El president de la Generalitat, Artur Mas, ha donat aquest dissabte l'últim pas cap a la consulta sobiranista en signar el decret de convocatòria per al 9 de novembre. El decret, que se sosté legalment en la llei de consultes aprovada la setmana passada per una àmplia majoria del Parlament i publicada aquest mateix dissabte, incorpora les preguntes pactades pels partits del bloc sobiranista el 12 de desembre: “Vol que Catalunya esdevingui un estat? en cas afirmatiu, ¿vol que aquest estat sigui independent?”.
En la seva compareixença després de la signatura de la convocatòria el president Mas ha destacat els aspectes que han guiat el procés polític. En primer lloc s'ha referit a les “amplies majories socials” que s'han significat a favor de la consulta a través de les mobilitzacions massives, l'última la manifestació en forma de 'V' de la Diada. En segon lloc s'ha referit al consens polític “dins de la pluralitat”, un consens que segons Mas entén que Catalunya és una nació i que contrasta “amb la negativa a tot i que no dóna solucions”, en referència a l'actitud immobilista de l'Executiu de Rajoy. Finalment, el president ha destacat que la convocatòria s'ha fet de forma legal, amb base en la llei de consultes, de la qual ha dit que és “constitucional i estaturaria”.
“Aquest decret és una eina que posem en mans dels 7,5 milions de catalans perquè decideixin el seu futur”, ha explicat Mas després d'anunciar que segueix obert a un pacte amb l'Estat per celebrar la consulta. “Hem estat i estem disposats a negociar les condicions de la consulta”, ha assegurat, tot i estar ja convocada. També ha enviat un missatge al poble espanyol, “amb el qual ens uneixen llaços profunds, i aquests llaços seguiran”, segons ha indicat. “Catalunya vol decidir democràtica i pacíficament el seu futur. A ningú pot el espantar que la ciutadania expressi els seus desitjos en una urna”, ha assegurat en castellà. Després s'ha referit en anglès a la comunitat internacional, a la qual li ha dit que Catalunya és “un poble que es vol manifestar”.
L'acte solemne ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, al qual hi han assistit el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i els diputats de la CUP, David Fernàndez i Quim Arrufat, a més de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i membres del Govern. En canvi, els líders d'ICV i EUiA, Joan Herrera i Joan Mena, han estat absents ja que van declinar la invitació perquè consideraven que es tracta d'un acte presidencial. Una gran concentració independentista, convocada per Òmnium Cultural i l'ANC, ha tingut lloc a Plaça Sant Jaume per mostrar el seu suport a la signatura, i es repetirà el dia que el Constitucional susengui el decret, segons han avançat les entitats.
Ara la campanya
El decret de convocatòria és el final del camí jurídic per a la consulta del 9-N. A partir d'aquí, comença la campanya dels partits i la preparació dels detalls tècnics sobre la votació. No obstant això, el Govern espanyol ja ha anunciat que impugnarà la convocatòria i la llei de consultes dilluns davant el Trinunal Constitucional que, en el mateix moment que admeti a tràmit el recurs, paralitzarà tots dos textos, deixant-los sense valided legal.
A l'espera de la reacció de l'Executiu de Rajoy, el Govern llançarà a partir de demà la campanya institucional per difondre la consulta i els seus detalls. Està previst que es posi en marxa una web institucional i que es faci publicitat del 9-N en els mitjans. També els partits podran començar les seves respectives campanyes.
Entre les particularitats de la votació, la llei estableix que ha de ser una consulta popular sense ser vinculant. Permet la votació a partir dels 16 anys i també dels ciutadans comunitaris que portin un any a Catalunya o els extracomunitaris si en porten tres. Contempla també el vot per dipòsit anticipat -a més del presencial el 9-N-, consistent en dipositar la papereta entre els dies 20 i 25 d'octubre en una institució habilitada que la remeti a la Mesa encarregada del recompte