Barcelona o la difícil recerca d'una nova relació amb el turisme

La incapacitat del govern de Trias per gestionar els problemes derivats del turisme va ser un dels motius que va portar a Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona. Dos mesos després de la seva victòria, el nou ajuntament ha paralitzat durant un any la concessió de llicències com a pas previ a l'elaboració d'un pla especial que reguli els allotjaments turístics, i ha rebut l'aval del ple per crear un Consell Municipal de Turisme que debati sobre el model turístic de la ciutat. Malgrat aquests passos inicials, amb l'arribada del mes d'agost els veïns de les zones més turístiques de Barcelona tornen a arrufar el nas.

L'impacte del turisme Barcelona té múltiples direccions: afecta l'habitatge, al mercat laboral, al medi ambient i a la cohesió social als barris. En conversa amb Catalunya Plural, tres experts reflexionen sobre les relacions entre turisme i Barcelona i els reptes a abordar.

N'hi ha prou amb descongestionar?

'Cal descongestionar el turisme de les zones més saturades de Barcelona'. És una frase que es repeteix i ha estat assumida per la pràctica totalitat de grups polítics i fins i tot empresarials. Fa referència al fet que determinades zones com la Barceloneta o la Sagrada Família han superat amb escreix la seva capacitat de càrrega turística. L'antropòleg Andrés Antebi, co-coordinador de l'Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), adverteix que descongestionar no ha de ser beneficiós de per si per a les noves zones turístiques. “Si la descongestió no va acompanyada d'un abordatge integral del model turístic de Barcelona, es replicaran en més llocs de la ciutat els problemes que ara tenim en unes zones determinades”, argumenta.

A més, Antebi assenyala que la zona del Fòrum de les Cultures ja va ser un intent de descentralitzar el turisme que va acabar en fracàs. Per la seva banda, l'investigador de l'Observatori del Conflicte Urbà de la UB, José Mansilla, considera que al parlar de descongestió o descentralització s'assumeix que ja no hi ha marxa enrere amb el turisme. Reclama, a més, un diàleg amb les noves zones turístiques: “Algú li ha preguntat a la gent del Turó de la Rovira si volien convertir-se en atracció turística?”, assenyala. D'altra banda, Mansilla adverteix de la possibilitat que el sector privat “no estigui per la feina” de seguir la mateixa política que l'Ajuntament per incentivar el turisme a les zones menys saturades.

El geògraf investigador del fenomen Airbnb a la URV-GRATET, Albert Arias, es mostra escèptic sobre la descongestió del turisme. Considera que Barcelona no té pols turístics prou atractius per competir amb el Park Güell, la Sagrada Família o les Rambles. Recorda, a més, que el pla estratègic de turisme 2010-2015 ja preveia repartir la càrrega turística per districtes, però que els visitants se segueixen concentrant a Ciutat Vella i l'Eixample.

Un altre dels motius pels quals Arias veu difícil descentralitzar el turisme és el tipus de turista que arriba a la ciutat. En aquest sentit, potenciar els espais turístics alternatius només atrauria els turistes que ja coneixen a fons la ciutat o pernocten a Barcelona com a mínim una setmana, un tipus de visitant que no encaixa amb el perfil cada vegada més creixent de creueristes o estrangers que vénen a passar el dia a Barcelona però que s'allotgen en poblacions de la Costa Daurada o la Costa Brava. “Per molt que a aquests turistes se'ls digui que el mirador de les bateries antiaèries és sensacional, no hi aniran”, conclou Arias.

Definir els problemes en lloc del model

El nou model turístic de Barcelona va ser un dels protagonistes de la campanya electoral. Hi ha un consens entre forces polítiques, empresarials i veïnals en què Barcelona ha de reformular el seu model turístic. En aquest sentit, Arias alerta que la definició d'un nou model monopolitzi el debat: “Si només es parla de model turístic, ens posarem tots d'acord en el fet que ha de ser sostenible, responsable i de qualitat. I passi-ho bé. Etiquetar el model turístic és molt fàcil, quan mirem en detall les pràctiques i actuacions concretes ja és més complicat”.

Per Arias el problema fonamental està en l'ús del sòl que ha fet el turisme i les seves conseqüències, que repercuteixen en el cost de l'habitatge i de la vida. Un exemple: qualsevol apartament turístic genera per al seu propietari fins a quatre vegades més rendiment econòmic que un lloguer convencional. El mateix passa amb el lloguer d'habitacions, que tant ha proliferat a Barcelona gràcies a fenòmens com la plataforma Airbnb.

