intuïció que tenim, però no ho donem per fet. Precisament per això Guanyem Barcelona surt amb una hipòtesi que cal validar. En el nostre entorn percebem que la ciutadania en general creu que les nostres diferències són valuoses i són un potencial, però ara mateix no han de servir per fragmentarnos sinó que hem de ser capaços de, sense renunciar-hi, sumar-nos per objectius prioritaris i canviar les coses, perquè la vida de la gent està en joc. No fem això per capritx o per oci, sinó perquè hi ha una necessitat. Fem aquest període de validació d'ara a setembre, esperem recollir com a mínim 30.000 signatures i si ens les donen donarem el següent pas. No cometem la supèrbia de tenir un procés preestablert, que és una cosa més pròpia de la vella política.

Els que impulsen aquest procés porten molts anys lluitant per la ciutat des de diferents espais. La situació ara és pitjor que fa tres anys? Per què fer aquest pas ara?

És veritat que no hi ha un canvi radical. Sí que hi ha un aprofundiment de la crisi, de manera que les condicions de vida cada dia empitjoren més. Augmenten les desigualtats, també entre els barris de Barcelona. Tampoc hi ha hagut un canvi radical entre el govern de Xavier Trias i els anteriors, perquè el procés de mercantilització de la ciutat el van començar governs anteriors liderats pel partit socialista. Contra aquest model estem lluitant. Però si tenim la sensació que la ciutat se'ns escapa de les mans. Barcelona té moltes coses bones, és una ciutat que ens agrada, i el millor de Barcelona precisament és el que han fet els seus barris. Grans conquestes que han vingut d'aquest teixit social tan ric i tan organitzat. Però alhora aquesta dinàmica de vendre la ciutat i els seus espais públics, que és un fenomen no només local, sinó també global, és un procés que va a més i que converteix la ciutat en una marca que cal vendre internacionalment.

En quins aspectes concrets es veu aquesta venda de la ciutat?

Al Paral·lel hi ha un pla que es fa contra l'opinió dels veïns per convertir-lo en un parc temàtic per a tots els creueristes que arriben per Drassanes. El port de Barcelona es privatitza per fer una marina de luxe al servei de les màfies que arriben en iots. I així és com, a poc a poc, es va perdent la ciutat.

El turisme és un problema?

No és que estiguem contra el turisme, però sí d'aquesta indústria del turisme, on grans hoteleres i grans multinacionals treuen beneficis un cop més a canvi de precaritzar a la majoria de la gent i d'expulsar indirectament als veïns i veïnes. El turisme de masses i aquesta Barcelona d'aparador provoca un augment de preus d'habitatge, un impacte en el preu dels comerços, que a poc a poc va expulsant els veïns i veïnes de diferents barris. Això abans només passava a Ciutat Vella però s'està expandint cada vegada més, està arribant al Paral·lel, a Sants, a altres zones de la ciutat, i crec que cada vegada més hi ha una percepció ciutadana que ens estan prenent la ciutat i que, o ens impliquem, o ens la trauran del tot. Contra aquest model és contra el que també es proposa Guanyem Barcelona.

Una pregunta de sí o no. Ada Colau es presentarà com a candidata a alcaldable de Guanyem?

Depèn ... [Rialles].

De què depèn?

Primer depèn que es produeixi aquesta validació de 30.000 signatures i que hi hagi un bon feedback. El següent pas també serà que es donin els elements suficients de confluència. En aquest moment és quan Guanyem Barcelona, amb tota la gent que participi en aquest moment, que ha de ser molta més de la que participa avui, haurà de decidir com es tria aquests candidats.

I, un cop passi això, estaria disposada a postular-se?

No tinc cap ambició personal de fer carrera política i ho he demostrat. He tingut maneres molt més fàcils de fer carrera política i podria ser diputada, per tant no és una qüestió d'ambició personal. Però si puc ajudar com a cara visible o com a figura de consens que surti un projecte com el que proposa Guanyem Barcelona, una aposta que em sembla que val la pena, estic disposada a ser una eventual candidata.

