El gest que el tinent d'alcaldia de Badalona, José Tellez, va dur a terme dimecres passat, quan va trencar l'ordre judicial que els obligava a mantenir l'ajuntament tancat per la festa del 12 d'octubre, va desencadenar una reacció en cadena que ha amenaçat amb posar fi a l'aventura de Badalona com a segona “ciutat del canvi” catalana.
La imatge de la desobediència institucional va ser suficient per remoure els equilibris interns que mantenen en el poder al Govern, format per Guanyem Badalona En comú (Podem, CUP i independents), ERC i ICV-EUiA, però que necessiten dels vots del PSC per tenir majoria, en un ple dominat pels 10 regidors del PP. Amb aquesta composició municipal, al líder català del PP i també del grup conservador a Badalona, Xavier García Albiol, li va faltar temps per acusar el PSC de connivència amb els desobedients.
“Si hi ha un gran culpable és el PSC, que permet amb els seus vots que la CUP governi sense haver guanyat les eleccions”, va llançar Albiol poques hores després que es produís la concentració davant l'ajuntament de Badalona que va acabar amb l'obertura simbòlica del consistori . Els socialistes van reaccionar immediatament en un comunicat on es mostraven oberts a explorar una alternativa de govern. Sempre, això sí, vetant la tornada del PP al govern local.
Cordó sanitari al PP més lepenista
Badalona va ser sota el mandat de Xavier García Albiol el més avançat laboratori del lepenisme amb què el PP flirteja a les zones on és minoritari. Un altre exemple d'això és Vitòria. Després de l'agressiva campanya de tints xenòfobs que el va alçar a l'alcaldia el 2011, Albiol va establir des de l'Ajuntament un discurs de duresa contra la immigració que aviat va contagiar a altres agrupacions populars de municipis propers. A la campanya de les municipals de 2015 l'“estil Albiol” va fer veritable furor a les ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Però aquest discurs, que a les urnes va funcionar, va demostrar els seus problemes un cop els grups municipals es van constituir. I és que, si bé el PP va aconseguir mantenir les seves posicions enmig d'una caiguda generalitzada, la resta de partits van realitzar diversos cordons sanitaris per treure'l de les alcaldies. Amb l'entrada i creixement de les confluències de l'esquerra alternativa, el PSC es va convertir en diversos diversos municipis en la frontissa que decantava la balança, i va fugir d'embrutar-se les mans donant alcaldies al PP més lepenista.
Bon exemple d'allò va ser Castelldefels, on el PSC va fer pujar l'alcaldia a la candidata d'ICV per apartar l'exalcalde Manu Reyes, del PP, que gairebé l'havia doblat en vots. A Badalona, els socialistes van fer la mateixa elecció, en aquest cas a favor de la Dolors Sabater, la candidata de la plataforma Guanyem Badalona, que unia Podem, la CUP i independents, que van formar govern al costat d'ERC i ICV-EUiA.
L'argument per un pacte d'investidura a cinc –tots els anteriors més el PSC– va ser clar: la necessitat de desallotjar un alcalde que havia fet campanya amb el lema “Netejant Badalona”, en clara referència a la immigració. Malgrat això, el PSC va deixar clar des del primer moment que no acceptaria gestos independentistes des de l'ajuntament de la tercera ciutat catalana. En un article publicat el dijous a Catalunya Plural, però, Jose Téllez assegurava que la decisió de funcionar el 12-O no era en rebuig a l'“espanyolitat” de la data sinó al que representa.
Conat de moció de censura
Dimecres passat, el PSC va donar per trencat el pacte d'investidura i, amb ell, la precària estabilitat sobre la que descansava el govern sobiranista i d'esquerres. Segons van explicar fonts del grup el dijous, mantenien contactes amb la resta de grups per intentar un govern alternatiu, del qual vetaven al PP. ERC i ICV-EUiA es van desmarcar de la maniobra, mentre que Ciutadans es va proposar com a artífex de l'acord.
En declaracions a aquest diari, Xavier García Albiol va retreure als socialistes la forma d'encarar la moció de censura, recordant-los que ni tan sols tenien els seients suficients per registrar la proposta al consistori. Tot i la voluntat del regidor de Ciutadans i, potser, d'un altre de CiU, el PSC necessita els vots del PP per desbancar Dolors Sabater. Però aquest dilluns García Albiol ha apretat encara més als socialistes i ha acceptat donar un pas enrere en les seves pretensions a tornar a l'alcaldia. El del PP ha acceptat quedar fora, sempre que el PSC expliqués amb quina altra força pretén governar.
L'operació ha estat avortada poques hores després pel reelegit líder del PSC, Miquel Iceta, assegurant que no anirien a la moció de la mà d'Albiol. La primera batalla que Iceta haurà d'assumir serà amb el PSOE, per la investidura de Mariano Rajoy, a la qual el català s'oposa. En aquest context, des de la seu socialista de Nicaragua cap element pot erosionar més la seva posició negociadora amb el PSOE que una aliança amb el PP a Badalona. Des de l'agrupació badalonina reconeixien l'autoritat d'Iceta a la tarda, acceptant reunir-se amb tots els grups i tornant a centrar les seves crítiques a Albiol.
Ni Albiol ni govern alternatiu
Diversos grups del govern de Badalona consultats donaven aquest dilluns a la tarda el conat de moció de censura per avortat, almenys de moment. El moment complicat que viu el PSC fa molt difícil una maniobra que els aboqui a governar amb una fórmula de les anomenades “de gran coalició”. Encara que, de produir-se, no seria l'única a Catalunya, ja que els socialistes governen a Tarragona amb el el PP i Unió.
Mentrestant, el Govern de Badalona tracta de recompondre les relacions amb els socialistes per afermar els seus suports en el ple. En una roda de premsa oferta aquest dilluns, Dolors Sabater ha carregat directament contra Albiol, a qui ha acusat d'utilitzar Badalona per tapar les revelacions del judici del cas Gürtel. L'alcaldessa ha mostrat puny de ferro contra el PP, però guant de seda amb el PSC, amb qui ha assegurat “seguir comptant” per fer polítiques progressistes. “Escoltarem el PSC per recuperar el clima que teníem dilluns passat”, ha tancat Sabater.