A més, igual que amb els apartaments turístics, l'oferta d'Airbnb es concentra bàsicament a Ciutat Vella i l'Eixample, els espais de la ciutat on ja hi havia més hotels. En aquests dos districtes, que suposen l'11% de la superfície municipal, figura el 60% del total de l'oferta d'Airbnb, segons les dades amb què treballa Arias.

Arias aposta per fer veure als propietaris i als empresaris que els seus beneficis tenen unes conseqüències. “La rendibilitat que obtenen és impressionant i els costos són enormes per a tothom. No només deixen de viure veïns als pisos, s'encareix el mercat immobiliari de tot el barri. Buscar pis al centre avui és missió impossible”, explica.

Hi ha alternatives? Arias aposta per gravar l'ús turístic més que amb l'actual taxa turística. “No pot ser que els usos intensius del turisme paguin els mateixos impostos que una activitat qualsevol. Cal gravar les plusvàlues que genera el turisme”, afirma. L'investigador afegeix que ara com ara qualsevol allotjament turístic no paga directament el benefici que li suposen les polítiques públiques de millora de l'espai urbà del seu voltant, i que fan augmentar el seu valor.

Antebi proposa directament apostar per un model que no sigui “depredador”, la conseqüència última del qual és demogràfica: només Ciutat Vella ha perdut 13.000 habitants en els últims vuit anys. El nou model turístic hauria d'incloure, per Antebi, altres beneficis que no siguin el merament econòmic, com l'intercanvi de cultures o el diàleg entre persones de països diferents. Això implica tallar els beneficis econòmics que constitueixen el motor del model turístic actual. I per actuar d'acord amb un punt de partida clar: el model turístic imperant segueix la mateixa dinàmica que la bombolla immobiliària, cosa que ha provocat que Barcelona hagi sobrepassat amb escreix la seva capacitat d'acollir turistes. No només per les xifres oficials de 7,5 milions de turistes a l'any, sinó perquè en realitat les visites de turistes que dormen en els creuers o en altres poblacions catalanes eleven aquesta xifra a més de 25 milions. Aquesta massificació, recorda Antebi, repercuteix en tota la ciutat, ja sigui mitjançant la pol·lució que generen els creuers i els motors dels autobusos o l'ocupació dels carrers i els espais públics per part dels turistes.

“Ens estem consolidant com una ciutat on la riquesa va vinculada exclusivament al valor del sòl. Els altres sectors estan quedant relegats”, apunta Arias. “Cal apostar per una Barcelona que no sigui exclusivament turística, sinó també industrial”, remata Mansilla.

Debatre sobre turisme en un context nou

Sigui quina sigui la solució que plantegi l'Ajuntament, l'escenari no és el mateix que fa uns mesos. Mansilla ho expressa d'aquesta manera: “Si CiU era business friendly, Colau en teoria és neighbour friendly. Això la posa en una situació més complexa i afegeix complicació al debat”.

És possible que veïns i empresaris turístics en surtin contents? “Sembla difícil arribar a una solució satisfactòria per totes les parts”, assevera Mansilla. Antebi també ho dubta, i assenyala que qualsevol mesura que estigui orientada a limitar els efectes del turisme afectarà negativament els interessos de les grans empreses que dominen el mercat. En aquesta línia, Mansilla recorda que un cop Colau va aprovar la suspensió de llicències, el fons d'inversió que té previst muntar un hotel a la Torre Agbar va anunciar que apagava els llums nocturns de l'exterior de l'edifici com a mesura de pressió.

Hi ha un altre factor a tenir en compte, i és un canvi de mentalitat respecte del turisme de diversos veïns de la ciutat, cuinat a foc lent mentre els turistes colonitzaven els barris i que va esclatar l'estiu passat a la Barceloneta i la Sagrada Família. Antebi destaca que aquest canvi de percepció en relació al turisme ara no només es troba en cercles acadèmics o activistes, sinó que és compartit per molts ciutadans, el que en part ha facilitat el canvi a l'alcaldia. “El desenvolupament del turisme s'ha sostingut sobre la idea que els habitants de Barcelona havien d'estar orgullosos del turisme perquè crea riquesa i llocs de treball. Però molta gent s'ha començat a preguntar si treballar de cambrer per 500 euros al mes és de veritat un benefici”, explica l'investigador.

Sembla clar que debatre sobre turisme requerirà temps. A alguns barris, però, se'ls està esgotant.