Ha condicionat la candidatura a la confluència, però posem que una o diverses formacions decidissin no sumar-s'hi. ¿Guanyem aniria com una candidatura pròpia?

Guanyem Barcelona no depèn que una formació política concreta digui sí o no. Vol ser un procés molt més ampli. Primer interpel·la una majoria social no organitzada, a una ciutadania que no està ni en espais movimentistes ni en polítics. Després d'això, vol comptar amb els barris ja organitzats, amb els moviments i també amb les forces polítiques, que són diverses, ICV, EUiA, les CUP, Podem, Procés Constituent i fins i tot s'ha parlat amb persones de l'entorn d'Esquerra perquè en teoria, pels seus principis, no haurien de descartar entrar en aquesta confluència, encara que sabem que ara mateix estan molt més propers a CiU. Però nosaltres no descartem ningú excepte als partits del règim.

En les europees hi ha hagut diverses candidatures separades i els ha anat més o menys bé. De fet, sembla que els ha anat millor per separat del que els podria haver anat juntes.

La pregunta és: el resultat de les europees ha estat un bon resultat? Depèn. Respecte a les anteriors sí, però està molt lluny de guanyar. Nosaltres volem guanyar, és la gran diferència. I per guanyar t'asseguro que has de sumar esforços. Qualsevol que vagi per la seva banda i pretengui guanyar està pecant d'arrogància.

Quina ha estat fins ara la relació amb els partits?

Hi ha una comissió que ha entrat en contacte amb aquestes formacions per informar-los que anàvem a sortir amb aquest projecte. Estem en contra que hi hagi negociacions en despatxos i a les fosques. El que es faci que es faci amb transparència i honestedat. Fins ara només s'ha informat del projecte, perquè fos pres com una invitació. Aquesta comissió mantindrà el contacte amb les formacions polítiques, no només amb elles però també amb elles, i anirem veient. No hi ha un camí preestablert, hem de veure què posa cadascú com a mínims i prioritats, i si això fa possible la confluència o no.

Es podria esperar que cap partit entri en aquesta aventura per treure menys representants dels que obtindria en solitari, i això podria condicionar la llista.

Diria que aquesta és una forma de veure-ho en sentit clàssic i, també, miop.

Sí, és una òptica de negociació política clàssica, però també són cartes que es juguen, no?

Jo tinc l'esperança que Guanyem Barcelona sigui capaç de mobilitzar milers de persones que els diguin a aquestes formacions polítiques què és el que volen. I que siguin elles les que assumeixin la responsabilitat de tenir milers de persones que els estan demanant alguna cosa i dir-los que no. No seré jo qui li digui a Iniciativa o les CUP què ha de fer, ho hauran de fer milers de persones. I aquí que cadascú es posicioni i assumeixi les conseqüències.

Seria coherent confluir amb partits o amb persones que tenen responsabilitat en el model polític contra el qual lluita Guanyem?

Parlem d'Iniciativa?

Sí, però no només. Ha dit que també hi ha hagut contactes amb ERC, per exemple. Què es requeriria a aquest tipus de formacions per seguir endavant?

Guanyem descarta d'entrada a partits del règim que tenen responsabilitat directa no només en el model de ciutat sinó en el de país. Això exclou el PP, el PSOE i CiU. És veritat que per exemple Iniciativa i Esquerra han participat d'alguns governs, municipals o autonòmics, i cal demanar-los responsabilitats per les coses que han fet. I ho hem fet, jo he participat en protestes contra aquests governs i els he exigit responsabilitats. Ara bé, hi ha diferències. Hi ha uns partits que són responsables i altres que se'ls pot acusar més aviat de covardia o de seguidisme de decisions d'altres, perquè han estat en minoria i no han tingut tanta capacitat per decidir les polítiques. Tot i això recalco que són responsables. També hi ha diferències en els nivells de corrupció, hi ha uns amb àmplia corrupció i altres on els casos són fenòmens més aïllats. El més important és que tant Iniciativa com Esquerra han donat missatges que eren conscients que calia renovar-se, que calia canviar la política, que estaven escoltant el missatge de la ciutadania i que estaven en processos interns d'ampliar les pràctiques democràtiques. Bé, doncs ara tenen l'ocasió de demostrar-ho. I en qualsevol cas, això no vol dir que no els criticarem el que sigui criticable.

Es pot confluir amb partits que tenen pactes, per exemple, amb el PSC a diputacions? I sobre el tema de la Diputació de Barcelona, han pensat com designaran representants?

Com estar a la Diputació no ens ho hem plantejat. El que sí tenim clar és que cal auditar la Diputació i els consells comarcals. La Diputació és un lloc encara més opac que l'ajuntament, és una zona fosca de la democràcia que caldria obrir i democratitzar. Però si Guanyem arriba a l'ajuntament serà la ciutadania la que decideixi què fer amb la Diputació.

Una de les coses que molta gent es pregunta és per què crear un espai de confluència nou en lloc de incorporar-vos a altres espais que ja hi havia.

Com quin?

Les Trobades Populars Municipalistes, per exemple.

Les Trobades Municipalistes són per a nosaltres una molt bona notícia i és un lloc on participar i aprendre. Però és un espai impulsat per un sector molt concret vinculat a la CUP. Un lloc en el que molta gent que participa també està a Guanyem, però creiem que no és suficient per guanyar Barcelona.

Per les reaccions, sembla que l'espai de l'esquerra independentista té alguns recels amb la confluència que proposa Guanyem.

Hi ha recels en molts llocs. Sobretot en aquells llocs més organitzats i polititzats. Però també hi ha recels a Iniciativa, on hi ha sectors més favorables que altres. Gent que no vol perdre poder, que pot veure això com una amenaça... Però nosaltres apostem per visibilitzar aquest desig d'una majoria social no representada políticament per fer reflexionar a aquests partits sobre la necessitat d'anteposar l'interès general.

Doncs hem vist Iniciativa saludar el projecte de Guanyem amb gran entusiasme.

A mi m'arriba de tot. El que no sabem és si aquest entusiasme és un missatge als seus votants, si és un missatge sincer o no... Estic segura que els seus votants volen una confluència, d'això no en tinc cap dubte. I per tant Iniciativa ha de donar un missatge positiu cap al que volen els seus votants. Però a partir d'aquí el que importa és que nosaltres plantegem la confluència en base a objectius i pràctiques comunes, i aquí és on Iniciativa, i tots, s'hauran de definir. Estan disposats a reduir els sous com plantegem? Estan disposats a limitar mandats? Que no hi hagi acumulació de càrrecs? Que hi hagi fiscalització, rendició de comptes i revocació? D'això n'hem de parlar amb Iniciativa, més enllà de les declaracions en premsa.

Quan parlem d'aquests requisits, entenc que se circumscriuen a la ciutat de Barcelona, oi?

És clar, la proposta sorgeix des de Barcelona. Després això pot impulsar processos en altres llocs. De fet ens ha passat. Només presentar la proposta han aparegut intents de rèplica en altres llocs.

Com veieu altres projectes “Guanyem” en altres ciutats de Catalunya?

És una senyal dels temps. Guanyem Barcelona no és la idea d'un boig, respon a un sentir majoritari. Quan se li ha posat nom a aquest procés a Barcelona és lògic que tingui replicabilitat, com també va passar amb Procés Constituent, amb Podem o amb les CUP. És evident que l'anàlisi de Guanyem no és només de Barcelona, és una impugnació al règim en general, i en aquest sentit estem encantats d'articular-nos amb moltes iniciatives que puguin sorgir.

Des de l'ajuntament de Barcelona es pot impugnar el règim, des del punt de vista de les competències municipals?

L'Ajuntament de Barcelona té competències per fer molt més en matèria d'habitatge, d'espai públic, o de sanitat. Pot fer que ningú es quedi exclòs de la sanitat o reduir llistes d'espera aportant més recursos. O el tema de les escoles bressol, que hi ha un model emblemàtic a Barcelona amb una comunitat educativa molt forta i molt capaç, i una gestió comunitària de llars d'infants, que ara mateix s'intenten privatitzar i robar el que s'ha construït col·lectivament. Però a més, on no hi ha competències, igualment s'ha d'actuar.

Vol dir actuar com a administració?

Sí. Cal contestar aquest discurs de les competències. En matèria de drets fonamentals qualsevol administració ha de ser competent. No accepto que una administració em digui que en matèria d'immigració no pot fer res. Si hi ha una persona al teu municipi a la qual se l'està tancant en un Centre d'Internament d'Estrangers, que és com un camp de concentració on l'està torturant i fins i tot matant, això és competència teva, m'és igual el que en diguin les lleis. I això és part de la transformació institucional que volem fer.

Posem aquesta situació: Guanyem Barcelona surt de les eleccions com a segona força política. Cal pactar. Com es decidiria en cas d'una negociació així? Seria practicable un model assamblearista per això?

Està per decidir. El que és segur és que Guanyem apostaria per formes horitzontals de presa de decisions, on tothom pugui opinar. Cal anar amb compte en no reduir la política horitzontal a simplement l'assemblea. L'assemblea és una eina més, però es poden fer comissions, es poden fer grups de treball, delegar la confiança per a la presa de determinades decisions, l'important és que després hi hagi formes de fiscalitzar, retre comptes o revocar decisions. Això és política horitzontal.

Ha afirmat que es planteja votar Sí Sí a la consulta independentista del 9-N.

En principi. Depèn del debat. Perquè no sóc ni nacionalista ni independentista, ni ho he estat mai, i de fet tinc molt vincles amb gent de l'Estat. Tinc família, tinc amics i odio qualsevol versió nacionalista identitària que plantegi el tema del referèndum com un enfrontament entre pobles català i espanyol. A mi això em produeix repugnància. I més quan vinc de ser portaveu d'un moviment d'àmbit estatal on he estat lluitant colze a colze amb companys i companyes a tot l'Estat contra l'abús dels bancs i la complicitat amb les administracions tant catalanes com espanyoles.

I quina és la seva raó per votar a favor de la independència?

A Catalunya hi ha un procés pel dret a decidir, un dret fonamental i democrocràtic en el que crec profundament. Si no s'interpreta en la versió identitària de posar fronteres sinó en sentit democràtic, aquí veig una oportunitat de ruptura amb el règim i crec que el vot del “Sí Sí” és la millor oportunitat per al procés constituent, no només per a Catalunya sinó per a la resta dels pobles d'Espanya també. Però és cert que veig amb recel i desconfiança la utilització política que es fa de la mobilització ciutadana. Mentre aquest procés democràtic sigui liderat per la ciutadania crec que serà un èxit i cal donar-li suport. Però si es converteix en una eina que utilitzen els partits per enfrontar-se entre si a costa de la població, aquí cal marcar distància.

Però creu que això no ha arribat, és a dir, que el moviment segueix sent de lideratge popular, no?

En la seva majoria és un moviment popular. I de fet CiU mai hagués apostat pel dret a decidir ni per la independència, és insòlit i només s'explica perquè hi ha hagut una majoria ciutadana amb una forta mobilització que els ha desbordat.

L'eix nacional en la política catalana és ara mateix central.

A mi no em preocupa sempre que no s'utilitzi per tapar altres debats. Això és l'inacceptable. Que sigui un element central de radicalitat democràtica em sembla bé. Volem decidir sobre això? Fem-ho, i si cal desobeir es desobeeix. El que no pot ser és que alguns partits pretenguin allargar aquest debat, que no es resolgui mai, perquè sempre hi ha excuses per no fer aquesta consulta, i s'utilitzi per no parlar de que seguim pagant un deute il·legítim, privatitzant, fent retallades socials i per impedir un debat democràtic.

Tot això recorda l'eslògan de la CUP de “Independència per canviar-ho tot”.

Més aviat “Independència Real Ja”. Però independència de tot, de La Caixa, del Santander, del règim. Sobirania real.